5.2 Explicació del Manual de referència de funcionament intern

@translationof Explaining the Internals Reference

5.2.1 Navegació per la referència del programa

@translationof Navigating the program reference

Suposem que volem moure la indicació de digitació del fragment següent:

c''-2

Si visiteu la documentació a la cerca d’ordres de digitació (a Indicacions de digitació), trobareu:

Vegeu també

Referència de funcionament intern: (internals)Fingering section ‘Fingering’ in Referència de funcionament intern.

Seguiu l’enllaç que porta a (internals)Fingering section ‘Fingering’ in Referència de funcionament intern. Al principi de la pàgina, podeu veure

Els objectes de digitació es creen per part de: (internals)Fingering_engraver section ‘Fingering_engraver’ in Referència de funcionament intern y (internals)New_fingering_engraver section ‘New_fingering_engraver’ in Referència de funcionament intern.

Seguint els enllaços relacionats dins de la referència del programa, podem seguir el flux d’informació dins del programa:

• (internals)Fingering section ‘Fingering’ in Referència de funcionament intern: els objectes (internals)Fingering section ‘Fingering’ in Referència de funcionament intern es creen per part de: (internals)Fingering_engraver section ‘Fingering_engraver’ in Referència de funcionament intern
• (internals)Fingering_engraver section ‘Fingering_engraver’ in Referència de funcionament intern: Tipus de música acceptats: (internals)fingering-event section ‘fingering-event’ in Referència de funcionament intern
• (internals)fingering-event section ‘fingering-event’ in Referència de funcionament intern: El tipus d’esdeveniment musical fingering-event es descriu a Expressions musicals amb el om de (internals)FingeringEvent section ‘FingeringEvent’ in Referència de funcionament intern

Es recorre aquest camí en direcció contrària al corrent d’informació del programa: comença amb la sortida i acaba amb l’esdeveniment d’entrada. També podríem haver començat per un esdeveniment de l’entrada, i llegit seguint el flux d’informació acabant en el seu cas a l’objecte (o objectes) de la sortida.

La referència del programa també es pot examinar com un document normal. Conté capítols que tracten de (internals)Music definitions section ‘Music definitions’ in Referència de funcionament intern, de la (internals)Translation section ‘Translation’ in Referència de funcionament intern, i del (internals)Backend section ‘Backend’ in Referència de funcionament intern. Cada u dels capítols relaciona totes les definicions utilitzades i totes les propietats que es poden ajustar.

5.2.2 Interfícies de la presentació

@translationof Layout interfaces

La pàgina HTML que vam poder veure a la secció anterior descriu l’objecte de presentació anomenat (internals)Fingering section ‘Fingering’ in Referència de funcionament intern. Aquest objecte és un símbol dins de la partitura. Té propietats que emmagatzemen números (com gruixos i direccions), però també punters a objectes relacionats. Un objecte de presentació també s’anomena un Grob, que és una abreviatura de Graphical Object (objecte gràfic). Per veure més detalls sobre els objectes gràfics o Grobs, consulteu (internals)grob-interface section ‘grob-interface’ in Referència de funcionament intern.

La pàgina dedicada a Fingering relaciona les definicions de l’objecte Fingering. Per exemple, la pàgina diu

padding (dimensió, en espais de pentagrama):

0.5

cosa que significa que el nombre es mantindrà a una distància de almenys 0.5 del cap de la nota.

Cada objecte de presentació pot tenir diverses funcions com element de notació o de gravat. Per exemple, l’objecte de digitació Fingering té els aspectes següents:

• La seva mida és independent de l’espaiat horitzontal, al contrari de les lligadures o les barres de les figures.
• És un element de text. Gairebé segur que és un text molt curt.
• aquest element de text es grava amb un tipus de lletra, no com lligadures o les barres de les figures.
• Horitzontalment, el centre del símbol s’ha d’alinear amb el centre del cap de la nota.
• Verticalment, el símbol es col·loca a prop de la nota i del pentagrama.
• La posició vertical també està coordinada amb altres símbols de superíndex i de subíndex.

Cadascú d’aquests aspectes es capta en el que s’anomenen interfaces, dels quals es fa una llista al final de la pàgina dedicada a (internals)Fingering section ‘Fingering’ in Referència de funcionament intern

Aquest objecte dóna suport a les interfícies següents: (internals)item-interface section ‘item-interface’ in Referència de funcionament intern, (internals)self-alignment-interface section ‘self-alignment-interface’ in Referència de funcionament intern, (internals)side-position-interface section ‘side-position-interface’ in Referència de funcionament intern, (internals)text-interface section ‘text-interface’ in Referència de funcionament intern, (internals)text-script-interface section ‘text-script-interface’ in Referència de funcionament intern, (internals)font-interface section ‘font-interface’ in Referència de funcionament intern, (internals)finger-interface section ‘finger-interface’ in Referència de funcionament intern y (internals)grob-interface section ‘grob-interface’ in Referència de funcionament intern.

En polsar sobre qualssevol dels enllaços ens desplaçarem a la pàgina de la interfície respectiva de l’objecte. Cada interfíci té un cert nombre de propietats. Algunes d’elles no són perquè l’usuari las pugui ajustar (‘Propietats internes’), però altres si es poden modificar.

Hem estat parlant de l’objecte Fingering, però realment no significa molt. El fitxer d’inicialització (vegeu (learning)Altres fonts d’informació section ‘Altres fonts d'informació’ in Manual d’aprenentatge) ‘scm/define-grobs.scm’ mostra l’ànima de l’‘objecte’,

(Fingering
  . ((padding . 0.5)
     (avoid-slur . around)
     (slur-padding . 0.2)
     (staff-padding . 0.5)
     (self-alignment-X . 0)
     (self-alignment-Y . 0)
     (script-priority . 100)
     (stencil . ,ly:text-interface::print)
     (direction . ,ly:script-interface::calc-direction)
     (font-encoding . fetaText)
     (font-size . -5) 		; don't overlap when next to heads.
     (meta . ((class . Item)
     (interfaces . (finger-interface
                    font-interface
                    text-script-interface
                    text-interface
                    side-position-interface
                    self-alignment-interface
                    item-interface))))))

Com podem veure, l’objecte Fingering no és més que un munt de valors de variables, i la pàgina web de la Referència de funcionament intern es genera directament a partir d’aquesta definició.

5.2.3 Determinació de la propietat del grob

@translationof Determining the grob property

Recordem que volíem canviar la posició del 2 a

c''-2

Atès que el 2 es troba col·locat verticalment sobre la seva nota, hem de negociar amb la interfície associada amb aquesta col·locació. Això es fa usant side-position-interface. La pàgina que descriu aquesta interfície diu:

side-position-interface

Col·locació d’un objecte víctima (aquest mateix) junt a altres objectes (el suport). La propietat direction significa on posar l’objecte víctima en relació al suport (a l’esquerra o a la dreta, a sobre o a sota?)

Sota aquesta descripció, la variable padding (farcit) es descriu com

padding

(dimensió, en espais de pentagrama)

Afegir aquesta quantitat d’espai addicional entre objectes que estan uns junts als altres.

Augmentant el valor de padding, podem allunyar el número de digitació del cap de la nota. L’ordre següent insereix un espai en blanc de tres “espais de pentagrama” entre la nota i la digitació:

\once \override Voice.Fingering.padding = #3

En inserir aquest farcit abans que s’hagi creat l’objecte de digitació, arribem al resultat següent:

\once \override Voice.Fingering.padding = #3 c''-2

En aquest cas, el context d’aquest ajustament és Voice. Vegeu l’apartat dedicat a (internals)Fingering_engraver section ‘Fingering_engraver’ in Referència de funcionament intern, que diu:

El gravador Fingering_engraver format part dels contextos: … (internals)Voice section ‘Voice’ in Referència de funcionament intern

5.2.4 Convencions de noms

@translationof Naming conventions

Cal presentar una panoràmica de les diverses convencions de nomenclatura:

• funcions del Scheme: minúscules-amb-guions (cosa que inclou als noms d’una sola paraula)
• funcions de l’Scheme específiques del LilyPond: ly:més-estil-de-scheme
• esdeveniments, classes i propietats musicals: com-les-funcions-de-scheme
• interfícies de Grobs: estil-scheme
• propietats de backend: estil-scheme (¡però X i Y en majúscules!)
• contextos (i ExpressionsMusicals i grobs): Majúscules o MajúsculesDeCamell
• propietats de context: minúsculesSeguitDeMajúsculesDeCamell
• gravadors: Majúscules_seguit_de_minúscules_i_amb_barres_baixes

This document was generated by gub on Juliol 13, 2020 using texi2html 1.82.

Altres idiomes: English, deutsch, español, français, italiano, 日本語.
Quant a la selecció automàtica de la llengua.