Referència de la notació del GNU LilyPond: 4.1 Disposició de la pàgina

[ >> ]

[ ? ]

4.1.1 El bloc `\paper`

@translationof The paper block

Els blocs \paper poden aparèixer en tres llocs diferents per formar una jerarquia descendent de blocs \paper:

Al principi del fitxer, abans de qualsevol bloc \book, \bookpart, o \score.
Dins d’un bloc \book però fora de qualsevol bloc \bookpart o \score que estiguin dins d’aquest llibre.
Dins d’un bloc \bookpart però fora de qualsevol \score que estigui dins d’aquesta part de llibre.

No es posasr un bloc \paper dins d’un bloc \score.

Els valors dels camps filtres aquesta jerarquia, persistint els valors establerts més a dalt a la jerarquia a no ser que se sobreescriguin per algun valor establert a sot de la jerarquia.

Poden aparèixer diversos blocs \paper en cada u dels nivells, per exemple com a part de diversos fitxers inclosos amb \include. Si és el cas, els camps en cada nivell es combinen, agafant precedència els camps que apareixen més tard si es produeixen camps duplicats.

Entre els ajustaments que poden aparèixer dins d’un bloc \paper estan els següents:

la funció de l’Scheme set-paper-size,
variables de \paper utilitzades per personalitzar la disposició de la pàgina, i
definicions de marcatge utilitzats per personalitzar la disposició dels encapçalaments, peus i títols.

La funció set-paper-size s’estudia a la secció següent, Mida del paper i escalat automàtic. Les variables de \paper que s’ocupen de la disposició de la pàgina s’estudien en seccions posteriors. Les definicions d’elements de marcatge que s’encarreguen dels encapçalaments, peus i títols s’estudien a Títols encapçalaments i peus de pàgina personalitzats.

Gairebé totes les variables de \paper funcionen sols dins d’un bloc \paper. Les poques que funcionen també a un bloc \layout s’indiquen a El bloc \layout.

Excepte quan s’especifica el contrari, totes les variables de \paper que corresponen a distàncies sobre la pàgina es mesuren en milimetres, a no ser que l’usuari especifiqui unes unitats diferents. Per exemple, la declaració següent estableix el marge superior top-margin a deu mil·límetres:

\paper {
  top-margin = 10
}

Per fixar-lo a 0.5 polzades, utilitzeu el sufix d’unitats \in:

\paper {
  top-margin = 0.5\in
}

Els sufixos d’unitats que estan disponibles són \mm, \cm, \in i \pt. Aquestes unitats són valors simples per convertir a partir de mil·límetres; estan definits a ‘ly/paper-defaults-init.ly’. Per claredat, en usar mil·límetres, se sol escriure el sufix \mm tot i que no cal tècnicament.

També és possible definir valors de \paper utilitzant l’Scheme. L’equivalent de l’Scheme de l’exemple anterior és:

\paper {
  #(define top-margin (* 0.5 in))
}

Vegeu també

Referència de la notació: Mida del paper i escalat automàtic, Títols encapçalaments i peus de pàgina personalitzats, El bloc \layout.

Fitxers instal·lats: ‘ly/paper-defaults-init.ly’.

[ < ]

[ > ]

[ << ]

[ >> ]

[ ? ]

4.1.2 Mida del paper i escalat automàtic

@translationof Paper size and automatic scaling

[ < ]

[ > ]

[ << ]

[ >> ]

[ ? ]

Establiment de la mida del paper

@translationof Setting paper size

‘A4’ és el valor predeterminat si no s’estableix cap mida de pàgina explícitament. Però hi ha dues funcions que es poden usar per modificar-lo:

set-default-paper-size

#(set-default-paper-size "quarto")

que sempre s’ha de col·locar a l’àmbit superior, i

set-paper-size

\paper {
  #(set-paper-size "tabloid")
}

que es pot col·locar sempre dins d’un bloc \paper.

Si s’usa la funció set-default-paper-size a l’àmbit superior jeràrquic, ha d’anar abans de qualsevol bloc \paper. set-default-paper-size estableix la mida de totes les pàgines, mentre que set-paper-size estableix sols la mida de les pàgines a les quals s’aplica el bloc \paper. Per exemple, si el bloc \paper està al principi del fitxer, aplica la mida de paper a totes les pàgines. Si el bloc \paper està dins d’un bloc \book, aleshores la mida del paper sols s’aplica a aquest llibre.

Quan s’usa la funció set-paper-size, s’ha de col·locar abans de qualsevol altra funció que es faci servir dins del mateix bloc \paper. Vegeu Escalat automàtic de la mida del paper.

Les mides de pàgina estan definides al fitxer ‘scm/paper.scm’, i tot i que és possible afegir mides personalitzades, se sobreescriuran a les actualitzacions del programari posteriors. La llista de totes les mides de paper disponibles estan a Mides de pàgina predefinides.

Es pot usar l’ordre següent al fitxer per afegir una mida de pàgina personalitzada que es pot usar després amb set-default-paper-size o amb set-paper-size segons convengui,

#(set! paper-alist (cons '("mi tamaño" . (cons (* 15 in) (* 3 in))) paper-alist))

\paper {
  #(set-paper-size "mi tamaño")
}

Es pot usar qualsevol de les unitats in (polzades), cm (centímetres) o mm (mil·límetres).

Si s’afageix el símbol 'landscape a la funció de la mida de la pàgina, el paper es gira 90 graus i s’estableix adequadament l’amplada de les línies.

#(set-default-paper-size "a6" 'landscape)

Es poden intercanviar les dimensions del paper sense que la impressió resulti girada (com quan s’imprimeix en mida targeta postal, o en crear gràfics per a la seva inclusió en comptes d’un document independent) afegint ‘landscape’ després del nom de la pròpia mida del paper:

#(set-default-paper-size "a6landscape")

Quan la mida del paper acaba de forma explícita amb ‘landscape’ o amb ‘portrait’, la presència d’un símbol 'landscape solamente afecta a l’orientació de la impressió, no a les dimensions del paper que s’usen per a la disposició.

Vegeu també

Referència de la notació: Escalat automàtic de la mida del paper, Mides de pàgina predefinides.

Fitxers instal·lats: ‘scm/paper.scm’.

[ < ]

[ > ]

[ << ]

[ >> ]

[ ? ]

Escalat automàtic de la mida del paper

@translationof Automatic scaling to paper size

Si es canvia la mida del paper amb una de les funcions de l’Scheme (set-default-paper-size o set-paper-size), els valors d’algunes variables de \paper se escalen automàticament a la nova mida. Per sortejar l’escalat automàtic per a una variable determinada, establiu el valor de la variable després d’establir la mida del paper. Observeu que l’escalat automàtica no s’activa mitjançant l’ajustament de les variables paper-height o de paper-width, fins i tot paper-width pot influir sobre altres valors (això és diferent a l’escalat i s’estudia més a baix). Les funcions set-default-paper-size i set-paper-size es descriuen a Establiment de la mida del paper.

Les dimensions verticals afectades per l’escalat automàtic són top-margin i bottom-margin (vegeu Variables fixes d’espaiat vertical de \paper). Les dimensions horitzontals afectades per l’escalat automàtic són left-margin, right-margin, inner-margin, outer-margin, binding-offset, indent i short-indent (vegeu Variables d’espaiat horitzontal de \paper).

Els valors predeterminats per a aquestes dimensions estan fixats al fitxer ‘ly/paper-defaults-init.ly’, usant variables internes anomenades top-margin-default, bottom-margin-default, etc. Aquests són els valors que resulten de la mida predeterminat del paper a4. Com a referència, amb el paper a4 l’alçada paper-height és 297\mm i l’amplada paper-width és 210\mm.

Vegeu també

Referència de la notació: Variables fixes d’espaiat vertical de \paper, Variables d’espaiat horitzontal de \paper.

Fitxers d’inici: ‘ly/paper-defaults-init.ly’, ‘scm/paper.scm’.

[ < ]

[ > ]

[ << ]

[ >> ]

[ ? ]

4.1.3 Variables fixes d’espaiat vertical de `\paper`

@translationof Fixed vertical spacing paper variables

Nota: Algunes dimensions de \paper s’escalen automàticament a la mida del paper cosa que pot portar a un comportament no esperat. Vegeu Escalat automàtic de la mida del paper.

Els valors predeterminats (previs a l’escalat) estan definits al fitxer ‘ly/paper-defaults-init.ly’.

paper-height (alçada del paper): Alçada de la pàgina, no fixada de forma predeterminada. Observeu que l’escalat automàtic d’algunes dimensions verticals no resulta afectat per això.
top-margin (marge superior): Marge entre l’extrem superior de la pàgina i la part superior de la zona imprimible. Si es modifica el mida del paper, el valor predeterminat d’aquesta dimensió s’escala d’acord amb allò.
bottom-margin (marge inferior): Marge entre la part inferir de la zona imprimible i l’extrem inferior de la pàgina. Si es modifica la mida del paper, s’escala d’acord amb allò el valor predeterminat d’aquesta dimensió.
ragged-bottom (sense justificar per sota): Si això es fixa al valor vertader, els sistemes es disposen segons el seu espaiat natural, ni comprimit ni ampliat verticalment per reomplir la pàgina.
ragged-last-bottom (sense justificar l'última per sota): Si s’estableix al valor fals, aleshores l’última pàgina (tant del document com de cada secció que s’hagué creat amb un bloc \bookpart) es justifica verticalment de la mateixa forma que les pàgines anteriors.

Vegeu també

Referència de la notació: Escalat automàtic de la mida del paper.

Fitxers d’inici: ‘ly/paper-defaults-init.ly’.

Fragments de codi: (snippets)Spacing section ‘Spacing’ in Fragments de codi.

Advertiments i problemes coneguts

Els títols (estrets del bloc \header) es tracten com a sistemes, això doncs ragged-bottom i ragged-last-bottom augmenten la separació entre els títols i el primer sistema de la partitura.

Les mides de paper definits explícitament sobreescriuen qualsevol ajustament dels marges superior i inferior definits per l’usuari.

[ < ]

[ > ]

[ << ]

[ >> ]

[ ? ]

4.1.4 Variables flexibles d’espaiat vertical de `\paper`

@translationof Flexible vertical spacing paper variables

En quasi totes els casos és preferible que les distàncies verticals entre certs elements (com marges, títols, sistemes i les diferents partitures) siguin flexibles, de manera que s’ampliïn i comprimeixin adequadament depenent de la situació. Estan disponibles un cert nombre de variables del bloc \paper (indicades més a baix) per realitzar un ajustament fi del comportament d’aquestes dimensions en front a la seva ampliació o compressió.

Observeu que les variables de \paper que s’estudien a aquesta secció no controlen l’espaiat dels pentagrames que estan dins dels sistemes individual. L’espaiat dins dels sistemes es controla per mitjà de propietats de grob, amb ajustaments que s’escriuen normalment dins d’un bloc \score o \layout, i no dins del bloc \paper. Vegeu Espaiat vertical flexible dins dels sistemes.

[ < ]

[ > ]

[ << ]

[ >> ]

[ ? ]

Estructura de les listes-A d’espaiat vertical flexible

@translationof Structure of flexible vertical spacing alists

Cadascuna de les variables d’espaiat de \paper flexibles és una llista-A (llista associativa) que conté quatre claus:

basic-distance (distància bàsica): distància vertical, mesurada en espais de pentagrama, entre els punts de referència dels dos elements, quan no resulti cap col·lisió, i no es produeixi cap ampliació o compressió. El punt de referència d’un element de marcatge (de títol o del nivell jeràrquic superior) és el seu punt més alt, i el punt de referència d’un sistema és el centre vertical del StaffSymbol més proper (fins i tot si es tracta d’una línia que no és un pentagrama, com un context Lyrics). Els valors de distància bàsica menors de padding o de minimum-distance no són significatius, perquè la distància resultant mai no serà menor de padding o de minimum-distance.
minimum-distance (distància mínima): La distància vertical mínima permesa, mesurada en espais de pentagrama, entre els punts de referència dels dos elements, quan es produeix una compressió. Els valors de minimum-distance menors de padding no són significatius, perquè la distància resultant mai no serà menor de padding.
padding (farciment): mínim espai vertical buit necessari entre els rectangles circumdants (o les línies d’horitzó) dels dos elements, mesurat en espais de pentagrama.
stretchability (capacitat d’ampliació): mesurada sense unitats de la propensió relativa d’aquesta dimensió a ampliar-se. Si és zero, la distància no s’ampliarà (a no ser que resultassin col·lisions). Si és positiva, la significació del valor de la capacitat d’ampliació de una dimensió concreta depèn sols de la seva relació amb els valors de stretchability de les altres dimensions. Per exemple, si una dimensió té el doble de stretchability que una altra, s’ampliarà amb el doble de facilitat. Els valors han de ser no negatius i finits. El valor +inf.0 provoca un error de programació i s’ignora, però es pot usar 1.0e7 per a un moll gairebé infinitament ampliable. Si no es fixa un valor, el valor predeterminat s’estableix a basic-distance. Observeu que la propensió de la dimensió a comprimir-se no es pot establir directament per l’usuari i és igual a (basic-distance - minimum-distance).

Si una pàgina té un marge inferior no justificat, la distància resultant és la més gran de:

basic-distance,
minimum-distance, i
padding més la distància més petita necessària per eliminar les col·lisions.

Per a partitures de diverses pàgines amb la part inferior no justificada a l’última pàgina, l’última pàgina usarà el mateix espaiat que la pàgina anterior sempre i quan hi hagi espai suficient per a això.

Els mètodes específics per a la modificació de les llistes-A s’estudien a Modificació de les llistes-A. El següent exemple mostra les dues formes en les quals poden modificar-se aquestes llistes-A. La primera declaració actualitza un parell clau-valor individualment, i la segona redefineix la variable completament:

\paper {
  system-system-spacing.basic-distance = #8
  score-system-spacing =
    #'((basic-distance . 12)
       (minimum-distance . 6)
       (padding . 1)
       (stretchability . 12))
}

[ < ]

[ > ]

[ << ]

[ >> ]

[ ? ]

Llista de variables d’espaiat de `\paper` verticals flexibles

@translationof List of flexible vertical spacing paper variables

Els noms d’aquestes variables segueixen el format superior-inferior-spacing, on superior i inferior són els elements que s’espaiaran. Cada distància es mesura entre els punts de referència dels dos elements (vegeu més a dalt la descripció de l’estructura de la llista-A). Observeu que en aquests noms de variable, el terme ‘markup’ es refereix tant a elements de marcatge de títol (bookTitleMarkup o scoreTitleMarkup) com a elements de marcatge del nivell superior (vegeu Estructura del fitxer). Totes les distàncies es mesuren en espais de pentagrama.

Els ajustaments predeterminats estan definits en el fitxer ‘ly/paper-defaults-init.ly’.

markup-system-spacing: distància entre un element de marcatge (de títol o del nivell superior) i el sistema que el segueix.
score-markup-spacing: distància entre l’últim sistema d’una partitura i l’element de marcatge (de títol o del nivell superior) que el segueix.
score-system-spacing: distància entre l’últim sistema d’una partitura i el primer sistema de la partitura que el segueix, quan no existeix cap element de marcatge (de títol o del nivell superior) entre ells.
system-system-spacing: distància entre dos sistemes dins de la mateixa partitura.
markup-markup-spacing: distancia entre dos elements de marcatge (de títol o del nivell superior).
last-bottom-spacing: distància des de l’últim sistema o element de marcatge del nivell superior en una pàgina, fins la part inferior de la zona imprimible (és a dir, l’extrem superior del marge inferior).
top-system-spacing: distància des de la part superior de la zona imprimible (és a dir, l’extrem inferior del marge superior) fins el primer sistema d’una pàgina, quan no hi ha cap element de marcatge (de títol o de nivell superior) entre els dos.
top-markup-spacing: distancia des de l’extrem superior de la zona imprimible (és a dir, l’extrem inferior del marge superior) fins el primer element de marcatge (de títol o del nivell superior) sobre una pàgina, quan no hi ha cap sistema entre els dos.

Vegeu també

Referència de la notació: Espaiat vertical flexible dins dels sistemes.

Fitxers d’inici: ‘ly/paper-defaults-init.ly’.

Fragments de codi: (snippets)Spacing section ‘Spacing’ in Fragments de codi.

[ < ]

[ > ]

[ << ]

[ >> ]

[ ? ]

4.1.5 Variables d’espaiat horitzontal de `\paper`

@translationof Horizontal spacing paper variables

Nota: Algunes dimensions de \paper s’escalen automàticament a la mida del paper, cosa que pot causar un comportament diferent a l’esperat. Vegeu Escalat automàtic de la mida del paper.

[ < ]

[ > ]

[ << ]

[ >> ]

[ ? ]

Variables de `\paper` per a l’amplada i els marges

@translationof paper variables for widths and margins

Els valors predeterminats (abans de l’escalat) que no es llisten aquí es poden trobar definits al fitxer ‘ly/paper-defaults-init.ly’.

paper-width (amplada del paper)

Amplada de la pàgina, sense fixar de forma predeterminada. Tot i que paper-width no té cap efecte sobre l’escalat automàtic d’algunes dimensions horitzontals, sí influeix sobre la variable line-width. Si estan establertes les dues variables paper-width i line-width, aleshores també s’actualitzen left-margin i right-margin. Vegeu també check-consistency.

line-width (longitud de la línia)

Quan s’especifica dins d’un bloc \paper, defineix les dimensions horitzontals de l’espai disponible per a les línies del pentagrama als sistemes sense sagnat per l’esquerra. Si es deixa sense especificar, la longitud line-width del paper es determina a partir de (paper-width - left-margin - right-margin). Si s’especifica la longitud line-width del paper, i no s’especifiquen el marge esquerre left-margin ni el marge dret right-margin, aleshores els marges s’actualitzen de forma que els sistemes se centren automàticament sobre la pàgina. Vegeu també check-consistency.

Els valors de line-width per a les partitures individuals es poden especificar dins dels blocs \layout de les partitures. Aquests valors controles la longitud de les línies produïdes partitura a partitura. Si la longitud line-width no s’especifica per a una partitura, el seu valor predeterminat és el line-width del bloc paper. El fet d’establir la longitud line-width d’una partitura no té efecte sobre els marges del paper. Les línies del pentagrama, d’una longitud determinada pel valor line-width de la partitura, s’alineen per l’esquerra dins de l’àrea definida per la longitud line-width del paper. Si la longitud line-width del paper i de la partitura són iguals, les línies del pentagrama s’estenen exactament des del marge esquerre fins al marge dret, però si la longitud line-width de la partitura és més gran que la line-width del paper, les línies del pentagrama s’imprimiran a sobre de l’espai reservat al marge dret.

left-margin (marge esquerre)

Marge entre l’extrem esquerre de la pàgina i el començament de les línies del pentagrama als sistemes sense sagnat. Si la mida del paper es modifica, el valor predeterminat d’aquesta dimensió s’escala d’acord amb això. Si no s’estableix el valor de left-margin, y tant line-width com right-margin estan establerts, aleshores s’estableix el valor de left-margin a (paper-width - line-width - right-margin). Si sols està establert line-width, aleshores els dos marges s’estableixen a ((paper-width - line-width) / 2), i com a conseqüència els sistemes de centren sobre la pàgina. Vegeu també check-consistency.

right-margin (marge dret)

Marge entre l’extrem dret de la pàgina i el final de les línies del pentagrama en sistemes justificats. Si la mida de la pàgina es modifica, el valor predeterminat d’aquesta dimensió s’escala d’acord amb això. Si right-margin no està establert, i tant line-width com left-margin estan establerts, el valor de right-margin se estableix a (paper-width - line-width - left-margin). Si sols està està establert line-width, els dos marges s’estableixen a ((paper-width - line-width) / 2), i com a conseqüència els sistemes apareixen centrats sobre la pàgina. Vegeu també check-consistency.

check-consistency (comprovació de la consistència)

Si això és vertader (el seu valor predeterminat), s’imprimeix un advertiment en cas que la suma de left-margin, line-width i right-margin no coincideixi exactament amb el valor de paper-width, y se substitueix cadascun d’aquests valors (excepte paper-width) amb el seu valor predeterminat (escalat a la mida del paper si cal). Si està establert al valor fals, s’ignora qualsevol inconsistència i es permet que els sistemes se surtin de la vora del paper.

ragged-right (sense justificació per l'esquerra)

Si s’estableix al valor vertader, els sistemes no cobreixen l’amplada de la línia. Enlloc d’allò, els sistemes finalitzen en la seva longitud horitzontal natural. Valor predeterminat: #t per a les partitures amb un sol sistema, i #f per a partitures que tenen dos o més sistemes. Aquesta variable també es pot establir dins d’un bloc \layout.

ragged-last (sense justificació l'últim)

Si s’estableix al valor vertader, l’últim sistema de la partitura no omple tota l’amplada de la línia. Enlloc d’això, l’últim sistema finalitza en la seva longitud natural. Valor predeterminat: #f. Aquesta variable també es pot ajustar dins d’un bloc \layout.

Vegeu també

Referència de la notació: Escalat automàtic de la mida del paper.

Fitxers d’inici ‘ly/paper-defaults-init.ly’.

Advertiments i problemes coneguts

Les mides de paper definides explícitament sobreescriuen qualsevol ajustament dels marges esquerre o dret per l’usuari.

[ < ]

[ > ]

[ << ]

[ >> ]

[ ? ]

Variables de `\paper` per al mode de doble cara

@translationof paper variables for two-sided mode

Els valors predeterminats (abans de l’escalat) es defineixen a ‘ly/paper-defaults-init.ly’.

two-sided (dues cares): Si té el valor vertader, utilitzeu inner-margin, outer-margin i binding-offset per determinar els marges depenent de si el número de la pàgina és parell o imparell. Això sobreescriu a left-margin i a right-margin.
inner-margin (marge intern): Marge que totes les pàgines tenen al costat intern si formen part d’un llibre. Si la mida del paper es modifica, el valor predeterminat d’aquesta dimensió s’escala d’acord amb això. Sols funciona amb two-sided establert al valor vertader.
outer-margin (marge extern): Marge que totes les pàgines tenen al costat extern si formen part d’un llibre. Si la mida del paper es modifica, el valor predeterminat d’aquesta dimensió s’escala d’acord amb això. Sols funciona amb two-sided establert al valor vertader.
binding-offset (marge d'enquadernació): Mesura en la qual s’augment inner-margin per assegurar que no s’oculta res a causa de l’enquadernació. Si la mida del paper es modifica, el valor predeterminat d’aquesta dimensió s’escala d’acord amb això. Sols funciona amb two-sided establert al valor vertader.

Vegeu també

Referència de la notació: Escalat automàtic de la mida del paper.

Fitxer d’inici: ‘ly/paper-defaults-init.ly’.

[ < ]

[ > ]

[ << ]

[ >> ]

[ ? ]

Variables de `\paper` per a desplaçaments i sagnats

@translationof paper variables for shifts and indents

Els valors predeterminats (abans de l’escalat) que no s’expliquen aquí estan definits al fitxer ‘ly/paper-defaults-init.ly’.

horizontal-shift (desplaçament horitzontal): És una mesura per la qual tots els sistemes (incloses els títols de capçalera i els separadors de sistemes) es desplacen cap a la dreta. Predeterminado: 0.0.
indent (sagnat): Nivell de sagnat per al primer sistema d’una partitura. Si es modifica la mida del paper, el valor predeterminat d’aquesta dimensió s’escala d’acord amb això. L’espai dins de line-width que està disponible per al primer sistema es redueix en aquesta quantitat. indent es pot especificar també dins dels blocs \layout per ajustar els sagnats partitura a partitura.
short-indent (sagnat reduït): Nivell de sagnat per a tots els sistemes d’una partitura excepte el primer. Si la mida del paper es modifica, el valor predeterminat d’aquesta dimensió s’escala d’acord amb això. L’espai dins de line-width que està disponible per als sistemes que no són el primer, es redueix en aquesta quantitat. També es pot especificar short-indent dins dels blocs \layout per ajustar ls sagnats reduïts partitura a partitura.

Vegeu també

Referència de la notació: Escalat automàtic de la mida del paper.

Fitxer d’inici: ‘ly/paper-defaults-init.ly’.

Fragments de codi: (snippets)Spacing section ‘Spacing’ in Fragments de codi.

[ < ]

[ > ]

[ << ]

[ >> ]

[ ? ]

4.1.6 Altres variables de `\paper`

@translationof Other paper variables

[ < ]

[ > ]

[ << ]

[ >> ]

[ ? ]

Variables de `\paper` per als salts de línia

@translationof paper variables for line breaking

max-systems-per-page: Nombre màxim de sistemes que es col·loquen sobre una pàgina. Sols té suport per l’algoritme ly:optimal-breaking. Valor predeterminat: no establert.
min-systems-per-page: Nombre mínim de sistemes que es col·loquen sobre una pàgina. Pot causar que les pàgines apareguin atapeïdes si el valor és massa gran. Actualment sols té suport per l’algoritme ly:optimal-breaking. Valor predeterminat: no establert.
systems-per-page: Nombre de sistemes que s’han de col·locar a cada pàgina. Actualment sols té suport per l’algoritme ly:optimal-breaking. Valor predeterminat: no establert.
system-count: Nombre de sistemes a utilitzar per a una partitura. Valor predeterminat: no establert. Aquest variable també es pot ajustar dins d’un bloc \layout.

Vegeu també

Referència de la notació: Salts de línia.

[ < ]

[ > ]

[ << ]

[ >> ]

[ ? ]

Variables de `\paper` per als salts de pàgina

@translationof paper variables for page breaking

Els valors predeterminats que no estan relacionats aquí, es defineixen al fitxer ‘ly/paper-defaults-init.ly’.

page-breaking: Algoritme de salts de pàgina a utilitzar. Es pot escollir entre ly:minimal-breaking, ly:page-turn-breaking, ly:one-page-breaking, ly:one-line-breaking, ly:one-line-auto-height-breaking i ly:optimal-breaking (predeterminado).
page-breaking-system-system-spacing: Enganya a la part del programa encarregada dels salts de pàgina perquè pensi que system-system-spacing està establert a un valor diferent al que té realment. Per exemple, si page-breaking-system-system-spacing #'padding està establert a quelcom que és molt més gran que system-system-spacing #'padding, aleshores el divisor de pàgines posa menys sistemes a cada pàgina. Valor predeterminat: sense establir.
page-count: Nombre de pàgina a utilitzar a una partitura, no ajustat de forma predeterminada.

Les variables següents són efectives sols quan page-breaking està establert a ly:page-turn-breaking. Els salts de pàgina se seleccionen aleshores de forma que es minimitzi el nombre de passos de pàgina. Atès que els passos de pàgina són necessaris quan es passa d’una pàgina imparell a una pàgina parell, normalment resultarà afavorida aquella disposició en la qual l’última pàgina sigui imparell. Els llocs en els quals es prefereixen passos de pàgina poden indicar-se manualment interint \allowPageTurn o automàticament incloent el gravador Page_turn_engraver (véase Pas de pàgina òptim).

Si no hi ha un nombre suficient de possibilitat per escollir a l’hora d’inserir uns passos de pàgina adequats, el LilyPond pot inserir una pàgina buida dins d’una partitura, entre partitures (si hi ha dues o més partitures) o finalitzant una partitura a una pàgina de numeració parell. Els valors de les tres variables següents poden incrementar-se perquè aquestes accions es tornin menys probables.

Els valors són penalitzacions, és a dir, quan més alt és el valor menys probable serà l’acció associada relativa a altres possibilitats.

blank-page-penalty (penalització per pàgina buida): Penalització per tenir una pàgina buida a meitat d’una partitura. Si blank-page-penalty és gran i està seleccionat ly:page-turn-breaking, aleshores serà menys probable que el LilyPond insereixi una pàgina en mig d’una partitura. Enlloc d’això, intercala espai a la música fins que s’ompli la pàgina buida i la següent. Predeterminat: 5.
blank-last-page-penalty (penalització per última pàgina buida): Penalització per terminar la partitura sobre una pàgina parell. Si blank-last-page-penalty és gran i està seleccionat ly:page-turn-breaking, aleshores serà menys probable que el LilyPond produeixi una partitura en la qual l’última pàgina tingui numeració parell. En comptes d’això, ajustarà l’espaiat de manera que usi una pàgina més o una pàgina menys. Predeterminat: 0.
blank-after-score-page-penalty (penalització per pàgina buida després d'una partitura): Penalització per tenir una pàgina buida després del final d’una partitura i abans de la següent. De forma predeterminada, aquesta penalització és més petita que blank-page-penalty, de forma que s’insereixen pàgina buides després de les partitures com a preferència sobre la inserció de pàgines buides dins d’una partitura. Predeterminat: 2.

Vegeu també

Referència de la notació: Salts de pàgina, Salts de pàgina òptims, Pas de pàgina òptim, Saltos de página mínimos, Salts de pàgina del tipus pàgina única, Salts de pàgina del tipus una-línia Salts de pàgina del tipus una-línia-alçada-automàtica. Fitxers d’inici: ‘ly/paper-defaults-init.ly’.

[ < ]

[ > ]

[ << ]

[ >> ]

[ ? ]

Variables de `\paper` per a la numeració de les pàgines

@translationof paper variables for page numbering

Els valors predeterminats que no es relacionen aquí estan definits al fitxer ‘ly/paper-defaults-init.ly’.

auto-first-page-number: L’algoritme de divisió de pàgines està afectat pel fet que el nombre de la primera pàgina sigui parell o imparell. Si està establert al valor vertader, l’algoritme de divisió de pàgines decideix si començar amb un nombre parell o imparell. Això fa que el nombre de la primer pàgina es quedi com està, o que s’augmenti en una unitat. Predeterminat: #f.
first-page-number: Valor del número de pàgina a la primera pàgina.
print-first-page-number: Si està establert a vertader, s’imprimeix un número de pàgina a la primera pàgina.
print-page-number: Si està establert a fals, no s’imprimeixen els números de pàgina.
page-number-type: Tipus de numeració per a les pàgines. Entre les possibilitat estan roman-lower (nombres romans en minúscules), roman-upper (nombres romans en majúscules) i arabic (xifres aràbigues). Valor predeterminat: 'arabic.

Vegeu també

Fitxers d’inici: ‘ly/paper-defaults-init.ly’.

Advertiments i problemes coneguts

Els nombres de pàgina imparells sempre estan a la dreta. Si voleu que la música comenci a la pàgina 1, ha d’haver-hi una pàgina en blanc al revers de la pàgina de coberta de manera que la pàgina 1 estigui al costat dret.

[ < ]

[ > ]

[ << ]

[ >> ]

[ ? ]

Variables de `\paper` diverses

@translationof Miscellaneous paper variables

page-spacing-weight

Importància relativa de l’espaiat (vertical) de les pàgines i l’espaiat (horitzontal9 de les línies. Els valors alts fan que l’espaiat de la pàgina tingui més importància. Predeterminat: 10.

print-all-headers

Si està establert a vertader, imprimeix tots els encapçalaments per a cadascuna de les partitures \score de la sortida. Normalment sols s’imprimeixen les variables d’encapçalament piece i opus. Valor predeterminat: #f.

system-separator-markup

Objecte de marcatge que s’insereix entre els sistemes. Se sol usar per a partitures orquestrals. Predeterminat: sense establir. L’element de marcatge \slashSeparator, definit en el fitxer ‘ly/titling-init.ly’, s’aporta com un valor predeterminat adequat, per exemple:

#(set-default-paper-size "a8")

\book {
  \paper {
    system-separator-markup = \slashSeparator
  }
  \header {
    tagline = ##f
  }
  \score {
    \relative { c''1 \break c1 \break c1 }
  }
}

Vegeu també

Fitxers d’inici: ‘ly/titling-init.ly’.

Fragments de codi: (snippets)Spacing section ‘Spacing’ in Fragments de codi.

Advertiments i problemes coneguts

L’encapçalament de pàgina predeterminat posa el número de pàgina i el camp instrument del bloc \header sobre la mateixa línia.

[ < ]

[ > ]

[ << ]