1.5 Notes simultànies

@translationof Simultaneous notes

La paraula ‘polifonia’ en música fa referència a tenir més d’una veu en una peça qualsevol de música. Al LilyPond la polifonia fa referència a tenir més d’una veu al mateix pentagrama.

1.5.1 Una veu única

@translationof Single voice

Aquesta secció tracta de les notes simultànies dins de la mateixa veu.

Notes a un acord

@translationof Chorded notes

Un acord es forma envoltant un conjunt de notes entre < i >. Un acord pot anar seguit d’una duració, com si fos una nota simple.

\relative { <a' c e>1 <a c e>2 <f a c e>4 <a c>8. <g c e>16 }

Els acords també poden anar seguit d’articulacions, com si fos una nota simple.

\relative { <a' c e>1\fermata <a c e>2-> <f a c e>4\prall <a c>8.^! <g c e>16-. }

Les notes dins del propi acord amb poden anar seguides d’articulacions i ornaments.

\relative { <a' c\prall e>1 <a-> c-^ e>2 <f-. a c-. e-.>4 <a-+ c-->8. <g\fermata c e\turn>16 }

Tanmateix alguns elements de notació com ara les expressions de matisos dinàmics i els reguladors han d’annexar-se a l’acord i no a les notes que l’integren, atès que en cas contrari no s’imprimiran. Altres elements de notació com les digitacions i les lligadures d’expressió es posicionen de forma molt diferent quan s’adjunten a les notes d’un acord en lloc de fer-lo a rodones i notes aïllades.

\relative { <a'\f c( e>1 <a c) e>\f <a\< c e>( <a\! c e>) <a c e>\< <a c e> <a c e>\! }

Un acord funciona com un simple contenidor per a les notes que ho composen, a més de les seves articulacions i altres elements adjunts. Com a conseqüència, un acord sense cap nota al seu interior no té realment cap duració. Qualsevol articulació annexa es produirà en el mateix moment musical que la nota o acord següent i es pot combinar amb ells (per veure possibilitats més complexes de combinacions d’aquests elements, consulteu Expressions simultànies):

\relative { \grace { g'8( a b } <> ) \p \< -. -\markup \italic "sempre staccato" \repeat unfold 4 { c4 e } c1\f }

Es pot usar el mode relatiu per a l’alçada de les notes dels acords. La primera nota de l’acord sempre és relativa a la primera nota de l’acord anterior, o en cas que l’element precedent no sigui un acord, l’alçada de l’última nota que va vindre abans de l’acord. La resta de les notes de l’acord són relatives a la nota anterior dins del mateix acord.

\relative { <a' c e>1 <f a c> <a c e> <f' a c> <b, e b,> }

Per veure més informació sobre els acords, consulteu (notation)Chord notation section ‘Notació d’acords’ in Referència de la notació.

Vegeu també

Glossari musical: (music-glossary)chord section ‘chord’ in Glossari musical.

Manual d’aprenentatge: (learning)Combinar notes per formar acords section ‘Combinar notes per formar acords’ in Manual d’aprenentatge.

Referència de la notació: (notation)Chord notation section ‘Notació d’acords’ in Referència de la notació, Articulacions i ornaments, Escriptura d’octava relativa, Veus múltiples.

Fragments de codi: (snippets)Simultaneous notes section ‘Simultaneous notes’ in Fragments de codi.

Advertiments i problemes coneguts

Els acords que contenen més de dues alçades al mateix espai de pentagrama, com ara ‘<e f! fis!>’, creen notes els caps de les quals se superposen. Depenent de la situació, un representació millor pot requerir:

• l’ús temporal de diverses veus, vegeu Veus múltiples, ‘<< f! \\ <e fis!> >>’,
• la transcripció enharmònica d’una o més notes, ‘<e f ges>’, o
• Clústers; vegeu Clústers.

Repetició d’acords

@translationof Chord repetition

Per reduir l’entrada d’acords, es pot usar una abreviatura de repetició de l’acord anterior. El símbol de repetició d’acords és q:

\relative { <a' c e>1 q <f a c>2 q }

Com als acords normals, el símbol de repetició d’acords pot usar-se amb duracions, articulacions, elements de marcatge, lligadures d’expressió, barres, etc., atès que sols es dupliquen les notes de l’acord precedent.

\relative { <a' c e>1\p^"text" q2\<( q8)[-! q8.]\! q16-1-2-3 q8\prall }

El símbol de repetició d’acords sempre recorda l’última aparició d’un acord, per la qual cosa és possible repetir l’acord més recent fins i tot si s’han escrit en mig d’altres notes que no estiguin a l’acord, o silencis.

\relative { <a' c e>1 c'4 q2 r8 q8 | q2 c, | }

Tanmateix, el símbol de repetició d’acords no reté els matisos dinàmics, les articulacions ni els ornaments que conté o que estan annexats a l’acord anterior.

\relative { <a'-. c\prall e>1\sfz c'4 q2 r8 q8 | q2 c, | }

Per poder retenir alguns d’ells, es poden cridar explícitament a la funció \chordRepeats amb un argument addicional que especifiqui una llista de tipus d’esdeveniment a conservar, a no ser que els esdeveniments d’aquest tipus ja estiguin presents al propi acord q.

\relative { \chordRepeats #'(articulation-event) { <a'-. c\prall e>1\sfz c'4 q2 r8 q8-. } | q2 c, | }

Aquí, l’ús de \chordRepeats dins d’una construcció \relative produeix un resultat inesperat: un cop s’han expandit els esdeveniments d’acord, no poden distingir-se dels que es van introduir com acords normals, fent que \relative assigni una octava basada en el context original.

Atès que les instàncies niuades de \relative no s’afecten mútuament, es pot usar una altra ordre \relative dins de \chordRepeats per establir les relacions d’octava abans d’expandir els acords repetits. En aquest cas, tot el contingut de l’ordre \relative interior no afecta a l’exterior; d’aquí l’escriptura diferent d’octava a l’última nota d’aquest exemple.

\relative { \chordRepeats #'(articulation-event) \relative { <a'-. c\prall e>1\sfz c'4 q2 r8 q8-. } | q2 c'' | }

Les interaccions amb \relative es produeixen sols amb les crides explícites de \chordRepeats: l’expansió implícita al començament del procés de gravat es fa en un moment en el qual totes les instàncies de \relative ja s’han processat.

Vegeu també

Referència de la notació: (notation)Chord notation section ‘Notació d’acords’ in Referència de la notació, Articulacions i ornaments.

Fitxers d’inici: ‘ly/chord-repetition-init.ly’.

Expressions simultànies

@translationof Simultaneous expressions

Una o més expressions musicals envoltades entre angles dobles s’entenen com a simultànies. Si la primera expressió comença amb una sola nota o si tota l’expressió simultània apareix explícitament dins d’una sola veu, l’expressió completa se situa sobre un sol pentagrama; en cas contrari els elements de l’expressió simultània se situen en pentagrames diferents.

Els exemples següents mostren expressions simultànies sobre un sol pentagrama:

\new Voice { % veu única explícita << \relative { a'4 b g2 } \relative { d'4 g c,2 } >> }

\relative { % single first note a' << \relative { a'4 b g } \relative { d'4 g c, } >> }

Això pot ser d’utilitat si les seccions simultànies tenen duracions idèntiques, però es produiran errors si s’intenten posar notes de diferent duració sobre la mateixa plica. Les notes, articulacions i canvis de propietats que esta dins de un sol context ‘Voice’ es recol·lecten i representen a l’ordre musical:

\relative { <a' c>4-. <>-. << c a >> << { c-. <c a> } { a s-. } >> }

Intentar posar més d’una pica o barra de corxera, o diferents duracions o propietats al mateix moment musical, requereix l’ús de més d’una veu.

L’exemple següent mostra com les expressions simultànies poden generar diversos pentagrames de forma implícita:

% no single first note << \relative { a'4 b g2 } \relative { d'4 g2 c,4 } >>

Aquí no hi ha problema en tenir tenir diferents duracions perquè s’interpreten en veus diferents.

Advertiments i problemes coneguts

Si hi ha notes que procedeixen de dues o més veus, sense especificar cap desplaçament horitzontal, i tenen les pliques en la mateixa direcció, apareix el missatge

Advertiment: aquesta veu requereix un ajust de \voiceXx o \shiftXx

durant la compilació. Aquest missatge es pot suprimir mitjançant

\override NoteColumn.ignore-collision = ##t

Tanmateix, això no sols suprimeix l’advertiment sinó que pot evitar qualsevol resolució de col·lisions i pot tenir altres efectes no desitjats (consulteu també Problemes coneguts a Resolució de les col·lisions).

Clústers

@translationof Clusters

Un «clúster» indica que s’han de tocar simultàniament un conjunt de notes consecutives. S’escriuen aplicant la funció \makeClusters a una seqüència d’acords, per exemple:

\relative \makeClusters { <g' b>2 <c g'> }

Es poden barrejar al mateix pentagrama notes normals i clústers, fins i tot al mateix temps. En aquest cas, no es fa cap intent d’evitar automàticament les col·lisions entre clústers i notes normals.

Vegeu també

Glossari musical: (music-glossary)cluster section ‘cluster’ in Glossari musical.

Fragments de codi: (snippets)Simultaneous notes section ‘Simultaneous notes’ in Fragments de codi.

Referència de funcionament intern: (internals)ClusterSpanner section ‘ClusterSpanner’ in Referència de funcionament intern, (internals)ClusterSpannerBeacon section ‘ClusterSpannerBeacon’ in Referència de funcionament intern, (internals)Cluster_spanner_engraver section ‘Cluster_spanner_engraver’ in Referència de funcionament intern.

Advertiments i problemes coneguts

Els clústers sols tenen un bon aspecte quan abasten un mínim de dos acords. En cas contrari apareixeran excessivament prims.

Els clústers no porten plica i per si mateixos no poden indicar les duracions, però la longitud del clúster que s’imprimeix ve determinada per la duració dels acords que el defineixen. Als clústers separats els calen silencis de separació entre ells.

Els clústers no produeixen cap sortida MIDI.

1.5.2 Veus múltiples

@translationof Multiple voices

Aquesta secció tracta de les notes simultànies en diverses veus o diversos pentagrames.

Polifonia en un sol pentagrama

@translationof Single-staff polyphony

Instanciar les veus explícitament

L’estructura bàsica necessària per obtenir diverses veus independents a un mateix pentagrama s’il·lustra a l’exemple següent:

\new Staff << \new Voice = "primera" \relative { \voiceOne r8 r16 g'' e8. f16 g8[ c,] f e16 d } \new Voice= "segona" \relative { \voiceTwo d''16 c d8~ 16 b c8~ 16 b c8~ 16 b8. } >>

Aquí es creen explícitament instàncies de veus, cadascuna de les quals rep un nom. Les instruccions \voiceOne … \voiceFour (veu una fins a veu quatre) preparen les veus de manera que la primera i la segona veus porten les pliques cap amunt, les veus segona i quarta porten les pliques cap avall, els caps de les notes en les veus tercera i quarta es desplacen horitzontalment, i els silencis de les veus respectives es desplacen també automàticament per evitar les col·lisions. L’ordre \oneVoice (una veu) retorna tots els ajustaments de les veus a l’estat neutre predeterminat.

Passatges polifònics temporals

Es pot crear un passatge polifònic temporal amb la construcció següent:

<< { \voiceOne … }
  \new Voice { \voiceTwo … }
>> \oneVoice

Aquí, la primera expressió dins d’un passatge polifònic temporal es col·loca al context Voice que estava en ús immediatament abans del passatge polifònic, i aquest mateix context Voice continua després de la secció temporal. Altres expressions dins dels angles s’assignen a diferents veus temporals. Això permet assignar la lletra de forma contínua a una veu abans, durant i després de la secció polifònica:

\relative << \new Voice = "melodia" { a'4 << { \voiceOne g f } \new Voice { \voiceTwo d2 } >> \oneVoice e4 } \new Lyrics \lyricsto "melodia" { This is my song. } >>

Aquí, les instruccions \voiceOne i \voiceTwo calen per definir els ajustaments de cada veu.

La construcció de la doble barra invertida

La construcció << {…} \\ {…} >>, en la qual dues expressions (o més) estan separades per doble barra invertida, es comporta de manera diferent a la construcció semblant sense les doble barres invertides: totes les expressions dins d’aquesta construcció s’assignen a contextos Voice nous. Aquests contextos Voice nous es creen implícitament i reben els noms fixos "1", "2", etc.

El primer exemple podria haver-se escrit de la manera següent:

<< \relative { r8 r16 g'' e8. f16 g8[ c,] f e16 d } \\ \relative { d''16 c d8~ 16 b c8~ 16 b c8~ 16 b8. } >>

Aquesta sintaxi es pot usar sempre que no ens importi que es creïn noves veus temporals que després seran descartades. Aquestes veus creades implícitament reben ajustos equivalents a l’efecte de les ordres \voiceOne…\voiceFour, a l’ordre que apareixen al codi.

Al següent exemple, la veu intermèdia porta les pliques cap amunt, de manera que la introduïm en tercer lloc perquè passi a ser la veu tres, que té les pliques cap amunt tal i com volem. S’usen silencis de separació per evitar l’aparició de silencis duplicats.

<< \relative { r8 g'' g g g f16 ees f8 d } \\ \relative { ees'8 r ees r d r d r } \\ \relative { d''8 s c s bes s a s } >>

A totes les partitures excepte les més simples, es recomana crear contextos Voice explícits com apareix explicat a (learning)Contextos i gravadors section ‘Contextos i gravadors’ in Manual d’aprenentatge i a (learning)Veus explícites section ‘Veus explícites’ in Manual d’aprenentatge.

Ordre de les veus

En escriure diverses veus al fitxer d’entrada, useu l’ordre següent:

Veu 1: la més aguda
Veu 2: la més greu
Veu 3: la segona més aguda
Veu 4: la segona més greu
Veu 5: la tercera més aguda
Veu 6: la tercera més greu
etc.

Malgrat que això pot semblar contrari a la intuïció, simplifica el procés de disposició automàtica de les figures. Observeu que les veus de numeració imparell reben pliques cap amunt, i les de numeració parell reben pliques cap avall:

\new Staff << \time 2/4 { f''2 } % 1: més alta \\ { c'2 } % 2: més baixa \\ { d''2 } % 3: segona més alta \\ { e'2 } % 4: segona més baixa \\ { b'2 } % 5: tercera més alta \\ { g'2 } % 6: tercera més baixa >>

Duracions idèntiques

Al cas especial en el qual volem gravar fragments de música que s’executa en paral·lel i amb les mateixes duracions, es poden combinar en un sol context de veu, formant d’aquesta manera acords. Per aconseguir-lo, les incorporem dins d’una construcció de música simultània, dins d’una veu creada explícitament.

\new Voice << \relative { e''4 f8 d e16 f g8 d4 } \relative { c''4 d8 b c16 d e8 b4 } >>

Aquest mètode condueix a barrats estranys i advertiments si els fragments de música no tenen les mateixes duracions exactes.

Instruccions predefinides

\voiceOne, \voiceTwo, \voiceThree, \voiceFour, \oneVoice.

Vegeu també

Manual d’aprenentatge: (learning)Les veus contenen música section ‘Les veus contenen música’ in Manual d’aprenentatge, (learning)Veus explícites section ‘Veus explícites’ in Manual d’aprenentatge.

Referència de la notació: Pautes de percussió, Silencis invisibles, Pliques.

Fragments de codi: (snippets)Simultaneous notes section ‘Simultaneous notes’ in Fragments de codi.

Estils de veu

@translationof Voice styles

Es poden aplicar colors i formes diferents a les veus per permetre identificar-les fàcilment:

<< \relative { \voiceOneStyle d''4 c2 b4 } \\ \relative { \voiceTwoStyle e'2 e } \\ \relative { \voiceThreeStyle b2. c4 } \\ \relative { \voiceFourStyle g'2 g } >>

Per recuperar la presentació normal s’utilitza l’ordre \voiceNeutralStyle.

Instruccions predefinides

\voiceOneStyle, \voiceTwoStyle, \voiceThreeStyle, \voiceFourStyle, \voiceNeutralStyle.

Vegeu també

Manual d’aprenentatge (learning)Sento veus section ‘Sento veus’ in Manual d’aprenentatge, (learning)Altres fonts d’informació section ‘Altres fonts d'informació’ in Manual d’aprenentatge

Fragments de codi: (snippets)Simultaneous notes section ‘Simultaneous notes’ in Fragments de codi.

Resolució de les col·lisions

@translationof Collision resolution

Els caps de notes que estan a diferents veus i tenen la mateixa alçada, la mateixa forma de cap, i direcció oposada a la plica, es combinen automàticament, però els que tenen caps diferents o la mateixa direcció de plica no es combinen. Els silencis que es troben al costat oposat d’una plica a una altra veu es desplacen verticalment. L’exemple següent mostra tres circumstàncies diferents, sobre la pulsació 1 i 3 al primer compàs i sobre la pulsació 1 del segon compàs, on la combinació automàtica falla.

<< \relative { c''8 d e d c d c4 g'2 fis } \\ \relative { c''2 c8. b16 c4 e,2 r } \\ \relative { \oneVoice s1 e'8 a b c d2 } >>

Els caps de notes diferents es poden com binar com es mostra més a sota. A aquest exemple els caps de la pulsació 1 del primer compàs sí que es combinen:

<< \relative { \mergeDifferentlyHeadedOn c''8 d e d c d c4 g'2 fis } \\ \relative { c''2 c8. b16 c4 e,2 r } \\ \relative { \oneVoice s1 e'8 a b c d2 } >>

Les figures negres i blanques no es combinen d’aquesta manera, atès que fora difícil distingir-les.

També es poden combinar caps amb puntets diferents, com es mostra a la tercera pulsació del primer compàs:

<< \relative { \mergeDifferentlyHeadedOn \mergeDifferentlyDottedOn c''8 d e d c d c4 g'2 fis } \\ \relative { c''2 c8. b16 c4 e,2 r } \\ \relative { \oneVoice s1 e'8 a b c d2 } >>

La blanca i la corxera al començament del segon compàs no estan correctament combinades perquè la combinació automàtica no és capaç de completar-se satisfactòriament quan es troben tres o més notes alineades a la mateixa columna de notes, i en aquest cas el cap combinat és incorrecte. Per aconseguir que la combinació seleccioni el cap correcte, s’ha d’aplicar un \shift o desplaçament a la nota que no es pot combinar. Aquí s’aplica \shiftOn per moure el sol agut fora de la columna, i aleshores \mergeDifferentlyHeadedOn fa el seu treball correctament.

<< \relative { \mergeDifferentlyHeadedOn \mergeDifferentlyDottedOn c''8 d e d c d c4 \shiftOn g'2 fis } \\ \relative { c''2 c8. b16 c4 e,2 r } \\ \relative { \oneVoice s1 e'8 a b c d2 } >>

L’ordre \shiftOn permet (tot i que obliga a) que les notes d’una veu es puguin desplaçar. Quan \shiftOn s’aplica a una veu, una nota o acord d’aquesta veu es desplaça solament si la seva plica xoqués en cas contrari amb una plica d’una altra veu, i sols si les pliques que xoquen apunten cap a la mateixa direcció. L’ordre \shiftOff evita la possibilitat d’aquest tipus de desplaçament.

De forma predeterminada, les veus externes (normalment les veus u i dos) tenen \shiftOff especificat (desplaçament desactivat), mentre que les veus interiors (tres i següents) tenen especificat \shiftOn (desplaçament activat). Quan s’aplica un desplaçament, les veus amb pliques cap amunt (veus de numeració imparell) es desplacen cap a la dreta, i les veus amb les pliques cap avall (veus amb numeració parell) es desplacen cap a l’esquerra.

Aquí es pot veure un exemple que us ajudarà a visualitzar la forma en la qual s’expandirà internament una expressió polifònica.

\new Staff \relative { %% abbreviated entry << { f''2 } % 1: highest \\ { g,2 } % 2: lowest \\ { d'2 } % 3: upper middle \\ { b2 } % 4: lower middle >> %% internal expansion of the above << \new Voice = "1" { \voiceOne \shiftOff f'2 } \new Voice = "2" { \voiceTwo \shiftOff g,2 } \new Voice = "3" { \voiceThree \shiftOn d'2 } % shifts right \new Voice = "4" { \voiceFour \shiftOn b2 } % shifts left >> }

Dues ordres addicionals, \shiftOnn i \shiftOnnn, ofereixen nivells de desplaçament majors que es poden especificar temporalment per resoldre col·lisions en situacions complexes; vegeu (learning)Exemple real de música section ‘Exemple real de música’ in Manual d’aprenentatge.

Sols es combinen les notes si tenen les pliques en direccions oposades (com la tenen, per exemple, a les veus u i dos de forma predeterminada o quan les pliques s’estableixen explícitament en direccions oposades).

Instruccions predefinides

\mergeDifferentlyDottedOn, \mergeDifferentlyDottedOff, \mergeDifferentlyHeadedOn, \mergeDifferentlyHeadedOff.

\shiftOn, \shiftOnn, \shiftOnnn, \shiftOff.

Fragments de codi seleccionats

Additional voices to avoid collisions

In some instances of complex polyphonic music, additional voices are necessary to prevent collisions between notes. If more than four parallel voices are needed, additional voices can be added by defining a variable using the Scheme function context-spec-music.

voiceFive = #(context-spec-music (make-voice-props-set 4) 'Voice) \relative c'' { \time 3/4 \key d \minor \partial 2 << \new Voice { \voiceOne a4. a8 e'4 e4. e8 f4 d4. c8 } \new Voice { \voiceTwo d,2 d4 cis2 d4 bes2 } \new Voice { \voiceThree f'2 bes4 a2 a4 s2 } \new Voice { \voiceFive s2 g4 g2 f4 f2 } >> }

Forcing horizontal shift of notes

When the typesetting engine cannot cope, the following syntax can be used to override typesetting decisions. The units of measure used here are staff spaces.

\relative c' << { <d g>2 <d g> } \\ { <b f'>2 \once \override NoteColumn.force-hshift = #1.7 <b f'>2 } >>

Vegeu també

Glossari musical: (music-glossary)polyphony section ‘polyphony’ in Glossari musical.

Manual d’aprenentatge: (learning)Diverses notes a l’hora section ‘Diverses notes a l'hora’ in Manual d’aprenentatge, (learning)Les veus contenen música section ‘Les veus contenen música’ in Manual d’aprenentatge. (learning)Exemple real de música section ‘Exemple real de música’ in Manual d’aprenentatge.

Fragments de codi: (snippets)Simultaneous notes section ‘Simultaneous notes’ in Fragments de codi.

Referència de funcionament intern: (internals)NoteColumn section ‘NoteColumn’ in Referència de funcionament intern, (internals)NoteCollision section ‘NoteCollision’ in Referència de funcionament intern, (internals)RestCollision section ‘RestCollision’ in Referència de funcionament intern.

Advertiments i problemes coneguts

L’ús de \override NoteColumn.ignore-collision = ##t fa que les notes de cap diferent a veus diferents es barregin incorrectament.

\mergeDifferentlyHeadedOn << \relative { c'16 a' b a } \\ \relative { c'2 } >> \override NoteColumn.ignore-collision = ##t << \relative { c'16 a' b a } \\ \relative { c'2 } >>

Combinació automàtica de les parts

@translationof Automatic part combining

La combinació automàtica de particel·les s’usa per barrejar dues parts musicals diferents sobre un pentagrama. Això pot ser de gran ajuda especialment en gravar partitures orquestrals. S’imprimeix una sola veu quan la música de les dues veus és la mateixa, però en aquells llocs on difereixen, s’imprimeix una segona veu. Les direccions de les pliques s’estableixen cap amunt o cap avall segons procedeixi, a l’hora que s’identifiquen i queden marcades les parts de solista i de duo.

La sintaxi per a la combinació automàtica de les parts és:

\partCombine expressió_musical_1 expressió_musical_2

L’exemple següent exemplifica la funcionalitat bàsica, posant les parts en un sol pentagrama en forma polifònica, i establint les direccions de les pliques de forma adequada. S’utilitzen les mateixes variables per a les parts independents i el pentagrama combinat.

instrumentOne = \relative { c'4 d e f | R1 | d'4 c b a | b4 g2 f4 | e1 | } instrumentTwo = \relative { R1 | g'4 a b c | d4 c b a | g4 f( e) d | e1 | } << \new Staff \instrumentOne \new Staff \instrumentTwo \new Staff \partCombine \instrumentOne \instrumentTwo >>

Les dues parts tenen notes idèntiques al tercer compàs, per la qual cosa apareixen sols un cop. Les direccions de les pliques i lligadures s’estableixen de forma automàtica, segons es tracti d’un sol o d’un uníson. Quan cal en situacions de polifonia, la primera part (que rep el nom de context one) rep les pliques cap amunt, mentre que la segona part (anomenada two) sempre rep les pliques cap avall. Als fragments de solo, les parts es marquen amb “Solo” i “Solo II”, respectivament. Les parts en uníson (a due) es marquen amb el text “a2”.

De forma predeterminada, el combinador de parts barreja dues notes de la mateixa alçada com una nota a due, combina les notes que tinguin la mateixa duració i estiguin a menys d’una novena distància com acords, i disposa en veus separades les notes que estiguin a més d’una novena de distància (o quan hi ha creuament de veus). Aquest comportament es pot sobreescriure amb un argument opcional que consisteix en una parella de números després de l’ordre \partCombine: el primer especifica l’interval on les notes comencen a estar combinades (el valor predeterminat és zero) i el segon on les notes es divideixen en veus distintes. L’ajust del segon argument al valor zero significa que el combinador de parts separa les notes que estiguin dins d’un interval de segona o més, establir-lo al valor u separa les notes d’una tercera o més, i així successivament.

instrumentOne = \relative { a4 b c d | e f g a | b c d e | } instrumentTwo = \relative { c'4 c c c | c c c c | c c c c | } << \new Staff \partCombine \instrumentOne \instrumentTwo \new Staff \partCombine #'(2 . 3) \instrumentOne \instrumentTwo >>

Els dos arguments de \partCombine s’interpreten com contextos de (internals)Voice section ‘Voice’ in Referència de funcionament intern separats, per la qual cosa si la música està escrita en mode relatiu, aleshores las dues parts han d’incloure la funció \relative, és a dir:

\partCombine
  \relative … expresión_musical_1
  \relative … expresión_musical_2

Una secció \relative que es troba fora de \partCombine no té cap efecte sobre les notes de expresión_musical_1 i expresión_musical_2.

A les partitures professionals, sovint les veus es mantenen separades entre sí durant passatges llargs fins i tot si algunes notes coincideixen entre ambdues, i podrien escriure’s fàcilment com un uníson. Per això, la combinació de les notes en un acord, o la visualització d’una veu com un solo, no són solucions ideals perquè la funció \partCombine considera cada nota de forma individual. En aquest cas, el resultat de la funció \partCombine es pot alterar o corregir amb una de les ordres següents. Totes les ordres es poden antecedir per \once perquè s’apliquin sols a la nota següent dins de l’expressió musical.

• \partCombineApart manté les notes com dues veus separades fins i tot si es poden combinar en un acord o uníson.
• \partCombineChords combina les notes d’un acord.
• \partCombineUnisono combina les dues veus com uníson i marca el resultat com “unison”.
• \partCombineSoloI mostra sols la veu u i la marca com “Solo”.
• \partCombineSoloII imprimeix sols la veu dos i la marca com “Solo”.
• \partCombineAutomatic finalitza l’efecte de les ordres anteriors i retorna a la funcionalitat estàndard de \partCombine.

instrumentOne = \relative c' { \partCombineApart c2^"apart" e | \partCombineAutomatic e2^"auto" e | \partCombineChords e'2^"chord" e | \partCombineAutomatic c2^"auto" c | \partCombineApart c2^"apart" \once \partCombineChords e^"chord once" | c2 c | } instrumentTwo = \relative { c'2 c | e2 e | a,2 c | c2 c' | c2 c | c2 c | } << \new Staff { \instrumentOne } \new Staff { \instrumentTwo } \new Staff { \partCombine \instrumentOne \instrumentTwo } >>

Ús de \partCombine amb lletra

L’ordre \partCombine no està dissenyada per funcionar amb la lletra de les cançons; si una de les veus rep un nom explícit per poder adjuntar una lletra, el combinador de parts no funciona. Tanmateix, es pot aconseguir aquest efecte usant un context NullVoice. Vegeu Polifonia amb lletres compartides.

Fragments de codi seleccionats

Combining two parts on the same staff

The part combiner tool ( \partCombine command ) allows the combination of several different parts on the same staff. Text directions such as “solo” or “a2” are added by default; to remove them, simply set the property printPartCombineTexts to f. For vocal scores (hymns), there is no need to add “solo/a2” texts, so they should be switched off. However, it might be better not to use it if there are any solos, as they won’t be indicated. In such cases, standard polyphonic notation may be preferable.

This snippet presents the three ways two parts can be printed on a same staff: standard polyphony, \partCombine without texts, and \partCombine with texts.

%% Combining pedal notes with clef changes musicUp = \relative c'' { \time 4/4 a4 c4.( g8) a4 | g4 e' g,( a8 b) | c b a2. } musicDown = \relative c'' { g4 e4.( d8) c4 | r2 g'4( f8 e) | d2 \stemDown a } \score { << \new Staff \with { instrumentName = "Standard polyphony" } << \musicUp \\ \musicDown >> \new Staff \with { instrumentName = "PartCombine without text" printPartCombineTexts = ##f } \partCombine \musicUp \musicDown \new Staff \with { instrumentName = "PartCombine with text" } \partCombine \musicUp \musicDown >> \layout { indent = 6.0\cm \context { \Score \override SystemStartBar.collapse-height = #30 } } }

Changing partcombine texts

When using the automatic part combining feature, the printed text for the solo and unison sections may be changed:

\new Staff << \set Staff.soloText = #"girl" \set Staff.soloIIText = #"boy" \set Staff.aDueText = #"together" \partCombine \relative c'' { g4 g r r a2 g } \relative c'' { r4 r a( b) a2 g } >>

Vegeu també

Glossari musical: (music-glossary)a due section ‘a due’ in Glossari musical, (music-glossary)part section ‘part’ in Glossari musical.

Referència de la notació: Escriptura de les particel·les.

Fragments de codi: (snippets)Simultaneous notes section ‘Simultaneous notes’ in Fragments de codi.

Referència de funcionament intern: (internals)PartCombineMusic section ‘PartCombineMusic’ in Referència de funcionament intern, (internals)Voice section ‘Voice’ in Referència de funcionament intern.

Advertiments i problemes coneguts

Totes les funcions \partCombine… admeten exclusivament dues veus.

Les funcions \partCombine… no es poden escriure dins dels blocs \tuplet ni \relative.

Si printPartCombineTexts està establert i les dues veus executen i acaben les mateixes notes al mateix compàs, el combinador de parts pot gravar a2 més d’un cop en aquest compàs.

\partCombine sols té en compte el moment d’inici de les notes dins d’una veu Voice; per exemple, no pot recordar si una nota dins d’una veu ja ha començat quan les notes que es combinen s’han iniciat just ara a l’altra veu. Això pot conduir a cert nombre de problemes inesperats entre els que s’inclou la impressió incorrecta de marques de “Solo” o de “Unison”.

\partCombine conserva tots els elements extensos (lligadures, reguladors, etc.) dins del mateix context Voice de forma que si qualsevol d’aquests elements extensos inicia o acaba a un context Voice diferent, pot no imprimir-se o fer-lo incorrectament.

Si la funció \partCombine no pot combinar les dues expressions musicals (és a dir, quan les dues veus tenen duracions diferents), atorgarà internament els seus propis noms a les veus: one i two respectivament. Això significa que si es produeix un canvi a un context Voice que tingui un nom diferent, s’ignoraran els esdeveniments dins del context Voice que té el nom diferent.

Consulteu també l’apartat Advertiments i problemes coneguts a la sessió Tabulatures predeterminades en utilitzar\partCombine amb tabulatures, i la Nota de Barres automàtiques en utilitzar el barrat automàtic.

Escriptura de música en paral·lel

@translationof Writing music in parallel

La música per diverses parts es pot intercalar dins del codi d’entrada. La funció \parallelMusic admet una llista que conté els noms de les variables que es crearan, i una expressió musical. El contingut dels compassos alternatius estrets de l’expressió es converteixen en el valor de les variables respectives, de manera que podem utilitzar-les més tard per imprimir la música.

\parallelMusic voiceA,voiceB,voiceC { % Bar 1 r8 g'16 c'' e'' g' c'' e'' r8 g'16 c'' e'' g' c'' e'' | r16 e'8.~ 4 r16 e'8.~ 4 | c'2 c'2 | % Bar 2 r8 a'16 d'' f'' a' d'' f'' r8 a'16 d'' f'' a' d'' f'' | r16 d'8.~ 4 r16 d'8.~ 4 | c'2 c'2 | } \new StaffGroup << \new Staff << \voiceA \\ \voiceB >> \new Staff { \clef bass \voiceC } >>

Es pot fer servir el mode relatiu. Observeu que l’ordre \relative no s’utilitza dins del propi bloc \parallelMusic. Les notes mantenen la relació amb la nota anterior de la mateixa veu, no amb la nota anterior dins del codi d’entrada (dit d’una altra manera, les notes relatives de voiceA ignoren les notes que hi ha a voiceB.

\parallelMusic voiceA,voiceB,voiceC { % Bar 1 r8 g16 c e g, c e r8 g,16 c e g, c e | r16 e8.~ 4 r16 e8.~ 4 | c2 c | % Bar 2 r8 a,16 d f a, d f r8 a,16 d f a, d f | r16 d8.~ 4 r16 d8.~ 4 | c2 c | } \new StaffGroup << \new Staff << \relative c'' \voiceA \\ \relative c' \voiceB >> \new Staff \relative c' { \clef bass \voiceC } >>

Això funciona acceptablement bé per a música de piano. L’exemple següent assigna cada quatre compassos consecutius a quatre variables:

global = { \key g \major \time 2/4 } \parallelMusic voiceA,voiceB,voiceC,voiceD { % Compàs 1 a8 b c d | d4 e | c16 d e fis d e fis g | a4 a | % Compàs 2 e8 fis g a | fis4 g | e16 fis g a fis g a b | a4 a | % Compàs 3 ... } \score { \new PianoStaff << \new Staff { \global << \relative c'' \voiceA \\ \relative c' \voiceB >> } \new Staff { \global \clef bass << \relative c \voiceC \\ \relative c \voiceD >> } >> }

Vegeu també

Manual d’aprenentatge: (learning)Organitzar les peces mitjançant variables section ‘Organitzar les peces mitjançant variables’ in Manual d’aprenentatge

Fragments de codi: (snippets)Simultaneous notes section ‘Simultaneous notes’ in Fragments de codi.

This document was generated by gub on Juliol 13, 2020 using texi2html 1.82.

Altres idiomes: English, deutsch, español, français, italiano, 日本語.
Quant a la selecció automàtica de la llengua.