Referència de la notació del GNU LilyPond: 3.2 Títols i encapçalaments

[ >> ]

[ ? ]

Presentació predeterminada dels títols de parts de llibre i partitura

@translationof Default layout of bookpart and score titles

Aquest exemple mostra totes les variables impreses de \header:

\book {
  \header {
      % Els camps següents estan centrats
    dedication = "Dedicatòria"
    title = "Títol"
    subtitle = "Subtítol"
    subsubtitle = "Subsubtítol"
      % Els camps següents es distribueixen regularment sobre una línia.
      % El camp "instrument" també apareix a les pàgines següents
    instrument = \markup \with-color #green "Instrument"
    poet = "Poeta"
    composer = "Compositor"
      % Els camps següents se situen als extrems oposats de la mateixa línia
    meter = "Metre"
    arranger ="Arreglador"
      % Els camps següents estan centrats a la part inferior
    tagline = "La línia d'etiqueta va al final de l'ultima pàgina"
    copyright = "El copyright va al final de la primera pàgina"
  }
  \score {
    { s1 }
    \header {
        % Els camps següents es col·loquen als extrems d'una línia
      piece = "Peça 1"
      opus = "Opus 1"
    }
  }
  \score {
    { s1 }
    \header {
        % Els camps següents se situen als extrems d'una línia
      piece = "Peça 2  a la mateixa pàgina"
      opus = "Opus 2"
    }
  }
  \pageBreak
  \score {
    { s1 }
    \header {
        % Els camps següents se situen als extrems d'una línia
      piece = "Peça 3 en una pàgina nova"
      opus = "Opus 3"
    }
  }
}

Observeu que

El nom d’instrument es repeteix a totes les pàgines.
Sols piece (la peça) i opus s’imprimeixen a un \score quan la variable de paper print-all-headers s’estableix a ##f (el valor predeterminat).
Els camps de text que es deixen sense establir dins d’un bloc \header se substitueixen per elements de marcatge nuls \null de manera que no ocupin espai innecessàriament.
Els ajustos predeterminats per a scoreTitleMarkup situen els camps de text piece i opus en extrems oposants de la mateixa línia.

Per canviar la disposició predeterminada, vegeu Personalització dels títols.

Si un bloc \book comença immediatament amb un bloc \bookpart, no s’imprimeix cap títol de llibre, atès que no existeix cap pàgina on imprimir-lo. Si és necessari un títol de llibre, inicieu el bloc \book amb algun material de marcatge a amb una ordre \pageBreak.

Utilitzeu la variable breakbefore dins d’un bloc \header que estigui pròpiament dins d’un bloc \score per fer que els títols del bloc \header del nivell superior apareguin ocupant tota la primera pàgina, començant la música (definida al bloc \score) a la pagina següent.

\book {
  \header {
    title = "Aquest és el meu Títol"
    subtitle = "Aquest és el meu Subtítol"
    copyright = "Aquest és el final de la primera pàgina"
  }
  \score {
    \repeat unfold 4 { e'' e'' e'' e'' }
    \header {
      piece = "Això és la música"
      breakbefore = ##t
    }
  }
}

Vegeu també

Manual d’aprenentatge: (learning)Com funcionen els fitxers d’entrada del LilyPond section ‘Com funcionen els fitxers d'entrada del LilyPond’ in Manual d’aprenentatge

Referència de la notació: Personalització dels títols, Estructura del fitxer.

Fitxers d’inici: ‘ly/titling-init.ly’.

[ < ]

[ > ]

[ << ]

[ >> ]

[ ? ]

Disposició predeterminada de les capçaleres i peus de pàgina

@translationof Default layout of headers and footers

Les capçaleres i els peus de pàgina són línies de text que apareixen a la part més alta i a la més baixa de les pàgines separades del text principal d’un llibre. Es controlen mitjançant les variables següents de \paper:

oddHeaderMarkup (marcatge de capçalera imparell)
evenHeaderMarkup (marcatge de capçalera parell)
oddFooterMarkup (marcatge de peu imparell)
evenFooterMarkup (marcatge de peu parell)

Aquestes variables de marcatge sols poden accedir als camps de text extrets de blocs \header del nivell superior (que s’apliquen a totes les partitures del llibre) i es defineixen al fitxer ‘ly/titling-init.ly’. De forma predeterminada:

els números de pàgina se situen automàticament a l’extrem superior esquerre (si és parell) o superior dret (si és imparell), a partir de la segona pàgina.
el camp de text instrument se situa al centre en cada pàgina, a partir de la segona pàgina.
el text de copyright se centra a la part baixa de la primera pàgina.
la línia tagline se centra al final de l’última pàgina, i a sota del text de copyright si sols hi ha una pàgina.

La línia predeterminada de peu de pàgina del LilyPond es pot canviar afegint un camp tagline al bloc \header del nivell superior.

\book {
  \header {
    tagline = "... music notation for Everyone"
  }
  \score {
    \relative {
      c'4 d e f
    }
  }
}

Per eliminar la línia de peu de pàgina predeterminada del LilyPond, establiu el valor de tagline a ##f.

[ < ]

[ > ]

[ << ]

[ >> ]

[ ? ]

3.2.2 Títols encapçalaments i peus de pàgina personalitzats

@translationof Custom titles headers and footers

[ < ]

[ > ]

[ << ]

[ >> ]

[ ? ]

Formatat personalitzat del text dels títols

@translationof Custom text formatting for titles

Es poden usar ordres \markup estàndard per personalitzar el text de qualsevol capçalera, peu o títol dins del bloc \header.

\score {
  { s1 }
  \header {
    piece = \markup { \fontsize #4 \bold "PRAELUDIUM I" }
    opus = \markup { \italic "BWV 846" }
  }
}

Vegeu també

Referència de la notació: Donar format al text.

[ < ]

[ > ]

[ << ]

[ >> ]

[ ? ]

Personalització dels títols

@translationof Custom layout for titles

Les ordres \markup dins del bloc \header són útils per donar un format simple al text, però no permeten un control precís sobre la col·locació dels títols. Per personalitzar la col·locació dels camps de text, canvieu un o les dos variables \paper següents:

bookTitleMarkup (marcatge del títol del llibre)
scoreTitleMarkup (marcatge del títol de la partitura)

La col·locació dels títols quan s’utilitzen els valors predeterminats d’aquestes variables de \markup es mostra als exemple de Presentació predeterminada dels títols de parts de llibre i partitura.

Els ajustos predeterminats per a scoreTitleMarkup tal i com estan definits al fitxer ‘ly/titling-init.ly’ són:

scoreTitleMarkup = \markup { \column {
  \on-the-fly \print-all-headers { \bookTitleMarkup \hspace #1 }
  \fill-line {
    \fromproperty #'header:piece
    \fromproperty #'header:opus
  }
}
}

Això situa els camps de text piece i opus en extrems oposats de la mateixa línia:

\score {
  { s1 }
  \header {
    piece = "PRAELUDIUM I"
    opus = "BWV 846"
  }
}

Aquest exemple redefineix scoreTitleMarkup de manera que el camp de text piece apareix centrat i en un tipus de lletra gran i en negreta.

\book {
  \paper {
    indent = 0\mm
    scoreTitleMarkup = \markup {
      \fill-line {
        \null
        \fontsize #4 \bold \fromproperty #'header:piece
        \fromproperty #'header:opus
      }
    }
  }
  \header { tagline = ##f }
  \score {
    { s1 }
    \header {
      piece = "PRAELUDIUM I"
      opus = "BWV 846"
    }
  }
}

Els camps de text que normalment no són efectius dins dels blocs \header d’una partitura es poden imprimir a la zona del Títol de la partitura si es col·loca print-all-headers dins del bloc \paper. Un desavantatge de la utilització d’aquest mètode es que els camps de text que estan orientats específicament per a la zona del títol de part de llibre han de suprimir-se manualment en cada un dels blocs \score. Vegeu Explicació dels títols.

Per evitar-lo, afegiu el camp de text desitjat a la definició de scoreTitleMarkup. A l’exemple següent, el camp de text composer (associat normalment amb bookTitleMarkup) se afegeix a scoreTitleMarkup, permetent que cada partitura mostri un compositor diferent:

\book {
  \paper {
    indent = 0\mm
    scoreTitleMarkup = \markup {
      \fill-line {
        \null
        \fontsize #4 \bold \fromproperty #'header:piece
        \fromproperty #'header:composer
      }
    }
  }
  \header { tagline = ##f }
  \score {
    { s1 }
    \header {
      piece = "MENUET"
      composer = "Christian Petzold"
    }
  }
  \score {
    { s1 }
    \header {
      piece = "RONDEAU"
      composer = "François Couperin"
    }
  }
}

També podem crear els nostres propis camps de text personalitzats, i referir-nos a ells a la definició de l’element de marcatge.

\book {
  \paper {
    indent = 0\mm
    scoreTitleMarkup = \markup {
      \fill-line {
        \null
        \override #`(direction . ,UP) {
          \dir-column {
            \center-align \fontsize #-1 \bold
              \fromproperty #'header:mycustomtext %% Camp definit per l'usuari
            \center-align \fontsize #4 \bold
              \fromproperty #'header:piece
          }
        }
        \fromproperty #'header:opus
      }
    }
  }
  \header { tagline = ##f }
  \score {
    { s1 }
    \header {
      piece = "FUGA I"
      mycustomtext = "A 4 VOCI" %% Camp definit per l'usuari
      opus = "BWV 846"
    }
  }
}

Vegeu també

Referència de la notació: Explicació dels títols.

[ < ]

[ > ]

[ << ]

[ >> ]

[ ? ]

Disposició personalitzada de capçaleres i peus de pàgina

@translationof Custom layout for headers and footers

Les ordres \markup dins del bloc \header són d’utilitat per donar format al text d’una manera senzilla, però no permeten un control precís sobre la col·locació de les capçaleres i els peus de pàgina. Per personalitzar la col·locació dels camps de text, useu una o més de les següents variables de \paper:

oddHeaderMarkup (marcatge d’encapçalament imparell)
evenHeaderMarkup (marcatge d’encapçalament parell)
oddFooterMarkup (marcatge de peu de pàgina imparell)
evenFooterMarkup (marcatge de peu de pàgina parell)

L’ordre de marcatge \on-the-fly es pot utilitzar per afegir elements de forma condicional al text d’encapçalament i peu de pàgina definit dins del bloc \paper, usant la sintaxi següent:

variable = \markup {
  …
  \on-the-fly  \procediment  marcatge
  …
}

El procediment es crida cada cop que s’avalua l’ordre \markup en el qual apareix. El procediment hauria de comprovar si es compleix una condició determinada i interpretar (és a dir: gravar) l’argument marcatge si, i sols si, la condició és vertadera.

Es proveeixen un cert nombre de procediments ja fets per a la comprovació de diverses condicions:

Nom del procediment Condició que es comprova

print-page-number-check-first s’hauria d’imprimir aquest número de pàgina?

create-page-number-stencil és print-page-numbers vertader?

print-all-headers és print-all-headers vertader?

first-page és la primera pàgina del llibre?

not-first-page no es la primera pàgina del llibre?

(on-page num) és el número de pàgina = num?

last-page és l’última pàgina del llibre?

part-first-page és la primera pàgina de la part de llibre?

not-part-first-page no es la primera pàgina de la part de llibre?

part-last-page és l’última pàgina de la part de llibre?

not-single-page és el nombre de pàgines en la part de llibre més gran que 1?

Nom del procediment	Condició que es comprova
print-page-number-check-first	s’hauria d’imprimir aquest número de pàgina?
create-page-number-stencil	és print-page-numbers vertader?
print-all-headers	és print-all-headers vertader?
first-page	és la primera pàgina del llibre?
not-first-page	no es la primera pàgina del llibre?
(on-page num)	és el número de pàgina = num?
last-page	és l’última pàgina del llibre?
part-first-page	és la primera pàgina de la part de llibre?
not-part-first-page	no es la primera pàgina de la part de llibre?
part-last-page	és l’última pàgina de la part de llibre?
not-single-page	és el nombre de pàgines en la part de llibre més gran que 1?

L’exemple següent centra els números de pàgina en la part baixa de les pàgines. En primer lloc, els ajustaments predeterminats per a oddHeaderMarkup i evenHeaderMarkup s’eliminen definint-los com un marcatge nul. Després d’això, es defineix oddFooterMarkup amb el número de pàgina centrat. Finalment, evenFooterMarkup rep la mateixa disposició definint-la com \oddFooterMarkup:

\book {
  \paper {
    print-page-number = ##t
    print-first-page-number = ##t
    oddHeaderMarkup = \markup \null
    evenHeaderMarkup = \markup \null
    oddFooterMarkup = \markup {
      \fill-line {
        \on-the-fly \print-page-number-check-first
        \fromproperty #'page:page-number-string
      }
    }
    evenFooterMarkup = \oddFooterMarkup
  }
  \score {
    \new Staff { s1 \break s1 \break s1 }
  }
}

Es poden combinar diverses condicions de \on-the-fly amb un operador ‘and’, per exemple:

  \on-the-fly \first-page
  \on-the-fly \last-page
  { \markup … \fromproperty #'header: … }

determina si la sortida és una sola pàgina.

Vegeu també

Referència de la notació: Explicació dels títols, Presentació predeterminada dels títols de parts de llibre i partitura.

Fitxers instal·lats: ‘../ly/titling-init.ly’.

[ < ]

[ > ]

[ << ]

[ >> ]

[ ? ]

3.2.3 Creació de metadades al fitxers de sortida

@translationof Creating output file metadata

A més de mostrar-se a la sortida impresa, les variables d’encapçalament de \header s’usen per establir les metadades per als fitxers de sortida. Per exemple, amb els fitxers PDF, aquestes metadades poden mostrar-se per part dels lectors de documents com propietats del PDF. Per a cada tipus de fitxers de sortida, sols es consulten les definicions de \header dels blocs que defineixen fitxers separats d’aquest tipus, i els blocs més alts a la jerarquia de blocs. Per tant, per als fitxers PDF, sols afecten a les metadades de PDF de cada document les definicions de \header dels nivells de \book i de nivell superior, mentre que per a fitxers MIDI s’usen totes les capçaleres que estiguin per sobre o al nivell de \score.

Per exemple, si s’estableix la propietat title del bloc header com ‘Sinfonia núm. 1’, el document PDF portarà també aquest títol, i el farà servir com a nom de la seqüència del fitxer MIDI.

\header{
  title = "Sinfonia núm. 1"
}

Si voleu fixar el títol de la sortida impresa amb un text però voleu que la propietat del títol del PDF tingui un text diferent, podeu usar pdftitle como es mostra a continuació.

\header{
  title = "Sinfonia núm. 1"
  pdftitle = "Sinfonia núm. 1 de Beethoven"
}

Totes les variables title, subject, keywords, subtitle, composer, arranger, poet, author i copyright estableixen propietats del PDF i poden fer-se precedir de ‘pdf’ per fixar una propietat del fitxer PDF a un valor diferent del de la sortida impresa.

La propietat de PDF Creator es fixa automàticament a ‘LilyPond’ més la versió actual del LilyPond, y les variables CreationDate i ModDate es fixen a la data i hora actuals. Es pot sobreescriure ModDate mitjançant l’establiment d’un valor per a la variable de capçalera moddate (o pdfmoddate) a una cadena de data de PDF vàlida.

La variable title estableix també el nom de la seqüència per al fitxer MIDI. Es pot usar la variable midititle per fixar el nom de la seqüència independentment del valor usar per a la sortida impresa.

[ < ]

[ > ]

[ << ]

[ >> ]

[ ? ]

3.2.4 Creació de notes al peu

@translationof Creating footnotes

Es poden crear dos tipus de notes al peu: automàtiques i manuals.

[ < ]

[ > ]

[ << ]

[ >> ]

[ ? ]

Notes al peu dins d’expressions musicals

@translationof Footnotes in music expressions

Panoràmica de les notes al peu

Les notes al peu dins d’expressions musicals cauen dins de dues categories:

Notes al peu basades en esdeveniments

S’adjunten a un esdeveniment en particular. En són exemples d’aquests esdeveniments les notes soltes, les articulacions (com indicacions de digitació, accents, indicacions dinàmiques) i els post-esdeveniments (com les lligadures d’expressió i les barres de corxera manuals). La forma general de les notes al peu basades en esdeveniments és com segueix:

[direcció] \footnote [marca] desplaçament text-de-la-nota música

Notes al peu basades en temps

Es lliguen a un punt temporal determinat, dins d’un context musical. Algunes instruccions com \time i \clef en realitat no usen esdeveniments per crear objectes com la indicació de compàs i la clau. Un acord tampoc crea un esdeveniment per sí mateix: la seva plica o gafet es crea al final d’un pas de temps (nominalment, a través d’un dels esdeveniments de nota que conté). Una nota al peu basada en temps permet anotar aquest tipus d’objectes de presentació sense referir-se a cap esdeveniment.

Una nota al peu basada en temps permet que aquests objectes de presentació es poden anotar sense fer referència a un esdeveniment. La forma general per a les notes al peu basada en temps és:

\footnote [marca] desplaçament text-de-la-nota [Context].Nom-del-Grob

Els elements per a les dues formes són com segueix:

direcció: Si (i sols si) el \footnote s’està aplicant a un post-esdeveniment o articulació, ha d’anar precedida d’un indicador de direcció (-, _, ^) amb l’objecte d’adjuntar la música (amb una marca de nota al peu) a la nota o silenci precedent.
marca: és un element de marcatge o cadena de caràcters que especifica la marca de nota al peu que s’usa per marcar tant el punt de referència com la pròpia nota al peu en la part inferior de la pàgina. Es pot ometre (o, de forma equivalent, substituir-se per \default) en el qual cas es genera un numero seqüencialment de forma automàtica. Tals seqüències numèriques es reinicien en cada pàgina que conté una nota al peu.
desplaçament: és una parella de números tal com ‘#(2 . 1)’ que especifica els desplaçaments en X i en Y en unitats d’espais de pentagrama a partir del límit de l’objecte en el qual es desitja situar la marca. Els valors de desplaçament positius s’agafen a partir del cantó superior dret, els valors negatius a partir del cantó inferior esquerre i zero implica que la marca se centra sobre el cantó.
Context: és el context en el qual es crea el grob que rep la nota al peu. Es pot ometre si el grob està en un context del nivell inferior, per exemple, un context Voice.
Nom-del-Grob: especifica un tipus de grob a marcar (com ‘Flag’ per al gafet). Si es dóna, la nota al peu no s’adjunta a una expressió musical en particular, sinó a tots els grobs del tipus especificat que ocorren en aquest moment de temps musical.
text-de-la-nota: és l’element de marcatge o cadena de caràcters que especifica el text de la nota al peu que utilitza en la part baixa de la pàgina.
música: és l’esdeveniment musical, post-esdeveniment o articulació que s’està anotant.

Notes al peu basades en esdeveniments

Una nota al peu s’adjunta a un objecte de presentació causat directament per l’esdeveniment que correspon a música, amb la sintaxi següent:

\footnote [marca] desplaçament text-de-la-nota música

\book {
  \header { tagline = ##f }
  \relative c'' {
    \footnote #'(-1 . 3) "Una nota" a4
    a4
    \footnote #'(2 . 2) "Un silenci" r4
    a4
  }
}

No és possible marcar un acord complet amb una nota al peu basada en esdeveniment: un acord, fins i tot el que conté una sola nota, no produeix un veritable esdeveniment per sí mateix. Malgrat això, les notes individuals que estiguin dins de l’acord si es poden marcar:

\book {
  \header { tagline = ##f }
  \relative c'' {
    \footnote #'(2 . 3) "No funciona" <a-3>2
    <\footnote #'(-2 . -3) "Funciona" a-3>4
    <a-3 \footnote #'(3 . 1/2) "També funciona" c-5>4
  }
}

Si es desitja que la nota al peu s’adjunta a un post-esdeveniment o articulació, l’ordre \footnote ha d’anar precedida per un indicador d’adreça, -, _, ^, i seguida pel post-esdeveniment o articulació que es desitja anota com a argument música. En aquesta forma, la \footnote es pot considerar com una simple còpia del seu últim argument amb una marca de nota al peu adjunta. La sintaxi és:

direcció \footnote [marca] desplaçament text-de-la-nota música

\book {
  \header { tagline = ##f }
  \relative {
    a'4_\footnote #'(0 . -1) "Lligadura forçada cap avall" (
    b8^\footnote #'(1 . 0.5) "Barra manual forçada cap amunt" [
    b8 ]
    c4 )
    c-\footnote #'(1 . 1) "Tenuto" --
  }
}

notes al peu basades en temps

Si l’objecte de presentació que rep la nota al peu està reutilitzat indirectament per un esdeveniment (com un objecte Accidental, alteració, o Stem, plica, causats per un esdeveniment NoteHead, cap de nota), el nom del grob GrobName de l’objecte de presentació és necessari després del text de la nota al peu, en lloc de música:

\book {
  \header { tagline = ##f }
  \relative c'' {
    \footnote #'(-1 . -3) "Un bemoll" Accidental
    aes4 c
    \footnote #'(-1 . 0.5) "Un altre bemoll" Accidental
    ees
    \footnote #'(1 . -2) "Una plica" Stem
    aes
  }
}

Malgrat això, observeu que quan s’especifica el nom d’un grob, s’adjunta una nota al peu a tots els grobs d’aquest tipus dins de l’instant del temps actual:

\book {
  \header { tagline = ##f }
  \relative c' {
    \footnote #'(-1 . 3) "Un bemoll" Accidental
    <ees ges bes>4
    \footnote #'(2 . 0.5) "Articulació" Script
    c'->-.
  }
}

Una nota dins d’un acord pot rebre una nota al peu individual, basada a l’esdeveniment. L’únic grob causat directament per una nota d’un acord és ‘NoteHead’, per la qual cosa l’ordre de nota al peu basada en esdeveniment sols és apta per afegir una nota al peu a la ‘NoteHead’ dins d’un acord. Tots els altres grobs de notes d’acord estan causats indirectament. La pròpia ordre \footnote no ofereix cap sintaxi per especificar al mateix temps un tipus concret de grob i també un esdeveniment concret al qual adjuntar la nota. Malgrat això, es pot usar una ordre \footnote basada en temps per especificar el tipus de grob, i després d’afegir l’ordre \single com prefix, amb l’objectiu que s’apliqui sols a l’esdeveniment següent:

\book {
  \header { tagline = ##f }
  \relative c'' {
    < \footnote #'(1 . -2) "Un La" a
      \single \footnote #'(-1 . -1) "Un sostingut" Accidental
      cis
      \single \footnote #'(0.5 . 0.5) "Un bemoll" Accidental
      ees fis
    >2
  }
}

Nota: Quan les notes al peu s’adjunten a diversos elements musicals que estan dins del mateix musical, com ocorre a l’exemple anterior, les notes al peu es numeren des dels elements més alta als més baixos tal i com apareixen a la sortida impresa, no a l’ordre en el qual s’escriuen al flux d’entrada.

Els objectes de presentació com les claus i les armadures de canvi de tonalitat estan, més bé, causades per propietats que canvien, i no per esdeveniments. D’altres, com les línies divisòries i els números de compàs, són una conseqüència directa del pas del temps. Per aquesta raó, les notes al peu sobre tals objectes tenen que basar-se en el seu temps musical. Les notes al peu basades en temps són preferibles també quan es marquen coses com les pliques i les barres de corxera a acords: atès que aquestes funcionalitats de cada acord individual estan assignades normalment a un sol esdeveniment dins de l’acord, seria imprudent descansar en una elecció particular.

A les notes al peu basades en temps, sempre s’ha d’especificar explícitament l’objecte de presentació en qüestió, i si el grob es crea dins d’un context diferent al de nivell més baix, s’ha d’especificar el context apropiat.

\book {
  \header { tagline = ##f }
  \relative c'' {
    r1 |
    \footnote #'(-0.5 . -1) "Canvi de compàs" Staff.TimeSignature
    \time 3/4
    \footnote #'(1 . -1) "Plica d'acord" Stem
    <c e g>4 q q
    \footnote #'(-0.5 . 1) "Línia divisòria" Staff.BarLine
    q q
    \footnote #'(0.5 . -1) "Canvi de tonalitat" Staff.KeySignature
    \key c\minor
    q
  }
}

Es poden usar marques personalitzades com alternatives a les marques numèriques, i es pot suprimir la línia d’anotació que uneix l’objecte marcat amb la seva marca:

\book {
  \header { tagline = ##f }
  \relative c' {
    \footnote "*" #'(0.5 . -2) \markup { \italic "* La primera nota" } a'4
    b8
    \footnote \markup { \super "$" } #'(0.5 . 1)
      \markup { \super "$" \italic " La segona nota" } e
    c4
    \once \override Score.FootnoteItem.annotation-line = ##f
    b-\footnote \markup \tiny "+" #'(0.1 . 0.1)
      \markup { \super "+" \italic " Editorial" } \p
  }
}

Es mostren més exemples de marques personalitzades a Notes al peu en text independent.

[ < ]

[ > ]

[ << ]

[ >> ]

[ ? ]

Notes al peu en text independent

@translationof Footnotes in stand-alone text

S’utilitzen dins d’un element de marcatge fora de qualsevol expressió musical. No es traça una línia fins el punt de referència: la marca simplement segueix a l’element de marcatge que es referencia. Es poden inserir les marques automàticament, en el qual cas són numèriques. De forma alternativa, es poden aportar manualment marques personalitzats.

Les notes al peu per a text independent com marques automàtiques i personalitzades es creen de formes diferents.

Notes al peu en text independent amb marques automàtiques

La sintaxi d’una nota al peu sobre text independent amb marques automàtiques és

\markup { … \footnote text nota … }

Els elements són:

text: és l’element de marcatge o cadena de caràcters que es desitja anotar.
nota: és l’element de marcatge o cadena de caràcter que especifica el text de la nota al peu que utilitza a la part baixa de la pàgina.

Per exemple:

\book {
  \header { tagline = ##f }
  \markup {
    "Un melodia"
    \footnote "simple" \italic " Meva"
    "es mostra a sota. És una"
    \footnote "composició" \italic " Ago 2012"
    "recent."
  }
  \relative {
    a'4 b8 e c4 d
  }
}

Notes al peus sobre text independent amb marques personalitzades

La sintaxi d’una nota al peu sobre text independent amb marques personalitzades és

\markup { … \footnote marca nota … }

Els elements són:

marca: és un element de marcatge o cadena de caràcters que especifica la marca que s’usa per senyalar el punt de referència. Observeu que aquesta marca no s’insereix automàticament abans de la pròpia nota al peu.
nota: és l’element de marcatge o cadena de caràcters que especifica el text de la nota que apareix en la part baixa de la pàgina, precedida per la marca especificada.

Es pot usar com marca un caràcter fàcil de teclejar, com * ó +, segons es mostra en Notes al peu dins d’expressions musicals. De forma alternativa, es poden usar àlies en ASCII (vegeu Àlies d’ASCII):

\book {
  \paper { #(include-special-characters) }
  \header { tagline = ##f }
  \markup {
    "Es mostra a sota"
    \footnote "*" \italic "* Per mi"
    "una melodia simple.  És una composició"
    \footnote \super &dagger; \concat {
      \super &dagger; \italic " Ago 2012"
    }
    "recent."
  }
  \relative {
    a'4 b8 e c4 d
  }
}

També poden utilitzar-se codis de caràcters Unicode per especificar les marques (vegeu Unicode):

\book {
  \header { tagline = ##f }
  \markup {
    "Es mostra a sota"
    \footnote \super \char##x00a7 \concat {
      \super \char##x00a7 \italic " Per mi"
    }
    "una melodia simple.  És una composició"
    \footnote \super \char##x00b6 \concat {
      \super \char##x00b6 \italic " Ago 2012"
    }
    "recent."
  }
  \relative {
    a'4 b8 e c4 d
  }
}

Vegeu també

Manual d’aprenentatge: (learning)Objectes i interfícies section ‘Objectes i interfícies’ in Manual d’aprenentatge

Referència de la notació: Àlies d’ASCII, Globus d’ajuda, Llista de caràcters especials, Indicacions de text, Scripts de text, Unicode.

Referència de funcionament intern: (internals)FootnoteEvent section ‘FootnoteEvent’ in Referència de funcionament intern, (internals)FootnoteItem section ‘FootnoteItem’ in Referència de funcionament intern, (internals)FootnoteSpanner section ‘FootnoteSpanner’ in Referència de funcionament intern, (internals)Footnote_engraver section ‘Footnote_engraver’ in Referència de funcionament intern.

Advertiments i problemes coneguts

Diverses notes al peu de la mateixa pàgina sols poden anar apilades unes sobre les altres; es poden imprimir a la mateixa línia.

Les notes al peu no es poden adjuntar a MultiMeasureRests (silencis multicompàs), o barres de corxera automàtiques ni a la lletra de les cançons.

Les notes al peu poden col·lisionar amb les pautes, objectes \markup, altres marques de notes al peu i línies d’anotació.

[ < ]

[ > ]

[ << ]

[ >> ]

[ ? ]

3.2.5 Referència a números de pàgina

@translationof Reference to page numbers

Un lloc determinat d’una partitura pot senyalar-se usant l’ordre \label (etiqueta), ja sigui al nivell superior o dins de la música. Podem referir-nos a aquesta etiqueta més tard dins d’un element de marcatge, per obtenir el número de la pàgina en la qual se situa el punt senyalitzat, usant l’ordre de marcatge \page-ref.

\header { tagline = ##f }
\book {
  \label #'firstScore
  \score {
    {
      c'1
      \pageBreak \mark A \label #'markA
      c'1
    }
  }
  \markup { La primera partitura comença a la pàgina \page-ref #'firstScore "0" "?" }
  \markup { La marca A està a la pàgina \page-ref #'markA "0" "?" }
}

L’ordre de marcatge \page-ref pren tres arguments:

l’etiqueta, un símbol de l’Scheme, per exemple #'firstScore;
un element de marcatge que s’usarà com mesurador per estimar les dimensions del marcatge;
un element de marcatge que s’utilitzarà en substitució del número de pàgina si l’etiqueta és desconeguda.

El motiu que calgui un mesurador es que al moment en el qual s’estan interpretant els marcatges, els salts de pàgina encara no s’han produït i per tant els números de pàgina no es coneixen encara. Per sortejar aquest inconvenient, la interpretació real del marcatge s’endarrereix fins un moment posterior: malgrat això, les dimensions del marcatge s’han de conèixer per anticipat, de manera que es fa servir aquest mesurador per decidir aquestes dimensions. Si el llibre té entre 1 i 99 pàgines, el mesurador pot ser "00", és a dir, un nombre de dos dígits.

Instruccions predefinides

\label, \page-ref.

[ < ]

[ > ]

[ << ]

[ >> ]

[ ? ]

3.2.6 Índex general

@translationof Table of contents

Es pot inserir un índex general o taula de continguts utilitzant l’ordre \markuplist \table-of-contents. Els elements que han d’aparèixer a la taula de continguts s’introdueixen amb l’ordre \tocItem, que es pot usar al nivell més alt de la jerarquia del codi, o dins d’una expressió musical.

\markuplist \table-of-contents
\pageBreak

\tocItem \markup "Primera partitura"
\score {
  {
    c'4  % ...
    \tocItem \markup "Un punto concret dins de la primera partitura"
    d'4  % ...
  }
}

\tocItem \markup "Segona partitura"
\score {
  {
    e'4 % ...
  }
}

Els elements de marcatge que s’usen per donar format a l’índex general o taula de continguts estan definits dins del bloc \paper. Hi ha dos elements de marcatge ‘predefinits’ disponibles:

tocTitleMarkup

Utilitzat per donar format al títol de l’índex general.

tocTitleMarkup = \markup \huge \column {
  \fill-line { \null "Índex general" \null }
  \null
}

tocItemMarkup

Usat per donar formats als elements de l’índex general.

tocItemMarkup = \markup \fill-line {
  \fromproperty #'toc:text \fromproperty #'toc:page
}

Ambdues variables poden modificar-se.

Vet aquí un exemple que modifica el títol de l’índex general perquè aparegui en francès:

\paper {
  tocTitleMarkup = \markup \huge \column {
    \fill-line { \null "Table des matières" \null }
    \hspace #1
  }

A continuació apareix un exemple que modifica la mida del tipus de lletra dels elements de l´índex general:

tocItemMarkup = \markup \large \fill-line {
  \fromproperty #'toc:text \fromproperty #'toc:page
}

Observeu la forma en la qual ens referim al text i al número de pàgina de l’element d l’índex, dins de la definició tocItemMarkup.

L’ordre \tocItemWithDotsMarkup es pot incloure dins de tocItemMarkup per omplir la línia amb punts entre un element de l’índex general i el seu número de pàgina corresponent:.

\header { tagline = ##f }
\paper {
  tocItemMarkup = \tocItemWithDotsMarkup
}

\book {
  \markuplist \table-of-contents
  \tocItem \markup { Allegro }
  \tocItem \markup { Largo }
  \markup \null
}

Les ordres predefinides amb els seus propis marcatges poden definir-se també perquè construeixin un índex general més complex. A l’exemple següent es defineix un estil nou per introduir els noms dels actes d’una òpera a l’índex general:

Una nova variable de marcatge (anomenada tocActMarkup) es defineix al bloc \paper:

\paper {
  tocActMarkup = \markup \large \column {
    \hspace #1
    \fill-line { \null \italic \fromproperty #'toc:text \null }
    \hspace #1
  }
}

A continuació es crea una funció musical personalitzada (tocAct), que usa la nova definició de marcatge tocActMarkup.

tocAct =
  #(define-music-function (text) (markup?)
     (add-toc-item! 'tocActMarkup text))

Un fitxer d’entrada del LilyPond que usi aquestes definicions personalitzades tindria l’aspecte següent:

Vet aquí un exemple de l’ordre \fill-with-pattern usada dins del context d’un índex general:

\paper {
  tocItemMarkup = \markup { \fill-line {
    \override #'(line-width . 70)
    \fill-with-pattern #1.5 #CENTER . \fromproperty #'toc:text \fromproperty #'toc:page
    }
  }
}

Vegeu també

Fitxers d’inici: ‘ly/toc-init.ly’.

Instruccions predefinides

\table-of-contents, \tocItem.

[ < ]

[ > ]

[ << ]