3.5 Creació de sortida MIDI

@translationof Creating MIDI output

El LilyPond pot produir fitxers que segueixen l’estàndard MIDI (Musical Instrument Digital Interface; interfície digital per a instruments musicals) i permetre així comprovar la música per l’oïda (amb l’ajuda d’alguna aplicació o dispositiu que entengui el MIDI). L’escolta de la sortida MIDI també pot ser d’ajuda per a la localització d’errors tals com notes que s’han introduït incorrectament, alteracions omeses i d’altres casos per l’estil.

Els fitxers MIDI no contenen so (com els fitxers AAC, MP3 o Vorbis) però requereixen de programari addicional per produir el so a partir d’ells.

3.5.1 Notació amb suport del MIDI

@translationof Supported notation for MIDI

Es pot usar la següent notació musical amb les funcionalitats predeterminades del LilyPond per produir sortida MIDI:

• Marques de respiració
• Acords introduïts com noms d’acord
• Crescendos i decrescendos sobre més d’una nota. El volum s’altera de forma lineal entre els dos extrems
• Indicadors dinàmics des de ppppp fins a fffff, incloent-hi mp, mf y sf
• Microtons, però no acords microtonals. Cal també un reproductor de MIDI capaç d’executar esdeveniments de roda de to.
• Lletra de les cançons
• Altura de les notes
• Ritme introduït com duracions de les notes, fins i tot grups de valoració especial com ara els tresets.
• Articulacions ‘senzilles’; picato, staccato, accent, marcato i portato
• Canvis de temps introduïts amb la funció \tempo
• Lligadures d’unió
• Trèmolos que no s’hagin introduït com un valor del tipus ‘:[número]’

També es poden controlar el panorama, el balanç, l’expressió i els efectes de reverberació i chorus mitjançant l’establiment de propietats de context, vegeu Propietats de context per a efectes MIDI.

Si es combina amb l’script ‘articulate’, és possible produir la sortida pel MIDI dels següents elements addicionals de notació musical:

• Appoggiatures. Se’ls dóna la meitat de la duració de la nota següent (sense tenir en compte els puntets). Per exemple:

  \appoggiatura c8 d2.

  El Do agafa la duració d’una negra.

• Notes i grups d’adorn (mordents d’una nota, trins, grupets circulars, etc.)
• Rallentando, accelerando, ritardando i a temps
• Lligadures d’expressió i fraseig
• Tenuto

Vegeu Enriquiment de la sortida MIDI.

3.5.2 Notació sense suport del MIDI

@translationof Unsupported notation for MIDI

Els següents elements de notació musical no es poder fer sortir pel MIDI:

• Articulacions diferents al picato, staccato, accent, i portato
• Crescendos i decrescendos sobre una sola nota
• Calderó
• Baix xifrat
• Glissandos
• Caigudes i elevacions
• Acords microtonals
• Duracions introduïdes com anotacions, per exemple el swing
• Canvis de temps sense \tempo (per exemple introduïdes com anotacions)
• Trèmols que s’introdueixen amb la notació de la forma ‘:[número]’

3.5.3 El bloc MIDI

@translationof The MIDI block

Per crear un fitxer de sortida MIDI a partir d’un fitxer d’entrada del LilyPond, introduïu un bloc \midi, que pot estar buit, dins del bloc \score:

\score {
  … música …
  \layout { }
  \midi { }
}

L’extensió predeterminada per als fitxers de sortida (.midi) es pot canviar usant l’opció -dmidi-extension amb l’ordre lilypond:

lilypond -dmidi-extension=mid Fitxer.ly

Com alternativa, pot afegir-se la següent expressió de l’Scheme abans del començament d’un dels blocs \book, \bookpart o \score. Vegeu Estructura del fitxer.

#(ly:set-option 'midi-extension "mid")

Vegeu també

Referència de la notació: Estructura del fitxer, Creació de metadades al fitxers de sortida.

Fitxers instal·lats: ‘scm/midi.scm’.

Advertiments i problemes coneguts

Hi ha disponibles 15 canals MIDI i un canal addicional (el número 10) per a la percussió. Els pentagrames s’assignen als canals per ordre, de forma que una partitura que contingui més de 15 pentagrames dóna com a resultat que els pentagrames addicionals comparteixen (però no sobreescriuen) el mateix canal MIDI. Això pot ser problemàtic si els pentagrames que comparteixen canal tenen establertes propietats MIDI, basades en canal, en mutu conflicte (amb diferents instruments MIDI).

3.5.4 Control de les dinàmiques del MIDI

@translationof Controlling MIDI dynamics

Es possible controlar el volum MIDI general, el volum relatiu de les indicacions de matís dinàmic i el volum relatiu dels diferents instruments.

Les indicacions de matís dinàmic es tradueixen automàticament a nivells de volum dins del rang de volums MIDI disponible mentre que els crescendos i decrescendos varien el volum linealment entre els seus dos extrems. És possible controlar el volum relatiu de les indicacions de matís dinàmic, i el volum general dels diferents instruments.

Indicacions de matís dinàmic al MIDI

@translationof Dynamic marks in MIDI

Sols les marques de dinàmica des de ppppp fins fffff, inclosos mp, mf i sf tenen valors assignats. Aquest valor s’aplica a continuació al valor del rang de volum a la sortida MIDI per a aquesta indicació de matís dinàmic en particular. Les fraccions predeterminades varien des de 0.25 per al ppppp fins a 0.95 per al fffff. El conjunt complet de les indicacions de matís dinàmic poden veure’s al fitxer ‘scm/midi.scm’.

Fragments de codi seleccionats

Creating custom dynamics in MIDI output

The following example shows how to create a dynamic marking, not included in the default list, and assign it a specific value so that it can be used to affect MIDI output.

The dynamic mark \rfz is assigned a value of 0.9.

#(define (myDynamics dynamic) (if (equal? dynamic "rfz") 0.9 (default-dynamic-absolute-volume dynamic))) \score { \new Staff { \set Staff.midiInstrument = #"cello" \set Score.dynamicAbsoluteVolumeFunction = #myDynamics \new Voice { \relative { a'4\pp b c-\rfz } } } \layout {} \midi {} }

Fitxers instal·lats: ‘ly/script-init.ly’ ‘scm/midi.scm’.

Fragments de codi: (snippets)MIDI section ‘MIDI’ in Fragments de codi.

Referència de funcionament intern: (internals)Dynamic_performer section ‘Dynamic_performer’ in Referència de funcionament intern.

Establiment del volum MIDI

@translationof Setting MIDI volume

Els volums generals mínim i màxim de les indicacions de matís dinàmic MIDI es controlen establint les propietats midiMinimumVolume i midiMaximumVolume en el nivell del bloc Score. Aquestes propietats tenen efecte sols al començament de una veu i sobre les indicacions dinàmiques. La fracció que correspon a cada indicació dinàmica es modifica amb aquesta fórmula:

midiMinimumVolume + (midiMaximumVolume - midiMinimumVolume) * fracció

A l’exemple següent, el rang dinàmic del volum MIDI general es limita a l’interval entre 0.2 i 0.5.

\score {
  <<
    \new Staff {
      \set Staff.midiInstrument = "flute"
      … music …
    }
    \new Staff {
      \set Staff.midiInstrument = "clarinet"
      … music …
    }
  >>
  \midi {
    \context {
      \Score
      midiMinimumVolume = #0.2
      midiMaximumVolume = #0.5
    }
  }
}

Es pot obtenir una equalització senzilla d’instruments MIDI establint les propietats midiMinimumVolume i midiMaximumVolume dins del context Staff.

\score {
  \new Staff {
    \set Staff.midiInstrument = "flute"
    \set Staff.midiMinimumVolume = #0.7
    \set Staff.midiMaximumVolume = #0.9
    … music …
  }
  \midi { }
}

Per a partitures amb més d’un pentagrama i més d’un instrument MIDI, es poden fixar individualment els volums relatius de cada instrument:

\score {
  <<
    \new Staff {
      \set Staff.midiInstrument = "flute"
      \set Staff.midiMinimumVolume = #0.7
      \set Staff.midiMaximumVolume = #0.9
      … music …
    }
    \new Staff {
      \set Staff.midiInstrument = "clarinet"
      \set Staff.midiMinimumVolume = #0.3
      \set Staff.midiMaximumVolume = #0.6
      … music …
    }
  >>
  \midi { }
}

En aquest exemple el volum del clarinet es redueix de forma relativa al volum de la flauta.

Si no s’estableixen aquestes propietats de volum, el LilyPond encara aplica un ‘petit grau’ d’equalització a certs instruments. Vegeu ‘scm/midi.scm’.

Fitxers instal·lats: ‘scm/midi.scm’.

Vegeu també

Referència de la notació: Disposició de la partitura.

Referència de funcionament intern: (internals)Dynamic_performer section ‘Dynamic_performer’ in Referència de funcionament intern.

Fragments de codi seleccionats

Replacing default MIDI instrument equalization

The default MIDI instrument equalizer can be replaced by setting the instrumentEqualizer property in the Score context to a user-defined Scheme procedure that uses a MIDI instrument name as its argument along with a pair of fractions indicating the minimum and maximum volumes respectively to be applied to that specific instrument.

The following example sets the minimum and maximum volumes for flute and clarinet respectively.

#(define my-instrument-equalizer-alist '()) #(set! my-instrument-equalizer-alist (append '( ("flute" . (0.7 . 0.9)) ("clarinet" . (0.3 . 0.6))) my-instrument-equalizer-alist)) #(define (my-instrument-equalizer s) (let ((entry (assoc s my-instrument-equalizer-alist))) (if entry (cdr entry)))) \score { << \new Staff { \key g \major \time 2/2 \set Score.instrumentEqualizer = #my-instrument-equalizer \set Staff.midiInstrument = "flute" \new Voice \relative { r2 g''\mp g fis~ 4 g8 fis e2~ 4 d8 cis d2 } } \new Staff { \key g \major \set Staff.midiInstrument = "clarinet" \new Voice \relative { b'1\p a2. b8 a g2. fis8 e fis2 r } } >> \layout { } \midi { } }

Advertiments i problemes coneguts

Els canvis al volum del MIDI sols tenen lloc al començament d’una nota, per la qual cosa els crescendos i decrescendos no afecten a volum d’una sola nota.

Establiment de les propietats del bloc MIDI

@translationof Setting MIDI block properties

El bloc \midi pot contenir diverses disposicions dels contextos, definicions de context noves o codi que estableix els valors de certes propietats.

\score {
  … music …
  \midi {
    \tempo 4 = 72
  }
}

Aquí, el temps s’estableix a 72 pulsacions de negra per minut. La indicació de temps dins del bloc \midi no apareix a la partitura impresa. Tot i que qualsevol altra indicació de \tempo que s’especifiqui dins del bloc \score també apareixerà a la sortida MIDI.

Dins d’un bloc \midi, l’ordre \tempo està establint propietats durant la interpretació de la música i en el context de les definicions de sortida; així, s’interpreta com si fos una modificació de context.

Les definicions de context segueixen la mateixa sintaxi que les del bloc \layout:

\score {
  … music …
  \midi {
    \context {
      \Voice
      \remove "Dynamic_performer"
    }
  }
}

Aquest exemple suprimeix l’efecte de les indicacions dinàmiques sobre la sortida MIDI. Nota: els mòduls de traducció del LilyPond usats per al so s’anomenen ‘performers’.

Vegeu també

Manual de aprenentatge: (learning)Altres fonts d’informació section ‘Altres fonts d'informació’ in Manual d’aprenentatge.

Referència de la notació: Expressions, Disposició de la partitura.

Fitxers instal·lats: ‘ly/performer-init.ly’.

Fragments de codi: (snippets)MIDI section ‘MIDI’ in Fragments de codi.

Referència de funcionament intern: (internals)Dynamic_performer section ‘Dynamic_performer’ in Referència de funcionament intern.

Advertiments i problemes coneguts

Certs reproductors de MIDI no sempre gestionen correctament els canvis de tempo a la sortida MIDI.

Els canvis fets al midiInstrument, així com certes opcions MIDI al començament d’un pentagrama, poden aparèixer dos cops a la sortida MIDI.

3.5.5 Ús dels instruments MIDI

@translationof Using MIDI instruments

Els instruments MIDI s’estableixen usant la propietat midiInstrument dins d’un context Staff.

\score {
  \new Staff {
    \set Staff.midiInstrument = "glockenspiel"
    … music …
  }
  \midi { }
}

o

\score {
  \new Staff \with {midiInstrument = "cello"} {
    … music …
  }
  \midi { }
}

Si l’instrument escollit no coincideix exactament amb un dels instruments de la llista de la secció ‘instruments MIDI’, s’usarà l’instrument Piano de cua ("acoustic grand"). Vegeu Instruments MIDI.

Vegeu també

Manual d’aprenentatge: (learning)Altres fonts d’informació section ‘Altres fonts d'informació’ in Manual d’aprenentatge.

Referència de la notació: Instruments MIDI, Disposició de la partitura.

Fitxers instal·lats: ‘scm/midi.scm’.

Advertiments i problemes coneguts

Els instruments de percussió la notació del qual està en un context DrumStaff es trobaran a la sortida, correctament, sobre el canal MIDI número 10, però certs instruments de percussió afinada com el xilòfon, el vibràfon o els timbals, es tracten com instruments “normals”, de forma que la música d’aquests instruments s’ha d’introduir en un context Staff (no DrumStaff) per obtenir una sortida MIDI correcta. Hi ha una llista completa d’entrades dels sets de percussió del canal 10 al fitxer ‘scm/midi.scm’. Vegeu (learning)Altres fonts d’informació section ‘Altres fonts d'informació’ in Manual d’aprenentatge.

3.5.6 Ús de les repeticions amb el MIDI

@translationof Using repeats with MIDI

Les repeticions es poden representar a la sortida MIDI aplicant l’ordre \unfoldRepeats.

\score {
  \unfoldRepeats {
    \repeat tremolo 8 { c'32 e' }
    \repeat percent 2 { c''8 d'' }
    \repeat volta 2 { c'4 d' e' f' }
    \alternative {
      { g' a' a' g' }
      { f' e' d' c' }
    }
  }
  \midi { }
}

Per restringir l’efecte de \unfoldRepeats a la sortida MIDI únicament, i al mateix temps generar partitures imprimibles, cal fer dos blocs \score: un per al MIDI (amb les repeticions desplegades) i un altre per a la notació (amb repeticions de primera i segona vegada, trèmols i del tipus percentatge):

\score {
  … music …
  \layout { }
}
\score {
  \unfoldRepeats {
    … music …
  }
  \midi { }
}

Si s’usen diverses veus, cada una d’elles ha de contenir les repeticions completament desplegades per poder obtenir una sortida MIDI correcta.

Vegeu també

Referència de la notació: Repeticions.

3.5.7 Assignació de canals MIDI

@translationof MIDI channel mapping

Quan s’està generant un fitxer MIDI d’una partitura, el LilyPond assigna cada nota de la partitura automàticament a un canal MIDI, aquell que es tocaria quan s’envia cap a un dispositiu MIDI. Un canal MIDI té una certa quantitat de controls disponibles per seleccionar, per exemple, l’instrument a usar per reproduir les notes en aquest canal, o ordenar al dispositiu MIDI que apliqui diversos efectes al so produït sobre el canal. En tot moment, cada control d’un canal MIDI sols pot tenir assignat un valor únic (que malgrat això es pot modificar, per exemple, per canviar a un altre instrument a la meitat d’una partitura).

L’estàndard MIDI dóna suport sols a 16 canals per dispositiu MIDI. Aquest límit en el nombre de canals limita també el nombre d’instruments diferents que poden estar tocant al mateix temps.

El LilyPond crea pistes MIDI separades per a cada pentagrama (o instrument o veu, segons el valor de Score.midiChannelMapping), i també per a cada context de lletra. No hi ha un límit per al nombre de pistes.

Per solucionar el nombre limitat de canals MIDI, el LilyPond dóna suport a alguns modes diferents per a la assignació de canals MIDI, que se seleccionen usant la propietat de context Score.midiChannelMapping. En cada cas, si calen més canals MIDI que el límit, els números de canal assignats tornen a comptar des de zero, causant possiblement una assignació incorrecta d’instrument a algunes notes. Aquesta propietat de context es pot fixar a un dels valors següent:

'staff

Reservar un canal MIDI diferent per a cada un dels pentagrames de la partitura (és l’ajustament predeterminat). Totes les notes de totes les veus comparteixen el canal MIDI del pentagrama que les envolta, i totes es codifiquen dins de la mateixa pista MIDI.

El límit de 16 canals s’aplica al nombre total de contextos de pentagrama i de lletra, fins i tot que les lletres del MIDI no consumeixin un canal MIDI.

'instrument

Reservar un canal MIDI diferent a cada un dels instruments diferents especificats a la partitura. Això significa que totes les notes reproduïdes amb el mateix instrument MIDI comparteixen el mateix canal MIDI (i la mateixa pista), fins i tot que les notes provinguin de diferents veus o pentagrames.

En aquest cas els contextos de lletra no compten per al límit de 16 canals MIDI (ja que no s’assignen a un instrument MIDI), de forma que aquest ajustament pot permetre una millor distribució dels canals MIDI quan el nombre de contextos de pentagrama i de lletra en la partitura excedeix la quantitat de 16.

'voice

Reservar un canal MIDI a cada veu de la partitura que tingui un nom únic entre les veus del seu pentagrama que l’envolta. Les veus dels diferents pentagrames sempre s’assignen a diferents canals MIDI però dues veus qualssevol contingudes dins del mateix pentagrama comparteixen el mateix canal MIDI si tenen el mateix nom. A causa que midiInstrument i els diversos controls MIDI per als efectes són propietats del context de pentagrama, no es poden fixar independentment per a cada veu. La primera veu es reprodueix amb l’instrument i els efectes especificats per al pentagrama, i les veus amb un nom diferent de la primera rebran l’instrument i els efectes predeterminats.

Nota: es poden assignar diferents instruments i/o efectes a diverses veus dins del mateix pentagrama movent el Staff_performer del context Staff al context Voice, y deixant que midiChannelMapping conservi el seu valor predeterminat de 'staff o s’estableixi al valor 'instrument; vegeu el fragment de codi següent.

Per exemple, l’assignació predeterminada de canal MIDI d’una partitura pot canviar-se a l’ajustament 'instrument com es mostra a continuació:

\score {
  ...music...
  \midi {
    \context {
      \Score
      midiChannelMapping = #'instrument
    }
  }
}

Fragments de codi seleccionats

Changing MIDI output to one channel per voice

When outputting MIDI, the default behavior is for each staff to represent one MIDI channel, with all the voices on a staff amalgamated. This minimizes the risk of running out of MIDI channels, since there are only 16 available per track.

However, by moving the Staff_performer to the Voice context, each voice on a staff can have its own MIDI channel, as is demonstrated by the following example: despite being on the same staff, two MIDI channels are created, each with a different midiInstrument.

\score { \new Staff << \new Voice \relative c''' { \set midiInstrument = #"flute" \voiceOne \key g \major \time 2/2 r2 g-"Flute" ~ g fis ~ fis4 g8 fis e2 ~ e4 d8 cis d2 } \new Voice \relative c'' { \set midiInstrument = #"clarinet" \voiceTwo b1-"Clarinet" a2. b8 a g2. fis8 e fis2 r } >> \layout { } \midi { \context { \Staff \remove "Staff_performer" } \context { \Voice \consists "Staff_performer" } \tempo 2 = 72 } }

3.5.8 Propietats de context per a efectes MIDI

@translationof Context properties for MIDI effects

Es poden usar les propietats següents de context per aplicar diversos efectes MIDI a les notes que es reprodueixen sobre el canal MIDI associat amb el pentagrama, instrument MIDI o veu actual (depenent del valor de la propietat de context Score.midiChannelMapping y del context en la qual està situat el Staff_performer; vegeu Assignació de canals MIDI).

Els canvis en aquestes propietats de context afecten a totes les notes que es reprodueixen sobre el canal després del canvi, tot i que alguns dels efectes es poden fins i tot aplicar també a notes que estiguin ja sonant en aquest moment (depenent de la implementació del dispositiu MIDI).

Es donen suport a les següents propietats de context:

Staff.midiPanPosition

La posició de panorama controla com es distribueix el so d’un canal MIDI entre les sortides estèreo esquerra i dreta. La propietat de context accepta un nombre entre -1.0 (#LEFT) i 1.0 (#RIGHT); el valor -1.0 posta tota la potència de so a la sortida estèreo esquerra (deixant la sortida dreta en complet silenci), el valor 0.0 (#CENTER) distribueix el so per igual entre les sortides estèreo esquerra i dreta, i el valor 1.0 mou tot el so a la sortida estèreo dreta. Els valors entre -1.0 i 1.0 es poden usar per obtenir distribucions barrejades entre les sortides estèreo esquerra i dreta.

Staff.midiBalance

Equilibri estèreo d’un canal MIDI. De forma semblant a la posició de panorama aquesta propietat de context accepta un nombre entre -1.0 (#LEFT) i 1.0 (#RIGHT). Varia el volum relatiu que s’envia als dos altaveus estèreo sense afectar a la distribució dels propis senyals estèreo.

Staff.midiExpression

Nivell d’expressió (com una fracció de nivell màxim disponible) que s’aplica a un canal MIDI. Un dispositiu MIDI combina el nivell d’expressió del canal MIDI amb el nivell actual de dinàmica d’una veu (controlat mitjançant les ordre de dinàmica com \p o \ff) per obtenir el volum total de cada nota dins de la veu. El control d’expressió es pot usar, per exemple, per implementar efectes de crescendo i decrescendo sobre notes mantingudes (quelcom al qual el LilyPond no dóna suport de forma automàtica).

El rang de nivells d’expressió s’estén des de 0.0 (cap expressió, el que significa un volum nul) fins a 1.0 (expressió al màxim).

Staff.midiReverbLevel

El nivell de reverberació (com una fracció del màxim nivell disponible) que s’aplica a un canal MIDI. Aquesta propietat accepta nombre entre 0.0 (sense reverberació) i 1.0 (efecte màxim).

Staff.midiChorusLevel

Nivell de l’efecte Chorus (com una fracció del nivell màxim disponible) que s’aplica a un canal MIDI. Aquesta propietat accepta nombres entre 0.0 (sense efecte de chorus) i 1.0 (efecte al màxim).

Advertiments i problemes coneguts

Atès que els fitxers MIDI no contenen en realitat cap informació sonora, els canvis en aquestes propietats de context sols es converteixen en peticions perquè canviïn els controls de canal MIDI dins dels fitxers MIDI emesos. Si un dispositiu MIDI determinat (com un reproductor MIDI per programari) pot de fer gestionar qualsevol d’aquestes sol·licituds d’un fitxer MIDI, és quelcom que depèn totalment de la implementació del mateix: un dispositiu podria optar per ignorar algunes o totes aquestes sol·licituds. Així mateix, la forma en la qual un dispositiu MIDI interpreta els diferents valors d’aquests controls (generalment, l’estàndard MIDI determina el comportament sols als punts extrems del rang de valors disponibles per a cada control), i el fet de si un canvi en el valor d’un control afecta a les notes que ja s’estan reproduint sobre aquest canal MIDI o no, també śon aspectes específics de la implementació del dispositiu MIDI.

En generar fitxers MIDI, el LilyPond senzillament converteix de forma lineal els valors fraccionaris dins de cada rang (7 bits, o 14 bits per als controls de canal MIDI que admeten resolució fina) en valors enters dins del rang corresponent (de 0 a 127 o de 0 a 32767, respectivament), arrodonint els valors fraccionaris cap al enter més pròxim en direcció oposada al zero. Els valors enters convertits s’emmagatzemen tal qual al fitxer MIDI generat. Consulteu la documentació del seu dispositiu MIDI per veure informació sobre com interpreta aquests valors.

3.5.9 Enriquiment de la sortida MIDI

@translationof Enhancing MIDI output

La sortida MIDI predeterminada és molt bàsica, però es pot millorar mitjançant la selecció dels instruments MIDI les propietats del bloc \midi i/o usant l’script ‘articulate’.

3.5.10 L’script Articulate

@translationof The Articulate script

Per utilitzar l’script Articulate, l’hem d’incloure al principi del nostre fitxer d’entrada:

\include "articulate.ly"

L’script crea una sortida MIDI en la qual les notes tenen una duració ajustada al temps de forma que es corresponen amb una sèrie d’indicacions d’articulació i de tempo. Malgrat això, la sortida gravada també s’altera per reflectir literalment el contingut de la sortida MIDI.

\score {
  \articulate <<
    … music …
  >>
  \midi { }
}

L’ordre \articulate habilita el processat de les abreviatures com trins i mordents de diverses notes. En el propi script pot veure’s una llista completa dels elements que estan previstos. Vegeu ‘ly/articulate.ly’.

Vegeu també

Manual d’aprenentatge: (learning)Altres fonts d’informació section ‘Altres fonts d'informació’ in Manual d’aprenentatge.

Referència de la notació: Disposició de la partitura.

Fitxers instal·lats: ‘ly/articulate.ly’.

This document was generated by gub on Juliol 13, 2020 using texi2html 1.82.

Altres idiomes: English, deutsch, español, français, italiano, 日本語.
Quant a la selecció automàtica de la llengua.