| [ < ] | [ > ] | [ << ] | [ Amunt ] | [ >> ] | [Part superior] | [Continguts] | [Índex] | [ ? ] |
@translationof Pitches
A aquesta secció es discuteix com especificar l’altura de les notes. Aquest procés es composa de tres fases: entrada, modificació i sortida.
| 1.1.1 Escriptura de notes | ||
| 1.1.2 Modificació de diverses notes a l’hora | ||
| 1.1.3 Impressió de les altures | ||
| 1.1.4 Cap de les notes |
| [ < ] | [ > ] | [ << ] | [ Amunt ] | [ >> ] | [Part superior] | [Continguts] | [Índex] | [ ? ] |
@translationof Writing pitches
A aquesta secció es descriu la manera d’introduir l’altura de les notes. Hi ha dues formes diferents de col·locar les notes a la seva octava corresponent: el mode absolut i el relatiu. A gairebé totes les ocasions, serà més pràctic el mode relatiu.
| Escriptura d’octava absoluta | ||
| Escriptura d’octava relativa | ||
| Alteracions accidentals | ||
| Noms de les notes en altres llengües |
| [ < ] | [ > ] | [ << ] | [ Amunt ] | [ >> ] | [Part superior] | [Continguts] | [Índex] | [ ? ] |
@translationof Absolute octave entry
El nom d’una nota s’especifica usant les lletres minúscules de
l’a a la g. Les notes els noms dels quals van des
de la c fins la b s’imprimeixen a l’octava inferior
al Do central.
{ \clef bass c4 d e f g4 a b c d4 e f g }
Es poden especificar d’altres octaves mitjançant una cometa simple
quote (') o una coma (,) .
Cada ' eleva l’altura en una octava;
cada , baixa l’altura una octava.
{ \clef treble c'4 e' g' c'' c'4 g b c' \clef bass c,4 e, g, c c,4 g,, b,, c, }
Les marques d’octava comunes es poden escriure una sola vegada
sobre una nota de referència si es fa servir \fixed abans
de la música. A les notes dins de \fixed sols els calen
les marques d’apòstrof ' o de coma , quan
estan per sobre o per sota de l’octava de la nota de referència.
{ \fixed c' { \clef treble c4 e g c' c4 g, b, c } \clef bass \fixed c, { c4 e g c' c4 g, b, c } }
L’altura de les notes de l’expressió musical que segueix a
\fixed no resulta afectada per un \relative que
l’envolta, que s’estudia a continuació.
Glossari musical: (music-glossary)Pitch names section ‘Pitch names’ in Glossari musical.
Fragments de codi: (snippets)Pitches section ‘Pitches’ in Fragments de codi.
| [ < ] | [ > ] | [ << ] | [ Amunt ] | [ >> ] | [Part superior] | [Continguts] | [Índex] | [ ? ] |
@translationof Relative octave entry
L’entrada d’octava absoluta requereix que s’especifiqui l’octava per a totes i cadascuna de les notes. En contrast amb això, el mode d’entrada d’octava relativa especifica cada octava en relació amb la nota anterior: si es canvia l’octava d’una nota això afectarà a totes les notes següents.
El mode relatiu de notes s’ha d’introduir de forma explícita usant
l’ordre \relative:
\relative altura_inicial expressió_musical |
En el mode relatiu, se suposa que cada nota es troba el més a prop
possible de la nota anterior. Això significa que l’octava d’una
nota que està dins de expresión_musical es calcula
com segueix:
'
o , per elevar o baixar l’altura, respectivament, en
una octava més en relació con l’altura calculada sense aquesta
marca.
'' i ,, alteren l’altura en dues octaves.
altura_inicial. altura_inicial
s’especifica en mode d’octava absoluta. Quines opcions tenen
sentit?
c (Do), en qualsevol octavaLa identificació del Do central amb c' és quelcom força
bàsica, per la qual cosa sol ser fàcil trobar octaves de
c. Si la nostra música comença amb gis (un Sol
sostingut) per sobre de c''', hauríem d’escriure quelcom
com \relative { gis''' … }
Escriure \relative { gis''' … } fa que sigui fàcil
determinar l’altura absoluta de la primera nota de dins.
La forma \relative { gis''' … } serveix com una
versió més compacta de l’opció anterior: la primera nota de dins
s’escriu ella mateixa en altura absoluta (això resulta ser
equivalent a escollir f (Fa) como l’altura de referència).
La documentació sol utilitzar aquesta última opció.
Aquí podem ver el mode relatiu en acció:
\relative { \clef bass c d e f g a b c d e f g }
Les marques de canvi d’octava s’utilitzen per a intervals majors de la quarta:
\relative { c'' g c f, c' a, e'' c }
Una sèrie de notes sense cap marca d’octava pot, malgrat tot, abastar intervals molt grans:
\relative { c f b e a d g c }
Quan hi ha uns blocs \relative niuats dins d’altres, el bloc
\relative més intern comença amb la seva pròpia nota de
referència independentment del \relative exterior.
\relative { c' d e f \relative { c'' d e f } }
\relative no té efecte sobre els blocs
\chordmode.
\new Staff { \relative c''' { \chordmode { c1 } } \chordmode { c1 } }
\relative no es permet dins des bloques
\chordmode.
La música que està dins d’un bloc \transpose és absoluta, a
no ser que s’inclogui una ordre \relative.
\relative { d' e \transpose f g { d e \relative { d' e } } }
Si l’element anterior és un acord, la primera nota de l’acord s’utilitza per determinar la primera nota del següent acord. Dins dels acords, la següent nota sempre està en relació a l’anterior.
\relative { c' <c e g> <c' e g'> <c, e, g''> }
Com es va explicar més a dalt, l’octava de les notes es calcula solament a partir dels seus noms, sense tenir en compte cap alteració. Per tant, un Mi doble sostingut després d’un Si s’escriurà més greu. En altres paraules, es considera a la quarta doble augmentada un interval menor que la quinta doble disminuïda, independentment del número de semitons de cada un d’ells.
\relative { c''2 fis c2 ges b2 eisis b2 feses }
Glossari musical: (music-glossary)fifth section ‘fifth’ in Glossari musical, (music-glossary)interval section ‘interval’ in Glossari musical, (music-glossary)Pitch names section ‘Pitch names’ in Glossari musical.
Referència de la notació: Comprovació d’octava.
Fragments de codi: (snippets)Pitches section ‘Pitches’ in Fragments de codi.
Referència de funcionament intern: (internals)RelativeOctaveMusic section ‘RelativeOctaveMusic’ in Referència de funcionament intern.
| [ < ] | [ > ] | [ << ] | [ Amunt ] | [ >> ] | [Part superior] | [Continguts] | [Índex] | [ ? ] |
@translationof Accidentals
Nota: Les alteracions accidentals i les armadures són una
freqüent causa de confusió per als nous usuaris. Al LilyPond, els
noms de les notes específiques les altures; l’armadura i la clau
determinen de quin forma es presenten aquestes altures. Una nota
sense alteració com c significa ‘Do natural’, i sí que
l’afecten l’armadura ni la clau. Per veure més informació, consulteu
(learning)Alteracions accidentals i armadures section ‘Alteracions accidentals i armadures’ in Manual d’aprenentatge.
S’escriu una nota sostinguda afegint is al
nom de la nota, i un bemoll afegint es.
Com és d’esperar, un doble sostingut i un
doble bemoll s’obté afegint isis o
eses. Aquesta sintaxi deriva dels noms de les notes en
holandès. Per utilitzar altres noms per a les alteracions,
consulteu Noms de les notes en altres llengües.
\relative c'' { ais1 aes aisis aeses }
Una nota natural s’introdueix com el nom de la nota, sense més; no cal cap sufix. S’imprimeix un símbol de becaire si cal per cancel·lar l’efecte d’una alteració o armadura anterior.
\relative c'' { a4 aes a2 }
Es poden escriure mig bemolls i els mig sostinguts; a continuació presentem una sèrie de DOs cada com més aguts:
\relative c'' { ceseh1 ces ceh c cih cis cisih }
Normalment les alteracions accidentals s’imprimeixen
automàticament, però també pot imprimir-les manualment. Una
alteració recordatòria es pot forçar afegint un signe de
admiració ! després de l’altura de la nota. Es pot
obtenir una alteració de precaució (o sigui, una alteració entre
parèntesi) afegint el signe de interrogació ? després
del nom de la nota.
\relative c'' { cis cis cis! cis? c c c! c? }
Les alteracions sobre notes unides per lligadura sols s’imprimeixen al començament d’un sistema:
\relative c'' { cis1~ 1~ \break cis }
Hiding accidentals on tied notes at the start of a new system
This shows how to hide accidentals on tied notes at the start of a new system.
\relative c'' { \override Accidental.hide-tied-accidental-after-break = ##t cis1~ cis~ \break cis }
Preventing extra naturals from being automatically added
In accordance with traditional typesetting rules, a natural sign is
printed before a sharp or flat if a previous double sharp or flat on
the same note is canceled. To change this behavior to contemporary
practice, set the extraNatural property to f in the
Staff context.
\relative c'' { aeses4 aes ais a \set Staff.extraNatural = ##f aeses4 aes ais a }
Glossari musical: (music-glossary)sharp section ‘sharp’ in Glossari musical, (music-glossary)flat section ‘flat’ in Glossari musical, (music-glossary)double sharp section ‘double sharp’ in Glossari musical, (music-glossary)double flat section ‘double flat’ in Glossari musical, (music-glossary)Pitch names section ‘Pitch names’ in Glossari musical, (music-glossary)quarter tone section ‘quarter tone’ in Glossari musical.
Manual d’aprenentatge: (learning)Alteracions accidentals i armadures section ‘Alteracions accidentals i armadures’ in Manual d’aprenentatge.
Referència de la notació: Alteracions accidentals automàtiques, Alteracions d’anotació (musica ficta), Noms de les notes en altres llengües.
Fragments de codi: (snippets)Pitches section ‘Pitches’ in Fragments de codi.
Referència de funcionament intern: (internals)Accidental_engraver section ‘Accidental_engraver’ in Referència de funcionament intern, (internals)Accidental section ‘Accidental’ in Referència de funcionament intern, (internals)AccidentalCautionary section ‘AccidentalCautionary’ in Referència de funcionament intern, (internals)accidental-interface section ‘accidental-interface’ in Referència de funcionament intern.
No hi ha estàndards reconeguts àmpliament per denotar els bemolls de tres quarts, de manera que els símbols del LilyPond no s’ajusten a cap estàndard.
| [ < ] | [ > ] | [ << ] | [ Amunt ] | [ >> ] | [Part superior] | [Continguts] | [Índex] | [ ? ] |
@translationof Note names in other languages
Hi ha conjunts predefinits de noms de notes i les seves alteracions per a algunes llengües a part de l’anglès. La selecció de la llengua dels noms de les notes se sol fer al principi del fitxer: l’exemple següent està escrit utilitzant els noms italians de les notes:
\language "italiano" \relative { do' re mi sib }
Les llengües disponibles i els noms de les notes que defineixen són els següents:
Llengua Nom de les notes nederlandscdefgabesbcatalào
catalandoremifasollasibsideutschcdefgabhenglishcdefgabf/b-flatbespañolo
espanoldoremifasollasibsifrançaisdoré/remifasollasibsiitalianodoremifasollasibsinorskcdefgabhportuguêso
portuguesdoremifasollasibsisuomicdefgabhsvenskacdefgabhvlaamsdoremifasollasibsi
A més dels noms de les notes, els sufixos de les alteracions poden també variar depenent de la llengua:
Llengua sostingut bemoll doble sostingut doble bemoll nederlandsisesisisesescatalào
cataland/sbdd/ssbbdeutschisesisisesesenglishs/-sharpf/-flatss/x/-sharpsharpff/-flatflatespañolo
espanolsbss/xbbfrançaisdbdd/xbbitalianodbddbbnorskiss/isess/esississ/isisessess/esesportuguêso
portuguessbssbbsuomiisesisisesessvenskaissessississessessvlaamskbkkbb
A l’holandès, aes es contrau com as, però les dues
formes s’accepten al LilyPond. De forma semblant, s’accepten tant
es com ees. Això s’aplica també a
aeses / ases i a
eeses / eses. A vegades es defineixen
sols aquest noms abreujats als fitxers de llengua corresponents.
\relative c'' { a2 as e es a ases e eses }
Algunes músiques utilitzen microtons les alteracions dels quals són fraccions d’un sostingut o bemoll ‘normals’. La taula següent relaciona els noms de les notes per a les alteracions d’un quart de to en diferents llengües; aquí, els prefixos semi- i sesqui- respectivament signifiquen ‘mig’ i ‘u i mig’. Les llengües que no apareixen a aquesta taula no aporten encara noms especials per a les notes.
Llengua semi-sostingut semi-bemoll sesqui-sostingut sesqui-bemoll nederlandsihehisihesehcatalào
catalanqd/qsqbtqd/tqstqbdeutschihehisihesehenglishqsqftqstqfespañolo
espanolcscbtcstcbfrançaissdsbdsdbsbitalianosdsbdsdbsbnorskihehissih/isihesseh/esehportuguêso
portuguessqtbqtstqtbtqtsuomiihehisihesehsvenskaihehissihessehvlaamshkhbkhkbhb
Gairebé totes les llengües presentades aquí estan associades comunament amb la música clàssica occidental, també coneguda com Període de la pràctica comuna. Malgrat això, també estan contemplades les altures i els sistemes d’afinació alternatius: vegeu Notació comuna per a músiques no occidentals.
Glossari musical: (music-glossary)Pitch names section ‘Pitch names’ in Glossari musical, (music-glossary)Common Practice Period section ‘Common Practice Period’ in Glossari musical.
Referència de la notació: Notació comuna per a músiques no occidentals.
Fitxers instal·lats: ‘scm/define-note-names.scm’.
Fragments de codi: (snippets)Pitches section ‘Pitches’ in Fragments de codi.
| [ < ] | [ > ] | [ << ] | [ Amunt ] | [ >> ] | [Part superior] | [Continguts] | [Índex] | [ ? ] |
@translationof Changing multiple pitches
Aquesta secció tracta de la manera de modificar les altures.
| Comprovació d’octava | ||
| Transposició | ||
| Inversió | ||
| Retrogradació | ||
| Transformacions modals |
| [ < ] | [ > ] | [ << ] | [ Amunt ] | [ >> ] | [Part superior] | [Continguts] | [Índex] | [ ? ] |
@translationof Octave checks
Al mode relatiu és fàcil oblidar una marca de canvi d’octava. Les comprovacions d’octava fan més fàcil trobar aquests errors, mitjançant la presentació d’un advertiment i corregint l’octava si la nota es troba a una octava diferent de l’esperat.
Per comprovar l’octava d’una nota, especifiqueu l’octava absoluta
després del símbol =. Aquest exemple genera un
missatge d’advertiment (i corregeix l’altura) perquè la segona
nota és l’octava absoluta d'' en lloc de d' com
indica la correcció d’octava.
\relative { c''2 d='4 d e2 f }
L’octava de les notes es pot comprovar també amb l’ordre
\octaveCheck altura_de_control.
altura_de_control s’especifica en mode absolut. Això
comprova que l’interval entre la nota anterior i la
altura_de_control es troba dins d’una quarta (és a
dir, el càlcul normal per al mode relatiu). Si aquesta
comprovació fracassa, s’imprimeix un missatge d’advertiment. Tot
i que la nota prèvia no es modifica, les notes posteriors estan en
relació al valor corregit.
\relative { c''2 d \octaveCheck c' e2 f }
Compareu els dos compassos següents. La primera i tercera
comprovacions de \octaveCheck fracassen, però la segona és correcta.
\relative { c''4 f g f c4 \octaveCheck c' f \octaveCheck c' g \octaveCheck c' f }
Fragments de codi: (snippets)Pitches section ‘Pitches’ in Fragments de codi.
Referència de funcionament interno: (internals)RelativeOctaveCheck section ‘RelativeOctaveCheck’ in Referència de funcionament intern.
| [ < ] | [ > ] | [ << ] | [ Amunt ] | [ >> ] | [Part superior] | [Continguts] | [Índex] | [ ? ] |
@translationof Transpose
Una expressió musical es pot transportar mitjançant
\transpose. La sintaxi és
\transpose nota_origen nota_destí expressió_musical |
Això significa que la expressió_musical es transporta
l’interval que hi ha entre les notes nota_origen i
nota_destí: qualsevol nota amb l’altura de
nota_origen es canvia per nota_destí i
qualsevol altra nota es transporta el mateix interval. Les dues
notes s’introdueixen en mode absolut.
Nota: La música que està dins d’un bloc
\transpose és absoluta, a no ser que s’inclogui una introducció
\relative dins del bloc.
Per exemple, agafem una peça escrita en la tonalitat de Re major. Es pot transposar cap amunt a Mi major; observeu que també l’armadura de la tonalitat es transporta automàticament.
\transpose d e { \relative { \key d \major d'4 fis a d } }
Si una particel·la escrita en Do (afinació de concert normal) es pot tocar amb un clarinet en La (per al qual un La s’escriu com un Do, i que sona una tercera menor per sota del que està escrit), la particel·la corresponent es produeix mitjançant:
\transpose a c' { \relative { \key c \major c'4 d e g } }
Observeu que especifiquem \key c \major de forma explícita.
Si no especifiquem cap tonalitat, les notes es transporten però no
s’imprimeix l’armadura.
\transpose distingeix entre notes enarmòniques: tant
\transpose c cis com \transpose c des transporten
un semitò cap amunt. La primera versió imprimeix sostinguts i les
notes no es mouen del seu lloc a l’escala, en canvi la segona
imprimeix bemolls de la nota següent.
music = \relative { c' d e f } \new Staff { \transpose c cis { \music } \transpose c des { \music } }
\transpose també es pot usar per introduir notes escrites
per a un instrument transpositor. Els exemples interiors mostren
com escriure altures en Do (o en afinació de concert) i
gravar-les per a un instrument transpositor, però també és
possible el cas contrari si, per exemple, tenim un conjunt de
parts instrumentals i voleu fer un guió en Do per al director. Per
exemple, en introduir música per a trompeta en Si bemoll que
comença per un Mi a la partitura (Re de concert), es pot escriure:
musicaEnSiBemol = { e4 … }
\transpose c bes, \musicaEnSiBemol
|
Per imprimir aquesta música en Fa (per exemple, en arreglar-la per
a trompa) podeu envolta la música existent amb un altre
\transpose:
musicaEnSiBemol = { e4 … }
\transpose f c' { \transpose c bes, \musicaEnSiBemol }
|
Per veure més informació sobre instruments transpositors, consulteu Transposició dels instruments.
Transposing pitches with minimum accidentals ("Smart" transpose)
This example uses some Scheme code to enforce enharmonic modifications for notes in order to have the minimum number of accidentals. In this case, the following rules apply:
Double accidentals should be removed
B sharp -> C
E sharp -> F
C flat -> B
F flat -> E
In this manner, the most natural enharmonic notes are chosen.
#(define (naturalize-pitch p) (let ((o (ly:pitch-octave p)) (a (* 4 (ly:pitch-alteration p))) ;; alteration, a, in quarter tone steps, ;; for historical reasons (n (ly:pitch-notename p))) (cond ((and (> a 1) (or (eqv? n 6) (eqv? n 2))) (set! a (- a 2)) (set! n (+ n 1))) ((and (< a -1) (or (eqv? n 0) (eqv? n 3))) (set! a (+ a 2)) (set! n (- n 1)))) (cond ((> a 2) (set! a (- a 4)) (set! n (+ n 1))) ((< a -2) (set! a (+ a 4)) (set! n (- n 1)))) (if (< n 0) (begin (set! o (- o 1)) (set! n (+ n 7)))) (if (> n 6) (begin (set! o (+ o 1)) (set! n (- n 7)))) (ly:make-pitch o n (/ a 4)))) #(define (naturalize music) (let ((es (ly:music-property music 'elements)) (e (ly:music-property music 'element)) (p (ly:music-property music 'pitch))) (if (pair? es) (ly:music-set-property! music 'elements (map naturalize es))) (if (ly:music? e) (ly:music-set-property! music 'element (naturalize e))) (if (ly:pitch? p) (begin (set! p (naturalize-pitch p)) (ly:music-set-property! music 'pitch p))) music)) naturalizeMusic = #(define-music-function (m) (ly:music?) (naturalize m)) music = \relative c' { c4 d e g } \score { \new Staff { \transpose c ais { \music } \naturalizeMusic \transpose c ais { \music } \transpose c deses { \music } \naturalizeMusic \transpose c deses { \music } } \layout { } }
Referència de la notació: Transposició dels instruments, Inversió, Transformacions modals, Escriptura d’octava relativa, Retrogradació.
Fragments de codi: (snippets)Pitches section ‘Pitches’ in Fragments de codi.
Referència de funcionament intern: (internals)TransposedMusic section ‘TransposedMusic’ in Referència de funcionament intern.
La conversió relativa no afecta a les seccions
\transpose, \chordmode ni \relative dins del
seu argument. Per usar el mode relatiu dins de música
transportada, es pot col·locar un altre \relative dins de
\transpose.
No s’imprimeixen alteracions accidentals triples quan s’usa
\transpose. En lloc d’això, s’usarà una nota
‘equivalent enarmònicament’ (p.ex., Re bemoll en lloc de Mi
triple bemoll).
| [ < ] | [ > ] | [ << ] | [ Amunt ] | [ >> ] | [Part superior] | [Continguts] | [Índex] | [ ? ] |
@translationof Inversion
Una expressió musical es pot invertir i transportar en una sola operació amb:
\inversion nota_pivot nota_destí expressió_musical |
La expressió_musical s’inverteix interval a interval
al voltant de nota_pivot, i després es transport de
manera que nota_pivot es fa correspondre amb
nota_destí.
music = \relative { c' d e f } \new Staff { \music \inversion d' d' \music \inversion d' ees' \music }
Nota: Els motius a invertir haurien de venir expressats en mode
absolut o convertir-se prèviament a la forma absoluta
envoltant-los en un bloc relative.
Referència de la notació: Transformacions modals, Retrogradació, Transposició.
| [ < ] | [ > ] | [ << ] | [ Amunt ] | [ >> ] | [Part superior] | [Continguts] | [Índex] | [ ? ] |
@translationof Retrograde
Es pot revertir una expressió musical per produir la seva retrogradació:
music = \relative { c'8. ees16( fis8. a16 b8.) gis16 f8. d16 } \new Staff { \music \retrograde \music }
Les lligadures d’unió manuals dins de \retrograde es
trencaran i generaran advertiments. Es poden generar algunes
lligadures automàticament activant
(notation)Divisió automàtica de les notes section ‘Divisió automàtica de les notes’ in Referència de la notació.
Referència de la notació: Inversió, Transformacions modals, Transposició.
| [ < ] | [ > ] | [ << ] | [ Amunt ] | [ >> ] | [Part superior] | [Continguts] | [Índex] | [ ? ] |
@translationof Modal transformations
En una composició musical que està basada en una escala amb freqüència es transformen els motius de diverses formes. Un motiu es pot transportar perquè comenci en diferents llocs de l’escala o pot invertir-se al voltant d’una nota pivot de l’escala. També es pot revertir per produir una retrogradació, vegeu Retrogradació.
Nota: Qualsevol nota que no entri a la escala donada, es deixarà sense transformar.
Es pot transportar un motiu dins d’una escala donada amb:
\modalTranspose nota_origen nota_destí escala motiu |
Les notes del motiu es desplacen dins de la escala el nombre de graus de l’escala donats per l’interval entre nota_destí y nota_origen:
diatonicScale = \relative { c' d e f g a b } motif = \relative { c'8 d e f g a b c } \new Staff { \motif \modalTranspose c f \diatonicScale \motif \modalTranspose c b, \diatonicScale \motif }
Es poden especificar escales ascendents de qualsevol longitud i amb qualssevol intervals:
pentatonicScale = \relative { ges aes bes des ees } motif = \relative { ees'8 des ges,4 <ges' bes,> <ges bes,> } \new Staff { \motif \modalTranspose ges ees' \pentatonicScale \motif }
Quan es fa servir amb una escola cromàtica, \modalTranspose
té un efecte semblant a \transpose, però amb la
possibilitat d’especificar els noms de les notes que es vulguin usar:
chromaticScale = \relative { c' cis d dis e f fis g gis a ais b } motif = \relative { c'8 d e f g a b c } \new Staff { \motif \transpose c f \motif \modalTranspose c f \chromaticScale \motif }
Es pot invertir un motiu dins d’una escala donada al voltant d’una nota pivot donada i transportada al mateix temps en una única operaćió, amb:
\modalInversion nota-pivote nota-destino escala motivo |
Les notes del motiu col·loquen al mateix nombre de graus de distància de l’escala a partir de la nota_pivot dins de l’escala, però en la direcció oposada, i el resultat es desplaça després dins de l’escala el nombre de grados de l’escala donats per l’interval entre la nota_destí i la nota_pivot.
Així doncs, per invertir senzillament al voltant d’una nota de l’escala, utilitzeu el mateix valor per a nota_pivot i nota_destí:
octatonicScale = \relative { ees' f fis gis a b c d } motif = \relative { c'8. ees16 fis8. a16 b8. gis16 f8. d16 } \new Staff { \motif \modalInversion fis' fis' \octatonicScale \motif }
Per invertir al voltant d’una nota pivot entre dues notes de l’escala, invertiu al voltant d’una de les notes i després transporteu en un grau de l’escala. les dues notes especificades es poden interpretar com que fan una forquilla entre elles a la nota pivot:
scale = \relative { c' g' } motive = \relative { c' c g' c, } \new Staff { \motive \modalInversion c' g' \scale \motive }
L’operació combinada d’inversió i retrogradació produeix la inversió retrògrada:
octatonicScale = \relative { ees' f fis gis a b c d } motif = \relative { c'8. ees16 fis8. a16 b8. gis16 f8. d16 } \new Staff { \motif \retrograde \modalInversion c' c' \octatonicScale \motif }
Referència de la notació: Inversió, Retrogradació, Transposició.
| [ < ] | [ > ] | [ << ] | [ Amunt ] | [ >> ] | [Part superior] | [Continguts] | [Índex] | [ ? ] |
@translationof Displaying pitches
Aquesta secció tracta de com alterar la presentació de l’altura de les notes.
| Clau | ||
| Armadura de la tonalitat | ||
| Indicadors d’octava | ||
| Transposició dels instruments | ||
| Alteracions accidentals automàtiques | ||
| Tessitura |
| [ < ] | [ > ] | [ << ] | [ Amunt ] | [ >> ] | [Part superior] | [Continguts] | [Índex] | [ ? ] |
@translationof Clef
Sense cap ordre explícita, la clau predeterminada al LilyPond és la clau “treble” (o clau de Sol).
c'2 c'
Tanmateix, es pot canviar la clau usant l’ordre
\clef i el nom de la clau corresponent. Als exemples
següents es mostra la posició del Do central en diferents claus.
\clef treble c'2 c' \clef alto c'2 c' \clef tenor c'2 c' \clef bass c'2 c'
Per veure el repertori complet dels possibles noms per a les claus, consulteu Estils de clau.
Les claus especials, com les utilitzades a la música antiga, es descriuen a Claus de la música mensural i a Claus de cant gregorià. La música que requereix claus de tabulatura s’estudia a Tabulatures predeterminades i a Tabulatures personalitzades.
Per fer servir claus a les notes guia, vegeu les ordres
\cueClef i \cueDuringWithClef a
Format de les notes guia.
En afegir _8 o ^8 al nom de la clau, la clau es
transposa una octava cap avall o cap amunt, respectivament, i
_15 i ^15 la transposa dos octaves. Si cal
es poden usar altres nombres enters. L’argument
nom_de_clau s’ha de envoltar entre cometes si conté
caràcters no alfabètics:
\clef treble c'2 c' \clef "treble_8" c'2 c' \clef "bass^15" c'2 c' \clef "alto_2" c'2 c' \clef "G_8" c'2 c' \clef "F^5" c'2 c'
Es pot obtenir una indicació d’octava opcional envoltant l’argument numèric entre parèntesis o claudàtors:
\clef "treble_(8)" c'2 c' \clef "bass^[15]" c'2 c'
Les altures s’imprimeixen com si l’argument numèric no tingués els parèntesis o claudàtors.
De forma predeterminada, un canvi de clau que es produeix en un salt de línia provoca que el símbol de clau nou s’imprimeixi al final de la línia anterior, com una clau de cortesia, així com al principi del següent. Aquesta clau de cortesia es pot suprimir.
\clef treble { c'2 c' } \break \clef bass { c'2 c' } \break \clef alto \set Staff.explicitClefVisibility = #end-of-line-invisible { c'2 c' } \break \unset Staff.explicitClefVisibility \clef bass { c'2 c' } \break
De forma predeterminada, una clau que s’ha imprès prèviament no es
torna a imprimir si es fa servir un altre cop la mateixa ordre
\clef, i s’ignora. La instrucció \set
Staff.forceClef = ##t modifica aquest comportament.
\clef treble c'1 \clef treble c'1 \set Staff.forceClef = ##t c'1 \clef treble c'1
Quan hi ha un canvi de clau manual, el glif de la clau modificada és més petit del normal. Es pot sobreescriure aquest comportament.
\clef "treble" c'1 \clef "bass" c'1 \clef "treble" c'1 \override Staff.Clef.full-size-change = ##t \clef "bass" c'1 \clef "treble" c'1 \revert Staff.Clef.full-size-change \clef "bass" c'1 \clef "treble" c'1
Tweaking clef properties
Changing the Clef glyph, its position, or the ottavation does not
change the position of subsequent notes on the staff. To get key
signatures on their correct staff lines middleCClefPosition must
also be specified, with positive or negative values moving middle
C up or down respectively, relative to the staff’s center line.
For example, \clef "treble_8" is equivalent to setting the
clefGlyph, clefPosition (the vertical position of the
clef itself on the staff), middleCPosition and
clefTransposition. Note that when any of these properties
(except middleCPosition) are changed a new clef symbol is
printed.
The following examples show the possibilities when setting these properties manually. On the first line, the manual changes preserve the standard relative positioning of clefs and notes, whereas on the second line, they do not.
{ % The default treble clef \key f \major c'1 % The standard bass clef \set Staff.clefGlyph = #"clefs.F" \set Staff.clefPosition = #2 \set Staff.middleCPosition = #6 \set Staff.middleCClefPosition = #6 \key g \major c'1 % The baritone clef \set Staff.clefGlyph = #"clefs.C" \set Staff.clefPosition = #4 \set Staff.middleCPosition = #4 \set Staff.middleCClefPosition = #4 \key f \major c'1 % The standard choral tenor clef \set Staff.clefGlyph = #"clefs.G" \set Staff.clefPosition = #-2 \set Staff.clefTransposition = #-7 \set Staff.middleCPosition = #1 \set Staff.middleCClefPosition = #1 \key f \major c'1 % A non-standard clef \set Staff.clefPosition = #0 \set Staff.clefTransposition = #0 \set Staff.middleCPosition = #-4 \set Staff.middleCClefPosition = #-4 \key g \major c'1 \break % The following clef changes do not preserve % the normal relationship between notes, key signatures % and clefs: \set Staff.clefGlyph = #"clefs.F" \set Staff.clefPosition = #2 c'1 \set Staff.clefGlyph = #"clefs.G" c'1 \set Staff.clefGlyph = #"clefs.C" c'1 \set Staff.clefTransposition = #7 c'1 \set Staff.clefTransposition = #0 \set Staff.clefPosition = #0 c'1 % Return to the normal clef: \set Staff.middleCPosition = #0 c'1 }
Referencia de la notación: Claus de la música mensural, Claus de cant gregorià, Tabulatures predeterminades Tabulatures personalitzades. Format de les notes guia.
Fitxers instal·lats: ‘scm/parser-clef.scm’.
Fragments de codi: (snippets)Pitches section ‘Pitches’ in Fragments de codi.
Referència de funcionament intern: (internals)Clef_engraver section ‘Clef_engraver’ in Referència de funcionament intern, (internals)Clef section ‘Clef’ in Referència de funcionament intern, (internals)ClefModifier section ‘ClefModifier’ in Referència de funcionament intern, (internals)clef-interface section ‘clef-interface’ in Referència de funcionament intern.
Els números d’octava adjunts a les claus es tracten com grobs
diferents. Així doncs, qualsevol \override
(sobreescriptura) efectuada a l’objecte Clef s’haurà
d’aplicar també al grob ClefModifier com un \override
diferent.
\new Staff \with { \override Clef.color = #blue \override ClefModifier.color = #red } \clef "treble_8" c'4
| [ < ] | [ > ] | [ << ] | [ Amunt ] | [ >> ] | [Part superior] | [Continguts] | [Índex] | [ ? ] |
@translationof Key signature
Nota: Les alteracions accidentals i les armadures són una causa
freqüent de confusió per al nous usuaris. Al LilyPond, el noms de
les notes són el codi d’entrada en brut; l’armadura i la clau
determinen de quina forma es presenta aquest codi en brut. Una
nota sense alteració com c significa ‘Do natural’,
sense que l’afectin l’armadura o la clau. Per veure més
informació, consulteu
(learning)Alteracions accidentals i armadures section ‘Alteracions accidentals i armadures’ in Manual d’aprenentatge.
L’armadura indica la tonalitat en la qual es toca una peça. Està
denotada per un conjunt d’alteracions (bemolls o sostinguts) al
començament del pentagrama. L’establiment o modificació de
l’armadura es fa amb l’ordre \key:
\key nota modo |
Aquí, mode ha de ser \major o \minor
per obtenir la tonalitat nota major o noms estàndard
de mode (també coneguts com modes eclesiàstics):
\ionian (jònic), \dorian (dòric),
\phrygian (frigi), \lydian (lidi),
\mixolydian (mixolidi), \aeolian (eoli) i
\locrian (locri).
\relative { \key g \major fis''1 f fis }
Es poden definir modes addicionals, escrivint una llista amb l’alteració que porta cada nota de l’escala quan el mode comença amb Do.
freygish = #`((0 . ,NATURAL) (1 . ,FLAT) (2 . ,NATURAL) (3 . ,NATURAL) (4 . ,NATURAL) (5 . ,FLAT) (6 . ,FLAT)) \relative { \key c \freygish c'4 des e f \bar "||" \key d \freygish d es fis g }
Les alteracions de l’armadura de la tonalitat es poden imprimir en
una octava diferent que en les seves posicions tradicionals, o en
més d’una octava, usat les propietats flat-positions i
sharp-positions de KeySignature. Les entrades en
aquestes propietats especifiquen el rang de posicions de
pentagrama en el qual s’imprimiran les alteracions, les
alteracions es col·loquen dins de l’octava que acaba en aquesta
posició del pentagrama.
\override Staff.KeySignature.flat-positions = #'((-5 . 5)) \override Staff.KeyCancellation.flat-positions = #'((-5 . 5)) \clef bass \key es \major es g bes d' \clef treble \bar "||" \key es \major es' g' bes' d'' \override Staff.KeySignature.sharp-positions = #'(2) \bar "||" \key b \major b' fis' b'2
Preventing natural signs from being printed when the key signature changes
When the key signature changes, natural signs are automatically printed
to cancel any accidentals from previous key signatures. This may be
prevented by setting to f the printKeyCancellation
property in the Staff context.
\relative c' { \key d \major a4 b cis d \key g \minor a4 bes c d \set Staff.printKeyCancellation = ##f \key d \major a4 b cis d \key g \minor a4 bes c d }
Non-traditional key signatures
The commonly used \key command sets the keyAlterations
property in the Staff context. To create non-standard key
signatures, set this property directly.
The format of this command is a list:
\set Staff.keyAlterations = #`(((octave . step) . alter) ((octave
. step) . alter) ...)
where, for each element in the list octave specifies the octave
(0 being the octave from middle c to the b above), step specifies
the note within the octave (0 means c and 6 means b), and alter
is ,SHARP ,FLAT ,DOUBLE-SHARP etc.
Alternatively, using the more concise format for each item in the list,
(step . alter) specifies the same alteration holds in all
octaves. For microtonal scales where a “sharp” is not 100 cents,
alter refers to the proportion of a 200-cent whole tone.
\include "arabic.ly" \relative do' { \set Staff.keyAlterations = #`((0 . ,SEMI-FLAT) (1 . ,SEMI-FLAT) (2 . ,FLAT) (5 . ,FLAT) (6 . ,SEMI-FLAT)) %\set Staff.extraNatural = ##f re reb \dwn reb resd dod dob dosd \dwn dob | dobsb dodsd do do | }
Glossari musical: (music-glossary)church mode section ‘church mode’ in Glossari musical, (music-glossary)scordatura section ‘scordatura’ in Glossari musical.
Manual de aprenentatge: (learning)Alteracions accidentals i armadures section ‘Alteracions accidentals i armadures’ in Manual d’aprenentatge.
Fragments de codi: (snippets)Pitches section ‘Pitches’ in Fragments de codi.
Referència de funcionament interno: (internals)KeyChangeEvent section ‘KeyChangeEvent’ in Referència de funcionament intern, (internals)Key_engraver section ‘Key_engraver’ in Referència de funcionament intern, (internals)Key_performer section ‘Key_performer’ in Referència de funcionament intern, (internals)KeyCancellation section ‘KeyCancellation’ in Referència de funcionament intern, (internals)KeySignature section ‘KeySignature’ in Referència de funcionament intern, (internals)key-signature-interface section ‘key-signature-interface’ in Referència de funcionament intern.
| [ < ] | [ > ] | [ << ] | [ Amunt ] | [ >> ] | [Part superior] | [Continguts] | [Índex] | [ ? ] |
@translationof Ottava brackets
Els indicadors d’octava introdueixen un transport addicional d’una octava per al pentagrama.
\relative a' { a2 b \ottava #-2 a2 b \ottava #-1 a2 b \ottava #0 a2 b \ottava #1 a2 b \ottava #2 a2 b }
Changing ottava text
Internally, \ottava sets the properties ottavation (for
example, to 8va or 8vb) and middleCPosition. To
override the text of the bracket, set ottavation after invoking
\ottava.
Short text is especially useful when a brief ottava is used.
{ c'2 \ottava #1 \set Staff.ottavation = #"8" c''2 \ottava #0 c'1 \ottava #1 \set Staff.ottavation = #"Text" c''1 }
Adding an ottava marking to a single voice
If you have more than one voice on the staff, setting octavation in one voice will transpose the position of notes in all voices for the duration of the ottava bracket. If the ottavation is only intended to apply to one voice, the middleCPosition and ottava bracket may be set explicitly. In this snippet, the bass clef usually has middleCPosition set to 6, six positions above the center line, so in the 8va portion middleCPosition is 7 positions (one octave) higher still.
{ \clef bass << { <g d'>1~ q2 <c' e'> } \\ { r2. \set Staff.ottavation = #"8vb" \once \override Staff.OttavaBracket.direction = #DOWN \set Voice.middleCPosition = #(+ 6 7) <b,,, b,,>4 ~ | q2 \unset Staff.ottavation \unset Voice.middleCPosition <c e>2 } >> }
Modifying the Ottava spanner slope
It is possible to change the slope of the Ottava spanner.
\relative c'' { \override Staff.OttavaBracket.stencil = #ly:line-spanner::print \override Staff.OttavaBracket.bound-details = #`((left . ((Y . 0) ; Change the integer here (attach-dir . ,LEFT) (padding . 0) (stencil-align-dir-y . ,CENTER))) (right . ((Y . 5) ; Change the integer here (padding . 0) (attach-dir . ,RIGHT) (text . ,(make-draw-dashed-line-markup (cons 0 -1.2)))))) \override Staff.OttavaBracket.left-bound-info = #ly:line-spanner::calc-left-bound-info-and-text \override Staff.OttavaBracket.right-bound-info = #ly:line-spanner::calc-right-bound-info \ottava #1 c1 c'''1 }
Glossari musical: (music-glossary)octavation section ‘octavation’ in Glossari musical.
Fragments de codi: (snippets)Pitches section ‘Pitches’ in Fragments de codi.
Referència de funcionament interno: (internals)Ottava_spanner_engraver section ‘Ottava_spanner_engraver’ in Referència de funcionament intern, (internals)OttavaBracket section ‘OttavaBracket’ in Referència de funcionament intern, (internals)ottava-bracket-interface section ‘ottava-bracket-interface’ in Referència de funcionament intern.
| [ < ] | [ > ] | [ << ] | [ Amunt ] | [ >> ] | [Part superior] | [Continguts] | [Índex] | [ ? ] |
@translationof Instrument transpositions
En gravar partitures on participen instruments transpositors, certes partes es poden gravar en un to diferent del to de concert. En aquests casos s’ha d’especificar la tonalitat del instrumento transpositor; si no es fa així, la sortida MIDI i les notes guia a altres parts produiran altures incorrectes. Per veure més informació sobre parts citades com a guia, consulteu Cites a altres veus.
\transposition pitch |
El to usat per a \transposition s’ha de correspondre amb el
so real que s’escolta quan l’instrument transpositor interpreta un
Do central c' escrit al pentagrama. Aquesta nota s’escriu
en altura absoluta, per tant un instrument que produeix un so real
un to més agut que la música impresa (un instrument en Re) ha d’usar
\transposition d'. L’ordre \transposition s’ha
d’usar solament si les notes no s’escriuran en
afinació de concert.
A continuació es poden veure algunes notes per a violí i per a clarinet en Si bemoll, on les parts s’han introduït usant les notes i l’armadura tal i com apareixen a la partitura del director. El que toquen els dos instruments està sonant a l’uníson.
\new GrandStaff << \new Staff = "violin" { \relative c'' { \set Staff.instrumentName = "Vln" \set Staff.midiInstrument = "violin" % no estrictament necessari, però un bon recordatori \transposition c' \key c \major g4( c8) r c r c4 } } \new Staff = "clarinet" { \relative c'' { \set Staff.instrumentName = \markup { Cl (B\flat) } \set Staff.midiInstrument = "clarinet" \transposition bes \key d \major a4( d8) r d r d4 } } >>
L’ordre \transposition es pot canviar durant la peça. Per
exemple, un clarinetista pot canviar del clarinet en La al
clarinet en Si bemoll.
flute = \relative c'' { \key f \major \cueDuring "clarinet" #DOWN { R1 _\markup\tiny "clarinet" c4 f e d R1 _\markup\tiny "clarinet" } } clarinet = \relative c'' { \key aes \major \transposition a aes4 bes c des R1^\markup { muta in B\flat } \key g \major \transposition bes d2 g, } \addQuote "clarinet" \clarinet << \new Staff \with { instrumentName = "Flute" } \flute \new Staff \with { instrumentName = "Cl (A)" } \clarinet >>
Glossari musical: (music-glossary)concert pitch section ‘concert pitch’ in Glossari musical, (music-glossary)transposing instrument section ‘transposing instrument’ in Glossari musical.
Referència de la notació: Cites a altres veus, Transposició.
Fragments de codi: (snippets)Pitches section ‘Pitches’ in Fragments de codi.
| [ < ] | [ > ] | [ << ] | [ Amunt ] | [ >> ] | [Part superior] | [Continguts] | [Índex] | [ ? ] |
@translationof Automatic accidentals
Hi ha moltes convencions diferents sobre la forma de gravar les alteracions. El LilyPond proporciona una funció per especificar quin estil d’alteracions usar. Aquesta funció s’invoca de la manera següent:
\new Staff <<
\accidentalStyle voice
{ … }
>>
|
L’estil d’alteracions s’aplica al Staff en curs de forma
predeterminada (amb l’excepció dels estils piano i
piano-cautionary, que s’expliquen més
endavant). Opcionalment, la funció pot agafar un segon argument
que determina en quin àmbit s’ha de canviar l’estil. Per exemple,
per usar el mateix estil en tots els pentagrames del
StaffGroup en curs, useu
\accidentalStyle StaffGroup.voice |
Estan contemplats els següents estils d’alteració. Per donar una mostra de cada u dels estils, utilitzem l’exemple següent:
musicA = { << \relative { cis''8 fis, bes4 <a cis>8 f bis4 | cis2. <c, g'>4 | } \\ \relative { ais'2 cis, | fis8 b a4 cis2 | } >> } musicB = { \clef bass \new Voice { \voiceTwo \relative { <fis a cis>8[ <fis a cis> \change Staff = up cis' cis \change Staff = down <fis, a> <fis a>] \showStaffSwitch \change Staff = up dis'4 | \change Staff = down <fis, a cis>4 gis <f a d>2 | } } } \new PianoStaff { << \context Staff = "up" { \accidentalStyle default \musicA } \context Staff = "down" { \accidentalStyle default \musicB } >> }
Observeu que les últimes línies d’aquest exemple es poden substituir per les següents, sempre i quan vulguem usar el mateix estil als dos pentagrames.
\new PianoStaff {
<<
\context Staff = "up" {
%%% canvieu la línia següent com desitgeu:
\accidentalStyle Score.default
\musicA
}
\context Staff = "down" {
\musicB
}
>>
}
|
default (predeterminat)Es el comportament de gravat predeterminat per a composició. Correspon a la pràctica comuna del segle XVIII: les alteracions accidentals es recorden fins al final del compàs en el qual apareixen i sols en la mateixa octava. Així, a l’exemple següent, no s’imprimeixen becaires abans del Si natural al segon compàs ni a l’últim Do:
voice (veu)El comportament normal és recordar les alteracions accidentals al
nivell de Staff. En aquest estil, tanmateix, es graven les
alteracions individualment per a cada veu. A part d’això la regla
és semblant a default.
Com a resultat, les alteracions d’una veu no es cancel·len a les
altres veus, el que amb freqüència porta a un resultat no
desitjat: a l’exemple següent és difícil determinar si el segon La
s’ha de tocar natural o sostingut. Per tant, l’opció voice
s’ha d’usar sols si les veus es llegiran individualment per músics
diferents. Si el pentagrama s’utilitzarà per part d’un sols músic
(per exemple un director, o a una partitura de piano), aleshores
s’han d’usar en el seu lloc els estils modern o
modern-cautionary.
modernAquesta regla correspon a la pràctica comuna del segle XX. Omet
alguns becaires addicionals, que tradicionalment s’imprimien
precedint a un sostingut que segueix a un doble sostingut, o a un
bemoll que segueix a un doble bemoll. La regla modern
imprimeix les mateix alteracions que l’estil default, amb
dos addicions que serveixen per evitar la ambigüitat: després
d’alteracions temporals s’imprimeixen indicacions de cancel·lació
també al compàs següent (per a notes a la mateixa octava) i, al
mateix compàs, per a notes a octaves diferents. D’aquí els
becaires abans del Si natural i del Do al segon compàs del
pentagrama superior:
modern-cautionary (modern de precaució)Aquesta regla és semblant a modern, però les alteracions
‘afegides’ se imprimeixen como alteracions de precaució (entre
parèntesis). També es poden imprimir en una mida diferent
sobreescrivint la propietat font-size de l’objecte
AccidentalCautionary.
modern-voice (modern, per a veus)Aquesta regla s’usa perquè puguin llegir les alteracions a
diverses veus, tant els músics que toquen una veu com els musics
que toquen totes les veus. S’imprimeixen les alteracions per a
cada veu, però es cancel·len entre veus dins del mateix
Staff. Per tant, el La a l’últim compàs es cancel·la
perquè la cancel·lació anterior estava a una veu diferent, i el Re
al pentagrama inferior es cancel·la a causa de l’alteració a una
altra veu al compàs previ:
modern-voice-cautionary (modern, veu, de precaució)Aquesta regla és la mateixa que modern-voice, però amb les
alteracions afegides (les que l’estilo voice no imprimeix)
composades com de precaució. Fins i tot malgrat que totes les
alteracions impreses per l’estil default són
impreses amb aquesta regla, algunes d’elles es graven com de
precaució.
pianoAquesta regla reflexa la pràctica del segle XX per a la notació de
piano. El seu comportament és molt semblant a l’estil
modern, però aquí les alteracions també es cancel·len entre
diferents pentagrames del mateix grup GrandStaff o PianoStaff,
d’aquí totes les cancel·lacions de les últimes notes.
Aquest estil d’alteració s’aplica de manera predeterminada al grup
GrandStaff o PianoStaff en curs.
piano-cautionary (piano, de precaució)Igual que \accidentalStyle piano però amb les alteracions
afegides composades com de precaució.
neo-modernAquesta regla reprodueix una pràctica comuna a la música
contemporània: les alteracions accidentals s’imprimeixen com a
modern, però es tornen a imprimir si apareix la mateixa
nota una altra vegada al mateix compàs (excepte si la nota es
repeteix immediatament).
neo-modern-cautionaryAquesta regla és sembla a neo-modern, però les alteracions
‘addicionals’ s’imprimeixen com alteracions de precaució (amb
parèntesis). També es poden imprimir a una mida diferent
sobreescrivint la propietat font-size de l’objecte
AccidentalCautionary.
neo-modern-voiceAquesta regla s’usa per alteracions accidentals sobre diverses
veus que s’han de llegir per part de músics que toquen una veu,
així com per músics que toquen totes les veus. Les alteracions
s’imprimeixen per a cada veu com amb neo-modern, però es
cancel·len per a altres veus que estan al mateix pentagrama
Staff.
neo-modern-voice-cautionaryAquesta regla és semblant a neo-modern-voice, però les
alteracions addicionals s’imprimeixen com alteracions de
precaució.
dodecaphonicAquesta regla reflexa una pràctica introduïda pels compositors de principis del segle XX, en un intent d’abolir la jerarquia entre notes naturals i alterades. Amb aquest estil, totes les notes porten alteració, fins i tot becaires.
dodecaphonic-no-repeatCom amb l’estil d’alteracions dodecafònic totes les notes porten una alteració de forma predeterminada, però les alteracions se suprimeixen quan hi ha notes repetides immediatament al mateix pentagrama.
dodecaphonic-firstSemblant a l’estil d’alteracions dodecafònic, totes les notes porten una alteració, però sols la primera vegada que es troben al compàs. Les alteracions es recorden sols per a l’octava actual però a través de les veus.
teaching (ensenyament)Aquesta regla està pensada per a estudiants, i fa més senzill
crear automàticament fulls d’escales amb alteracions de
precaució. Les alteracions s’imprimeixen com a l’estil
modern, però s’afegeixen alteracions de precaució per a
totes les notes sostingudes o bemolls especificats per l’armadura,
excepte si la nota es repeteix immediatament.
no-reset (sense restabliment)És el mateix que default però amb alteracions que duren
‘per sempre’ i no sols dins del mateix compàs:
forget (oblit)És l’oposat a sense restabliment: Les alteracions no es
recorden en absolut: d’aquí que totes les alteracions es gravin en
relació a l’armadura de la tonalitat, sense que es vegin afectades
pel que hi ha abans.
Fragments de codi: (snippets)Pitches section ‘Pitches’ in Fragments de codi.
Referència de funcionament intern: (internals)Accidental section ‘Accidental’ in Referència de funcionament intern, (internals)Accidental_engraver section ‘Accidental_engraver’ in Referència de funcionament intern, (internals)GrandStaff section ‘GrandStaff’ in Referència de funcionament intern, (internals)PianoStaff section ‘PianoStaff’ in Referència de funcionament intern, (internals)Staff section ‘Staff’ in Referència de funcionament intern, (internals)AccidentalSuggestion section ‘AccidentalSuggestion’ in Referència de funcionament intern, (internals)AccidentalPlacement section ‘AccidentalPlacement’ in Referència de funcionament intern, (internals)accidental-suggestion-interface section ‘accidental-suggestion-interface’ in Referència de funcionament intern.
Les notes simultànies no es tenen en compte per a la determinació
automàtica de les alteracions accidentals; sols es consideren les
notes anteriors i l’armadura de la tonalitat. Pot ser necessari
forçar les alteracions accidentals amb with !
o ? quan la mateixa nota, amb al mateix nom, aparegui
simultàniament amb diferents alteracions, com a ‘<f! fis!>’.
La cancel·lació de precaució d’alteracions es fa mirant el compàs
previ. Malgrat això, al bloc \alternative que segueix a
una secció de repetició de primera i segona vegada \repeat
volta N, s’esperaria que la cancel·lació es calculés utilitzant
el compàs previ que s’ha tocat, no el compàs previ
que s’ha imprès. A l’exemple següent al Do natural de la
casella de segona vegada no li cal becaire:
Es pot usar la següent solució del problema: definir una funció
que canviï localment l’estil d’alteracions a forget:
forget = #(define-music-function (music) (ly:music?) #{ \accidentalStyle forget #music \accidentalStyle modern #}) { \accidentalStyle modern \time 2/4 \repeat volta 2 { c'2 } \alternative { cis' \forget c' } }
| [ < ] | [ > ] | [ << ] | [ Amunt ] | [ >> ] | [Part superior] | [Continguts] | [Índex] | [ ? ] |
@translationof Ambitus
El terme ambitus o àmbit denota el rang de notes que abasta una veu donada a una part musical. També pot denotar el marge de notes que és capaç de tocar un determinat instrument musical. Els àmbits s’imprimeixen a les parts vocals de tal manera que els intèrprets puguin determinar amb facilitat si compleixen amb les seves pròpies possibilitats.
Els àmbits es presenten al començament de la peça junt a la clau inicial. El rang s’especifica gràficament mitjançant dos caps de nota que representen a les notes inferior i superior. Sols s’imprimeixen alteracions si no formen part de l’armadura de la tonalitat.
\layout { \context { \Voice \consists "Ambitus_engraver" } } \relative { aes' c e2 cis,1 }
Adding ambitus per voice
Ambitus can be added per voice. In this case, the ambitus must be moved manually to prevent collisions.
\new Staff << \new Voice \with { \consists "Ambitus_engraver" } \relative c'' { \override Ambitus.X-offset = #2.0 \voiceOne c4 a d e f1 } \new Voice \with { \consists "Ambitus_engraver" } \relative c' { \voiceTwo es4 f g as b1 } >>
Ambitus with multiple voices
Adding the Ambitus_engraver to the Staff context creates
a single ambitus per staff, even in the case of staves with multiple
voices.
\new Staff \with { \consists "Ambitus_engraver" } << \new Voice \relative c'' { \voiceOne c4 a d e f1 } \new Voice \relative c' { \voiceTwo es4 f g as b1 } >>
Changing the ambitus gap
It is possible to change the default gap between the ambitus noteheads and the line joining them.
\layout { \context { \Voice \consists "Ambitus_engraver" } } \new Staff { \time 2/4 % Default setting c'4 g'' } \new Staff { \time 2/4 \override AmbitusLine.gap = #0 c'4 g'' } \new Staff { \time 2/4 \override AmbitusLine.gap = #1 c'4 g'' } \new Staff { \time 2/4 \override AmbitusLine.gap = #1.5 c'4 g'' }
Glossri musical: (music-glossary)ambitus section ‘ambitus’ in Glossari musical.
Fragments de codi: (snippets)Pitches section ‘Pitches’ in Fragments de codi.
Referència de funcionament interno: (internals)Ambitus_engraver section ‘Ambitus_engraver’ in Referència de funcionament intern, (internals)Voice section ‘Voice’ in Referència de funcionament intern, (internals)Staff section ‘Staff’ in Referència de funcionament intern, (internals)Ambitus section ‘Ambitus’ in Referència de funcionament intern, (internals)AmbitusAccidental section ‘AmbitusAccidental’ in Referència de funcionament intern, (internals)AmbitusLine section ‘AmbitusLine’ in Referència de funcionament intern, (internals)AmbitusNoteHead section ‘AmbitusNoteHead’ in Referència de funcionament intern, (internals)ambitus-interface section ‘ambitus-interface’ in Referència de funcionament intern.
No s’efectua un tractament de les possibles col·lisions en cas de diverses indicacions d’àmbit simultànies a veus diferents.
| [ < ] | [ > ] | [ << ] | [ Amunt ] | [ >> ] | [Part superior] | [Continguts] | [Índex] | [ ? ] |
@translationof Note heads
Aquesta secció proposa formes d’alterar els caps de les figures.
| Caps de nota especials | ||
| Caps de notes de Notació Fàcil | ||
| Caps de notes amb formes diverses | ||
| Improvisació |
| [ < ] | [ > ] | [ << ] | [ Amunt ] | [ >> ] | [Part superior] | [Continguts] | [Índex] | [ ? ] |
@translationof Special note heads
Es pot modificar l’aparença del cap de les notes:
\relative c'' { c4 b \override NoteHead.style = #'cross c4 b \revert NoteHead.style a b \override NoteHead.style = #'harmonic a b \revert NoteHead.style c4 d e f }
Per veure totes els estils de caps de les notes, consulteu Estils de caps de nota.
L’estil cross (aspes) es fa servir per representar una
àmplia varietat d’intencions musicals. Les següent ordres
genèriques predefinides modifiquen la forma del cap de les figures
tant al context del pentagrama normal com al de tabulatura, i es
poden fer servir per representar qualsevol significat musical:
\relative { c''4 b \xNotesOn a b c4 b \xNotesOff c4 d }
La forma de funció musical d’aquesta ordre predefinida es pot usar dins i fora dels acords per generar caps de nota en aspa, tant al context de pentagrama normal com al de tabulatura:
\relative { c''4 b \xNote { e f } c b < g \xNote c f > b }
Como sinònims de \xNote, \xNotesOn i
\xNotesOff, se poden usar \deadNote,
\deadNotesOn i \deadNotesOff. El terme
dead note (nota morta) s’utilitza habitualment per part
dels guitarristes.
També hi ha una abreviatura semblant per a les formes en rombe:
\relative c'' { <c f\harmonic>2 <d a'\harmonic>4 <c g'\harmonic> f\harmonic }
\harmonic,
\xNotesOn,
\xNotesOff,
\xNote.
Fragments de codi: (snippets)Pitches section ‘Pitches’ in Fragments de codi.
Referència de la notació: Estils de caps de nota, Notes a un acord, Indicació d’harmònics i notes tapades.
Referència de funcionament interno: (internals)note-event section ‘note-event’ in Referència de funcionament intern, (internals)Note_heads_engraver section ‘Note_heads_engraver’ in Referència de funcionament intern, (internals)Ledger_line_engraver section ‘Ledger_line_engraver’ in Referència de funcionament intern, (internals)NoteHead section ‘NoteHead’ in Referència de funcionament intern, (internals)LedgerLineSpanner section ‘LedgerLineSpanner’ in Referència de funcionament intern, (internals)note-head-interface section ‘note-head-interface’ in Referència de funcionament intern, (internals)ledger-line-spanner-interface section ‘ledger-line-spanner-interface’ in Referència de funcionament intern.
| [ < ] | [ > ] | [ << ] | [ Amunt ] | [ >> ] | [Part superior] | [Continguts] | [Índex] | [ ? ] |
@translationof Easy notation note heads
Les notes amb cap de ‘notació facilitada’ tenen el nom de la nota (en angles) dins del cap. S’usen a la música per a principiants. Perquè que les lletres siguin llegibles, s’han d’imprimir en una mida gran de tipus de lletra. Per imprimir amb un tipus de lletra més gran, vegeu Establiment de la mida del pentagrama.
#(set-global-staff-size 26) \relative c' { \easyHeadsOn c2 e4 f g1 \easyHeadsOff c,1 }
\easyHeadsOn,
\easyHeadsOff.
Numbers as easy note heads
Easy notation note heads use the note-names property of the
NoteHead object to determine what appears inside the note head.
By overriding this property, it is possible to print numbers
representing the scale-degree.
A simple engraver can be created to do this for every note head object it sees.
#(define Ez_numbers_engraver (make-engraver (acknowledgers ((note-head-interface engraver grob source-engraver) (let* ((context (ly:translator-context engraver)) (tonic-pitch (ly:context-property context 'tonic)) (tonic-name (ly:pitch-notename tonic-pitch)) (grob-pitch (ly:event-property (event-cause grob) 'pitch)) (grob-name (ly:pitch-notename grob-pitch)) (delta (modulo (- grob-name tonic-name) 7)) (note-names (make-vector 7 (number->string (1+ delta))))) (ly:grob-set-property! grob 'note-names note-names)))))) #(set-global-staff-size 26) \layout { ragged-right = ##t \context { \Voice \consists \Ez_numbers_engraver } } \relative c' { \easyHeadsOn c4 d e f g4 a b c \break \key a \major a,4 b cis d e4 fis gis a \break \key d \dorian d,4 e f g a4 b c d }
Referència de la notació: Establiment de la mida del pentagrama.
Fragments de codi: (snippets)Pitches section ‘Pitches’ in Fragments de codi.
Referència de funcionament interno: (internals)note-event section ‘note-event’ in Referència de funcionament intern, (internals)Note_heads_engraver section ‘Note_heads_engraver’ in Referència de funcionament intern, (internals)NoteHead section ‘NoteHead’ in Referència de funcionament intern, (internals)note-head-interface section ‘note-head-interface’ in Referència de funcionament intern.
| [ < ] | [ > ] | [ << ] | [ Amunt ] | [ >> ] | [Part superior] | [Continguts] | [Índex] | [ ? ] |
@translationof Shape note heads
A la notació de caps amb forma, la forma del cap correspon a la funció harmònica d’una nota dins de l’escala. Aquesta notació es va fer popular als llibres americans de cançons durant el segle XIX. Els caps de nota amb formes es poden produir amb els estils ‘Arpa Sacra’, ‘Southern Harmony’, Funk (Harmonia Sacra), Walker i Aiken ‘(Christian Harmony)’:
\relative c'' { \aikenHeads c, d e f g2 a b1 c \break \sacredHarpHeads c,4 d e f g2 a b1 c \break \southernHarmonyHeads c,4 d e f g2 a b1 c \break \funkHeads c,4 d e f g2 a b1 c \break \walkerHeads c,4 d e f g2 a b1 c \break }
Les formes es determinen en funció del grau de l’escala, on la
tònica està determinada per l’ordre \key. Quan s’escriu en
un to menor, la nota de l’escala es pot determinar a partir del
relatiu major:
\relative c'' { \key a \minor \aikenHeads a b c d e2 f g1 a \break \aikenHeadsMinor a,4 b c d e2 f g1 a \break \sacredHarpHeadsMinor a,2 b c d \break \southernHarmonyHeadsMinor a2 b c d \break \funkHeadsMinor a2 b c d \break \walkerHeadsMinor a2 b c d \break }
\aikenHeads,
\aikenHeadsMinor,
\funkHeads,
\funkHeadsMinor,
\sacredHarpHeads,
\sacredHarpHeadsMinor,
\southernHarmonyHeads,
\southernHarmonyHeadsMinor,
\walkerHeads,
\walkerHeadsMinor.
Applying note head styles depending on the step of the scale
The shapeNoteStyles property can be used to define various note
head styles for each step of the scale (as set by the key signature or
the tonic property). This property requires a set of symbols,
which can be purely arbitrary (geometrical expressions such as
triangle, cross, and xcircle are allowed) or based
on old American engraving tradition (some latin note names are also
allowed).
That said, to imitate old American song books, there are several
predefined note head styles available through shortcut commands such as
\aikenHeads or \sacredHarpHeads.
This example shows different ways to obtain shape note heads, and demonstrates the ability to transpose a melody without losing the correspondence between harmonic functions and note head styles.
fragment = { \key c \major c2 d e2 f g2 a b2 c } \new Staff { \transpose c d \relative c' { \set shapeNoteStyles = ##(do re mi fa #f la ti) \fragment } \break \relative c' { \set shapeNoteStyles = ##(cross triangle fa #f mensural xcircle diamond) \fragment } }
Per veure tots els estils de formes de cap de nota, consulteu Estils de caps de nota.
Fragments de codi: (snippets)Pitches section ‘Pitches’ in Fragments de codi.
Referència de la notació: Estils de caps de nota.
Referencia de funcionament interno: (internals)note-event section ‘note-event’ in Referència de funcionament intern, (internals)Note_heads_engraver section ‘Note_heads_engraver’ in Referència de funcionament intern, (internals)NoteHead section ‘NoteHead’ in Referència de funcionament intern, (internals)note-head-interface section ‘note-head-interface’ in Referència de funcionament intern.
| [ < ] | [ > ] | [ << ] | [ Amunt ] | [ >> ] | [Part superior] | [Continguts] | [Índex] | [ ? ] |
@translationof Improvisation
La improvisació es denota a vegades mitjançant caps de nota en forma de barra inclinada, on l’executant pot escollir qualsevol nota però amb el ritme especificat. Aquests cap de nota es creen així:
\new Voice \with { \consists "Pitch_squash_engraver" } \relative { e''8 e g a a16( bes) a8 g \improvisationOn e8 ~ 2 ~ 8 f4 f8 ~ 2 \improvisationOff a16( bes) a8 g e }
\improvisationOn,
\improvisationOff.
Fragments de codi: (snippets)Pitches section ‘Pitches’ in Fragments de codi.
Referència de funcionament interno: (internals)Pitch_squash_engraver section ‘Pitch_squash_engraver’ in Referència de funcionament intern, (internals)Voice section ‘Voice’ in Referència de funcionament intern, (internals)RhythmicStaff section ‘RhythmicStaff’ in Referència de funcionament intern.
| [ < ] | [ > ] | [ << ] | [ Amunt ] | [ >> ] |
This document was generated by gub on Juliol 13, 2020 using texi2html 1.82.
Altres idiomes: English, deutsch, español, français, italiano, 日本語.
Quant a la selecció automàtica de la llengua.