2.10 Músiques del món

@translationof World music

El propòsit d’aquesta secció és remarcar els problemes de notació que són de rellevància a les tradicions musicals diferents a l’occidental.

2.10.1 Notació comuna per a músiques no occidentals

@translationof Common notation for non-Western music

Aquesta secció estudia la forma d’introduir i imprimir partitures musicals que no pertanyen a la tradició clàssica occidental, també coneguda com a Període de la pràctica comuna.

Extensió de la notació i dels sistemes d’afinació

@translationof Extending notation and tuning systems

La notació clàssica estàndard (també coneguda com la notació del Període de la pràctica comuna) s’usa normalment en tot tipus de música, sense limitació a la música occidental ‘clàssica’. Aquesta notació s’estudia a Escriptura de notes, i els diferents noms de les notes que es poden utilitzar estan explicats a Noms de les notes en altres llengües.

No obstant, molts tipus de música no occidental (i algunes classes de música folk occidental i tradicional) fa servir sistemes d’afinació alternatius o estesos que no encaixen immediatament dins de la notació clàssica estàndard.

En alguns cassos encara s’usa la notació estàndard, fent implícites les diferències d’altura. Per exemple, la notació de la música àrab es realitza amb alteracions accidentals de semitò i de quart de to, on el context determina les alteracions exactes d’altura. S’usen en general els noms de les notes italians, mentre que el fitxer d’inici ‘arabic.ly’ proporciona un conjunt adequat de macros i definicions que estenen la notació estàndard. Per veure més detalls, consulteu Música àrab.

D’altres tipus de música requereixen notacions esteses o singulars. La música clàssica turca o música otomana, per exemple, fa servir formes melòdiques conegudes com makamlar, els intervals de les quals estan basats en divisions de 1/9 de to. Se segueixen usant les notes del pentagrama occidental, però amb alteracions accidentals exclusives de la música turca, que estan definides al fitxer ‘makam.ly’. Per veure més informació sobre la música clàssica turca i els makamlar, consulteu Música clàssica de Turquia.

Per localitzar els fitxers d’inici com ‘arabic.ly’ o ‘makam.ly’ al vostre sistema, consulteu (learning)Altres fonts d’informació section ‘Altres fonts d'informació’ in Manual d’aprenentatge.

Fragments de codi seleccionats

Makam example

Makam is a type of melody from Turkey using 1/9th-tone microtonal alterations. Consult the initialization file ‘ly/makam.ly’ for details of pitch names and alterations.

% Initialize makam settings \include "makam.ly" \relative c' { \set Staff.keyAlterations = #`((6 . ,(- KOMA)) (3 . ,BAKIYE)) c4 cc db fk gbm4 gfc gfb efk fk4 db cc c }

Vegeu també

Glossari musical: (music-glossary)Common Practice Period section ‘Common Practice Period’ in Glossari musical, (music-glossary)makamlar section ‘makamlar’ in Glossari musical.

Manual d’aprenentatge (learning)Altres fonts d’informació section ‘Altres fonts d'informació’ in Manual d’aprenentatge.

Referència de la notació: Escriptura de notes, Noms de les notes en altres llengües, Música àrab, Música clàssica de Turquia.

2.10.2 Música àrab

@translationof Arabic music

Aquesta secció destaca temes relatius a la música àrab.

Referències per a música àrab

@translationof References for Arabic music

La música àrab ha estat principalment una tradició oral fins el moment. Quan es transcriu la música, se sol fer en la forma d’un esbós sobre el qual els intèrprets han d’improvisar àmpliament. De forma creixent, s’està adoptant la notació occidental amb certes variants per preservar i transmetre la música àrab.

Alguns elements de la notació musical occidental com la transcripció d’acords o la particel·les independents, no calen per gravar les peces àrabs, més tradicionals. Tot i així, hi ha certes qüestions, com ara la necessitat d’indicar intervals que tenen una mesura intermèdia entre el semitò i el to, a més dels intervals majors i menors de la música occidental. També cal agrupar i indicar els nombrosos maqams (modes) que forme part de la música àrab.

En general la notació musical àrab no intenta indicat amb precisió els elements microtonals que es troben presents a la pràctica musical.

Són rellevants per a la música àrab certs assumptes que es tracten a d’altres parts del manual:

• Els noms de les notes i les seves alteracions (entre ells, quarts de to) es realitzar com s’estudia a Notació comuna per a músiques no occidentals.
• Las armadures addicionals es poden realitzar també com es descriu a Armadura de la tonalitat.
• Els compassos complexos poden requerir agrupacions manuals de les notes tal i com es descriu a Barres manuals.
• Els takasim o improvisacions lliures des del punt de vista rítmic es poden escriure ometent les barres de compàs com apareix a Música sense compassos.

Vegeu també

Referència de la notació: Notació comuna per a músiques no occidentals, Armadura de la tonalitat, Barres manuals.

Fragments de codi: (snippets)World music section ‘World music’ in Fragments de codi.

Noms de nota àrabs

@translationof Arabic note names

Els noms de nota àrabs tradicionals de les notes poden arribar a ser força llargs i no són adequats per a l’escriptura musical, i per això no es fan servir. Els noms anglesos de les notes no són familiars dins de l’educació musical àrab, per la qual cosa en el seu lloc es fan servir els noms italo-franco-espanyols o del solfeig (do, re, mi, fa, sol, la, si); també es poden fer servir modificadors (alteracions). Els noms italians de les notes i les alteracions accidentals estan explicats a Noms de les notes en altres llengües; l’ús de la notació occidental estàndard per realitzar la notació de música no occidental es discuteix a Notació comuna per a músiques no occidentals.

Per exemple, així és com pot ser la notació de l’escala àrab rast:

\include "arabic.ly" \relative { do' re misb fa sol la sisb do sisb la sol fa misb re do }

El símbol del semibemoll no coincideix amb el símbol que s’utilitza a la notació àrab. Es pot usar el símbol \dwn definit a ‘arabic.ly’ precedint a un bemoll com via alternativa si és important usar el símbol àrab específic del semi-bemoll. L’aspecte del símbol del semibemoll dins de l’armadura no es pot alterar mitjançant aquest mètode.

\include "arabic.ly" \relative { \set Staff.extraNatural = ##f dod' dob dosd \dwn dob dobsb dodsd do do }

Vegeu també

Referència de la notació: Noms de les notes en altres llengües, Notació comuna per a músiques no occidentals.

Fragments de codi: (snippets)World music section ‘World music’ in Fragments de codi.

Armadures de tonalitat àrabs

@translationof Arabic key signatures

A més de les armadures de tonalitats majors i menors, a ‘arabic.ly’ hi ha definides les tonalitats següents: bayati, rast, sikah, iraq i kurd. Aquestes armadures de tonalitat defineixen una petita quantitat de grups de maqam, en contrast amb els nombrosos maqams que són d’ús comú.

En general, un maqam usa l’armadura del seu grup o la d’un grup veí, i les alteracions que difereixen es van marcant al llarg de la música.

Per exemple, per indicar l’armadura d’una peça en el maqam muhayer:

\key re \bayati

Aquí, re és l’altura predeterminada del maqam muhayer, i bayati és el nom del maqam bàsic dins del grup.

Al temps que l’armadura indica el grup, el títol sol indicar el maqam específic, i així en aquest exemple el nom del maqam muhayer ha d’aparèixer al títol.

Es poden indicar de la mateixa forma altres maqams dins del mateix grup bayati, com apareix a la taula a continuació: bayati, hussaini, saba y ushaq. Tots ells són variants del maqam bàsic i més comú dins del grup, que és bayati. Normalment es diferencien del maqam bàsic en el seu tetracord superior, o en certs detalls de discurs que no canvien la seva naturalesa fonamental com a parents.

L’altre maqam del grup (Nawa) es relaciona amb el bayati a través d’una modulació que s’indica a la taula entre parèntesis per a aquells maqams que són modulacions del seu maqam bàsic. Els maqams àrabs admeten sols modulacions limitades, a causa de la naturalesa dels instruments musicals àrabs. El Nawa es pot indicar de la forma següent:

\key sol \bayati

A la música àrab, el mateix termini que s’utilitza per indicar un grup de maqam, com bayati, és també un maqam que normalment és el més important del grup, i podem veure’l com el maqam bàsic.

A continuació presentem una possibilitat d’agrupació que assigna els maqams més comuns a armadures de tonalitat:

Fragments de codi seleccionats

Non-traditional key signatures

The commonly used \key command sets the keyAlterations property in the Staff context. To create non-standard key signatures, set this property directly.

The format of this command is a list:

\set Staff.keyAlterations = #`(((octave . step) . alter) ((octave . step) . alter) ...)

where, for each element in the list octave specifies the octave (0 being the octave from middle c to the b above), step specifies the note within the octave (0 means c and 6 means b), and alter is ,SHARP ,FLAT ,DOUBLE-SHARP etc.

Alternatively, using the more concise format for each item in the list, (step . alter) specifies the same alteration holds in all octaves. For microtonal scales where a “sharp” is not 100 cents, alter refers to the proportion of a 200-cent whole tone.

\include "arabic.ly" \relative do' { \set Staff.keyAlterations = #`((0 . ,SEMI-FLAT) (1 . ,SEMI-FLAT) (2 . ,FLAT) (5 . ,FLAT) (6 . ,SEMI-FLAT)) %\set Staff.extraNatural = ##f re reb \dwn reb resd dod dob dosd \dwn dob | dobsb dodsd do do | }

Vegeu també

Glossari musical: (music-glossary)maqam section ‘maqam’ in Glossari musical, (music-glossary)bayati section ‘bayati’ in Glossari musical, (music-glossary)rast section ‘rast’ in Glossari musical, (music-glossary)sikah section ‘sikah’ in Glossari musical, (music-glossary)iraq section ‘iraq’ in Glossari musical, (music-glossary)kurd section ‘kurd’ in Glossari musical.

Referència de la notació: Armadura de la tonalitat.

Manual de aprenentatge: (learning)Alteracions accidentals i armadures section ‘Alteracions accidentals i armadures’ in Manual d’aprenentatge

Referència de funcionament intern: (internals)KeySignature section ‘KeySignature’ in Referència de funcionament intern.

Fragments de codi: (snippets)World music section ‘World music’ in Fragments de codi, (snippets)Pitches section ‘Pitches’ in Fragments de codi.

Indicacions de compàs àrabs

@translationof Arabic time signatures

Certes formes clàssiques de música àrab i turca com el Semai utilitzen compassos poc comuns com el 10/8. Això pot derivar en una agrupació automàtica de les notes molt diferent a la de les partitures impreses existents, on les notes poden no estar agrupades sobre el polze, sinó d’una forma difícil d’emular ajustant el barrat automàtic. L’alternativa seria desactivar el barrat automàtic i realitzar un barrat manual de les notes. Fins i tot si no cal una correspondència amb música escrita ja existent, pot seguir sent desitjable ajustar el comportament del barrat automàtic i/o utilitzar indicacions compostes de compàs.

Fragments de codi seleccionats

Arabic improvisation

For improvisations or taqasim which are temporarily free, the time signature can be omitted and \cadenzaOn can be used. Adjusting the accidental style might be required, since the absence of bar lines will cause the accidental to be marked only once. Here is an example of what could be the start of a hijaz improvisation:

\include "arabic.ly" \relative sol' { \key re \kurd \accidentalStyle forget \cadenzaOn sol4 sol sol sol fad mib sol1 fad8 mib re4. r8 mib1 fad sol }

Vegeu també

Glossari musical: (music-glossary)semai section ‘semai’ in Glossari musical, (music-glossary)taqasim section ‘taqasim’ in Glossari musical.

Referència de la notació: Barres manuals, Barres automàtiques, Música sense compassos, Alteracions accidentals automàtiques, Establir el comportament de les barres automàtiques, Indicació de compàs.

Fragments de codi: (snippets)World music section ‘World music’ in Fragments de codi.

Exemple de música àrab

@translationof Arabic music example

A continuació es pot trobar una plantilla que fa servir també el començament d’un Semai turc molt comú a l’educació musical àrab amb l’objecte d’il·lustrar algunes de les peculiaritats de la notació àrab, com els intervals intermedis i els modes poc usuals que tractem a aquesta secció.

\include "arabic.ly" \score { \relative { \set Staff.extraNatural = ##f \set Staff.autoBeaming = ##f \key re \bayati \time 10/8 re'4 re'8 re16 [misb re do] sisb [la sisb do] re4 r8 re16 [misb do re] sisb [do] la [sisb sol8] la [sisb] do [re] misb fa4 fa16 [misb] misb8. [re16] re8 [misb] re [do] sisb do4 sisb8 misb16 [re do sisb] la [do sisb la] la4 r8 } \header { title = "Semai Muhayer" composer = "Jamil Bek" } }

Vegeu també

Fragments de codi: (snippets)World music section ‘World music’ in Fragments de codi.

Lectures addicionals sobre música àrab

@translationof Further reading for Arabic music

1. The music of the Arabs, de Habib Hassan Touma [Amadeus Press, 1996], conté un tractat dels maqams i les seves formes d’agrupació.

   També hi ha diversos llocs web que expliquen els maqams, i algunes d’els ofereixen exemple d’àudio, com ara:

   • http://www.maqamworld.com/
   • http://www.turath.org/

   Hi ha certes variants en els detalls sobre la forma en la qual s’agrupen els maqams, malgrat l’acord relatiu existent a sobre dels criteris d’agrupació de maqams en funció dels tetracordos inferiors comuns, o per mitjà de la modulació.

2. No és completament consistent, fins i tot a vegades dins del mateix text, la forma en la qual s’han d’especificar les armadures per als maqams concrets. Malgrat això, és usual utilitzar una armadura per grup, més que una armadura diferent per a cada maqam concret.

   Diversos mètodes dels següents autors per a l’Ud, el llaüt àrab, contenen exemples de composicions turques i àrabs, principalment.

   • Charbel Rouhana
   • George Farah
   • Ibrahim Ali Darwish Al-masri

2.10.3 Música clàssica de Turquia

@translationof Turkish classical music

Aquesta secció destaca els problemes de rellevància per a la notació de la música clàssica de Turquia.

Referències per a música clàssica de Turquia

@translationof References for Turkish classical music

La música clàssica de Turquia es va desenvolupar a l’Imperi Otomà durant un període aproximadament contemporani amb la música clàssica d’Europa, i s’ha perllongat fins els segles XX i XXI com un tradició viva i característica amb les seves pròpies formes composicionals, teories i estils d’interpretació. Entre les seves característiques més sobresortints està l’ús d’intervals microtonals basats en ‘comes’ de 1/9 de to, a partir dels quals es construeixen les formes melòdiques conegudes com makam (en plural makamlar).

Certs assumptes de rellevància respecte a la música clàssica de Turquia es tracten a altres parts:

• Els noms especials de les notes i les alteracions es presenten a Notació comuna per a músiques no occidentals.

Noms de les notes en turc

@translationof Turkish note names

Les notes a la música clàssica de Turquia tenen tradicionalment noms únics, i la base de les altures sobre divisions de 1/9 de to signifiquen que els makamlar utilitzen un conjunt d’intervals completament diferent de les escales i modes occidentals: koma (1/9 de to), eksik bakiye (3/9), bakiye (4/9), kücük mücenneb (5/9), büyük mücenneb (8/9), tanîni (un to) i artık ikili (12/9 o 13/9 de to).

Des del punt de vista de la notació moderna, és convenient utilitzar les notes occidentals (do, re, mi, … o c, d, e, …) amb alteracions especials que pugen o baixen les notes en intervals de 1/9, 4/9, 5/9 i 8/9 de to. Aquestes alteracions estan definides al fitxer ‘makam.ly’.

La taula següent relaciona:

• el nom d’aquestes alteracions accidentals especials,
• el sufix de l’alteració que s’ha d’escriure a darrere de les notes, i
• la seva alteració en altura expressada com una fracció d’un to.

Nom de l’alteració	sufix	alteració d’altura
büyük mücenneb (sostingut)	-bm	+8/9
kücük mücenneb (sostingut)	-k	+5/9
bakiye (sostingut)	-b	+4/9
koma (sostingut)	-c	+1/9
koma (bemoll)	-fc	-1/9
bakiye (bemoll)	-fb	-4/9
kücük mücenneb (bemoll)	-fk	-5/9
büyük mücenneb (bemoll)	-fbm	-8/9

Per veure una explicació més general sobre la notació musical no occidental, consulteu Notació comuna per a músiques no occidentals.

Vegeu també

Glossari musical: (music-glossary)makam section ‘makam’ in Glossari musical, (music-glossary)makamlar section ‘makamlar’ in Glossari musical.

Referència de la notació: Notació comuna per a músiques no occidentals.

This document was generated by gub on Juliol 13, 2020 using texi2html 1.82.

Altres idiomes: English, deutsch, español, français, italiano, 日本語.
Quant a la selecció automàtica de la llengua.