[ < ] [ > ]   [ << ] [ Amunt ] [ >> ]         [Part superior] [Continguts] [Índex] [ ? ]

1.8 Text

@translationof Text

[image of music]

Aquesta secció explica com incloure text (amb diversos estils de format) a les partitures.

Certs elements de text dels que no ens ocupem aquí es presenten a d’altres secciones específiques: Música vocal, Títols i encapçalaments.


[ < ] [ > ]   [ << ] [ Amunt ] [ >> ]         [Part superior] [Continguts] [Índex] [ ? ]

1.8.1 Escriptura del text

@translationof Writing text

Aquesta secció presenta les diferents formes d’afegir text a una partitura.

Nota: Per escriure text amb caràcters accentuats i especials (com a les llengües diferents a l’anglès), senzillament inseriu els caràcters directament al fitxer del LilyPond. El fitxer s’ha de desar com a UTF-8. Per veure més informació, consulteu Codificació del text.


[ < ] [ > ]   [ << ] [ Amunt ] [ >> ]         [Part superior] [Continguts] [Índex] [ ? ]

Scripts de text

@translationof Text scripts

És possible afegir indicacions de “text entre cometes” a una partitura, com es mostra a l’exemple següent. Aquestes indicacions es poden col·locar manualment per sobre o per sota del pentagrama, utilitzant la sintaxi que es descriu a Direcció i posició.

 
\relative { a'8^"pizz." g f e a4-"scherz." f }

[image of music]

Aquesta sintaxi és en realitat una abreviatura; es pot afegir explícitament a una nota un format de text més complex utilitzant un bloc \markup, como es descriu a Donar format al text.

 
\relative {
  a'8^\markup { \italic pizz. } g f e
  a4_\markup { \tiny scherz. \bold molto } f }

[image of music]

De format predeterminada, les indicacions de text no afecten a l’espaiat de les notes. Malgrat això, la seva amplada es podria tenir en compte: a l’exemple següent, la primera cadena de text no afecta l’espaiat, però la segon sí afecta.

 
\relative {
  a'8^"pizz." g f e
  \textLengthOn
  a4_"scherzando" f
}

[image of music]

Es poden adjuntar articulacions a les notes, a més d’inscripcions de text. Per veure més informació, consulteu Articulacions i ornaments.

Per veure més informació sobre l’ordre relatiu de les inscripcions de text i les articulacions, consulteu (learning)Col·locació dels objectes section ‘Col·locació dels objectes’ in Manual d’aprenentatge.

Instruccions predefinides

\textLengthOn, \textLengthOff.

Vegeu també

Manual de aprenentatge: (learning)Col·locació dels objectes section ‘Col·locació dels objectes’ in Manual d’aprenentatge.

Referència de la notació: Donar format al text, Direcció i posició, Articulacions i ornaments.

Fragments de codi: (snippets)Text section ‘Text’ in Fragments de codi.

Referència de funcionament intern: (internals)TextScript section ‘TextScript’ in Referència de funcionament intern.

Advertiments i problemes coneguts

La comprovació necessària per assegurar que les inscripcions de text i la lletra de les cançons es mantenen dins dels marges, requereix de càlculs addicionals. En cas que desitgeu un procés lleugerament més ràpid, podeu utilitzar

 
\override Score.PaperColumn.keep-inside-line = ##f

[ < ] [ > ]   [ << ] [ Amunt ] [ >> ]         [Part superior] [Continguts] [Índex] [ ? ]

Extensions de text

@translationof Text spanners

Certes indicacions d’execució, per exemple rallentando o accelerando, s’escriuen com a text i s’estenen sobre molts compassos mitjançant línies de punts. Aquests objectes, que reben el nom de ‘spanners’ o objectes d’extensió, es poden crear des d’una nota fins una altra usant la sintaxi següent:

 
\relative {
  \override TextSpanner.bound-details.left.text = "rit."
  b'1\startTextSpan
  e,\stopTextSpan
}

[image of music]

La cadena de text que imprimeix s’estableix a través de propietats d’objecte. De forma predeterminada s’imprimeix en estil cursiva, però es poden aconseguir diferents efectes de format utilitzant blocs \markup, com es descriue a Donar format al text.

 
\relative {
  \override TextSpanner.bound-details.left.text =
    \markup { \upright "rit." }
  b'1\startTextSpan c
  e,\stopTextSpan
}

[image of music]

L’estil de la línia, així com la cadena de text, es definir com una propietat d’objecte. Aquesta sintaxi es descriu a Estils de línia.

Instruccions predefinides

\textSpannerUp, \textSpannerDown, \textSpannerNeutral.

Advertiments i problemes coneguts

El LilyPond sols pot utilitzar un objecte d’extensió de text per cada veu.

Fragments de codi seleccionats

Dynamics text spanner postfix

Custom text spanners can be defined and used with hairpin and text crescendos. \< and \> produce hairpins by default, \cresc etc. produce text spanners by default.

 
% Some sample text dynamic spanners, to be used as postfix operators
crpoco =
#(make-music 'CrescendoEvent
             'span-direction START
             'span-type 'text
             'span-text "cresc. poco a poco")

\relative c' {
  c4\cresc d4 e4 f4 |
  g4 a4\! b4\crpoco c4 |
  c4 d4 e4 f4 |
  g4 a4\! b4\< c4 |
  g4\dim a4 b4\decresc c4\!
}

[image of music]

Dynamics custom text spanner postfix

Postfix functions for custom crescendo text spanners. The spanners should start on the first note of the measure. One has to use -\mycresc, otherwise the spanner start will rather be assigned to the next note.

 
% Two functions for (de)crescendo spanners where you can explicitly give the
% spanner text.
mycresc =
#(define-music-function (mymarkup) (markup?)
   (make-music 'CrescendoEvent
               'span-direction START
               'span-type 'text
               'span-text mymarkup))
mydecresc =
#(define-music-function (mymarkup) (markup?)
   (make-music 'DecrescendoEvent
               'span-direction START
               'span-type 'text
               'span-text mymarkup))

\relative c' {
  c4-\mycresc "custom cresc" c4 c4 c4 |
  c4 c4 c4 c4 |
  c4-\mydecresc "custom decresc" c4 c4 c4 |
  c4 c4\! c4 c4
}

[image of music]

Vegeu també

Referència de la notació: Estils de línia, Matisos dinàmics, Donar format al text.

Fragments de codi: (snippets)Text section ‘Text’ in Fragments de codi, (snippets)Expressive marks section ‘Expressive marks’ in Fragments de codi.

Referència de funcionament interno: (internals)TextSpanner section ‘TextSpanner’ in Referència de funcionament intern.


[ < ] [ > ]   [ << ] [ Amunt ] [ >> ]         [Part superior] [Continguts] [Índex] [ ? ]

Indicacions de text

@translationof Text marks

Es poden afegir a la partitura diversos elements de text amb la sintaxi que es descriue a Marques d’assaig.

 
\relative {
  \mark "Verse"
  c'2 g'
  \bar "||"
  \mark "Chorus"
  g2 c,
  \bar "|."
}

[image of music]

Aquesta sintaxi possibilitat col·locar qualsevol text sobre la línia divisòria; es poden incorporar formats complexos per al text usant un bloc \markup, como està explicat a Donar format al text:

 
\relative {
  <c' e>1
  \mark \markup { \italic { colla parte } }
  <d f>2 <e g>
  <c f aes>1
}

[image of music]

Aquest sintaxi també permet imprimir símbols especials com crides, segno o calderons, especificant el nom del símbol corresponent com s’explica a Notació musical dins d’elements de marcatge:

 
\relative {
  <bes' f>2 <aes d>
  \mark \markup { \musicglyph "scripts.ufermata" }
  <e g>1
}

[image of music]

Aquests objectes es graven sols sobre el pentagrama superior de la partitura; depenent de si estan especificats al final o al mig d’un compàs, es col·locaran sobre la línia divisòria o entre les notes. Si s’especifiquen a un salt de línia, les crides s’imprimeixen al principi de la línia següent.

 
\relative c'' {
  \mark "Allegro"
  c1 c
  \mark "assai" \break
  c  c
}

[image of music]

Instruccions predefinides

\markLengthOn, \markLengthOff.

Fragments de codi seleccionats

Printing marks at the end of a line

Marks can be printed at the end of the current line, instead of the beginning of the following line. In such cases, it might be preferable to align the right end of the mark with the bar line.

 
\relative c'' {
  g2 c
  d,2 a'
  \once \override Score.RehearsalMark.break-visibility = #end-of-line-visible
  \once \override Score.RehearsalMark.self-alignment-X = #RIGHT
  \mark "D.C. al Fine"
  \break
  g2 b,
  c1 \bar "||"
}

[image of music]

Printing marks on every staff

Although text marks are normally only printed above the topmost staff, they may also be printed on every staff.

 
\score {
  <<
    \new Staff { c''1 \mark "molto" c'' }
    \new Staff { c'1 \mark "molto" c' }
  >>
  \layout {
    \context {
      \Score
      \remove "Mark_engraver"
      \remove "Staff_collecting_engraver"
    }
    \context {
      \Staff
      \consists "Mark_engraver"
      \consists "Staff_collecting_engraver"
    }
  }
}

[image of music]

Vegeu també

Referència de la notació: Marques d’assaig, Donar format al text, Notació musical dins d’elements de marcatge, El tipus de lletra Emmentaler.

Fragments de codi: (snippets)Text section ‘Text’ in Fragments de codi.

Referència de funcionament intern: (internals)MarkEvent section ‘MarkEvent’ in Referència de funcionament intern, (internals)Mark_engraver section ‘Mark_engraver’ in Referència de funcionament intern, (internals)RehearsalMark section ‘RehearsalMark’ in Referència de funcionament intern.


[ < ] [ > ]   [ << ] [ Amunt ] [ >> ]         [Part superior] [Continguts] [Índex] [ ? ]

Text separat

@translationof Separate text

Un bloc \markup pot existir de forma independent, fora de qualsevol bloc \score, como una “expressió de nivell superior”. Aquesta sintaxi es descriu a Estructura del fitxer.

 
\markup {
  Tomorrow, and tomorrow, and tomorrow...
}

[image of music]

Això fa possible imprimir text separat de la música, cosa que és especialment útil quan el fitxer d’entrada conté diverses peces, tal i com es descriu a Diverses partitures a un llibre.

 
\score {
  c'1
}
\markup {
  Tomorrow, and tomorrow, and tomorrow...
}
\score {
  c'1
}

[image of music]

Els blocs de text independent poden abastar diverses pàgines, possibilitat la impressió de document o text o llibres íntegrament des del LilyPond. Aquesta funcionalitat i la sintaxi que requereix es descriuen a Elements de marcatge de diverses pàgines.

Instruccions predefinides

\markup, \markuplist.

Fragments de codi seleccionats

Stand-alone two-column markup

Stand-alone text may be arranged in several columns using \markup commands:

 
\markup {
  \fill-line {
    \hspace #1
    \column {
      \line { O sacrum convivium }
      \line { in quo Christus sumitur, }
      \line { recolitur memoria passionis ejus, }
      \line { mens impletur gratia, }
      \line { futurae gloriae nobis pignus datur. }
      \line { Amen. }
    }
    \hspace #2
    \column \italic {
      \line { O sacred feast }
      \line { in which Christ is received, }
      \line { the memory of His Passion is renewed, }
      \line { the mind is filled with grace, }
      \line { and a pledge of future glory is given to us. }
      \line { Amen. }
    }
    \hspace #1
  }
}

[image of music]

Vegeu també

Referència de la notació: Donar format al text, Estructura del fitxer, Diverses partitures a un llibre, Elements de marcatge de diverses pàgines.

Fragments de codi: (snippets)Text section ‘Text’ in Fragments de codi.

Referència de funcionament intern: (internals)TextScript section ‘TextScript’ in Referència de funcionament intern.


[ < ] [ > ]   [ << ] [ Amunt ] [ >> ]         [Part superior] [Continguts] [Índex] [ ? ]

1.8.2 Donar format al text

@translationof Formatting text

Aquesta secció presenta els formats bàsics i avançats de text, usant la sintaxi específica del modo de \markup.


[ < ] [ > ]   [ << ] [ Amunt ] [ >> ]         [Part superior] [Continguts] [Índex] [ ? ]

Introducció al marcatge de text

@translationof Text markup introduction

S’usa un bloc \markup per gravar text amb una sintaxi ampliable que es denomina “modo de marcatge”.

La sintaxi del marcatge és semblant a la sintaxi usual del LilyPond: una expressió \markup s’envolta entre claus { … }. Una sola paraula es considera com una expressió mínima, i per tant no li cal estar envoltada entre claus.

A diferència de les indicacions de “text entre cometes” simples, els blocs \markup poden contenir expressions niuades o ordres de marcatge, que s’introdueixen utilitzant el caràcter de barra invertida \ . Aquestes ordres sols afecten a l’expressió que segueix immediatament.

 
\relative {
  a'1-\markup intenso
  a2^\markup { poco \italic più forte  }
  c e1
  d2_\markup { \italic "string. assai" }
  e
  b1^\markup { \bold { molto \italic  agitato } }
  c
}

[image of music]

Un bloc \markup pot contenir també cadenes de text entre cometes. Aquestes cadenes es tracten com a expressions de text mínimes, i per tant qualsevol ordre de marcatge o caràcter especial (com \ i #) s’imprimeixen literalment sense afectar el fomat del text. Es poden fer que s’imprimeixin les pròpies cometes si se les anteposa una barra invertida.

 
\relative {
  a'1^"\italic markup..."
  a_\markup { \italic "... imprimeix lletres \"cursives\" !" }
  a a
}

[image of music]

Perquè es tractin com a una expressió diferent, cal que les llistes de paraules estiguin envoltades entre cometes o precedides d’una ordre. La forma en la qual estan definides les expressions de marcatge afecta com es sobreposen, se centren i s’alineen aquestes expressions; a l’exemple següent, la segona expressió \markup es tracta igual que la primera:

 
\relative c'' {
  c1^\markup { \center-column { a bbb c } }
  c1^\markup { \center-column { a { bbb c } } }
  c1^\markup { \center-column { a \line { bbb c } } }
  c1^\markup { \center-column { a "bbb c" } }
}

[image of music]

Els marcatges es poden emmagatzemar dins de variables. Aquests variables es poden adjuntar directament a les notes:

 
allegro = \markup { \bold \large Allegro }

{
  d''8.^\allegro
  d'16 d'4 r2
}

[image of music]

Es pot trobar una llista exhaustiva de les ordres específiques \markup a Ordres de marcatge de text.

Vegeu també

Referència de la notació: Ordres de marcatge de text.

Fragments de codi: (snippets)Text section ‘Text’ in Fragments de codi.

Fitxers d’inici: ‘scm/markup.scm’.

Advertiments i problemes coneguts

Els missatges d’error de sintaxi per al mode de marcatge sovint produeixen confusió.


[ < ] [ > ]   [ << ] [ Amunt ] [ >> ]         [Part superior] [Continguts] [Índex] [ ? ]

Selecció del tipus de lletra i la seva mida

@translationof Selecting font and font size

Es pot canviar de forma bàsica el tipus de lletra al mode de marcatge:

 
\relative {
  d''1^\markup {
    \bold { Più mosso }
    \italic { non troppo \underline Vivo }
  }
  r2 r4 r8
  d,_\markup { \italic quasi \smallCaps Tromba }
  f1 d2 r
}

[image of music]

La mida del tipus de lletra es pot alterar en relació a la mida global del pentagrama de diverses maneres, com es veu a continuació.

Es pot fixar a una mida predefinida:

 
\relative b' {
  b1_\markup { \huge Sinfonia }
  b1^\markup { \teeny da }
  b1-\markup { \normalsize camera }
}

[image of music]

Es pot establir a un amida relativa a la mida anterior:

 
\relative b' {
  b1_\markup { \larger Sinfonia }
  b1^\markup { \smaller da }
  b1-\markup { \magnify #0.6  camera }
}

[image of music]

Es pot augmentar o disminuir de forma relativa al valor fixat per la mida global del pentagrama:

 
\relative b' {
  b1_\markup { \fontsize #-2 Sinfonia }
  b1^\markup { \fontsize #1 da }
  b1-\markup { \fontsize #3 camera }
}

[image of music]

També es pot establir a una mida de punts fix, independentment de la mida global del pentagrama:

 
\relative b' {
  b1_\markup { \abs-fontsize #20 Sinfonia }
  b1^\markup { \abs-fontsize #8 da }
  b1-\markup { \abs-fontsize #14 camera }
}

[image of music]

Si el text inclou espais, és millor escriure tot entre cometes, de forma que la mida de cada espai sigui correcte per a la mida dels altres caràcters.

 
\markup \fontsize #6 \bold { Sinfonia da camera }
\markup \fontsize #6 \bold { "Sinfonia da camera" }

[image of music]

El text es pot imprimir com subíndex o com superíndex. De forma predeterminada s’imprimeix en una mida menor, però també es pot usar una mida normal:

 
\markup {
  \column {
    \line { 1 \super st movement }
    \line { 1 \normal-size-super st movement
      \sub { (part two) }  }
  }
}

[image of music]

El mode de marcatge ofereix una manera fàcil d’escollir famílies de tipus de lletra alternatives. A no ser que s’especifiqui d’un altre mode, se selecciona automàticament el tipus de lletra predeterminada amb serifa, de tipus romà: en l’última línia de l’exemple següent, no hi ha diferència entre la primera i la segona paraula.

 
\markup {
  \column {
    \line { Act \number 1 }
    \line { \sans { Scene I. } }
    \line { \typewriter { Verona. An open place. } }
    \line { Enter \roman Valentine and Proteus. }
  }
}

[image of music]

Algunes d’aquestes famílies, usades per elements específics com números o matisos, no ofereixen tots els caràcters, com s’explica a Indicacions dinàmiques contemporànies i Marques de repetició manual.

Si s’usen dins d’una paraula, algunes instruccions de canvi de tipus de lletra o de format poden produir un espai buit no desitjat. Això es pot solucionar concatenant a un de sol els diferents elements de text:

 
\markup {
  \column {
    \line {
      \concat { 1 \super st }
      movement
    }
    \line {
      \concat { \dynamic p , }
      \italic { con dolce espressione }
    }
  }
}

[image of music]

Es pot trobar una llista exhaustiva d’ordres de canvi i utilització personalitzada dels tipus de lletres a Tipus de lletra.

També es possible definir conjunts personalitzats de tipus de lletra, tal i com s’explica a Explicació dels tipus de lletra.

Instruccions predefinides

\teeny, \tiny, \small, \normalsize, \large, \huge, \smaller, \larger.

Vegeu també

Referència de la notació: Tipus de lletra, Indicacions dinàmiques contemporànies, Marques de repetició manual, Tipus de lletra.

Fitxers d’inici: ‘scm/define-markup-commands.scm’.

Fragments de codi: (snippets)Text section ‘Text’ in Fragments de codi.

Referència de funcionament intern: (internals)TextScript section ‘TextScript’ in Referència de funcionament intern.

Advertiments i problemes coneguts

La utilització de les ordres de mida de text \teeny, \tiny, \small, \normalsize, \large i \huge condueixen a un espaiat de les línies inconsistent comparat amb l’ús de \fontsize.


[ < ] [ > ]   [ << ] [ Amunt ] [ >> ]         [Part superior] [Continguts] [Índex] [ ? ]

Alineació de text

@translationof Text alignment

Aquesta subsecció tracta sobre com col·locar text al mode de marcatge. Els objecte de marcatge també es poden moure com un tot, usant la sintaxi que es descriu a (learning)Moviment d’objectes section ‘Moviment d'objectes’ in Manual d’aprenentatge.

Els objectes de marcatge es poden alinear de diferents maneres. De forma predeterminada, una indicació de text s’alinea sobre la vora esquerra: a l’exemple següent, no hi ha diferència entre els marcatges primer i segon.

 
\relative {
  d''1-\markup { poco }
  f
  d-\markup { \left-align poco }
  f
  d-\markup { \center-align { poco } }
  f
  d-\markup { \right-align poco }
}

[image of music]

Es pot realitzar un ajust fi de l’alineació horitzontal usant un valor numèric:

 
\relative {
  a'1-\markup { \halign #-1 poco }
  e'
  a,-\markup { \halign #0 poco }
  e'
  a,-\markup { \halign #0.5 poco }
  e'
  a,-\markup { \halign #2 poco }
}

[image of music]

Certs objectes poden posseir els seus propis procediments d’alineació, i per tant no resulten afectats per aquestes ordres. És possible moure aquests objectes de marcatge com un tot, com es mostra per exemple a Indicacions de text.

L’alineació vertical és una mica més complexa. Com s’ha dit més a dalt, els objectes de marcatge es poden moure com un tot; tanmateix, també és possible moure element específics dins d’un bloc de marcatge. En aquest cas, l’element a moure s’ha de precedir d’un punt d’ancoratge, que pot ser un altre element de marcatge o un objecte invisible. L’exemple següent exemplifica aquestes dues possibilitats; l’últim marcatge en aquest exemple no té punt d’ancoratge i per això no resulta mogut.

 
\relative {
  d'2^\markup {
    Acte I
    \raise #2 { Scène 1 }
  }
  a'
  g_\markup {
    \null
    \lower #4 \bold { Très modéré }
  }
  a
  d,^\markup {
    \raise #4 \italic { Une forêt. }
  }
  a'4 a g2 a
}

[image of music]

Algunes ordres poden afectar tant a l’alineació horitzontal com a la vertical dels objectes de text en el mode de marcatge. Qualsevol objecte afectat per aquestes instruccions s’han de precedir d’un punt d’ancoratge:

 
\relative {
  d'2^\markup {
    Acte I
    \translate #'(-1 . 2) "Scène 1"
  }
  a'
  g_\markup {
    \null
    \general-align #Y #3.2 \bold "Très modéré"
  }
  a
  d,^\markup {
    \null
    \translate-scaled #'(-1 . 2) \teeny "Une forêt."
  }
  a'4 a g2 a
}

[image of music]

Un objecte de marcatge pot incloure diverses línies de text. A l’exemple següent, cada element o expressió se situa a la seva pròpia línia, ja sigui alineada per l’esquerra o centrada:

 
\markup {
  \column {
    a
    "b c"
    \line { d e f }
  }
  \hspace #10
  \center-column {
    a
    "b c"
    \line { d e f }
  }
}

[image of music]

De forma semblant, una llesta d’elements o expressions es pot repartir de forma que ompli per complet l’amplada de la línia horitzontal (si hi ha un sol element, se centra al paper). Al seu cop, aquestes expressions poden incloure text de diverses línies o qualsevol altre expressió de marcatge:

 
\markup {
  \fill-line {
    \line { William S. Gilbert }
    \center-column {
      \huge \smallCaps "The Mikado"
      or
      \smallCaps "The Town of Titipu"
    }
    \line { Sir Arthur Sullivan }
  }
}
\markup {
  \fill-line { 1885 }
}

[image of music]

Les indicacions de text llargues es poden també ajustar automàticament segons una amplada de línia donada. Estaran alineades per l’esquerra o justificades, com es mostra a l’exemple següent:

 
\markup {
  \column {
    \line  \smallCaps { La vida breve }
    \line \bold { Acto I }
    \wordwrap \italic {
      (La escena representa el corral de una casa de
      gitanos en el Albaicín de Granada.  Al fondo una
      puerta por la que se ve el negro interior de
      una Fragua, iluminado por los rojos resplandores
      del fuego.)
    }
    \hspace #0

    \line \bold { Acto II }
    \override #'(line-width . 50)
    \justify \italic {
      (Calle de Granada.  Fachada de la casa de Carmela
      y su hermano Manuel con grandes ventanas abiertas
      a través de las que se ve el patio
      donde se celebra una alegre fiesta)
    }
  }
}

[image of music]

Hi ha una llista exhaustiva d’ordres d’alineació de text a Align.

Vegeu també

Manual d’aprenentage: (learning)Moviment d’objectes section ‘Moviment d'objectes’ in Manual d’aprenentatge.

Referència de la notació: Align, Indicacions de text.

Fitxers d’inici: ‘scm/define-markup-commands.scm’.

Fragments de codi: (snippets)Text section ‘Text’ in Fragments de codi.

Referència de funcionament intern: (internals)TextScript section ‘TextScript’ in Referència de funcionament intern.


[ < ] [ > ]   [ << ] [ Amunt ] [ >> ]         [Part superior] [Continguts] [Índex] [ ? ]

Notació gràfica dins d’elements de marcatge

@translationof Graphic notation inside markup

Es poden afegir diversos objectes gràfics a una partitura, utilitzant ordres de marcatge.

Certes ordres de marcatge permeten la decoració d’elements de text amb gràfics, com es mostra a l’exemple següent.

 
\markup \fill-line {
  \center-column {
    \circle Jack
    \box "in the box"
    \null
    \line {
      Erik Satie
      \hspace #3
      \bracket "1866 - 1925"
    }
    \null
    \rounded-box \bold Prelude
  }
}

[image of music]

Algunes poden requerir un augment del farciment al voltant del text: això es pot aconseguir amb algunes instruccions de marcatge descrites exhaustivament a Align.

 
\markup \fill-line {
  \center-column {
    \box "Charles Ives (1874 - 1954)"
    \null
    \box \pad-markup #2 "THE UNANSWERED QUESTION"
    \box \pad-x #8 "A Cosmic Landscape"
    \null
  }
}
\markup \column {
  \line {
    \hspace #10
    \box \pad-to-box #'(-5 . 20) #'(0 . 5)
      \bold "Largo to Presto"
  }
  \pad-around #3
      "String quartet keeps very even time,
Flute quartet keeps very uneven time."
}

[image of music]

Es poden imprimir altres símbols o elements gràfics sense que es requereixi cap altre text. De igual manera que al cas de les expressions de marcatge, aquests objectes es poden combinar:

 
\markup {
  \combine
    \draw-circle #4 #0.4 ##f
    \filled-box #'(-4 . 4) #'(-0.5 . 0.5) #1
  \hspace #5

  \center-column {
    \triangle ##t
    \combine
      \draw-line #'(0 . 4)
      \arrow-head #Y #DOWN ##f
  }
}

[image of music]

Entre les funcionalitats gràfiques avançades es troben la possibilitat d’incloure fitxers d’imatge externs convertits als format PosScript Encapsulat (eps), i la inclusió directa de gràfics dins del fitxer d’entrada, usant codi PostScript nadiu. En tal cas pot ser d’utilitat l’especificació explícita de la mida del dibuix, com s’exemplifica a continuació:

 
c'1^\markup {
  \combine
    \epsfile #X #10 "./context-example.eps"
    \with-dimensions #'(0 . 6) #'(0 . 10)
    \postscript "
      -2 3 translate
      2.7 2 scale
      newpath
      2 -1 moveto
      4 -2 4 1 1 arct
      4 2 3 3 1 arct
      0 4 0 3 1 arct
      0 0 1 -1 1 arct
      closepath
      stroke"
  }
c'

[image of music]

Hi una llista exhaustiva d’ordres específiques de gràfics a Graphic.

Vegeu també

Referència de la notació: Align, Dimensions, Anotacions editorials, Graphic.

Fitxers d’inici: ‘scm/define-markup-commands.scm’, ‘scm/stencil.scm’.

Fragments de codi: (snippets)Text section ‘Text’ in Fragments de codi.

Referència de funcionament intern: (internals)TextScript section ‘TextScript’ in Referència de funcionament intern.


[ < ] [ > ]   [ << ] [ Amunt ] [ >> ]         [Part superior] [Continguts] [Índex] [ ? ]

Notació musical dins d’elements de marcatge

@translationof Music notation inside markup

Es poden afegir a la partitura diversos elements de notació musical, dins d’una objecte de marcatge.

Les notes i les alteracions es poden escriure utilitzant ordres de marcatge:

 
a'2 a'^\markup {
  \note {4} #1
  =
  \note-by-number #1 #1 #1.5
}
b'1_\markup {
  \natural \semiflat \flat
  \sesquiflat \doubleflat
}
\glissando
a'1_\markup {
  \natural \semisharp \sharp
  \sesquisharp \doublesharp
}
\glissando b'

[image of music]

Altres objectes de notació es poden també imprimir al mode de marcatge:

 
\relative {
  g1 bes
  ees\finger \markup \tied-lyric "4~1"
  fis_\markup { \dynamic rf }
  bes^\markup {
    \beam #8 #0.1 #0.5
  }
  cis
  d-\markup {
    \markalphabet #8
    \markletter #8
  }
}

[image of music]

De forma més general, qualsevol símbol musical disponible es pot incloure per separat dins d’un objecte de marcatge, com s’exemplifica a continuació; hi ha una llista exhaustiva d’aquests símbols i els seus noms a El tipus de lletra Emmentaler.

 
\relative {
  c''2
  c'^\markup { \musicglyph "eight" }
  c,4
  c,8._\markup { \musicglyph "clefs.G_change" }
  c16
  c2^\markup { \musicglyph "timesig.neomensural94" }
}

[image of music]

Una altra forma d’imprimir glifs que no són de text es troba descrita a Explicació dels tipus de lletra. Serveix per imprimir claus de diferents mides.

El mode de marcatge també contempla diagrames per a instruments específics:

 
\relative {
  c''1^\markup {
    \fret-diagram-terse "x;x;o;2;3;2;"
  }
  c^\markup {
    \harp-pedal "^-v|--ov^"
  }
  c
  c^\markup {
    \combine
      \musicglyph "accordion.discant"
      \combine
	\raise #0.5 \musicglyph "accordion.dot"
	\raise #1.5 \musicglyph "accordion.dot"
  }
}

[image of music]

Aquests diagrames es troben documentats a Instrument Specific Markup.

Es pot incloure fins i tot una partitura completa dins d’un objecte de marcatge. En tal cas, el bloc niuat \score ha de contenir un bloc \layout, com es mostra aquí:

 
\relative {
  c'4 d^\markup {
    \score {
      \relative { c'4 d e f }
      \layout { }
    }
  }
  e f |
  c d e f
}

[image of music]

Hi ha una llista exhaustiva d’ordres relacionades amb la notació musical a Music.

Vegeu també

Referència de la notació: Music, El tipus de lletra Emmentaler, Explicació dels tipus de lletra.

Fitxers d’inici: ‘scm/define-markup-commands.scm’, ‘scm/fret-diagrams.scm’, ‘scm/harp-pedals.scm’.

Fragments de codi: (snippets)Text section ‘Text’ in Fragments de codi.

Referència de funcionament intern: (internals)TextScript section ‘TextScript’ in Referència de funcionament intern.


[ < ] [ > ]   [ << ] [ Amunt ] [ >> ]         [Part superior] [Continguts] [Índex] [ ? ]

Elements de marcatge de diverses pàgines

@translationof Multi-page markup

Tot i que els objectes de marcatge estàndard no es poden dividir, una sintaxi específica fa possible la introducció de línies de text que poden abastar diverses pàgines:

 
\markuplist {
  \justified-lines {
    Un text molt llarg de línies justificades.
    ...
  }
  \wordwrap-lines {
    Un altre paràgraf molt llarg.
    ...
  }
  ...
}

[image of music]

Aquesta sintaxi accepta una llista d’elements de marcatge, que poden ser

Hi una llista exhaustiva de les ordres de llista de marcage a Ordres de llistes de marcatge de text.

Vegeu també

Referència de la notació: Ordres de llistes de marcatge de text.

Fitxers d’inici: ‘scm/define-markup-commands.scm’.

Manual de extensió: (extending)New markup list command definition section ‘Definició de noves ordres de llista de marcatge’ in Extensions.

Fragments de codi: (snippets)Text section ‘Text’ in Fragments de codi.

Referència de funcionament intern: (internals)TextScript section ‘TextScript’ in Referència de funcionament intern.

Instruccions predefinides

\markuplist.


[ < ] [ > ]   [ << ] [ Amunt ] [ >> ]         [Part superior] [Continguts] [Índex] [ ? ]

1.8.3 Tipus de lletra

@translationof Fonts

Aquesta secció presenta la forma en la qual es gestionen els tipus de lletra, i com es poden canviar a les partitures.


[ < ] [ > ]   [ << ] [ Amunt ] [ >> ]         [Part superior] [Continguts] [Índex] [ ? ]

Explicació dels tipus de lletra

@translationof Fonts explained

Els tipus de lletra es gestionen mitjançant diverses biblioteques. FontConfig s’utilitza per detectar els tipus de lletra disponibles al sistema; els tipus de lletra seleccionats es dibuixen fent servir Pango.

Els tipus de lletra de notació musical es poden descriure com un conjunt de glifs específics, ordenats en diverses famílies. La sintaxi següent permet usar directament diversos glifs del tipus de lletra Feta del LilyPond diferents a les de text en el mode de marcatge:

 
a'1^\markup {
  \vcenter {
    \override #'(font-encoding . fetaBraces)
    \lookup "brace120"
    \override #'(font-encoding . fetaText)
    \column { 1 3 sf }
    \override #'(font-encoding . fetaMusic)
    \lookup "noteheads.s0petrucci"
  }
}

[image of music]

Tanmateix, tots aquests glifs excepte les claus de diverses mides que estan contingudes al tipus de lletra fetaBraces estan disponibles utilitzant la sintaxi més senzilla que es descriu a Notació musical dins d’elements de marcatge.

Quan s’usen els glifs del tipus de lletra de claus fetaBraces, la mida de la clau s’especifica per la part numèrica del nom del glif, en unitats arbitràries. Es pot especificar qualsevol enter de 0 a 575 inclusiu, sent 0 el que produeix la clau més petita. El valor òptim s’ha de determinar per prova i error. Tots aquests glifs són claus esquerra; les claus dreta es poden obtenir mitjançant rotació, vegeu Rotació d’objectes.

Estan disponibles tres famílies de tipus de lletra per al text:

Cada família pot incloure diferents formes i sèries. El següent exemple mostra la possibilitat de seleccionar famílies, formes, sèries i mides alternatius. El valor que es dóna a font-size és el canvi requerit a partir de la mida predeterminada.

 
\override Score.RehearsalMark.font-family = #'typewriter
\mark \markup "Ouverture"
\override Voice.TextScript.font-shape = #'italic
\override Voice.TextScript.font-series = #'bold
d''2.^\markup "Allegro"
\override Voice.TextScript.font-size = #-3
c''4^smaller

[image of music]

Es pot usar una sintaxi semblant el mode de marcatge, tot i que en aquest cas és preferible usar la sintaxi senzilla que s’explica a Selecció del tipus de lletra i la seva mida.

 
\markup {
  \column {
    \line {
      \override #'(font-shape . italic)
      \override #'(font-size . 4)
      Idomeneo,
    }
    \line {
      \override #'(font-family . typewriter)
      {
        \override #'(font-series . bold)
        re
        di
      }
      \override #'(font-family . sans)
      Creta
    }
  }
}

[image of music]

Tot i que és fàcil canviar entre els tipus de lletra preconfigurats, també és possible usar altres tipus de lletra, com s’explica a les seccions següents: Tipus de lletra d’un sol element i Tipus de lletra del document complet.

Vegeu també

Referència de la notació: El tipus de lletra Emmentaler, Notació musical dins d’elements de marcatge, Rotació d’objectes, Selecció del tipus de lletra i la seva mida, Font.


[ < ] [ > ]   [ << ] [ Amunt ] [ >> ]         [Part superior] [Continguts] [Índex] [ ? ]

Tipus de lletra d’un sol element

@translationof Single entry fonts

Es pot usar a una partitura qualsevol tipus de lletra que estigui instal·lada al sistema operatiu i reconeguda per part de FontConfig, usant la sintaxi següent:

 
\override Staff.TimeSignature.font-name = "Bitstream Charter"
\override Staff.TimeSignature.font-size = #2
\time 3/4

a'1_\markup {
  \override #'(font-name . "Bitstream Vera Sans,sans-serif, Oblique Bold")
    { Vera Oblique Bold }
}

[image of music]

Es pot descriure font-name usant una llista de ‘tipus de lletra’ separats per comes i una llista de ‘estils’ separats per espais. Sempre que el ‘tipus de lletra’ de la llista estigui instal·lat i contingui el glif sol·licitat, s’usarà. En cas contrari, s’usarà com a substitució el tipus de lletra següent de la llista.

L’execució del LilyPond amb l’opció següent presenta una llista de tots els tipus de lletra disponibles al sistema operatiu:

 
lilypond -dshow-available-fonts

Vegeu també

Referència de la notació: Explicació dels tipus de lletra, Tipus de lletra del document complet.

Fragments de codi: (snippets)Text section ‘Text’ in Fragments de codi.


[ < ] [ > ]   [ << ] [ Amunt ] [ >> ]         [Part superior] [Continguts] [Índex] [ ? ]

Tipus de lletra del document complet

@translationof Entire document fonts

Es poden canviar els tipus de lletra que s’usen com tipus de lletra predeterminats a les famílies romana, sans-serif i monoespaiada, especificant-los en aquest ordre com es veu a l’exemple de sota, que escala els tipus de lletra automàticament amb el valor fixat per a la mida global del pentagrama. De forma semblant a Tipus de lletra d’un sol element, Es pot descriure usant una llista de ‘Tipus de lletra’ separats per comes. Tanmateix, els ‘estils’ de tipus de lletra no es poden descriure. Per llegir més explicacions sobre els tipus de lletra, consulteu Explicació dels tipus de lletra.

 
\paper  {
  #(define fonts
    (make-pango-font-tree "Times New Roman"
                          "Nimbus Sans,Nimbus Sans L"
                          "Luxi Mono"
                          (/ staff-height pt 20)))
}

\relative c'{
  c1-\markup {
    roman,
    \sans sans,
    \typewriter typewriter. }
}

[image of music]

Vegeu també

Referència de la notació: Explicació dels tipus de lletra, Tipus de lletra d’un sol element, Selecció del tipus de lletra i la seva mida, Font.


[ < ] [ > ]   [ << ] [ Amunt ] [ >> ]

This document was generated by gub on Juliol 13, 2020 using texi2html 1.82.

Altres idiomes: English, deutsch, español, français, italiano, 日本語.
Quant a la selecció automàtica de la llengua.