3.4 Control de la sortida

@translationof Controlling output

3.4.1 Extracció de fragments de música

@translationof Extracting fragments of music

És possible produir a la sortida un o més fragments d’una partitura mitjançant la definició de la situació explícita de la musica que es vol extraure dins del bloc \layout del fitxer d’entrada, utilitzant la funció clip-regions, i a continuació executant el LilyPond amb l’opció ‘-dclip-systems’.

\layout {
  clip-regions
  = #(list
      (cons
       (make-rhythmic-location 5 1 2)
       (make-rhythmic-location 7 3 4)))
}

Aquest exemple extrau un sol fragment del fitxer d’entrada començant després de la duració d’una blanca al cinquè compàs (5 1 2) i acabant després de la tercera negra del compàs sèptim (7 3 4).

Es poden extraure fragments addicionals afegint més parells d’entrades de make-rhythmic-location a la llista clip-regions dins del bloc \layout.

De forma predeterminada, cada fragment de musica s’obtindrà a la sortida com un fitxer EPS diferent, però també es poden crear altres formats com PDF o PNG si cal. La música extreta s’obté a la sortida com si hagués estat literalment ‘tallada’ de la partitura original impresa, de forma que si un fragment s’estén sobre una o més línies, es genera un fitxer de sortida diferent per a cada línia generada.

Vegeu també

Referencia de la notació: El bloc \layout.

Manual d’utilització: (usage)Command-line usage section ‘Utilització des de la línia d’ordres’ in Utilització del programa.

3.4.2 Salts sobre la música corregida

@translationof Skipping corrected music

En escriure o copiar música, normalment sols és interessant veure i corregir la música propera al final (on estem afegint les notes). Per accelerar aquest procés de correcció, és possible saltar la composició tipogràfica de tots excepte uns pocs dels últims compassos. Això s’aconsegueix posant

showLastLength = R1*5
\score { … }

al nostre fitxer fonts. Això farà que es gravin sols els últims cinc compassos (suposant un compàs de 4/4) de cada una de les partitures \score del fitxer d’entrada. Per peces llargues, el gravat d’únicament una part petita és sovint un ordre de magnitud més ràpid que el de l’obra completa. Si estem treballant sobre el principi d’una partitura que ja hem gravat (per exemple, per afegir una part instrumental nova), també pot ser útil la propietat showFirstLength.

Aquest mecanisme de passar per alt parts d’una partitura es pot controlar amb un gra més fi mitjançant la propietat Score.skipTypesetting. Quan el seu valor està establert, no es fa cap gravat en absolut.

Aquesta propietat s’usa també per controlar la sortida cap al fitxer MIDI. Observeu que passa per alt totes els esdeveniments, inclosos el tempo i els canvis d’instrument. Quedeu amb aquesta advertència.

\relative c' { c1 \set Score.skipTypesetting = ##t \tempo 4 = 80 c4 c c c \set Score.skipTypesetting = ##f d4 d d d }

A la música polifònica, Score.skipTypesetting afecta a totes les veus i pentagrames, estalviant encara més temps.

3.4.3 Formats de sortida alternatius

@translationof Alternative output formats

Els formats de sortida predeterminats per a la partitura impresa són el format de document portàtil (PDF) i PostScript (PS). Els formats de sortida Grafics de xarxa portàtil (PNG), Grafics de vector escalables (SVG) i Postscript encapsulat (EPS) també hi són disponibles a través d’opcions de la línia d’ordres, vegeu (usage)Basic command line options for LilyPond section ‘Opcions bàsiques de la línia d’ordre per al LilyPond’ in Utilització del programa.

3.4.4 Substitució del tipus de lletra de la notació

@translationof Replacing the notation font

Gonville és un conjunt de glifs alternatius al tipus de lletra Feta (que és part del tipus de lletra Emmentaler que s’usa al LilyPond). Es pot descarregar de:

http://www.chiark.greenend.org.uk/~sgtatham/gonville/

Aquí presentem alguns compassos de mostra gravats amb el tipus de lletra Gonville:

Aquí hi ha uns compassos de mostra gravats amb els glifs Feta del LilyPond:

Ordres d’instal·lació

Descarregueu i extraieu els fitxers de tipus de lletra. Copieu els fitxers ‘gonville-11.otf’, ‘gonville-13.otf’, ‘gonville-14.otf’, ‘gonville-16.otf’, ‘gonville-18.otf’, ‘gonville-20.otf’, ‘gonville-23.otf’, ‘gonville-26.otf’ i ‘gonville-brace.otf’ a la carpeta ‘…/share/lilypond/current/fonts/otf’ o ‘…/share/lilypond/X.Y.Z/fonts/otf’. Si teniu els fitxers ‘gonville-*.svg’ i ‘gonville-*.woff’, copieu-los a ‘…/share/lilypond/current/fonts/svg’ o a ‘…/share/lilypond/X.Y.Z/fonts/svg’. Per a més informació consulteu (learning)Altres fonts d’informació section ‘Altres fonts d'informació’ in Manual d’aprenentatge.

Nota: els fitxers ‘gonville-*.otf’ són per als rerefons ps i eps (per a les sortides en format PDF i PostScript). Els fitxers ‘gonville-*.svg’ són per al rerefons svg sense l’opció svg-woff. Els fitxers ‘gonville-*.woff’ són per al rerefons svg amb l’opció svg-woff. Per a més informació, consulteu (usage)Advanced command line options for LilyPond section ‘Opcions avançades de línia d’ordres per al LilyPond’ in Utilització del programa.

La sintaxi següent canvia el tipus de lletra de la notació (general i claus) al tipus Gonville.

\paper {
  #(define fonts
    (set-global-fonts
     #:music "gonville"
     #:brace "gonville"
   ))
}

Nota: Cada crida a set-global-fonts reinicia completament tant el tipus de lletra principal de notació com la de text. Si es deixa sense especificar una qualsevol de les categories, aleshores s’utilitza el tipus de lletra predeterminat per a aquesta categoria. Cada crida a set-global-fonts canvia les fonts per a cada \book que la segueix, tant si s’ha creat explícitament com implícita. Això significa que cada \book pot tenir el seu propi conjunt de tipus de lletra principals cridant a set-global-fonts prèviament. Per a més informació, vegeu Tipus de lletra del document complet.

Vegeu també

Manual d’aprenentatge: (learning)Altres fonts d’informació section ‘Altres fonts d'informació’ in Manual d’aprenentatge.

Referència de la notació: El tipus de lletra Emmentaler, Tipus de lletra del document complet.

Advertiments i problemes coneguts

Gonville no es pot usar per gravar notació de ‘Música Antiga’ i és probable que qualsevol nou glif en versions posteriors del LilyPond no existeixin a la família de tipus de lletra Gonville. Dirigiu-vos a la pàgina web de l’autor per obtenir més informació sobre aquest i d’altres assumptes, entre ells el règim de llicències de Gonville.

Altres tipus de lletra de notació

Si teniu altres tipus de lletra de notació com ara ‘fontname-*.otf’, ‘fontname-*.svg’ i ‘fontname-*.woff’, podeu usar-les de la mateixa manera que Gonville.

Això és, copieu els fitxers ‘fontname-*.otf’ a la carpeta ‘…/share/lilypond/current/fonts/otf’ o a ‘…/share/lilypond/X.Y.Z/fonts/otf’. Si teniu els fitxers ‘fontname-*.svg’ i ‘fontname-*.woff’, copieu-los a ‘…/share/lilypond/current/fonts/svg’ o a ‘…/share/lilypond/X.Y.Z/fonts/svg’.

Nota: pel moment, el LilyPond espera que els noms de fitxer tinguin els sufixos següents, tots els quals han d’estar presents a les carpetes d’instal·lació mencionats a dalt perquè funcionin adequadament: ‘-11’, ‘-13’, ‘-14’, ‘-16’, ‘-18’, ‘-20’, ‘-23’, ‘-26’, ‘-brace’. Per exemple, ‘emmentaler-11.otf’, ‘emmentaler-20.svg’ i ‘emmentaler-brace.woff’, etc.

La sintaxi següent canvia el tipus de lletra de la notació (general i de claus) a la font tipusdelletra.

\paper {
  #(define fonts
    (set-global-fonts
     #:music "tipoletra" ; nombre del archivo de fuente sin el sufijo ni la extensión
     #:brace "tipoletra" ; nombre del archivo de fuente sin el sufijo ni la extensión
   ))
}

Nota: per a les categories music i brace, especifiqueu el nom del fitxer de tipus de lletra sense el sufix ni l’extensió.

This document was generated by gub on Juliol 13, 2020 using texi2html 1.82.

Altres idiomes: English, deutsch, español, français, italiano, 日本語.
Quant a la selecció automàtica de la llengua.