1.2 Duracions

@translationof Rhythms

Aquesta secció tracta dels ritmes, els silencis, les duracions, les barres i els compassos.

1.2.1 Escriptura de les duracions (valors rítmics)

@translationof Writing rhythms

Duració de les notes

@translationof Durations

Les duracions es designen mitjançant nombres i punts. Les duracions s’introdueixen en relació als seus valores recíproc respecte de la rodona. Per exemple, una negra s’escriu usant un 4 (atès que és 1/4 de rodona), mentre que una blanca s’escriu amb un 2 (per ser 1/2 de rodona). Per a notes majors de la rodona s’han d’usar les instruccions \longa (que és una breu doble) i \breve. Es poden especificar duracions tan curtes com la garrapatea (amb el número 128). Es poden fer valors més curts, però sols com a notes unides per una barra.

\relative { \time 8/1 c''\longa c\breve c1 c2 c4 c8 c16 c32 c64 c128 c128 }

Aquí es poden veure les mateixes duracions amb el barrat automàtic desactivat.

\relative { \time 8/1 \autoBeamOff c''\longa c\breve c1 c2 c4 c8 c16 c32 c64 c128 c128 }

Es pot escriure una nota amb la duració d’una quàdruple breu mitjançant \maxima, però això es permet sols dins de la notació musical antiga. Per veure més detalls, consulteu Notació antiga.

Si la duració s’omet, el seu valor serà el de la duració de la nota anterior. Per omissió, el valor de la primera nota és el d’una negra.

\relative { a' a a2 a a4 a a1 a }

Les duracions aïllades a una seqüència musical agafen l’altura de la nota o acord anterior.

\relative { \time 8/1 c'' \longa \breve 1 2 4 8 16 32 64 128 128 }

Per obtenir duracions de notes amb puntet, escriviu un punt (.) després del numero. Les notes amb doble puntet s’especifiquen escrivint dos punts, i així successivament.

\relative { a'4 b c4. b8 a4. b4.. c8. }

Certes duracions no es poden representar sols amb duracions binaries i puntets; l’única forma de representar-les és lligat dos o més notes. Per veure més detalls, consulteu Lligadures d’unió.

Per veure de quina manera es poden especificar les duracions de les síl·labes de la lletra i com alinear la lletra a les notes, consulteu Música vocal.

De forma opcional es poden espaiar les notes de forma estrictament proporcional a les seves duracions. Per veure més detalls sobre aquest ajust i altres ajustos que controlen la notació proporciona, consulteu Notació proporcional.

Normalment els puntets es desplacen cap amunt per evitar les línies del pentagrama, excepte en situacions de polifonia. Es poden situar els puntets manualment a sobre o a sota de les línies de la pauta; vegeu Direcció i posició.

Instruccions predefinides

\autoBeamOn, \autoBeamOff, \dotsUp, \dotsDown, \dotsNeutral.

Fragments de codi seleccionats

Alternative breve notes

Breve notes are also available with two vertical lines on each side of the notehead instead of one line and in baroque style.

\relative c'' { \time 4/2 c\breve | \override Staff.NoteHead.style = #'altdefault b\breve \override Staff.NoteHead.style = #'baroque b\breve \revert Staff.NoteHead.style a\breve }

Changing the number of augmentation dots per note

The number of augmentation dots on a single note can be changed indepently of the dots placed after the note.

\relative c' { c4.. a16 r2 | \override Dots.dot-count = #4 c4.. a16 r2 | \override Dots.dot-count = #0 c4.. a16 r2 | \revert Dots.dot-count c4.. a16 r2 | }

Vegeu també

Glossari musical: (music-glossary)breve section ‘breve’ in Glossari musical, (music-glossary)longa section ‘longa’ in Glossari musical, (music-glossary)maxima section ‘maxima’ in Glossari musical, (music-glossary)note value section ‘note value’ in Glossari musical, (music-glossary)Duration names notes and rests section ‘Duration names notes and rests’ in Glossari musical.

Referència de la notació: Barres automàtiques, Lligadures d’unió, Pliques, Escriptura de les duracions (valors rítmics), Escriptura dels silencis, Música vocal, Notació antiga, Notació proporcional.

Fragments de codi: (snippets)Rhythms section ‘Rhythms’ in Fragments de codi.

Referència de funcionament intern: (internals)Dots section ‘Dots’ in Referència de funcionament intern, (internals)DotColumn section ‘DotColumn’ in Referència de funcionament intern.

Advertiments i problemes coneguts

No hi ha un límit fonamental per a les duracions dels silencis (tant per al més llarg com per al més curt), però el nombre dels glifs és limitat; sols es poden imprimir des del silenci de garrapatea (128) fins el de màxima (8 rodones).

Grups especials

@translationof Tuplets

Els grups especials s’obtenen a partir d’una expressió musical amb la instrucció \tuplet, multiplicant la rapidesa de l’expressió musical per una fracció:

\tuplet fracció { música }

El numerador de la fracció s’imprimeix a sobre o a sota de les notes, opcionalment amb una clau. El grup especial més comú és el treset, en el qual 3 notes tenen el valor que normalment tenen 2:

\relative { a'2 \tuplet 3/2 { b4 4 4 } c4 c \tuplet 3/2 { b4 a g } }

Si s’estan escrivint passatges amb molts grups de valoració especial, resulta fastigós haver d’escriure una ordre \tuplet diferent per a cada grup. És possible especificar la duració d’un conjunt de grups directament abans de la música perquè així s’agrupin automàticament:

\relative { g'2 r8 \tuplet 3/2 8 { cis16 d e e f g g f e } }

Es poden col·locar manualment les claus de treset a sobre o a sota de la pauta:

\relative { \tupletUp \tuplet 3/2 { c''8 d e } \tupletNeutral \tuplet 3/2 { c8 d e } \tupletDown \tuplet 3/2 { f,8 g a } \tupletNeutral \tuplet 3/2 { f8 g a } }

Els grups poden niuar-se uns a dins dels altres:

\relative { \autoBeamOff c''4 \tuplet 5/4 { f8 e f \tuplet 3/2 { e[ f g] } } f4 }

La modificació dels grups especials niuats que comencen al mateix instant musical s’han de fer amb \tweak.

Per modificar la duració de les notes sense imprimir una de grup especial, vegeu

Instruccions predefinides

\tupletUp, \tupletDown, \tupletNeutral.

Fragments de codi seleccionats

Entering several tuplets using only one \tuplet command

The property tupletSpannerDuration sets how long each of the tuplets contained within the brackets after \tuplet should last. Many consecutive tuplets can then be placed within a single \tuplet expression, thus saving typing.

There are several ways to set tupletSpannerDuration. The command \tupletSpan sets it to a given duration, and clears it when instead of a duration \default is specified. Another way is to use an optional argument with \tuplet.

\relative c' { \time 2/4 \tupletSpan 4 \tuplet 3/2 { c8^"\\tupletSpan 4" c c c c c } \tupletSpan \default \tuplet 3/2 { c8^"\\tupletSpan \\default" c c c c c } \tuplet 3/2 4 { c8^"\\tuplet 3/2 4 {...}" c c c c c } }

Changing the tuplet number

By default, only the numerator of the tuplet number is printed over the tuplet bracket, i.e., the numerator of the argument to the \tuplet command.

Alternatively, num:den of the tuplet number may be printed, or the tuplet number may be suppressed altogether.

\relative c'' { \tuplet 3/2 { c8 c c } \tuplet 3/2 { c8 c c } \override TupletNumber.text = #tuplet-number::calc-fraction-text \tuplet 3/2 { c8 c c } \omit TupletNumber \tuplet 3/2 { c8 c c } }

Non-default tuplet numbers

LilyPond also provides formatting functions to print tuplet numbers different than the actual fraction, as well as to append a note value to the tuplet number or tuplet fraction.

\relative c'' { \once \override TupletNumber.text = #(tuplet-number::non-default-tuplet-denominator-text 7) \tuplet 3/2 { c4. c4. c4. c4. } \once \override TupletNumber.text = #(tuplet-number::non-default-tuplet-fraction-text 12 7) \tuplet 3/2 { c4. c4. c4. c4. } \once \override TupletNumber.text = #(tuplet-number::append-note-wrapper (tuplet-number::non-default-tuplet-fraction-text 12 7) (ly:make-duration 3 0)) \tuplet 3/2 { c4. c4. c4. c4. } \once \override TupletNumber.text = #(tuplet-number::append-note-wrapper tuplet-number::calc-denominator-text (ly:make-duration 2 0)) \tuplet 3/2 { c8 c8 c8 c8 c8 c8 } \once \override TupletNumber.text = #(tuplet-number::append-note-wrapper tuplet-number::calc-fraction-text (ly:make-duration 2 0)) \tuplet 3/2 { c8 c8 c8 c8 c8 c8 } \once \override TupletNumber.text = #(tuplet-number::fraction-with-notes (ly:make-duration 2 1) (ly:make-duration 3 0)) \tuplet 3/2 { c4. c4. c4. c4. } \once \override TupletNumber.text = #(tuplet-number::non-default-fraction-with-notes 12 (ly:make-duration 3 0) 4 (ly:make-duration 2 0)) \tuplet 3/2 { c4. c4. c4. c4. } }

Controlling tuplet bracket visibility

The default behavior of tuplet-bracket visibility is to print a bracket unless there is a beam of the same length as the tuplet. To control the visibility of tuplet brackets, set the property 'bracket-visibility to either #t (always print a bracket), 'if-no-beam (only print a bracket if there is no beam, which is the default behavior), or #f (never print a bracket). The latter is in fact equivalent to omitting the TupletBracket object altogether from the printed output.

music = \relative c'' { \tuplet 3/2 { c16[ d e } f8] \tuplet 3/2 { c8 d e } \tuplet 3/2 { c4 d e } } \new Voice { \relative c' { << \music s4^"default" >> \override TupletBracket.bracket-visibility = #'if-no-beam << \music s4^"'if-no-beam" >> \override TupletBracket.bracket-visibility = ##t << \music s4^"#t" >> \override TupletBracket.bracket-visibility = ##f << \music s4^"#f" >> \omit TupletBracket << \music s4^"omit" >> } }

Permitting line breaks within beamed tuplets

This artificial example shows how both manual and automatic line breaks may be permitted to within a beamed tuplet. Note that such off-beat tuplets have to be beamed manually.

\layout { \context { \Voice % Permit line breaks within tuplets \remove "Forbid_line_break_engraver" % Allow beams to be broken at line breaks \override Beam.breakable = ##t } } \relative c'' { a8 \repeat unfold 5 { \tuplet 3/2 { c[ b a] } } % Insert a manual line break within a tuplet \tuplet 3/2 { c[ b \bar "" \break a] } \repeat unfold 5 { \tuplet 3/2 { c[ b a] } } c8 }

Vegeu també

Glossari musical: (music-glossary)triplet section ‘triplet’ in Glossari musical, (music-glossary)tuplet section ‘tuplet’ in Glossari musical, (music-glossary)polymetric section ‘polymetric’ in Glossari musical.

Manual de aprenentatge: (learning)Mètodes d’ajustament section ‘Mètodes d'ajustament’ in Manual d’aprenentatge.

Referència de la notació: Direcció i posició, Gestió del temps, Escalat de les duracions, L’ordre \tweak, Notació polimètrica.

Fragments de codi: (snippets)Rhythms section ‘Rhythms’ in Fragments de codi.

Referència de funcionament intern: (internals)TupletBracket section ‘TupletBracket’ in Referència de funcionament intern, (internals)TupletNumber section ‘TupletNumber’ in Referència de funcionament intern, (internals)TimeScaledMusic section ‘TimeScaledMusic’ in Referència de funcionament intern.

Escalat de les duracions

@translationof Scaling durations

La duració de les figures, silencis o acords es pot multiplicar per un factor N/M afegint *N/M (o *N si M és 1) a la duració. Aixo no afectarà a l’aparença de les notes o silencis que es produeixen, però la duració alterada s’usarà per calcular la posició dins del compàs i per establir la duració en la sortida MIDI. Els factors de multiplicació es poden combinar en la forma *L*M/N. Els factors són part de la duració: si no especifiquem una duració per a les notes següents, la duració per omissió que s’agafa de la nota anterior inclourà qualsevol factor d’escala que s’hagi aplicat.

Al següent exemple les tres primeres notes duren exactament dues parts, però no s’imprimeix cap clau de treset.

\relative { \time 2/4 % Altera les duracions a tresets a'4*2/3 gis a % Duracions normals a4 a % Duplica la duració de l'acord <a d>4*2 % Duració de negra, sembla de corxera b16*4 c4 }

La duració dels silencis espaiadors també es pot modificar mitjançant un multiplicador. Això és útil per saltar molts compassos, com per exemple s1*23.

De la mateixa forma, es poden comprimir per una fracció trossos de música més llargs, com si cada nota, acord o silenci tingués la fracció com a multiplicador.. Això deixarà intacte l’aparença de la música, però la duració interna de les notes es multiplicarà per la fracció numerador/denominador. Vet aquí un exemple que mostra com es pot comprimir i expandir la música:

\relative { \time 2/4 % Duracions normals <c'' a>4 c8 a % Escala la música per *2/3 \scaleDurations 2/3 { <c a f>4. c8 a f } % Escala la música per *2 \scaleDurations 2/1 { <c' a>4 c8 b } }

Una aplicació d’aquesta ordre es troba a la notació polimètrica, vegeu Notació polimètrica.

Vegeu també

Referència de la notació: Grups especials, Silencis invisibles, Notació polimètrica.

Fragments de codi: (snippets)Rhythms section ‘Rhythms’ in Fragments de codi.

Advertiments i problemes coneguts

El càlcul de la posició dins d’un compàs ha de tenir en compte tots els factors d’escalat que s’han aplicat a les notes dins d’aquest compàs, i qualsevol arrossegament fraccionat des dels compassos anteriors. Aquest càlcul s’efectua utilitzant nombres racionals. Si un numerador o denominador intermedi en aquest procés de càlcul sobrepassa la quantitat de 2^30, la execució i el gravat es detindran a aquest punt sense indicar cap error.

Lligadures d’unió

@translationof Ties

Un lligadura d’unió connecta dues notes adjacents de la mateixa altura. La lligadura de fet estén la longitud d’una nota.

S’introdueix una lligadura d’unió escrivint el símbol de la titlla corba (~) després de la primera de cada parella de notes que es volen unir. Això indica que la nota s’uneix a la següent, que ha de tenir la mateixa altura.

{ a'2~ 4~ 16 r r8 }

Les lligadures d’unió poden fer ús de la interpretació ‘última altura explícita’ per a les duracions aïllades:

{ a'2~ 4~ 16 r r8 }

Es fan servir lligadures d’unió o bé quan la nota travessa la barra de compàs o bé quan no es poden usar puntets per denotar el ritme. També s’han d’usar lligadures quan les notes travessen subdivisions del compàs de major duració:

\relative { r8^"sí" c'~ 2 r4 | r8^"no" c2~ 8 r4 }

Si ens calen lligar moltes notes a través de les línies divisòries, ens podria resultar més fàcil utilitzar la divisió automàtica de les notes, vegeu Divisió automàtica de les notes. Aquest mecanisme divideix automàticament les notes llargues i les lliga a través de les barres de compàs.

Quan s’aplica una lligadura d’unió a un acord, es connecten tots els caps de les notes les altures de les quals coincideixen. Si no coincideix cap parell de caps, no es crea cap lligadura. Els acords es poden lligar parcialment col·locant les lligadures dins de l’acord.

\relative c' { <c e g>2~ 2 | <c e g>4~ <c e g c> <c~ e g~ b> <c e g b> | }

Quan la segona vegada d’una repetició comença amb una nota lligada, cal especificar la lligadura repetida com segueix:

\relative { \repeat volta 2 { c'' g <c e>2~ } \alternative { % Primera alternativa: la nota següent es lliga normalment { <c e>2. r4 } % Segona alternativa: la nota següent té una lligadura repetida { <c e>2\repeatTie d4 c } } }

Les lligadures L.v. (laissez vibrer, deixar vibrar) indiquen que les notes no es poden apagar al final. S’usen en la notació per a piano, arpa i altres instruments de corda i percussió. Es poden introduir de la manera següent:

<c' f' g'>1\laissezVibrer

És possible fer manualment que les lligadures d’unió es corbin cap amunt o cap avall; vegeu placement (notation)Direction and placement section ‘Direcció i posició’ in Referència de la notació.

Es pot fer que les lligadures d’expressió siguin discontínues, puntejades o un combinació de contínues i discontínues.

\relative c' { \tieDotted c2~ 2 \tieDashed c2~ 2 \tieHalfDashed c2~ 2 \tieHalfSolid c2~ 2 \tieSolid c2~ 2 }

Es poden especific patrons de discontinuïtat personalitzats:

\relative c' { \tieDashPattern #0.3 #0.75 c2~ 2 \tieDashPattern #0.7 #1.5 c2~ 2 \tieSolid c2~ 2 }

Les definicions de patrons de discontinuïtat per a les lligadures d’unió tenen la mateixa estructura que les definicions de patrons de discontinuïtat per a les lligadures d’expressió. Per veure més informació sobre els patrons de discontinuïtat complexos, consulteu els fragments de codi sota Lligadures d’expressió.

Sobreescriviu les propietats de disposició whiteout i layer dels objectes que poden causar una discontinuïtat en les lligadures d’unió.

\relative { \override Tie.layer = #-2 \override Staff.TimeSignature.layer = #-1 \override Staff.KeySignature.layer = #-1 \override Staff.TimeSignature.whiteout = ##t \override Staff.KeySignature.whiteout = ##t b'2 b~ \time 3/4 \key a \major b r4 }

Instruccions predefinides

\tieUp, \tieDown, \tieNeutral, \tieDotted, \tieDashed, \tieDashPattern, \tieHalfDashed, \tieHalfSolid, \tieSolid.

Fragments de codi seleccionats

Using ties with arpeggios

Ties are sometimes used to write out arpeggios. In this case, two tied notes need not be consecutive. This can be achieved by setting the tieWaitForNote property to #t. The same feature is also useful, for example, to tie a tremolo to a chord, but in principle, it can also be used for ordinary consecutive notes.

\relative c' { \set tieWaitForNote = ##t \grace { c16[ ~ e ~ g] ~ } <c, e g>2 \repeat tremolo 8 { c32 ~ c' ~ } <c c,>1 e8 ~ c ~ a ~ f ~ <e' c a f>2 \tieUp c8 ~ a \tieDown \tieDotted g8 ~ c g2 }

Engraving ties manually

Ties may be engraved manually by changing the tie-configuration property of the TieColumn object. The first number indicates the distance from the center of the staff in half staff-spaces, and the second number indicates the direction (1 = up, -1 = down).

Note that LilyPond makes a distinction between exact and inexact values for the first number. If using an exact value (i.e., either an integer or a fraction like (/ 4 5)), the value serves as a rough vertical position that gets further tuned by LilyPond to make the tie avoid staff lines. If using an inexact value like a floating point number, it is taken as the vertical position without further adjustments.

\relative c' { <c e g>2~ <c e g> \override TieColumn.tie-configuration = #'((0.0 . 1) (-2.0 . 1) (-4.0 . 1)) <c e g>2~ <c e g> \override TieColumn.tie-configuration = #'((0 . 1) (-2 . 1) (-4 . 1)) <c e g>2~ <c e g> }

Vegeu també

Glossari musical: (music-glossary)tie section ‘tie’ in Glossari musical, (music-glossary)laissez vibrer section ‘laissez vibrer’ in Glossari musical.

Referència de la notació: Lligadures d’expressió, Divisió automàtica de les notes.

Fragments de codi: (snippets)slurs section ‘slurs’ in Fragments de codi, (snippets)Rhythms section ‘Rhythms’ in Fragments de codi.

Referència de funcionament interno: (internals)LaissezVibrerTie section ‘LaissezVibrerTie’ in Referència de funcionament intern, (internals)LaissezVibrerTieColumn section ‘LaissezVibrerTieColumn’ in Referència de funcionament intern, (internals)TieColumn section ‘TieColumn’ in Referència de funcionament intern, (internals)Tie section ‘Tie’ in Referència de funcionament intern.

Advertiments i problemes coneguts

Un canvi de pentagrama quan hi ha una lligadura activa no produirà una lligadura inclinada.

Els canvis de clau o d’octava durant una lligadura d’unió no estan ben definits realment. En aquests casos pot ser preferible una lligadura d’expressió.

1.2.2 Escriptura dels silencis

@translationof Writing rests

Els silencis s’escriuen com a part de la música dins de les expressions musicals.

Silencis

@translationof Rests

Els silencis s’introdueixen com a notes amb el nom r. Les duracions majors que la rodona utilitzen les instruccions predefinides que es mostren aquí:

\new Staff { % Aquestes dues línies sols son per embellir aquest exemple \time 16/1 \omit Staff.TimeSignature % Imprimeix un silenci de maxima, igual a quatre breves r\maxima % Imprimeix un silenci de longa, igual a dos breves r\longa % Imprimeix un silenci de breve r\breve r1 r2 r4 r8 r16 r32 r64 r128 }

Els silencis d’un compàs, centrats en mig del compàs, s’han de fer amb silencis multicompàs. Es poden usar per un sol compàs així com per a molts compassos, i s’estudien a Silencis de compas complet.

Per especificar explícitament la posició vertical d’un silenci, escriviu una nota seguida de \rest. Es col·locarà un silenci en la posició en la qual hauria d’aparèixer la nota. Això possibilita l’aplicació manual precisa de format a la música polifònica, ja que el gravador automàtic de col·lisions de silencis no mou aquests silencis.

\relative { a'4\rest d4\rest }

Fragments de codi seleccionats

Rest styles

Rests may be used in various styles.

\new Staff \relative c { \omit Score.TimeSignature \cadenzaOn \override Staff.Rest.style = #'mensural r\maxima^\markup \typewriter { mensural } r\longa r\breve r1 r2 r4 r8 r16 s32 s64 s128 s128 \bar "" \break \override Staff.Rest.style = #'neomensural r\maxima^\markup \typewriter { neomensural } r\longa r\breve r1 r2 r4 r8 r16 s32 s64 s128 s128 \bar "" \break \override Staff.Rest.style = #'classical r\maxima^\markup \typewriter { classical } r\longa r\breve r1 r2 r4 r8 r16 r32 r64 r128 s128 \bar "" \break \override Staff.Rest.style = #'z r\maxima^\markup \typewriter { z-style } r\longa r\breve r1 r2 r4 r8 r16 r32 r64 r128 s128 \bar "" \break \override Staff.Rest.style = #'default r\maxima^\markup \typewriter { default } r\longa r\breve r1 r2 r4 r8 r16 r32 r64 r128 s128 }

Vegeu també

Glossari musical: (music-glossary)breve section ‘breve’ in Glossari musical, (music-glossary)longa section ‘longa’ in Glossari musical, (music-glossary)maxima section ‘maxima’ in Glossari musical.

Referència de la notació: Silencis de compas complet.

Fragments de codi: (snippets)Rhythms section ‘Rhythms’ in Fragments de codi.

Referencia de funcionament interno: (internals)Rest section ‘Rest’ in Referència de funcionament intern.

Advertiments i problemes coneguts

No hi ha un límit fonamental respecte de les duracions dels silencis (tant per al més curt com per al més llarg), però el nombre de glifs és limitat: hi ha silencis des de la garrapatea (128) fins la màxima (8 rodones).

Silencis invisibles

@translationof Invisible rests

Un silenci invisible (també conegut com ‘skip’ o desplaçament) es pot introduir com una nota amb el nom s:

\relative c'' { c4 c s c | s2 c | }

Els silencis de separació sols estan disponible en el mode de notes i en el mode d’acords. En altres situacions, per exemple, quan s’introdueix la lletra, s’usa l’ordre \skip per produir un desplaçament d’una certa magnitud temporal. \skip requereix una duració explícita, però s’ignora si les síl·labes de la lletra agafen les seves duracions de les notes d’una melodia associada, a través de \addlyrics o de \lyricsto.

<< { a'2 \skip2 a'2 a'2 } \new Lyrics { \lyricmode { foo2 \skip 1 bla2 } } >>

Atès que \skip es una ordre, no afecta a les duracions per omissió de les notes següents, a diferència de s.

<< { \repeat unfold 8 { a'4 } } { a'4 \skip 2 a' | s2 a' } >>

Un silenci de separació produeix implícitament contextos Staff i Voice si no hi ha cap, igual que les notes i els silencis normals:

{ s1 s s }

\skip tan sols desplaça un temps musical; no produeix cap sortida, de cap classe.

% Això és entrada valida, però no fa res { \skip 1 \skip1 \skip 1 }

Vegeu també

Manual de aprenentatge: (learning)Visibilitat i color dels objectes section ‘Visibilitat i color dels objectes’ in Manual d’aprenentatge.

Referència de la notació: Notes ocultes, Visibilitat dels objectes.

Fragments de codi: (snippets)Rhythms section ‘Rhythms’ in Fragments de codi.

Referència de funcionament intern: (internals)SkipMusic section ‘SkipMusic’ in Referència de funcionament intern.

Silencis de compas complet

@translationof Full measure rests

Els silencis d’un o més compassos complets s’introdueixen com a notes amb el nom R en majúscula:

% Compassos de silencis contrets a un compàs únic \compressMMRests { R1*4 R1*24 R1*4 b'2^"Tutti" b'4 a'4 }

La duració dels silencis de compàs complet és idèntica a la notació de la duració que s’usa per a les notes. La duració d’un silenci multicompàs ha de ser sempre un nombre enter de compassos, per la qual cosa freqüentment s’han d’utilitzar puntets o fraccions:

\compressMMRests { \time 2/4 R1 | R2 | \time 3/4 R2. | R2.*2 | \time 13/8 R1*13/8 | R1*13/8*12 | \time 10/8 R4*5*4 | }

Un silenci d’un compàs complet s’imprimeix com un silenci de rodona o de breve, centrat en el compàs, segons el tipus de compàs vigent.

\time 4/4 R1 | \time 6/4 R1*3/2 | \time 8/4 R1*2 |

De forma predeterminada un silenci multicompàs s’expandeix en la partitura impresa per mostrar explícitament tots els compassos de silenci. De forma alternativa, un silenci multicompàs es pot presentar com un sols compàs que conté un símbol de silenci multicompàs, amb el nombre de compassos imprès sobre el compàs:

% Default behavior \time 3/4 r2. | R2.*2 | \time 2/4 R2 | \time 4/4 % Rest measures contracted to single measure \compressMMRests { r1 | R1*17 | R1*4 | } % Rest measures expanded again \time 3/4 R2.*2 |

Es poden afegir elements de marcatge als silencis multicompàs.

\compressMMRests { \time 3/4 R2.*10^\markup { \italic "ad lib." } }

Quan un silenci multicompàs segueix immediatament a l’establiment d’un compàs parcial amb \partial, és possible que no es mostrin els advertiments corresponents de comprovació de compàs.

Instruccions predefinides

\textLengthOn, \textLengthOff, \compressMMRests.

Fragments de codi seleccionats

Changing form of multi-measure rests

If there are ten or fewer measures of rests, a series of longa and breve rests (called in German “Kirchenpausen” - church rests) is printed within the staff; otherwise a simple line is shown. This default number of ten may be changed by overriding the expand-limit property.

\relative c'' { \compressMMRests { R1*2 | R1*5 | R1*9 \override MultiMeasureRest.expand-limit = #3 R1*2 | R1*5 | R1*9 } }

Positioning multi-measure rests

Unlike ordinary rests, there is no predefined command to change the staff position of a multi-measure rest symbol of either form by attaching it to a note. However, in polyphonic music multi-measure rests in odd-numbered and even-numbered voices are vertically separated. The positioning of multi-measure rests can be controlled as follows:

\relative c'' { % Multi-measure rests by default are set under the fourth line R1 % They can be moved using an override \override MultiMeasureRest.staff-position = #-2 R1 \override MultiMeasureRest.staff-position = #0 R1 \override MultiMeasureRest.staff-position = #2 R1 \override MultiMeasureRest.staff-position = #3 R1 \override MultiMeasureRest.staff-position = #6 R1 \revert MultiMeasureRest.staff-position \break % In two Voices, odd-numbered voices are under the top line << { R1 } \\ { a1 } >> % Even-numbered voices are under the bottom line << { a1 } \\ { R1 } >> % Multi-measure rests in both voices remain separate << { R1 } \\ { R1 } >> % Separating multi-measure rests in more than two voices % requires an override << { R1 } \\ { R1 } \\ \once \override MultiMeasureRest.staff-position = #0 { R1 } >> % Using compressed bars in multiple voices requires another override % in all voices to avoid multiple instances being printed \compressMMRests << \revert MultiMeasureRest.direction { R1*3 } \\ \revert MultiMeasureRest.direction { R1*3 } >> }

Multi-measure rest markup

Markups attached to a multi-measure rest will be centered above or below it. Long markups attached to multi-measure rests do not cause the measure to expand. To expand a multi-measure rest to fit the markup, use an empty chord with an attached markup before the multi-measure rest.

Text attached to a spacer rest in this way is left-aligned to the position where the note would be placed in the measure, but if the measure length is determined by the length of the text, the text will appear to be centered.

\relative c' { \compressMMRests { \textLengthOn <>^\markup { [MAJOR GENERAL] } R1*19 <>_\markup { \italic { Cue: ... it is yours } } <>^\markup { A } R1*30^\markup { [MABEL] } \textLengthOff c4^\markup { CHORUS } d f c } }

Vegeu també

Glossari musical: (music-glossary)multi-measure rest section ‘multi-measure rest’ in Glossari musical.

Referència de la notació: Duracions, Text, Donar format al text, Scripts de text.

Fragments de codi: (snippets)Rhythms section ‘Rhythms’ in Fragments de codi.

Referència de funcionament intern: (internals)MultiMeasureRest section ‘MultiMeasureRest’ in Referència de funcionament intern, (internals)MultiMeasureRestNumber section ‘MultiMeasureRestNumber’ in Referència de funcionament intern, (internals)MultiMeasureRestScript section ‘MultiMeasureRestScript’ in Referència de funcionament intern, (internals)MultiMeasureRestText section ‘MultiMeasureRestText’ in Referència de funcionament intern.

Advertiments i problemes coneguts

En les digitacions a sobre silencis multicompàs (per exemple, R1*10-4), la xifra de la digitació pot xocar amb el número del compàs.

No hi ha cap manera de condensar automàticament molts silencis en un sols silenci multicompàs.

Els silencis multicompàs no estan involucrats en les col·lisiones de silencis.

1.2.3 Impressió de les duracions

@translationof Displaying rhythms

Indicació de compàs

@translationof Time signature

La indicació de compàs s’estableix como segueix:

\time 2/4 c''2 \time 3/4 c''2.

Se estudien els canvis d’indicació de compàs al mig d’un compàs a Anacrusis.

La indicació de compàs s’imprimeix al començament d’una peça i sempre que hi hagi un canvi de compàs. Si es produeix un canvi al final d’una línia, s’imprimeix una indicació d’advertiment a aquest lloc. Es pot modificar aquest comportament predeterminat, vegeu Visibilitat dels objectes.

\relative c'' { \time 2/4 c2 c \break c c \break \time 4/4 c c c c }

El símbol de compàs que s’usa 2/2 i 4/4 es pot canviar a un estil numèric:

\relative c'' { % Estil predeterminat \time 4/4 c1 \time 2/2 c1 % Canvia a estil numèric \numericTimeSignature \time 4/4 c1 \time 2/2 c1 % Torna al estil predeterminat \defaultTimeSignature \time 4/4 c1 \time 2/2 c1 }

Les indicacions de compàs de la música mensural s’estudien a Indicacions de compàs de la música mensural.

A més d’ajustar la indicació de compàs que s’imprimeix, l’ordre \time estableix els valors de les propietats basades en el tipus de compàs baseMoment, beatStructure i beamExceptions. Els valors predefinits d’aquestes propietats estan a ‘scm/time-signature-settings.scm’.

El valor predeterminat de beatStructure pot sobreescriure’s dins de la pròpia ordre \time escrivint-lo com a primer argument opcional:

\score { \new Staff { \relative { \time 2,2,3 7/8 \repeat unfold 7 { c'8 } | \time 3,2,2 7/8 \repeat unfold 7 { c8 } | } } }

De forma alternativa, els valors predeterminats de totes aquestes variables basades en la indicació de compàs, incloses baseMoment i beamExceptions, es poden establir totes a l’hora. Els valors es poden fixar independentment per a diversos tipus de compàs diferents. Els nous valors tenen efecte quan s’executa una ordre \time posterior amb el mateix valor del tipus de compàs:

\score { \new Staff { \relative c' { \overrideTimeSignatureSettings 4/4 % timeSignatureFraction 1/4 % baseMomentFraction 3,1 % beatStructure #'() % beamExceptions \time 4/4 \repeat unfold 8 { c8 } | } } }

\overrideTimeSignatureSettings pren quatre arguments:

1. timeSignatureFraction, una fracció que descriu el tipus de compàs al que s’apliquen aquests valors.
2. baseMomentFraction, una fracció que conté el numerador i denominador de la unitat de mesura bàsica d’aquest tipus de compàs.
3. beatStructure, una llista d’Scheme que indica l’estructura de les pulsacions del compàs, en unitats del moment base.
4. beamExceptions, una llista-A que conté qualssevol regles de barrat per al tipus de compàs que vagin més enllà d’acabar de cada pulsació, com es descriu a Establir el comportament de les barres automàtiques.

Els valors modificats de les propietats predeterminades del tipus de compàs es poden restaurar als valors originals:

\score{ \relative { \repeat unfold 8 { c'8 } | \overrideTimeSignatureSettings 4/4 % timeSignatureFraction 1/4 % baseMomentFraction 3,1 % beatStructure #'() % beamExceptions \time 4/4 \repeat unfold 8 { c8 } | \revertTimeSignatureSettings 4/4 \time 4/4 \repeat unfold 8 { c8 } | } }

Es poden establir diferents valors de les propietats predeterminades del tipus de compàs per als diferents pentagrames movent el Timing_translator i el Default_bar_line_engraver del context Score al context Staff.

\score { \new StaffGroup << \new Staff { \overrideTimeSignatureSettings 4/4 % timeSignatureFraction 1/4 % baseMomentFraction 3,1 % beatStructure #'() % beamExceptions \time 4/4 \repeat unfold 8 {c''8} } \new Staff { \overrideTimeSignatureSettings 4/4 % timeSignatureFraction 1/4 % baseMomentFraction 1,3 % beatStructure #'() % beamExceptions \time 4/4 \repeat unfold 8 {c''8} } >> \layout { \context { \Score \remove "Timing_translator" \remove "Default_bar_line_engraver" } \context { \Staff \consists "Timing_translator" \consists "Default_bar_line_engraver" } } }

Un altre mètode per a canviar aquestes variables relacionades amb el tipus de compàs, que impedeix la reimpressió de la indicació de compàs en el moment del canvi, es mostra a Establir el comportament de les barres automàtiques.

Instruccions predefinides

\numericTimeSignature, \defaultTimeSignature.

Fragments de codi seleccionats

Time signature printing only the numerator as a number (instead of the fraction)

Sometimes, a time signature should not print the whole fraction (e.g. 7/4), but only the numerator (7 in this case). This can be easily done by using \override Staff.TimeSignature.style = #'single-digit to change the style permanently. By using \revert Staff.TimeSignature.style, this setting can be reversed. To apply the single-digit style to only one time signature, use the \override command and prefix it with a \once.

\relative c'' { \time 3/4 c4 c c % Change the style permanently \override Staff.TimeSignature.style = #'single-digit \time 2/4 c4 c \time 3/4 c4 c c % Revert to default style: \revert Staff.TimeSignature.style \time 2/4 c4 c % single-digit style only for the next time signature \once \override Staff.TimeSignature.style = #'single-digit \time 5/4 c4 c c c c \time 2/4 c4 c }

Vegeu també

Glossari musical: (music-glossary)time signature section ‘time signature’ in Glossari musical

Referència de la notació: Indicacions de compàs de la música mensural, Establir el comportament de les barres automàtiques, Gestió del temps.

Fitxers instal·lats ‘scm/time-signature-settings.scm’.

Fragments de codi: (snippets)Rhythms section ‘Rhythms’ in Fragments de codi.

Referència de funcionament intern: (internals)TimeSignature section ‘TimeSignature’ in Referència de funcionament intern, (internals)Timing_translator section ‘Timing_translator’ in Referència de funcionament intern.

Indicacions metronòmiques

@translationof Metronome marks

És molt senzill escriure una indicació metronòmica bàsica:

\relative { \tempo 4 = 120 c'2 d e4. d8 c2 }

També es poden imprimir indicacions metronòmiques com un interval entre dos números:

\relative { \tempo 4 = 40 - 46 c'4. e8 a4 g b,2 d4 r }

Es poden usar indicacions de tempo amb text:

\relative { \tempo "Allegretto" c''4 e d c b4. a16 b c4 r4 }

La combinació d’una indicació metronòmica i un text fa que la marca de metrònom es tanqui entre parèntesis automàticament:

\relative { \tempo "Allegro" 4 = 160 g'4 c d e d4 b g2 }

En general, el text pot ser qualsevol objecte de marcatge:

\relative { \tempo \markup { \italic Faster } 4 = 132 a'8-. r8 b-. r gis-. r a-. r }

Es pot escriure una indicació metronòmica entre parèntesis sens cap indicació textual, escrivint una cadena buida a l’entrada:

\relative { \tempo "" 8 = 96 d''4 g e c }

A una particel·la d’un instrument amb períodes de silenci llargs, en ocasions es succeeixen molt a prop diferents indicacions de tempo. L’ordre \markLengthOn aporta un espai horitzontal addicional per evitar que les indicacions de temps se superposin, i \markLengthOff restableix el comportament predeterminat d’ignorar les indicacions de tempo per a l’espaiat horitzontal.

\compressMMRests { \markLengthOn \tempo "Molto vivace" R1*12 \tempo "Meno mosso" R1*16 \markLengthOff \tempo "Tranquillo" R1*20 }

Fragments de codi seleccionats

Printing metronome and rehearsal marks below the staff

By default, metronome and rehearsal marks are printed above the staff. To place them below the staff simply set the direction property of MetronomeMark or RehearsalMark appropriately.

\layout { indent = 0 ragged-right = ##f } { % Metronome marks below the staff \override Score.MetronomeMark.direction = #DOWN \tempo 8. = 120 c''1 % Rehearsal marks below the staff \override Score.RehearsalMark.direction = #DOWN \mark \default c''1 }

Changing the tempo without a metronome mark

To change the tempo in MIDI output without printing anything, make the metronome mark invisible.

\score { \new Staff \relative c' { \tempo 4 = 160 c4 e g b c4 b d c \set Score.tempoHideNote = ##t \tempo 4 = 96 d,4 fis a cis d4 cis e d } \layout { } \midi { } }

Creating metronome marks in markup mode

New metronome marks can be created in markup mode, but they will not change the tempo in MIDI output.

\relative c' { \tempo \markup { \concat { ( \smaller \general-align #Y #DOWN \note {16.} #1 " = " \smaller \general-align #Y #DOWN \note {8} #1 ) } } c1 c4 c' c,2 }

Para veure més detalls, consulteu Donar format al text.

Vegeu també

Glossari musical: (music-glossary)metronome section ‘metronome’ in Glossari musical, (music-glossary)metronomic indication section ‘metronomic indication’ in Glossari musical, (music-glossary)tempo indication section ‘tempo indication’ in Glossari musical, (music-glossary)metronome mark section ‘metronome mark’ in Glossari musical.

Referència de la notació: Donar format al text, Creació de sortida MIDI.

Fragments de codi: (snippets)Staff notation section ‘Staff notation’ in Fragments de codi.

Referència de funcionament intern:: (internals)MetronomeMark section ‘MetronomeMark’ in Referència de funcionament intern.

Anacrusis

@translationof Upbeats

Els compassos parcials com les anacrusis o parts en començar s’escriuen usant l’ordre \partial:

\partial duración

Quan s’usa \partial al principi de la partitura, duració és el temps d’anacrusis, la longitud de la música que precedeix al primer compàs.

\relative { \time 3/4 \partial 4. r4 e'8 | a4 c8 b c4 | }

Quan s’usa \partial després del començament de la partitura, duració és la longitud restant del compàs actual. No crea un nou compàs amb numeració.

\relative { \set Score.barNumberVisibility = #all-bar-numbers-visible \override Score.BarNumber.break-visibility = #end-of-line-invisible \time 9/8 d''4.~ 4 d8 d( c) b | c4.~ 4. \bar "||" \time 12/8 \partial 4. c8( d) e | f2.~ 4 f8 a,( c) f | }

L’ordre \partial és necessària quan canvia la indicació de compàs en mig d’un compàs, però també pot usar-se sol.

\relative { \set Score.barNumberVisibility = #all-bar-numbers-visible \override Score.BarNumber.break-visibility = #end-of-line-invisible \time 6/8 \partial 8 e'8 | a4 c8 b[ c b] | \partial 4 r8 e,8 | a4 \bar "||" \partial 4 r8 e8 | a4 c8 b[ c b] | }

L’ordre \partial fixa la propietat Timing.measurePosition, que és un nombre racional que indica quant temps ha transcorregut dins del compàs actual.

Vegeu també

Glossari musical: (music-glossary)anacrusis section ‘anacrusis’ in Glossari musical.

Referència de la notació: Notes d’adorn.

Fragments de codi: (snippets)Rhythms section ‘Rhythms’ in Fragments de codi.

Referència de funcionament intern: (internals)Timing_translator section ‘Timing_translator’ in Referència de funcionament intern.

Música sense compassos

@translationof Unmetered music

En la música mesurada s’insereixen línies divisòries i es calculen els números de compàs automàticament. A la música sense metre (és a dir, cadències) això no és desitjable i es pot ‘desactivar’ usant l’ordre \cadenzaOn, per després ‘reactivar-lo’ en el lloc adequat usant \cadenzaOff.

\relative c'' { c4 d e d \cadenzaOn c4 c d8[ d d] f4 g4. \cadenzaOff \bar "|" d4 e d c }

La numeració de compassos es continua al final de la cadència.

\relative c'' { % Mostra tots els números de barra \override Score.BarNumber.break-visibility = #all-visible c4 d e d \cadenzaOn c4 c d8[ d d] f4 g4. \cadenzaOff \bar "|" d4 e d c }

En inserir una ordre \bar dins d’una cadència no s’inicia un compàs nou, fins i tot que s’imprimeixi una línia divisòria. Així doncs, les alteracions accidentals (l’efecte de les quals se suposa que roman fins al final del compàs) seran vàlides encara després de la línia divisòria que s’imprimeix per part de \bar. Si es volen imprimir alteracions accidentals posteriors tindran que inserir-se manualment alteracions forçades o de cortesia, vegeu Alteracions accidentals.

\relative c'' { c4 d e d \cadenzaOn cis4 d cis d \bar "|" % El primer cis s'imprimeix sense alteració fins i tot si està després de un \bar cis4 d cis! d \cadenzaOff \bar "|" }

El barat automàtic es desactiva mitjançant \cadenzaOn. Per tant, tot el barrat en les cadències s’ha d’introduir manualment. Vegeu Barres manuals.

\relative { \repeat unfold 8 { c''8 } \cadenzaOn cis8 c c c c \bar"|" c8 c c \cadenzaOff \repeat unfold 8 { c8 } }

Aquestes ordres predefinides afecten a totes les pautes de la partitura, tot i que apareguin en un sol context Voice. Per canviar això, traslladeu el Timing_translator del context Score al context Staff, Vegeu Notació polimètrica.

Instruccions predefinides

\cadenzaOn, \cadenzaOff.

Vegeu també

Glossari musical: (music-glossary)cadenza section ‘cadenza’ in Glossari musical.

Referència de la notació: Visibilitat dels objectes, Notació polimètrica, Barres manuals, Alteracions accidentals.

Fragments de codi: (snippets)Rhythms section ‘Rhythms’ in Fragments de codi.

Advertiments i problemes coneguts

Sols s’insereixen salts de línia i de pàgina automàticament en les línies divisòries, per la qual cosa cal inserir manualment línies divisòries ‘invisibles’ en fragments llargs de música sense mesurar per permetre els salts:

\bar ""

Notació polimètrica

@translationof Polymetric notation

Està contemplada la notació polimètrica, ja sigui explícitament o mitjançant la modificació manual de la indicació visible del compàs i/o l’escalat de la duració de les notes.

Pentagrames amb diferents indicacions de compàs i compassos d’igual longitud

Establiu una indicació de copàs comuna per a cada pentagrama, i fixeu timeSignatureFraction a la fracció desitjada. Després useu la funció \scaleDurations per escalar les duracions de les notes a cada pauta a la indicació de compàs comú.

Al següent exemple, s’usa en paral·lel música amb compassos de 3/4, 9/8 i 10/8. Al segon pentagrama, les duracions mostrades es multipliquen per 2/3 (atès que 2/3 * 9/8 = 3/4), i en el tercer pentagrama, les duracions que es mostren estan multiplicades per 3/5 (atès que 3/5 * 10/8 = 3/4). Amb freqüència haurà que inserir les barres de forma manual, atès que l’escalat de les duracions afecta a les regles de barrat automàtic.

\relative << \new Staff { \time 3/4 c'4 c c | c4 c c | } \new Staff { \time 3/4 \set Staff.timeSignatureFraction = 9/8 \scaleDurations 2/3 \repeat unfold 6 { c8[ c c] } } \new Staff { \time 3/4 \set Staff.timeSignatureFraction = 10/8 \scaleDurations 3/5 { \repeat unfold 2 { c8[ c c] } \repeat unfold 2 { c8[ c] } | c4. c \tuplet 3/2 { c8[ c c] } c4 } } >>

Pentagrames amb diferents indicacions de compàs i longituds de compàs diferents

Es pot donar a cada pentagrama la seva pròpia indicació de compàs independent traslladant els gravadors Timing_translator i Default_bar_line_engraver al context de Staff.

\layout { \context { \Score \remove "Timing_translator" \remove "Default_bar_line_engraver" } \context { \Staff \consists "Timing_translator" \consists "Default_bar_line_engraver" } } % Ara cada pentagrama té la seva pròpia indicació de temps \relative << \new Staff { \time 3/4 c'4 c c | c4 c c | } \new Staff { \time 2/4 c4 c | c4 c | c4 c | } \new Staff { \time 3/8 c4. | c8 c c | c4. | c8 c c | } >>

Indicacions de compàs compost

Es creen usant la funció \compoundMeter. La sintaxi és:

\compoundMeter #'(llista de llistes)

La construcció més simple és una llista única, en la qual l’últim número indica el denominador de la indicació de compàs i les anteriors són els numeradors.

\relative { \compoundMeter #'((2 2 2 8)) \repeat unfold 6 c'8 \repeat unfold 12 c16 }

Es poden construir compassos més complexos utilitzant llistes addicionals. Així mateix, els ajustos de barrat s’ajustaran depenent dels valors.

\relative { \compoundMeter #'((1 4) (3 8)) \repeat unfold 5 c'8 \repeat unfold 10 c16 } \relative { \compoundMeter #'((1 2 3 8) (3 4)) \repeat unfold 12 c'8 }

Vegeu també

Glossari musical: (music-glossary)polymetric section ‘polymetric’ in Glossari musical, (music-glossary)polymetric time signature section ‘polymetric time signature’ in Glossari musical, (music-glossary)meter section ‘meter’ in Glossari musical.

Referència de la notació: Barres automàtiques, Barres manuals, Indicació de compàs, Escalat de les duracions.

Fragments de codi: (snippets)Rhythms section ‘Rhythms’ in Fragments de codi.

Referència de funcionament intern: (internals)TimeSignature section ‘TimeSignature’ in Referència de funcionament intern, (internals)Timing_translator section ‘Timing_translator’ in Referència de funcionament intern, (internals)Default_bar_line_engraver section ‘Default_bar_line_engraver’ in Referència de funcionament intern, (internals)Staff section ‘Staff’ in Referència de funcionament intern.

Advertiments i problemes coneguts

En usar diferents compassos en paral·lel, les notes que estiguin en el mateix instant de temps es col·loquen en la mateixa posició horitzontal. Tanmateix, les barres de compàs als diferents pentagrames faran que l’espaiat de notes sigui menys regular en cada pentagrama individual del que seria normal sense les diferents indicacions de compàs.

Divisió automàtica de les notes

@translationof Automatic note splitting

Les notes llargues es poden convertir automàticament en notes lligades. Es fa mitjançant la substitució de Note_heads_engraver per Completion_heads_engraver. De forma semblant, els silencis llargs que sobrepassen línies de compàs es divideixen automàticament substituint el gravador Rest_engraver amb el gravador Completion_rest_engraver. A l’exemple següent, les notes i els silencis que travessen la barra de compàs es divideixen, i a més les notes s’uneixen mitjançant una lligadura.

\new Voice \with { \remove "Note_heads_engraver" \consists "Completion_heads_engraver" \remove "Rest_engraver" \consists "Completion_rest_engraver" } \relative { c'2. c8 d4 e f g a b c8 c2 b4 a g16 f4 e d c8. c2 r1*2 }

Aquests gravadors divideixen totes les notes i silencis llargs en la barra de compàs, e insereix lligadures en les notes. Un dels seus usos és depurar partitures complexes: si els compassos no estan complets, les lligadures mostraran exactament quant li falta a cada compàs.

La propietat completionUnit fixa una duració preferida per a les notes dividides.

\new Voice \with { \remove "Note_heads_engraver" \consists "Completion_heads_engraver" } \relative { \time 9/8 g\breve. d''4. \bar "||" \set completionUnit = #(ly:make-moment 3 8) g\breve. d4. }

Aquests gravadors divideixen les notes que tenen la duració escalada, com la dels tresets, en notes que tenen el mateix factor d’escala que la nota original de l’entrada.

\new Voice \with { \remove "Note_heads_engraver" \consists "Completion_heads_engraver" } \relative { \time 2/4 r4 \tuplet 3/2 {g'4 a b} \scaleDurations 2/3 {g a b} g4*2/3 a b \tuplet 3/2 {g4 a b} r4 }

Vegeu també

Glossari musical: (music-glossary)tie section ‘tie’ in Glossari musical

Manual d’aprenentatge: (learning)Explicació dels gravadors section ‘Explicació dels gravadors’ in Manual d’aprenentatge, (learning)Afegir i eliminar gravadors section ‘Afegir i eliminar gravadors’ in Manual d’aprenentatge

Fragments de codi: (snippets)Rhythms section ‘Rhythms’ in Fragments de codi.

Referència de funcionament intern: (internals)Note_heads_engraver section ‘Note_heads_engraver’ in Referència de funcionament intern, (internals)Completion_heads_engraver section ‘Completion_heads_engraver’ in Referència de funcionament intern, (internals)Rest_engraver section ‘Rest_engraver’ in Referència de funcionament intern, (internals)Completion_rest_engraver section ‘Completion_rest_engraver’ in Referència de funcionament intern, (internals)Forbid_line_break_engraver section ‘Forbid_line_break_engraver’ in Referència de funcionament intern.

Advertiments i problemes coneguts

Per consistència amb el comportament anterior, les notes i silencis que tenen un duració major d’un compàs, com c1*2, es divideixen en notes sense cap factor d’escala, { c1 c1 }. La propietat completionFactor controla aquest comportament, i en donar-li el valor #f podem fer que les notes i silencis dividits tinguin el mateix factor d’escala que les duracions de les notes originals de l’entrada.

Mostrar els ritmes de la melodia

@translationof Showing melody rhythms

En algunes ocasiones volem mostrar solament el ritme d’una melodia. Això es pot fer amb un pentagrama de ritme. Totes les altures de les notes es converteixen en barres inclinades, i el pentagrama te una sola línia:

<< \new RhythmicStaff { \new Voice = "myRhythm" \relative { \time 4/4 c'4 e8 f g2 r4 g g f g1 } } \new Lyrics { \lyricsto "myRhythm" { This is my song I like to sing } } >>

Les taules d’acords de guitarra ofereixen sovint els ritmes d’acompanyament. Això es pot fer amb el gravador Pitch_squash_engraver i \improvisationOn.

<< \new ChordNames { \chordmode { c1 f g c } } \new Voice \with { \consists "Pitch_squash_engraver" } \relative c'' { \improvisationOn c4 c8 c c4 c8 c f4 f8 f f4 f8 f g4 g8 g g4 g8 g c4 c8 c c4 c8 c } >>

Instruccions predefinides

\improvisationOn, \improvisationOff.

Fragments de codi seleccionats

Guitar strum rhythms

For guitar music, it is possible to show strum rhythms, along with melody notes, chord names and fret diagrams.

\include "predefined-guitar-fretboards.ly" << \new ChordNames { \chordmode { c1 | f | g | c } } \new FretBoards { \chordmode { c1 | f | g | c } } \new Voice \with { \consists "Pitch_squash_engraver" } { \relative c'' { \improvisationOn c4 c8 c c4 c8 c f4 f8 f f4 f8 f g4 g8 g g4 g8 g c4 c8 c c4 c8 c } } \new Voice = "melody" { \relative c'' { c2 e4 e4 f2. r4 g2. a4 e4 c2. } } \new Lyrics { \lyricsto "melody" { This is my song. I like to sing. } } >>

Vegeu també

Fragments de codi: (snippets)Rhythms section ‘Rhythms’ in Fragments de codi.

Referència de funcionament intern: (internals)RhythmicStaff section ‘RhythmicStaff’ in Referència de funcionament intern, (internals)Pitch_squash_engraver section ‘Pitch_squash_engraver’ in Referència de funcionament intern.

1.2.4 Barres

@translationof Beams

Barres automàtiques

@translationof Automatic beams

De manera predeterminada, las barres de corxera s’insereixen automàticament:

\relative c'' { \time 2/4 c8 c c c \time 6/8 c8 c c c8. c16 c8 }

Quan aquestes decisions automàtiques no són prou bones, es poden escriure els barrats de forma explícita; vegeu Barres manuals. Les barres s’han d’introduir manualment si es volen estendre per sobre els silencis.

Si no cal el barrat automàtic, es pot desactivar amb \autoBeamOff i activar-se amb \autoBeamOn:

\relative c' { c4 c8 c8. c16 c8. c16 c8 \autoBeamOff c4 c8 c8. c16 c8. \autoBeamOn c16 c8 }

Es poden crear patrons de barrat que difereixin dels valors automàtics predeterminats; vegeu Establir el comportament de les barres automàtiques.

Instruccions predefinides

\autoBeamOff, \autoBeamOn.

Fragments de codi seleccionats

Beams across line breaks

Line breaks are normally forbidden when beams cross bar lines. This behavior can be changed as shown:

\relative c'' { \override Beam.breakable = ##t c8 c[ c] c[ c] c[ c] c[ \break c8] c[ c] c[ c] c[ c] c }

Changing beam knee gap

Kneed beams are inserted automatically when a large gap is detected between the note heads. This behavior can be tuned through the auto-knee-gap property. A kneed beam is drawn if the gap is larger than the value of auto-knee-gap plus the width of the beam object (which depends on the duration of the notes and the slope of the beam). By default auto-knee-gap is set to 5.5 staff spaces.

{ f8 f''8 f8 f''8 \override Beam.auto-knee-gap = #6 f8 f''8 f8 f''8 }

Partcombine and autoBeamOff

The function of \autoBeamOff when used with \partCombine can be difficult to understand.

It may be preferable to use

\set Staff.autoBeaming = ##f

instead, to ensure that autobeaming will be turned off for the entire staff.

\partCombine apparently works with 3 voices – stem up single, stem down single, stem up combined.

An \autoBeamOff call in the first argument to partcombine will apply to the voice that is active at the time the call is processed, either stem up single or stem up combined. An \autoBeamOff call in the second argument will apply to the voice that is stem down single.

In order to use \autoBeamOff to stop all autobeaming when used with \partCombine, it will be necessary to use three calls to \autoBeamOff.

{ %\set Staff.autoBeaming = ##f % turns off all autobeaming \partCombine { \autoBeamOff % applies to split up stems \repeat unfold 4 a'16 %\autoBeamOff % applies to combined up stems \repeat unfold 4 a'8 \repeat unfold 4 a'16 } { \autoBeamOff % applies to down stems \repeat unfold 4 f'8 \repeat unfold 8 f'16 | } }

Vegeu també

Referència de la notació: Barres manuals, Establir el comportament de les barres automàtiques.

Fitxers instal·lats: ‘scm/auto-beam.scm’.

Fragments de codi: (snippets)Rhythms section ‘Rhythms’ in Fragments de codi.

Referència de funcionament interno: (internals)Auto_beam_engraver section ‘Auto_beam_engraver’ in Referència de funcionament intern, (internals)Beam_engraver section ‘Beam_engraver’ in Referència de funcionament intern, (internals)Beam section ‘Beam’ in Referència de funcionament intern, (internals)BeamEvent section ‘BeamEvent’ in Referència de funcionament intern, (internals)BeamForbidEvent section ‘BeamForbidEvent’ in Referència de funcionament intern, (internals)beam-interface section ‘beam-interface’ in Referència de funcionament intern, (internals)unbreakable-spanner-interface section ‘unbreakable-spanner-interface’ in Referència de funcionament intern.

Advertiments i problemes coneguts

Les propietats d’una barra venen determinades al començament de la seva construcció i qualsevol canvi addicional en les propietats de la barra que es produeixi abans que la barra s’hagi completat no tindrà efecte fins que inicieu la següent barra nova.

Establir el comportament de les barres automàtiques

@translationof Setting automatic beam behavior

Quan està habilitat el barrat automàtic, la col·locació de les barres automàtiques ve determinada per tres propietats de context: baseMoment, beatStructure i beamExceptions. Els valores predeterminats d’aquestes variables es poden sobreescriure com es descriu més a baix, o de forma alternativa els propis valors predeterminats es poden canviar com s’explica a Indicació de compàs.

Si hi ha definida una regla de beamExceptions per al compàs en curs, s’usa aquesta regla per determinar la col·locació de les barres; s’ignoren els valores de baseMoment i beatStructure.

Si no hi ha definida cap regla de beamExceptions per al tipus de compàs en curs, la col·locació de les barres està determinada pels valors de baseMoment i beatStructure.

Barrat basat en baseMoment i beatStructure

De forma predeterminada, les regles de beamExceptions estan definides per als compassos més comuns, i les regles de beamExceptions s’han de desactivar si pretenem que el barrat automàtic estigui basat en baseMoment i beatStructure. Les regles de beamExceptions es desactiven mitjançant

\set Timing.beamExceptions = #'()

Quan el valor de beamExceptions s’ha establert a #'(), ja sigui degut a un ajust explícit o a causa que no hi ha cap regla de beamExceptions definida internament per al compàs actual, els punts finals de les barres estan en les pulsacions segons vingui determinat per les propietats de context baseMoment i beatStructure. beatStructure és una llista d’Scheme que defineix la longitud de cada pulsació dins del compàs en unitats de baseMoment. De forma predeterminada, cada unitat de longitud baseMoment és una única pulsació.

Observeu que hi ha valors de beatStructure i de baseMoment diferents per a cada indicació de compàs. Els canvis que es fan a aquestes variables s’apliquen sols al tipus de compàs vigent, per la qual cosa aquests canvis s’han d’escriure després de l’ordre \time que dóna començament a una secció nova amb un tipus de compàs diferent, no abans. Els valors nous que es donen a una indicació de compàs concreta es retenen i es tornen a aplicar quan aquest tipus de compàs torna a establir-se.

\relative c'' { \time 5/16 c16^"default" c c c c | % beamExceptions no és probable que es defineixi per a un tempo 5/16 % però els desactivarem igual per assegurar-nos \set Timing.beamExceptions = #'() \set Timing.beatStructure = 2,3 c16^"(2+3)" c c c c | \set Timing.beatStructure = 3,2 c16^"(3+2)" c c c c | }

\relative { \time 4/4 a'8^"default" a a a a a a a % Desactiva beamExceptions perquè sí que està % definit per a un tempo 4/4 \set Timing.beamExceptions = #'() \set Timing.baseMoment = #(ly:make-moment 1/4) \set Timing.beatStructure = 1,1,1,1 a8^"changed" a a a a a a a }

Els canvis als ajustament de barrat es poden limitar a contextos específics. Si no s’inclou cap ajustament a un context de nivell més baix, s’apliquen els ajustament del context que l’envolta.

\new Staff { \time 7/8 % No cal beamExceptions % atès que no està definit per al tempo 7/8 \set Staff.beatStructure = 2,3,2 << \new Voice = one { \relative { a'8 a a a a a a } } \new Voice = two { \relative { \voiceTwo \set Voice.beatStructure = 1,3,3 f'8 f f f f f f } } >> }

En cas d’usar diverses veus, s’ha d’especificar el context Staff si volem aplicar el barrat a totes les veus del pentagrama:

\time 7/8 % ritme 3-1-1-2 % Canvi aplicat a Voice per defecte -- no funciona correctament % A causa de veus autogenerades, totes les pulsacions estaran a % baseMoment (1 . 8) \set beatStructure = 3,1,1,2 << \relative {a'8 a a a16 a a a a8 a} \\ \relative {f'4. f8 f f f} >> % Funciona correctament amb el context Staff especificat \set Staff.beatStructure = 3,1,1,2 << \relative {a'8 a a a16 a a a a8 a} \\ \relative {f'4. f8 f f f} >>

El valor de baseMoment es pot ajustar per canviar el comportament de les barres, si es desitja. Quan es fa, el valor de beatStructure s’ha de fixar de manera que sigui compatible amb el nou valor de baseMoment.

\time 5/8 % No cal desactivar beamExceptions % atès que no està definit per al tempo 5/8 \set Timing.baseMoment = #(ly:make-moment 1/16) \set Timing.beatStructure = 7,3 \repeat unfold 10 { a'16 }

baseMoment és un moment, una unitat de duració musical. Es crea una quantitat del tipus moment per mitjà de la funció d’Scheme ly:make-moment. Per veure més informació sobre aquest funció, consulteu Gestió del temps.

De forma predeterminada baseMoment està fixat a una unitat més que el denominador del compàs. Totes les excepcions a aquest valor predeterminat estan a ‘scm/time-signature-settings.scm’.

Barrat basat en beamExceptions

Les regles d’autobarrat especials (diferents a acabar una barra sobre una pulsació) estan definides a la propietat beamExceptions.

El valor de beamExceptions, que és una estructura de dades força complexa, es genera fàcilment amb la funció \beamExceptions. Aquesta funció rep un o més patrons rítmics barrats manualment i amb un compàs de duració (els compassos s’han de separar amb una barra de comprovació de compàs | perquè la funció no té cap altra manera d’esbrinar la longitud del compàs). Vet aquí un exemple senzill:

\relative c'' { \time 3/16 \set Timing.beatStructure = 2,1 \set Timing.beamExceptions = \beamExceptions { 32[ 32] 32[ 32] 32[ 32] } c16 c c | \repeat unfold 6 { c32 } | }

Quan canvia el compàs es fixen els valors predeterminats de Timing.baseMoment, Timing.beatStructure i Timing.beamExceptions. Un ajustament en el tipus de compàs dóna com a resultat un reinici dels ajustaments de barrat automàtic per al context Timing al comportament predeterminat.

\relative a' { \time 6/8 \repeat unfold 6 { a8 } % grup (4 + 2) \set Timing.beatStructure = 4,2 \repeat unfold 6 { a8 } % torna al comportament predeterminat \time 6/8 \repeat unfold 6 { a8 } }

Els ajustament de barrat automàtic predeterminat per a un tipus de compàs estan determinats en el fitxer ‘scm/time-signature-settings.scm’. La forma de canviar els ajustament predeterminats de barrat automàtic per a un tipus de compas es descriu a Indicació de compàs.

Molts ajustaments de barrat automàtics per a un tipus de compàs contenen una entrada per a beamExceptions. Per exemple, el compàs de 4/4 intenta unir el compàs en dues parts si sols hi ha corxeres. La regla beamExceptions pot sobreescriure l’ajustament beatStructure si no es reinicia beamExceptions.

\time 4/4 \set Timing.baseMoment = #(ly:make-moment 1/8) \set Timing.beatStructure = 3,3,2 % Això no barrarà (3 3 2) degut a beamExceptions \repeat unfold 8 {c''8} | % Això barrarà (3 3 2) perquè eliminem beamExceptions \set Timing.beamExceptions = #'() \repeat unfold 8 {c''8}

De forma semblant, les corxeres en compàs de 3/4 s’uneixen mitjançant una sola barra per a tot el compàs, de forma predeterminada. Per unir les corxeres en 3/4 mitjançant una barra a cada part, reinicieu beamExceptions.

\time 3/4 % per defecte barrem a (6) degut a beamExceptions \repeat unfold 6 {a'8} | % Això barrarà (1 1 1) degut a baseMoment i beatStructure predeterminats \set Timing.beamExceptions = #'() \repeat unfold 6 {a'8}

A la música gravada dels períodes clàssic i romàntic, amb freqüència les barres comencen a meitat d’un compàs de 3/4, però la pràctic moderna és evitar la falsa impressió de 6/8 (vegeu Gould, pàg. 153). Es produeixen situacions semblants al compàs de 3/8. Aquest comportament es controla mitjançant la propietat de context beamHalfMeasure, que té efecte sobre indicacions de compàs que tenen la xifra 3 al numerador:

\relative a' { \time 3/4 r4. a8 a a | \set Timing.beamHalfMeasure = ##f r4. a8 a a | }

Com funciona el barrat automàtic

Quan s’habilita el barrat automàtic, la col·locació de les barres de corxera automàtiques es determinen per les propietats de context baseMoment, beatStructure i beamExceptions.

Són d’aplicació les següents regles, en ordre de prioritat, quan es determina l’aspecte de les barres:

• Si està especificada una barra manual amb […], s’ha de fixar la barra tal com s’ha especificat; en cas contrari,
• Si està definida a beamExceptions una regla de barrat per a aquest tipus de barra més llarg, s’ha d’utilitzar-la per determinar els llocs vàlids en els quals poden acabar les barres; en cas contrari,
• Si està definida a beamExceptions una regla de final de barra per a un tipus de barra més llarg, s’ha d’utilitzar-la per determinar els llocs vàlids en els quals poden acabar les barres; en cas contrari,
• usar els valors de baseMoment i de beatStructure per determinar els finals de les pulsacions del compàs, i terminar les barres al final de les pulsacions.

En les regles anteriors, el tipus de barra beam-type és la duració de la nota més breu dins del grup unit per una barra.

Les regles de barrat predefinides estan al fitxer ‘scm/time-signature-settings.scm’.

Fragments de codi seleccionats

Subdividing beams

The beams of consecutive 16th (or shorter) notes are, by default, not subdivided. That is, the three (or more) beams stretch unbroken over entire groups of notes. This behavior can be modified to subdivide the beams into sub-groups by setting the property subdivideBeams. When set, multiple beams will be subdivided at intervals defined by the current value of baseMoment by reducing the multiple beams to the number of beams that indicates the metric value of the subdivision. If the group following the division is shorter than the current metric value (usually because the beam is incomplete) the number of beams reflects the longest possible subdivision group. However, if there is only one note left after the division this restriction isn’t applied. Note that baseMoment defaults to one over the denominator of the current time signature if not set explicitly. It must be set to a fraction giving the duration of the beam sub-group using the ly:make-moment function, as shown in this snippet. Also, when baseMoment is changed, beatStructure should also be changed to match the new baseMoment:

\relative c'' { c32[ c c c c c c c] \set subdivideBeams = ##t c32[ c c c c c c c] % Set beam sub-group length to an eighth note \set baseMoment = #(ly:make-moment 1/8) \set beatStructure = 2,2,2,2 c32[ c c c c c c c] % Set beam sub-group length to a sixteenth note \set baseMoment = #(ly:make-moment 1/16) \set beatStructure = 4,4,4,4 c32[ c c c c c c c] % Shorten beam by 1/32 \set baseMoment = #(ly:make-moment 1/8) \set beatStructure = 2,2,2,2 c32[ c c c c c c] r32 % Shorten beam by 3/32 \set baseMoment = #(ly:make-moment 1/8) \set beatStructure = 2,2,2,2 c32[ c c c c] r16. r2 }

Strict beat beaming

Beamlets can be set to point in the direction of the beat to which they belong. The first beam avoids sticking out flags (the default); the second beam strictly follows the beat.

\relative c'' { \time 6/8 a8. a16 a a \set strictBeatBeaming = ##t a8. a16 a a }

Conducting signs measure grouping signs

Beat grouping within a measure is controlled by the context property beatStructure. Values of beatStructure are established for many time signatures in scm/time-signature-settings.scm. Values of beatStructure can be changed or set with \set. Alternatively, \time can be used to both set the time signature and establish the beat structure. For this, you specify the internal grouping of beats in a measure as a list of numbers (in Scheme syntax) before the time signature.

\time applies to the Timing context, so it will not reset values of beatStructure or baseMoment that are set in other lower-level contexts, such as Voice.

If the Measure_grouping_engraver is included in one of the display contexts, measure grouping signs will be created. Such signs ease reading rhythmically complex modern music. In the example, the 9/8 measure is grouped in two different patterns using the two different methods, while the 5/8 measure is grouped according to the default setting in scm/time-signature-settings.scm:

\score { \new Voice \relative c'' { \time 9/8 g8 g d d g g a( bes g) | \set Timing.beatStructure = 2,2,2,3 g8 g d d g g a( bes g) | \time 4,5 9/8 g8 g d d g g a( bes g) | \time 5/8 a4. g4 | } \layout { \context { \Staff \consists "Measure_grouping_engraver" } } }

Beam endings in Score context

Beam-ending rules specified in the Score context apply to all staves, but can be modified at both Staff and Voice levels:

\relative c'' { \time 5/4 % Set default beaming for all staves \set Score.baseMoment = #(ly:make-moment 1/8) \set Score.beatStructure = 3,4,3 << \new Staff { c8 c c c c c c c c c } \new Staff { % Modify beaming for just this staff \set Staff.beatStructure = 6,4 c8 c c c c c c c c c } \new Staff { % Inherit beaming from Score context << { \voiceOne c8 c c c c c c c c c } % Modify beaming for this voice only \new Voice { \voiceTwo \set Voice.beatStructure = 6,4 a8 a a a a a a a a a } >> } >> }

Vegeu també

Referència de la notació: Indicació de compàs.

Fitxer d’inici: ‘scm/time-signature-settings.scm’.

Fragments de codi: (snippets)Rhythms section ‘Rhythms’ in Fragments de codi.

Referència de funcionament intern: (internals)Auto_beam_engraver section ‘Auto_beam_engraver’ in Referència de funcionament intern, (internals)Beam section ‘Beam’ in Referència de funcionament intern, (internals)BeamForbidEvent section ‘BeamForbidEvent’ in Referència de funcionament intern, (internals)beam-interface section ‘beam-interface’ in Referència de funcionament intern.

Advertiments i problemes coneguts

Si una partitura acaba mentre una barra de corxera automàtica no ha acabat i encara accepta notes, aquesta última barra no s’imprimeix en absolut. El mateix serveix per a les veus polifòniques introduïdes amb << … \\ … >>. Si una veu polifònica acaba mentre una barra de corxera automàtica encara admet notes, no s’imprimeix. La solució per a aquests problemes és aplicar el barrat manual a l’última barra de la veu o partitura.

De forma predeterminada, el traductor Timing rep el nom de context Score como àlies. Això significa que l’establiment del compàs a una pauta afectarà el barrat de les altres pautes també. Així, un ajust en el compàs a un pentagrama tardà reiniciarà el barrat personalitzat que s’havia ajustat a un pentagrama més primerenc. Una forma d’evitar aquest problema és ajustar la indicació de compàs a un pentagrama solament.

<< \new Staff { \time 3/4 \set Timing.baseMoment = #(ly:make-moment 1/8) \set Timing.beatStructure = 1,5 \set Timing.beamExceptions = #'() \repeat unfold 6 { a'8 } } \new Staff { \repeat unfold 6 { a'8 } } >>

Els ajustos de barrat predeterminat per a aquest compàs també es poden canviar, de forma que sempre s’utilitzi el barrat desitjat. La menara d’efectuar canvis als ajustos de barrat automàtic per a una indicació de compàs es descriu a Indicació de compàs.

<< \new Staff { \overrideTimeSignatureSettings 3/4 % timeSignatureFraction 1/8 % baseMomentFraction 1,5 % beatStructure #'() % beamExceptions \time 3/4 \repeat unfold 6 { a'8 } } \new Staff { \time 3/4 \repeat unfold 6 { a'8 } } >>

Barres manuals

@translationof Manual beams

En certs casos pot ser precís sobreescriure l’algoritme de barrat automàtic. Per exemple, el mecanisme de barrat automàtic no escriu barres per sobre els silencis o les línies divisòries, i a les partitures corals el barrat s’ajusta amb freqüència perquè segueixi la mesura de la lletra en comptes de la de les notes. Aquestes barres s’especifiquen manualment marcant els punts de començament i final amb [ y ].

\relative { r4 r8[ g' a r] r g[ | a] r }

La direcció de les barres es pot establir manualment utilitzant indicadors de direcció:

\relative { c''8^[ d e] c,_[ d e f g] }

Es poden marcar notes individuals amb \noBeam per evitar que resultin unides per una barra:

\relative { \time 2/4 c''8 c\noBeam c c }

Es poden produir al mateix temps barres de notes d’adorn i barres normals. Les notes d’adorn sense barra no es col·loquen dins de les barres de notes normals.

\relative { c''4 d8[ \grace { e32 d c d } e8] e[ e \grace { f16 } e8 e] }

Es pot aconseguir un control fins i tot més estricte sobres les barres establint les propietats stemLeftBeamCount i stemRightBeamCount. Especifiquen el nombre de barres que es dibuixaran als costats esquerre i dret, respectivament, de la nota següent. Si qualsevol d’aquestes dues propietats s’ajusta a un valor, aquest valor s’usarà una sola vegada, i després s’esborrarà. En aquest exemple, l’últim Fa s’imprimeix amb sols una barra al costat esquerre, és a dir, la barra de corxera del grup com un tot.

\relative a' { a8[ r16 f g a] a8[ r16 \set stemLeftBeamCount = #2 \set stemRightBeamCount = #1 f16 \set stemLeftBeamCount = #1 g16 a] }

Instruccions predefinides

\noBeam.

Fragments de codi seleccionats

Flat flags and beam nibs

Flat flags on lone notes and beam nibs at the ends of beamed figures are both possible with a combination of stemLeftBeamCount, stemRightBeamCount and paired [] beam indicators.

For right-pointing flat flags on lone notes, use paired [] beam indicators and set stemLeftBeamCount to zero (see Example 1).

For left-pointing flat flags, set stemRightBeamCount instead (Example 2).

For right-pointing nibs at the end of a run of beamed notes, set stemRightBeamCount to a positive value. And for left-pointing nibs at the start of a run of beamed notes, set stemLeftBeamCount instead (Example 3).

Sometimes it may make sense for a lone note surrounded by rests to carry both a left- and right-pointing flat flag. Do this with paired [] beam indicators alone (Example 4).

(Note that \set stemLeftBeamCount is always equivalent to \once \set. In other words, the beam count settings are not “sticky”, so the pair of flat flags attached to the lone 16[] in the last example have nothing to do with the \set two notes prior.)

\score { << % Example 1 \new RhythmicStaff { \set stemLeftBeamCount = #0 c16[] r8. } % Example 2 \new RhythmicStaff { r8. \set stemRightBeamCount = #0 16[] } % Example 3 \new RhythmicStaff { 16 16 \set stemRightBeamCount = #2 16 r r \set stemLeftBeamCount = #2 16 16 16 } % Example 4 \new RhythmicStaff { 16 16 \set stemRightBeamCount = #2 16 r16 16[] r16 \set stemLeftBeamCount = #2 16 16 } >> }

Vegeu també

Referència de la notació: Direcció i posició, Notes d’adorn.

Fragments de codi: (snippets)Rhythms section ‘Rhythms’ in Fragments de codi.

Referència de funcionament intern: (internals)Beam section ‘Beam’ in Referència de funcionament intern, (internals)BeamEvent section ‘BeamEvent’ in Referència de funcionament intern, (internals)Beam_engraver section ‘Beam_engraver’ in Referència de funcionament intern, (internals)beam-interface section ‘beam-interface’ in Referència de funcionament intern, (internals)Stem_engraver section ‘Stem_engraver’ in Referència de funcionament intern.

Barres progressives

@translationof Feathered beams

Les barres progressives s’usen per indicar que un petit grup de notes s’ha de tocar a una velocitat creixent (o decreixent), sense canviar el temps general de la peça. L’àmbit de la barra progressiva s’ha d’indicar manualment usant [ i ], l‘efecte d’angle de la barra s’inicia especificant una direcció de la propietat grow-direction de l’objecte Beam.

Si volem que la col·locació de les notes i el so de la sortida MIDI reflecteixi el ritardando o accelerando indicat per la barra progressiva, les notes s’han d’agrupar com una expressió musical delimitada per claus i precedida d’una ordre featheredDurations que especifica la raó entre les duracions de la primera i l’última notes dins del grup.

Els claudàtors rectes mostren l’àmbit de la barra i les claus mostren quines notes han de modificar les seves duracions. Normalment delimitarien el mateix grup de notes, però no és un requisit: les dues ordres són independents.

A l’exemple següent les vuit semicorxeres ocupen exactament el mateix temps que una blanca, però la primera nota té la meitat de duració que l’última, amb les notes intermèdies allargant-se gradualment. Les quatre primeres fuses s’acceleren gradualment, mentre que les últimes quatre fuses estan a un temps constant.

\relative c' { \override Beam.grow-direction = #LEFT \featherDurations #(ly:make-moment 2/1) { c16[ c c c c c c c] } \override Beam.grow-direction = #RIGHT \featherDurations #(ly:make-moment 2/3) { c32[ d e f] } % retorna a barres sense ploma \override Beam.grow-direction = #'() { g32[ a b c] } }

L’espaiat a la sortida impresa representa les duracions de les notes d’una forma sols aproximada, però la sortida MIDI és exacta.

Instruccions predefinides

\featherDurations.

Vegeu també

Fragments de codi: (snippets)Rhythms section ‘Rhythms’ in Fragments de codi.

Advertiments i problemes coneguts

L’ordre \featherDurations sols funciona amb fragments musicals molt breus, i quan els nombres de la fracció són petits.

1.2.5 Compassos

@translationof Bars

Barres de compàs

@translationof Bar lines

Les línies divisòries delimiten als compassos però també es poden usar per indicar les repeticions. Normalment, les línies divisòries normals s’insereixen de manera automàtica a la sortida impresa a llocs que estan basats en el compàs actual.

Les barres de compàs senzilles inserides automàticament es poden canviar per altres tipus d’ordre \bar. Per exemple, se sol posar una doble barra de tancament al final de la peça:

\relative { e'4 d c2 \bar "|." }

No deixa de ser vàlida l’última nota d’un compàs si no acaba sobre la línia divisòria automàtica: se suposa que la nota es perllonga sobre el compàs següent. Però una seqüència llarga de aquests compassos perllongats pot fer que la música aparegui comprimida o fins i tot que se surti de la pàgina. Això és a causa de què els salts de línia automàtics solament es produeixen al final de compassos complets, és a dir, quan totes les notes han finalitzat abans que el compàs acabi.

També es permeten salts de línia en les barres inserides manualment fins i tot dins de compassos incomplets. Per permetre un salt de línia on no hi ha cap línia divisòria visible. Utilitzeu el següent:

\bar ""

D’aquesta manera s’inserira una barra invisible de compàs i es farà possible el salt de línia a aquest punt, sense forçar-lo. No s’incrementa el comptador dels números de compàs. Per forçar un salt de línia, consulteu Salts de línia.

Aquesta i altres línies divisòries especials es poden inserir manualment en qualsevol punt. Quan coincideixen amb el final d’un compàs, substitueixen a la línia divisòria simple que s’hauria inserit automàticament en aquest lloc. Quan no coincideixen amb el final d’un compàs, s’insereix la línia especificada en aquest punt de la sortida impresa.

Observeu que les línies divisòries manuals són purament visuals. No afecten a cap de les propietats que una barra normal afectaria, com als números de compàs, alteracions, salts de línia, etc. No afecten tampoc el càlcul i col·locació de les línies divisòries subsegüents. Quan una divisòria es col·loca manualment on ja hi ha una divisòria normal, els efectes de la línia original no s’alteren.

Estan disponibles per a la seva inserció manual dos tipus de línies divisòries simples i cinc tipus de doble barra:

\relative { f'1 \bar "|" f1 \bar "." g1 \bar "||" a1 \bar ".|" b1 \bar ".." c1 \bar "|.|" d1 \bar "|." e1 }

així com la barra de punts i la discontínua:

\relative { f'1 \bar ";" g1 \bar "!" a1 }

i nou tipus de barres de repetició:

\relative { f'1 \bar ".|:" g1 \bar ":..:" a1 \bar ":|.|:" b1 \bar ":|.:" c1 \bar ":.|.:" d1 \bar "[|:" e1 \bar ":|][|:" f1 \bar ":|]" g1 \bar ":|." a1 }

A més es pot imprimir una línia divisòria com una marca curta:

f'1 \bar "'" g'1

Malgrat això, donat que les mencionades marques s’utilitzen usualment al cant gregorià, és preferible en aquest cas utilitzar \divisioMinima, que es descriu en la secció Divisiones dins de cant gregorià:

El LilyPond contempla la notació del cant kievà i ofereix una línia divisòria especial kievana:

f'1 \bar "k"

Poden veure’s detalls d’aquest notació explicats a Gravat del cant kievà en notació quadrada.

Per als símbols de segno en línia, hi ha tres tipus de barres de compàs que es diferencien en el seu comportament respecte als salts de línia:

\relative c'' { c4 c c c \bar "S" c4 c c c \break \bar "S" c4 c c c \bar "S-|" c4 c c c \break \bar "S-|" c4 c c c \bar "S-S" c4 c c c \break \bar "S-S" c1 }

Tot i que es poden inserir manualment barres de compàs amb significat de repeticions, no es reconeixen com repeticions per part del LilyPond. Les seccions repetides s’introdueixen millor utilitzant les diverses ordres de repetició (vegeu Repeticions), que imprimeixen automàticament les barres corresponents.

A més es pot especificar ".|:-||", que equival a ".|:" excepte al salts de línia, en el qual es produeix una doble barra al final de la línia i una repetició esquerra (de començament) al principio de la línia següent.

\relative c'' { c4 c c c \bar ".|:-||" c4 c c c \break \bar ".|:-||" c4 c c c }

Per a combinacions de repeticions amb el símbol de segno, hi ha sis variants diferents:

\relative c'' { c4 c c c \bar ":|.S" c4 c c c \break \bar ":|.S" c4 c c c \bar ":|.S-S" c4 c c c \break \bar ":|.S-S" c4 c c c \bar "S.|:-S" c4 c c c \break \bar "S.|:-S" c4 c c c \bar "S.|:" c4 c c c \break \bar "S.|:" c4 c c c \bar ":|.S.|:" c4 c c c \break \bar ":|.S.|:" c4 c c c \bar ":|.S.|:-S" c4 c c c \break \bar ":|.S.|:-S" c1 }

A més, hi ha una ordre \inStaffSegno que crea una barra de compàs amb símbol de segno, situada en conjunció amb una línia de repetició adequada si s’utilitza amb una ordre \repeat volta, vegeu Repeticions normals.

Es poden definir tipus nous de línies divisòries amb \defineBarLine:

\defineBarLine tipus_de_barra #'(final començament extensió)

Les variables de \defineBarline poden incloure la cadena de caràcters ‘buida’ "", que equival a imprimir una línia divisòria invisible. També es pot establir al valor fals#f que no imprimeix cap línia divisòria.

Després de la definició, la nova línia divisòria es pot utilitzar mitjançant \bar tipus_de_barra.

Actualment hi ha disponibles deu elements de barra de compàs:

\defineBarLine ":" #'("" ":" "") \defineBarLine "=" #'("=" "" "") \defineBarLine "[" #'("" "[" "") \defineBarLine "]" #'("]" "" "") \new Staff { s1 \bar "|" s1 \bar "." s1 \bar "!" s1 \bar ";" s1 \bar ":" s1 \bar "k" s1 \bar "S" s1 \bar "=" s1 \bar "[" s1 \bar "]" s1 \bar "" }

La línia divisòria "=" proporciona la barra de doble extensió, usada en combinació amb el símbol de segno. No l’heu d’usar com una doble línia divisòria fina aïllada; per això es preferible \bar "||".

El signe "-" inicia anotacions a les barres de compàs, que són útils per distingir entre aquelles que tenen idèntica aparença però diferent comportament als salts de línia i/o diferents barres d’extensió. La part que segueix al signe "-" no s’usa per construir la barra de compàs.

\defineBarLine "||-dashedSpan" #'("||" "" "!!") \new StaffGroup << \new Staff \relative c'' { c1 \bar "||" c1 \bar "||-dashedSpan" c1 } \new Staff \relative c'' { c1 c1 c1 } >>

A més, el caràcter de l’espai en blanc " " serveix com a contenidor per definir barres d’extensió correctament alineats a les barres principals:

\defineBarLine ":|.-wrong" #'(":|." "" "|.") \defineBarLine ":|.-right" #'(":|." "" " |.") \new StaffGroup << \new Staff \relative c'' { c1 \bar ":|.-wrong" c1 \bar ":|.-right" c1 } \new Staff \relative c'' { c1 c1 c1 } >>

Si calen elements addicionals, el LilyPond proveeix una forma senzilla de definir-los. Per veure més informació sobre com modificar o afegir barres de compàs, consulteu el fitxer ‘scm/bar-line.scm’.

En les partitures amb molts pentagrames, una ordre\bar a un d’ells s’aplica automàticament a tots els altres. Les línies resultants es connecten entre els diferents pentagrames d’un StaffGroup, PianoStaff o GrandStaff.

<< \new StaffGroup << \new Staff \relative { e'4 d \bar "||" f4 e } \new Staff \relative { \clef bass c'4 g e g } >> \new Staff \relative { \clef bass c'2 c2 } >>

L’ordre ‘\bar tipus de barra’ és forma curta de fer ‘\set Timing.whichBar = tipo de barra’. Quan s’estableix whichBar amb el valor d’una cadena de caràcters, es crea una línia divisòria d’aquest tipus.

El tipus de barra predeterminat que s’usa per a les línies divisòries inserides automàticament és "|". Es pot canviar en qualsevol moment amb ‘\set Timing.defaultBarType = tipus de barra’.

Vegeu també

Referència de la notació: Salts de línia, Repeticions, Agrupament de pentagrames.

Fitxers instal·lats: ‘scm/bar-line.scm’.

Fragments de codi: (snippets)Rhythms section ‘Rhythms’ in Fragments de codi.

Referència de funcionament interno: (internals)BarLine section ‘BarLine’ in Referència de funcionament intern (creada al nivell de Staff (pentagrama)), (internals)SpanBar section ‘SpanBar’ in Referència de funcionament intern (a través dels pentagrames), (internals)Timing_translator section ‘Timing_translator’ in Referència de funcionament intern (per a les propietats del comptador de temps Timing).

Numeració de compassos

@translationof Bar numbers

Per defecte, els números de compàs s’imprimeixen al principi de la línia, excepte la primera. El número pròpiament dit s’emmagatzema a la propietat currentBarNumber, que normalment s’actualitza automàticament per a cada compàs. També es pot establir manualment:

\relative c' { c1 c c c \break \set Score.currentBarNumber = #50 c1 c c c }

Els números de compàs es poden gravar a intervals regulars en comptes de al principi de cada línia. Per fer-lo, s’ha de sobreescriure el comportament predeterminat de forma que es puguin imprimir en altres llocs. Això ve controlat per la propietat break-visibility de BarNumber. Agafa tres valors que es poden establir al valor #t o #f per especificar si el número de compàs corresponent és visible o no. L’ordre dels tres valors és visible al final de la línia, visible a la meitat de la línia, o visible al principi de la línia. A l’exemple següent s’imprimeixen els números de compàs en tots els llocs possibles:

\relative c' { \override Score.BarNumber.break-visibility = ##(#t #t #t) \set Score.currentBarNumber = #11 % Permet que s'imprimeixi el número del primer compàs \bar "" c1 | c | c | c | \break c1 | c | c | c | }

Fragments de codi seleccionats

Printing the bar number for the first measure

By default, the first bar number in a score is suppressed if it is less than or equal to ‘1’. By setting barNumberVisibility to all-bar-numbers-visible, any bar number can be printed for the first measure and all subsequent measures. Note that an empty bar line must be inserted before the first note for this to work.

\layout { indent = 0 ragged-right = ##t } \relative c' { \set Score.barNumberVisibility = #all-bar-numbers-visible \bar "" c1 | d | e | f \break g1 | e | d | c }

Printing bar numbers at regular intervals

Bar numbers can be printed at regular intervals by setting the property barNumberVisibility. Here the bar numbers are printed every two measures except at the end of the line.

\relative c' { \override Score.BarNumber.break-visibility = #end-of-line-invisible \set Score.currentBarNumber = #11 % Permit first bar number to be printed \bar "" % Print a bar number every second measure \set Score.barNumberVisibility = #(every-nth-bar-number-visible 2) c1 | c | c | c | c \break c1 | c | c | c | c }

Printing bar numbers with changing regular intervals

The bar number interval can be changed by changing the context function {set-bar-number-visibility}.

\relative c' { \override Score.BarNumber.break-visibility = #end-of-line-invisible \context Score \applyContext #(set-bar-number-visibility 4) \repeat unfold 10 c'1 \context Score \applyContext #(set-bar-number-visibility 2) \repeat unfold 10 c }

Printing bar numbers inside boxes or circles

Bar numbers can also be printed inside boxes or circles.

\relative c' { % Prevent bar numbers at the end of a line and permit them elsewhere \override Score.BarNumber.break-visibility = #end-of-line-invisible \set Score.barNumberVisibility = #(every-nth-bar-number-visible 4) % Increase the size of the bar number by 2 \override Score.BarNumber.font-size = #2 % Draw a box round the following bar number(s) \override Score.BarNumber.stencil = #(make-stencil-boxer 0.1 0.25 ly:text-interface::print) \repeat unfold 5 { c1 } % Draw a circle round the following bar number(s) \override Score.BarNumber.stencil = #(make-stencil-circler 0.1 0.25 ly:text-interface::print) \repeat unfold 4 { c1 } \bar "|." }

Alternative bar numbering

Two alternative methods for bar numbering can be set, especially for when using repeated music.

\relative c'{ \set Score.alternativeNumberingStyle = #'numbers \repeat volta 3 { c4 d e f | } \alternative { { c4 d e f | c2 d \break } { f4 g a b | f4 g a b | f2 a | \break } { c4 d e f | c2 d } } c1 \break \set Score.alternativeNumberingStyle = #'numbers-with-letters \repeat volta 3 { c,4 d e f | } \alternative { { c4 d e f | c2 d \break } { f4 g a b | f4 g a b | f2 a | \break } { c4 d e f | c2 d } } c1 }

Aligning bar numbers

Bar numbers by default are right-aligned to their parent object. This is usually the left edge of a line or, if numbers are printed within a line, the left hand side of a bar line. The numbers may also be positioned directly over the bar line or left-aligned to the bar line.

\relative c' { \set Score.currentBarNumber = #111 \override Score.BarNumber.break-visibility = #all-visible % Increase the size of the bar number by 2 \override Score.BarNumber.font-size = #2 % Print a bar number every second measure \set Score.barNumberVisibility = #(every-nth-bar-number-visible 2) c1 | c1 % Center-align bar numbers \override Score.BarNumber.self-alignment-X = #CENTER c1 | c1 % Left-align bar numbers \override Score.BarNumber.self-alignment-X = #LEFT c1 | c1 }

Removing bar numbers from a score

Bar numbers can be removed entirely by removing the Bar_number_engraver from the Score context.

\layout { \context { \Score \omit BarNumber % or: %\remove "Bar_number_engraver" } } \relative c'' { c4 c c c \break c4 c c c }

Vegeu també

Fragments de codi: (snippets)Rhythms section ‘Rhythms’ in Fragments de codi.

Referència de funcionament intern: (internals)BarNumber section ‘BarNumber’ in Referència de funcionament intern, (internals)Bar_number_engraver section ‘Bar_number_engraver’ in Referència de funcionament intern.

Advertiments i problemes coneguts

Els números de compàs poden col·lisionar amb la clau StaffGroup, si hi ha un a la part de dalt. Per solucionar-lo es pot usar la propietat de farciment padding de BarNumber per col·locar el número correctament. Consulteu (internals)StaffGroup section ‘StaffGroup’ in Referència de funcionament intern i (internals)BarNumber section ‘BarNumber’ in Referència de funcionament intern para veure més informació.

Comprovació de compàs i de número de compàs

@translationof Bar and bar number checks

Les comprovacions de compàs ajuden a detectar errors a les duracions. Una comprovació de compàs s’escriu usant el símbol de la barra vertical, |, a qualsevol lloc on s’espera que caigui una línia divisòria. Si es troben línies de comprovació de compàs a altres llocs, s’imprimeix una llista d’advertiments al fitxer log de registre, mostrant els números de línia i columna en el qual han fallat les comprovacions de compàs. Al següent exemple, la segona comprovació de compàs avisarà d’un error.

\time 3/4 c2 e4 | g2 |

Una duració incorrecte produeix una partitura completament desbaratada, especialment si la partitura es polifònica, de manera que la millor manera de començar a corregir l’entrada és buscar sistemàticament l’existència de comprovacions de compàs fallides i duracions incorrectes.

Si es produeixen diverses comprovacions de compàs seguides per valor de la mateixa duració musical, sols apareix el primer missatge d’advertiment. Així s’aconsegueix que el missatge estigui concentrat a la font d’error de la pulsació.

Les comprovacions de compàs també es poden inserir dins de la lletra de les cançons:

\lyricmode {
  \time 2/4
  Twin -- kle | Twin -- kle |
}

Observeu que les comprovacions de compàs dins de la lletra de les cançons s’avaluen al moment musical de la síl·laba següent a la comprovació de compàs que es processa. Si la lletra està associada amb les notes d’una veu que té un silenci al principi del compàs, no es pot posar cap síl·laba al comen ament d’aquest compàs i s’imprimeix un missatge d’advertiment si s’escriu una comprovació de compàs dins de la lletra, en aquesta posició.

També és possible redefinir l’acció que es fa quan es troba una barra vertical o símbol de comprovació de compàs, |, al codi d’entrada, de forma que faci quelcom diferent a una comprovació de compàs. Es fa assignant una expressió musical a "|", el símbol de barra vertical. A l’exemple següent s’estableix | de forma que insereixi una doble línia divisòria quan apareix al codi d’entrada, en comptes de comprovar el final d’un compàs.

"|" = \bar "||" { c'2 c' | c'2 c' c'2 | c' c'2 c' }

En copiar peces musicals grans pot servir d’ajuda comprovar que el número de compàs del LilyPond correspongui a l’original des del qual s’està copiant. Això es pot comprovar amb \barNumberCheck, por exemple:

\barNumberCheck #123

imprimeix un advertiment si el currentBarNumber (número del compàs actual) no és el 123 en el moment de la compilació.

Vegeu també

Fragments de codi: (snippets)Rhythms section ‘Rhythms’ in Fragments de codi.

Marques d’assaig

@translationof Rehearsal marks

Per imprimir una lletra d’assaig, utilitzeu l’ordre \mark.

\relative c'' { c1 \mark \default c1 \mark \default c1 \mark \default c1 \mark \default }

La lletra d’assaig s’incrementa automàticament si useu \mark \default, però també podeu utilitzar un número enter com argument per establir la indicació manualment. El valor que s’utilitzarà s’emmagatzema dins de la propietat rehearsalMark.

\relative c'' { c1 \mark \default c1 \mark \default c1 \mark #8 c1 \mark \default c1 \mark \default }

La lletra ‘I’ se salta d’acord amb les tradicions de gravat. Si voleu incloure la la lletra ‘I’, useu una de les ordres següents, segons l’estil de marques d’assaig que desitgeu (sols lletres, lletres dins d’un rectangle o lletres dins d’un cercle).

\set Score.markFormatter = #format-mark-alphabet
\set Score.markFormatter = #format-mark-box-alphabet
\set Score.markFormatter = #format-mark-circle-alphabet

\relative c'' { \set Score.markFormatter = #format-mark-box-alphabet c1 \mark \default c1 \mark \default c1 \mark #8 c1 \mark \default c1 \mark \default }

L’estil es defineix per mitjà de la propietat markFormatter. És una funció que agafa com arguments la marca en curs (un nombre enter) i el context actual. Ha de tornar un objecte de marcatge. A l’exemple següent, s’estableix markFormatter amb el valor d’un procediment predefinit. Després d’alguns compassos s’estableix amb un valor d’una funció que produeix un número tancat a una capsa.

\relative c'' { \set Score.markFormatter = #format-mark-numbers c1 \mark \default c1 \mark \default \set Score.markFormatter = #format-mark-box-numbers c1 \mark \default \set Score.markFormatter = #format-mark-circle-numbers c1 \mark \default \set Score.markFormatter = #format-mark-circle-letters c1 }

El fitxer ‘scm/translation-functions.scm’ conté les definicions de format-mark-numbers (el format per omissió), format-mark-box-numbers, format-mark-letters i format-mark-box-letters. Es poden usar aquestes definicions com a inspiració per a d’altres funcions de format.

Podem fer servir format-mark-barnumbers, format-mark-box-barnumbers i format-mark-circle-barnumbers per obtenir números de compas en lloc de números de lletres seqüencials.

Es poden especificar altres estils de lletra d’assaig de forma manual:

\mark "A1"

Observeu que Score.markFormatter no afecta a las marque que s’especifiquen de aquest forma. Malgrat això, és possible aplicar un element \markup a la cadena.

\mark \markup{ \box A1 }

Els glifs musicals (como ara el segno) es poden imprimir dins d’un element \mark

\relative c' { c1 \mark \markup { \musicglyph "scripts.segno" } c1 \mark \markup { \musicglyph "scripts.coda" } c1 \mark \markup { \musicglyph "scripts.ufermata" } c1 }

Consulteu El tipus de lletra Emmentaler per veure una llista dels símbols que es poden imprimir amb \musicglyph.

Per veure formes comuns d’ajustar la col·locació de les lletres d’assaig, consulteu Donar format al text. Per a un control més precís, consulteu break-alignable-interface a la secció Alineació d’objectes.

El fitxer ‘scm/translation-functions.scm’ conté les definicions de format-mark-numbers i de format-mark-letters. Es poden utilitzar com a inspiració per escriure altres funcions per donar format.

Vegeu també

Referència de la notació: El tipus de lletra Emmentaler, Donar format al text, Alineació d’objectes.

Fitxers d’inici: ‘scm/translation-functions.scm’.

Fragments de codi: (snippets)Rhythms section ‘Rhythms’ in Fragments de codi.

Referència de funcionament intern: (internals)MarkEvent section ‘MarkEvent’ in Referència de funcionament intern, (internals)Mark_engraver section ‘Mark_engraver’ in Referència de funcionament intern, (internals)RehearsalMark section ‘RehearsalMark’ in Referència de funcionament intern.

1.2.6 Temes especials de ritme

@translationof Special rhythmic concerns

Notes d’adorn

@translationof Grace notes

Els mordents i les notes d’adorn són ornaments musicals, impresos a un tipus de lletra més petita i no ocupen cap temps lògic addicional al compàs.

\relative { c''4 \grace b16 a4( \grace { b16 c16 } a2) }

Hi ha tres tipus possibles de notes d’adorn; la acciaccatura o mordent d’una nota (una nota d’adorn sense mesura que s’indica mitjançant una nota lligada i amb la clau ratllada) i la appoggiatura, que agafa una fracció fixa de la nota principal a la que s’adjunta, i que s’imprimeix sense ratllar. És possible escriure una nota d’adorn amb la plica ratllada, com la acciaccatura però sense la lligadura, com per col·locar-la entre notes que estan lligades entre sí, utilitzant la funció \slashedGrace.

\relative { \acciaccatura d''8 c4 \appoggiatura e8 d4 \acciaccatura { g16 f } e2 \slashedGrace a,8 g4 \slashedGrace b16 a4( \slashedGrace b8 a2) }

La col·locació de notes d’adorn se sincronitza entres els diferents pentagrames. A l’exemple següent, hi ha dues semicorxeres d’adorn per a cada corxera d’adorn:

<< \new Staff \relative { e''2 \grace { c16 d e f } e2 } \new Staff \relative { c''2 \grace { g8 b } c2 } >>

Si volem acabar una nota amb un adorn, usem l’ordre \afterGrace. Agafa dos argument: la nota principal, i les notes d’adorn que segueixen a la nota principal.

\relative { c''1 \afterGrace d1 { c16[ d] } c1 }

Això posa les notes d’adorn després d’un espai que dura 3/4 de la longitud de la nota principal. La fracció predeterminada de 3/4 es pot canviar establint afterGraceFraction. L’exemple següent mostra el resultat d’establir l’espai en el seu valor predeterminat, en 15/16, i per últim en 1/2 de la nota principal.

<< \new Staff \relative { c''1 \afterGrace d1 { c16[ d] } c1 } \new Staff \relative { #(define afterGraceFraction (cons 15 16)) c''1 \afterGrace d1 { c16[ d] } c1 } \new Staff \relative { #(define afterGraceFraction (cons 1 2)) c''1 \afterGrace d1 { c16[ d] } c1 } >>

L’espai entre la nota principal i la d’adorn també es pot especificar usant espaiadors. L’exemple següent situa la nota d’adorn després d’un espai que dura 7/8 de la nota principal.

\new Voice \relative { << { d''1^\trill_( } { s2 s4. \grace { c16 d } } >> c1) }

Una expressió musical \grace introdueix ajustos de tipus de lletra especials, per exemple per produir un tipus de lletra més petit i per fixes les direccions. Per això, quan s’introdueixen ajustaments per a la presentació, han d’anar dins de l’expressió d’adorn. Les sobreescriptures s’han de revertir també dins de l’expressió d’adorn. Aquí, la direcció predeterminada de la plica de la nota d’adorn se sobreescriu i després es reverteix.

\new Voice \relative { \acciaccatura { \stemDown f''16-> \stemNeutral } g4 e c2 }

Fragments de codi seleccionats

Using grace note slashes with normal heads

The slash through the stem found in acciaccaturas can be applied in other situations.

\relative c'' { \override Flag.stroke-style = #"grace" c8( d2) e8( f4) }

Tweaking grace layout within music

The layout of grace expressions can be changed throughout the music using the functions add-grace-property and remove-grace-property. The following example undefines the Stem direction for this grace, so that stems do not always point up, and changes the default note heads to crosses.

\relative c'' { \new Staff { $(remove-grace-property 'Voice 'Stem 'direction) $(add-grace-property 'Voice 'NoteHead 'style 'cross) \new Voice { \acciaccatura { f16 } g4 \grace { d16 e } f4 \appoggiatura { f,32 g a } e2 } } }

Redefining grace note global defaults

The global defaults for grace notes are stored in the identifiers startGraceMusic, stopGraceMusic, startAcciaccaturaMusic, stopAcciaccaturaMusic, startAppoggiaturaMusic and stopAppoggiaturaMusic, which are defined in the file ly/grace-init.ly. By redefining them other effects may be obtained.

startAcciaccaturaMusic = { <>( \override Flag.stroke-style = #"grace" \slurDashed } stopAcciaccaturaMusic = { \revert Flag.stroke-style \slurSolid <>) } \relative c'' { \acciaccatura d8 c1 }

Positioning grace notes with floating space

Setting the property 'strict-grace-spacing makes the musical columns for grace notes ’floating’, i.e., decoupled from the non-grace notes: first the normal notes are spaced, then the (musical columns of the) graces are put left of the musical columns for the main notes.

\relative c'' { << \override Score.SpacingSpanner.strict-grace-spacing = ##t \new Staff \new Voice { \afterGrace c4 { c16[ c8 c16] } c8[ \grace { b16 d } c8] c4 r } \new Staff { c16 c c c c c c c c4 r } >> }

Vegeu també

Glossari musical: (music-glossary)grace notes section ‘grace notes’ in Glossari musical, (music-glossary)acciaccatura section ‘acciaccatura’ in Glossari musical, (music-glossary)appoggiatura section ‘appoggiatura’ in Glossari musical.

Referència de la notació: Escalat de les duracions, Barres manuals.

Fitxers d’inici: ‘ly/grace-init.ly’.

Fragments de codi: (snippets)Rhythms section ‘Rhythms’ in Fragments de codi.

Referència de funcionament intern: (internals)GraceMusic section ‘GraceMusic’ in Referència de funcionament intern, (internals)Grace_beam_engraver section ‘Grace_beam_engraver’ in Referència de funcionament intern, (internals)Grace_auto_beam_engraver section ‘Grace_auto_beam_engraver’ in Referència de funcionament intern, (internals)Grace_engraver section ‘Grace_engraver’ in Referència de funcionament intern, (internals)Grace_spacing_engraver section ‘Grace_spacing_engraver’ in Referència de funcionament intern.

Advertiments i problemes coneguts

Una acciaccatura de diverses notes amb una barra s’imprimeix sense ratllar, i té exactament la mateixa aparença que una appoggiatura de diverses notes amb barra.

La sincronització de les notes d’adorn també pot portar sorpreses. La notació de pentagrames, com ara armadures, línies divisòries, etc., també se sincronitzen. Aneu amb cura quan barregeu pentagrames amb adorns i sense adorns, per exemple

<< \new Staff \relative { e''4 \bar ".|:" \grace c16 d2. } \new Staff \relative { c''4 \bar ".|:" d2. } >>

Això es pot remeiar inserint desplaçaments d’adorn de les duracions corresponents als altres pentagrames. Per a l’exemple anterior

<< \new Staff \relative { e''4 \bar ".|:" \grace c16 d2. } \new Staff \relative { c''4 \bar ".|:" \grace s16 d2. } >>

És obligatori usar l’ordre \grace per a la part dels desplaçaments, fins i tot si la part visual usa \acciaccatura o \appoggiatura perquè en cas contrari s’imprimeix una lligadura lletja que connecta a la nota d’adorn invisible amb la nota següent.

Les seccions d’adorn sols s’han d’usar dins d’expressions de música seqüencials. No estan contemplats ni el niuat ni la juxtaposició de seccions d’adorn, i podria produir fallades i altres errors.

Cada nota d’adorn a la sortida MIDI té una longitud que és 1/4 de la seva duració real. Si la duració combinada de les notes d’adorn és més gran que la longitud de la nota precedent, es genera un error “Retrocedint al temps MIDI”. Teniu dues opcions: en primer lloc, podeu fer més curta la duració de les notes d’adorn, per exemple:

c'8 \acciaccatura { c'8[ d' e' f' g'] }

es converteix a:

c'8 \acciaccatura { c'16[ d' e' f' g'] }

Una altra opció és canviar explícitament la duració musical:

c'8 \acciaccatura { \scaleDurations 1/2 { c'8[ d' e' f' g'] } }

Vegeu Escalat de les duracions.

Alinear amb una cadenza

@translationof Aligning to cadenzas

A un context orquestral, les cadenzas presenten un problema espacial: en construir una partitura que te una cadenza, tots els altres instruments han de saltar tantes notes com la longitud de la cadenza, ja que en cas contrari començaran massa aviat o massa tard.

Una solució a aquest problema són les funcions mmrest-of-length i skip-of-length. Aquestes funcions de l’Scheme agafen un fragment de música com a argument i generen un \skip o silenci multicompàs de la longitud exacta del fragment.

MyCadenza = \relative { c'4 d8 e f g g4 f2 g4 g } \new GrandStaff << \new Staff { \MyCadenza c'1 \MyCadenza c'1 } \new Staff { #(mmrest-of-length MyCadenza) c'1 #(skip-of-length MyCadenza) c'1 } >>

Vegeu també

Glossari musical: (music-glossary)cadenza section ‘cadenza’ in Glossari musical.

Fragments de codi: (snippets)Rhythms section ‘Rhythms’ in Fragments de codi.

Gestió del temps

@translationof Time administration

El temps esta administrat per Timing_translator, que de forma predeterminada es troba al context de Score. S’afegeix un àlies, Timing, al context que en el qual es col·loca el Timing_translator. Per assegurar que està disponible l’àlies Timing, potser heu de crear explícitament una instància del context contenidor (com Voice o Staff).

S’usen les següents propietats de Timing per seguir la pista del temps dins de la partitura.

currentBarNumber

El número de compàs en curs. Per veure un exemple que mostra l’sú d’aquesta propietat, consulteu Numeració de compassos.

measureLength

La longitud dels compassos dins de la indicació actual de compàs. Per a un 4/4 això és 1, i per al 6/8 és 3/4. El seu valor determina quan s’insereixen les línies divisòries i com es generen les barres automàtiques.

measurePosition

El punt en el qual ens trobem dins del compàs. Aquesta quantitat es reinicia restant measureLength cada cop que s’assoleix o s’excedeix measureLength. Quan això passa, s’incrementa currentBarNumber.

timing

Si té un valor vertader, les variables anteriors s’actualitzen a cada pas del temps, quan té un valor fals, el gravador es queda al compàs actual indefinidament.

El compte del temps es pot canviar establint el valor de qualsevol d’aquestes variables explícitament. A l’exemple següent, s’imprimeix la indicació de compàs predeterminada 4/4, però measureLength s’ajusta a 5/4. Als 4/8 fins el tercer compàs, la posició measurePosition s’avança en 1/8 fins a 5/8, escurçant aquest compàs en 1/8. Aleshores, la següent línia divisòria cau en 9/8 en comptes de fer-ho en 5/4.

\new Voice \relative { \set Timing.measureLength = #(ly:make-moment 5/4) c'1 c4 | c1 c4 | c4 c \set Timing.measurePosition = #(ly:make-moment 5/8) b4 b b8 | c4 c1 | }

Com s’il·lustra a l’exemple, ly:make-moment n m construeix una duració de la fracció d’una rodona. Per exemple, ly:make-moment 1 8 és una duració d’una corxera i ly:make-moment 7 16 és la duració de set semicorxeres.

Vegeu també

Referència de la notació: Numeració de compassos, Música sense compassos.

Fragments de codi: (snippets)Rhythms section ‘Rhythms’ in Fragments de codi.

Referència de funcionament interno: (internals)Timing_translator section ‘Timing_translator’ in Referència de funcionament intern, (internals)Score section ‘Score’ in Referència de funcionament intern.

This document was generated by gub on Juliol 13, 2020 using texi2html 1.82.

Altres idiomes: English, deutsch, español, français, italiano, 日本語.
Quant a la selecció automàtica de la llengua.