4.6 Encaix de la música en menys pàgines

@translationof Fitting music onto fewer pages

En ocasions, podem terminar amb un o dos pentagrames en una segona pàgina (o tercera, o cuarta…). Es feixuc, especialment quan veiem que les pàgines anteriors semblen tenir espai de sobra.

En investigar els problemes de disposició, una eina de valor incalculable és annotate-spacing. Aquesta ordre imprimeix els valors d’un cert nombre de variables d’espaiat; per veure els detalls consulteu la secció següent, Mostrar l’espaiat.

4.6.1 Mostrar l’espaiat

@translationof Displaying spacing

Per presentar gràficament les dimensions de les variables de disposició vertical que poden veure’s alterades pel format de la pàgina, establiu annotate-spacing en el bloc \paper:

\book { \score { { c4 } } \paper { annotate-spacing = ##t } }

Totes les dimensions de disposició es mostren en espais de pentagrama, independentment de les unitats especificades en els blocs \paper o \layout. A l’exemple anterior, paper-height té el valor de 59.75 staff-spaces (espais de pentagrama), i el staff-size (mida del pentagrama) és de 20 punts, el valor predeterminat. Observeu que:

En aquest cas, un staff-space equival aproximadament a 1.757mm. Així, la mesura paper-height de 59.75 staff-spaces equival a 105 mil·límetres, l’alçada d’un full a6 en orientació apaïsada. Els parells (a,b) són intervals, on a és el límit inferior i b és el límit superior de l’interval.

Vegeu també

Referència de la notació: Establiment de la mida del pentagrama.

Fragments de codi: (snippets)Spacing section ‘Spacing’ in Fragments de codi.

4.6.2 Canvi de l’espaiat

@translationof Changing spacing

La sortida de annotate-spacing revela las dimensions verticals amb gran detall. Per veure més detalls sobre la modificació dels marges i altres variables de disseny de la pàgina, consulteu Disposició de la pàgina.

Apart dels marges, hi ha algunes altres opcions per estalviar espai:

• Forçar els sistemes perquè s’ajuntin el més possible entre sí (de forma que càpiguen la quantitat més grans d’ells a la pàgina) i al mateix temps estiguin espaiats de form que no hi hagi un espai buit en la part baixa del paper.

  \paper { system-system-spacing = #'((basic-distance . 0.1) (padding . 0)) ragged-last-bottom = ##f ragged-bottom = ##f }

• Forçar el nombre de sistemes. Pot ser d’utilitat de dues formes. Si tans sols s’estableix un valor, fins i tot el mateix valor que el nombre de sistemes que s’estan dibuixant de forma predeterminada, això ocasionarà a vegades que s’intentin introduir més sistemes en cada pàgina, ja que en aquest cas s’omet un pas en el qual es produeix l’estalvi d’una pàgina addicional. Per exemple, si la disposició predeterminada té 11 sistemes, l’assignació següent força una disposició amb 10 sistemes.

  \paper { system-count = #10 }

• Forçar el nombre de pàgines. Per exemple, l’assignació següent força una disposició amb dues pàgines.

  \paper { page-count = #2 }

• Evitar (o reduir en nombre) els objectes que augmenten la mida vertical d’un sistema. Per exemple, a les claus de les repeticions de primer i segona vegada (o repeticions amb finals alternatius) els cal espai addicional. Si aquestes caselles es reparteixen al llarg de dos sistemes, ocupen més espai que si estiguessin sobre el mateix sistema. Com en un altre exemple, les indicacions dinàmiques que se ‘surten’ d’un sistema es poden apropar al pentagrama:

  \relative e' { e4 c g\f c e4 c g-\tweak X-offset #-2.7 \f c }

  

• Alterar l’espaiat horitzontal per mitjà de SpacingSpanner. Per veure més detalls, consulteu Canvi de l’espaiat horitzontal. L’exemple següent il·lustra l’espaiat predeterminat:

  \score { \relative { g'4 e e2 | f4 d d2 | c4 d e f | g4 g g2 | g4 e e2 | } }

  

  L’exemple següent modifica common-shortest-duration d’un valor de 1/4 (negra) a 1/2 (blanca). La negra és la nota més comuna i la més breu de l’exemple, per la qual cosa en augmentar aquesta duració es produeix un efecte d’‘atapeïment’:

  \score { \relative { g'4 e e2 | f4 d d2 | c4 d e f | g4 g g2 | g4 e e2 | } \layout { \context { \Score \override SpacingSpanner.common-shortest-duration = #(ly:make-moment 1/2) } } }

  

  La propietat common-shortest-duration no es pot modificar de manera dinàmica, per la qual s’ha de situar sempre dins d’un bloc \context de forma que s’apliqui a la partitura completa.

Vegeu també

Referència de la notació: Disposició de la pàgina, Canvi de l’espaiat horitzontal.

Fragments de codi: (snippets)Spacing section ‘Spacing’ in Fragments de codi.

This document was generated by gub on Juliol 13, 2020 using texi2html 1.82.

Altres idiomes: English, deutsch, español, français, italiano, 日本語.
Quant a la selecció automàtica de la llengua.