2.9 Notació antiga

@translationof Ancient notation

Entre les formes en les quals té suport la notació antiga es troba la possibilitat de gravar notació mensural, cant gregorià i cant kievà en notació quadrada. Es pot accedir a aquestes funcionalitats mitjançant la modificació de propietats d’estil d’objectes gràfics com el cap de les notes o els silencis, o bé mitjançant la utilització d’un dels contextos predefinits d’aquests estils.

Molts objectes gràfics, com ara el cap i la vírgula de les figures, les alteracions, la indicació de compàs i els silencis ofereixen una propietat style (estil), que es pot canviar per emular diversos estils diferents de notació antiga. Vegeu

• Caps de nota de la música mensural,
• Alteracions i armadures de la música mensural,
• Silencis de la música mensural,
• Claus de la música mensural,
• Claus de cant gregorià,
• Corxets de la música mensural,
• Indicacions de compàs de la música mensural.

Certs conceptes de notació s’inclouen específicament per a la notació antiga:

• Custos,
• Divisiones,
• Lligadures.

Vegeu també

Glossari musical: (music-glossary)custos section ‘custos’ in Glossari musical, (music-glossary)ligature section ‘ligature’ in Glossari musical, (music-glossary)mensural notation section ‘mensural notation’ in Glossari musical.

Referència de la notació: Caps de nota de la música mensural, Alteracions i armadures de la música mensural, Silencis de la música mensural, Claus de cant gregorià, Corxets de la música mensural, Indicacions de compàs de la música mensural, Custos, Divisiones, Lligadures.

2.9.1 Panoràmica dels estils amb suport

@translationof Overview of the supported styles

Hi ha disponibles tres estils per a la composició tipogràfica del cant gregorià:

• Editio Vaticana és un estil complet per a cant gregorià, que segueix l’aparença de les edicions de Solesmes, els llibres oficials del Vaticà des de 1904. El LilyPond té suport per a tots els signes de notació que es fan servir en aquest estil, entre ells les lligadures, custòdies i símbols especials com el quilisma i l’oriscus.
• L’estil Editio Medicaea ofereix certes funcionalitats que s’usen a les edicions Medicaea (o de Ratisbona) que s’usaven abans de les edicions de Solesmes. Les diferències més significatives respecte a l’estil Vaticana són les claus, que tenen traços descendents, i el cap de les figures, que són quadrats i regulars.
• L’estil Hufnagel (en “ungla de ferradura”) o gòtic reprodueix l’estil d’escriptura al manuscrits medievals d’Alemanya i Europa Central. Rep el nom de la forma de la nota bàsica (la virga), que sembla una petita ungla.

Tres estils emulen l’aparença dels manuscrits i edicions impreses de música mensural medieval tardà i renaixentista:

• L’estil Mensural s’assembla força a l’estil d’escriptura utilitzat als manuscrits medievals tardans i renaixentistes primerencs, amb el cap de les seves figures petites i estretes en forma de rombe, i els silencis que imiten un estil dibuixar a mà.
• L’estil Neomensural és una versió modernitzada i estilitzada de l’anterior: el cap de les figures és més ampla i els silencis estan format per traços rectilinis. Aquest estil és particularment indicat, per exemple per als incipits de transcripcions de fragments de música mensural.
• L’estil Petrucci rep el seu nom d’Ottaviano Petrucci (1466-1539, el primer impressor a utilitzar tipus mòbils per a la música (al seu Harmonice musices odhecaton, 1501). Aquest estil fa servir per a les figures un cap més gran que els altres estils mensurals.

Baroque i Classical no són estils complets, sinó que difereixen de l’estil predeterminat sols en certs detalls: alguns caps de nota (Baroque) i el silenci de negra (Classical).

Sols l’estil mensural té alternatives per a tots els aspectes de la notació. Així, no hi ha silencis ni corxets als estils gregorians, ja que aquests símbols no s’usen en la notació del cant pla, i l’estil Petrucci no conté corxets ni alteracions per sí mateix.

Cada element de la notació es pot canviar independentment dels altres, i així usar corxets mensurals, caps de petrucci, silencis de notació clàssica i claus de vaticana a la mateixa peça, si així ho volem.

Vegeu també

Glossari musical: (music-glossary)mensural notation section ‘mensural notation’ in Glossari musical, (music-glossary)flag section ‘flag’ in Glossari musical.

2.9.2 Notació antiga - funcionalitats comunes

@translationof Ancient notation—common features

Contextos predefinits

@translationof Pre-defined contexts

Per al cant gregorià i la notació mensural, tenim disponibles contextos predefinits de veu i de pauta, que estableixen tots els símbols de notació a uns valors adequats per a aquests estils. Si ens satisfan aquests valors predeterminats, podem a continuació introduir directament les notes sense la necessitat de preocupar-nos dels detalls sobre com personalitzar un context. Vegeu un dels contextos predefinits VaticanaVoice, VaticanaStaff, MensuralVoice i MensuralStaff.

• Contextos del cant gregorià,
• Contextos de la música mensural.

Vegeu també

Glossari musical: (music-glossary)mensural notation section ‘mensural notation’ in Glossari musical.

Referència de la notació: Contextos del cant gregorià, Contextos de la música mensural.

Lligadures

@translationof Ligatures

Una lligadura és un símbol gràfic que representa almenys dues notes diferents. Les lligadures van aparèixer originalment als manuscrits de cant gregorià per denotar seqüències de notes ascendents o descendents a la mateixa síl·laba. Es fan servir també a la notació mensural.

Les lligadures s’escriuen tancant-les dins d’un parell \[ i \]. A certes estils de lligadura els podria caldre una sintaxi d’entrada addicional específica per a aquest tipus de lligadura en particular. De forma predeterminada, el gravador LigatureBracket es limita a col·locar un claudàtor sobre la lligadura:

\relative { \[ g' c, a' f d' \] a g f \[ e f a g \] }

Hi ha disponibles dos estils més de lligadures: el Vaticana per a cant gregorià, i el mensural per a música mensural (sols hi ha suport per les lligadures mensurals blanques per a la música mensural, i amb certes limitacions). Per usar qualssevol d’aquests estils, s’ha de substituir el gravador predeterminat Ligature_bracket_engraver per un dels gravadors especialitzats de lligadures del context Voice, com s’explica a Lligadures mensurals blanques i Lligadures de neumes quadrats gregorians.

Vegeu també

Glossari musical: (music-glossary)ligature section ‘ligature’ in Glossari musical.

Referència de la notació: Lligadures mensurals blanques, Lligadures de neumes quadrats gregorians.

Advertiments i problemes coneguts

A les lligadures els cal un espaiat especial que encara no s’ha desenvolupat. Com a conseqüència, gairebé sempre hi ha una separació excessiva entres les lligadures, i sovint els salts de línia no són satisfactoris. A més a més, la lletra dels cants no s’alinea correctament amb les lligadures.

Les alteracions accidentals no s’han d’imprimir dins de les lligadures, sinó que s’han de reunir i imprimir-se plegades davant d’elles.

La sintaxi encara fa servir l’obsolet estil infix \[ expressió_musical \]. Per motius de consistència, algun dia això canviarà a l’estil postfix nota\[ … nota\].

Custos

@translationof Custodes

Un custos (en plural: custodis, que en llatí significa “custodi”) és un símbol que apareix al final d’una pauta. Anticipa l’alçada de la primera o primeres notes de la línia següent, ajudant a l’intèrpret o primeres notes de la línia següent, ajudant a l’intèrpret amb els salts de línia durant l’execució.

Els custodis es van fer servir molt a la notació musical fins al segle XVII. Avui en dia sobreviuen sols en algunes formes particulars de notació musical com les edicions contemporànies de cant gregorià com la Editio Vaticana. Hi ha diferents glifs per al custos que es fan servir a les diferents variacions d’estil de notació.

Per gravar els custodis, simplement col·loqueu un gravador Custos_engraver dins del context Staff (el context del pentagrama) en declarar el bloc de \layout (el bloc de disposició de la pàgina), i modifiqueu l’estil del custos amb una ordre \override si ho desitgeu, com es mostra a l’exemple següent:

El glif del custos se selecciona mitjançant la propietat style. Els estils suportats són vaticana, medicaea, hufnagel i mensural. Es mostren al fragment següent:

Vegeu també

Glossari musical: (music-glossary)custos section ‘custos’ in Glossari musical.

Fragments de codi: (snippets)Ancient notation section ‘Ancient notation’ in Fragments de codi.

Referència de funcionament intern: (internals)Custos section ‘Custos’ in Referència de funcionament intern.

2.9.3 Gravat de música mensural

@translationof Typesetting mensural music

Contextos de la música mensural

@translationof Mensural contexts

Els contextos predefinits de veu MensuralVoice i de pauta MensuralStaff es poden usar per gravar una peça en estil mensural. Aquests contextos estableixen a uns valors inicials adequats totes les propietats rellevants dels contextos i dels objectes gràfics, de manera que pode començar immediatament a escriure el cant, como ho demostra el fragment següent:

\score { << \new MensuralVoice = "discantus" \relative { \hide Score.BarNumber { c''1\melisma bes a g\melismaEnd f\breve \[ f1\melisma a c\breve d\melismaEnd \] c\longa c\breve\melisma a1 g1\melismaEnd fis\longa^\signumcongruentiae } } \new Lyrics \lyricsto "discantus" { San -- ctus, San -- ctus, San -- ctus } >> }

Vegeu també

Glossari musical: (music-glossary)mensural notation section ‘mensural notation’ in Glossari musical.

Claus de la música mensural

@translationof Mensural clefs

La taula següent presenta totes les claus antigues que tenen suport mitjançant l’ordre \clef. Algunes de les clau usen el mateix glif, però es diferencien sols en la línia on s’imprimeixen. En tals casos, s’usa un número afegit al nom per enumerar aquestes claus, numerat des de la línia inferior fins la superior. Pot forçar manualment que s’escriu un glif de clau sobre una línia arbitrària, com es descriu a Clau. La nota impresa a la dreta de cada clau en la columna dels exemples denota la situació del Do central (c') amb respecte a aquesta clau.

En Petrucci usava claus de Do que tenien barres verticals en costat esquerre amb un equilibri variable, depenent de la línia de la pauta on s’imprimien.

Vegeu també

Glossari musical: (music-glossary)mensural notation section ‘mensural notation’ in Glossari musical, (music-glossary)clef section ‘clef’ in Glossari musical.

Referència de la notació: Clau.

Advertiments i problemes coneguts

La clau de Sol mensural està assignada a la clau de Sol de Petrucci.

Indicacions de compàs de la música mensural

@translationof Mensural time signatures

Els símbols de mensuració (que són quelcom semblant, però no exactament igual que les indicacions de compàs) tenen suport de forma limitada. Els glifs estan configurats de forma fixa per a determinades fraccions de temps. En altres paraules, per obtenir un símbol de mensuració determinat amb l’ordre \time n/m, s’ha d’escollir n i m segons la taula següent:

Utilitzeu la propietat style de l’element gràfic TimeSignature per seleccionar les indicacions de compàs de la música antiga. Els estils contemplats són neomensural i mensural. La taula anterior utilitza l’estil neomensural. Els exemples següents mostren les diferències que hi ha entre els estils:

Indicació de compàs ofereix una introducció general a l’ús de les indicacions de compàs.

Vegeu també

Glossari musical: (music-glossary)mensural notation section ‘mensural notation’ in Glossari musical.

Referència de la notació: Indicació de compàs.

Advertiments i problemes coneguts

Les relacions de duració de les notes no poden canviar amb la indicació de compàs, perquè no són constants. Per exemple, la raó de 1 breu = 3 semibreus (tempus perfectum) es pot fer a mà mitjançant l’establiment de

breveTP = #(ly:make-duration -1 0 3/2)
…
{ c\breveTP f1 }

Això fixa un valor per a breveTP de 3/2 multiplicat por 2 = 3 vegades una rodona.

Els símbols mensural68alt i neomensural68alt (alternatius al símbol de 6/8) no es pot seleccionar directament amb \time. En el seu lloc, utilitzeu \markup {\musicglyph "timesig.mensural68alt" }.

Caps de nota de la música mensural

@translationof Mensural note heads

Per a la notació antiga, es pot escollir un estil de caps de notes diferent al default (estil predeterminat). Això s’aconsegueix establint la propietat style de l’objecte NoteHead als valors baroque, neomensural, mensural, petrucci, blackpetrucci o semipetrucci.

L’estil baroque es diferencia de l’estil predeterminat default en què

• Proporciona un cap de nota per a la maxima, i
• Usa una forma quadrada per as caps de \breve.

Els estils neomensural, mensural i petrucci es diferencien de l’estil baroque en què:

• Usen caps romboïdals per a les semibreus i totes les notes més curtes, i
• Centren les pliques sobre els caps.

L’estil blackpetrucci produeix notes amb un cap que pot usar-se en notació mensural blanca. A causa de què l’estil del cap de les notes no influeix en el nombre de corxets, en aquest estil la notació de la semimínima ha de fer-se com a8*2, no com a4, atès que del contrari tindrà l’aspecte d’una mínima. El multiplicador pot ser diferent si s’usa la coloratio, és a dir, per a la notació de tresets.

Utilitzeu l’estil semipetrucci per dibuixar notes amb cap semi-farcit (breus, longues i màximes).

L’exemple següent mostra l’estil petrucci:

\set Score.skipBars = ##t \autoBeamOff \override NoteHead.style = #'petrucci a'\maxima a'\longa a'\breve a'1 a'2 a'4 a'8 a'16 a' \override NoteHead.style = #'semipetrucci a'\breve*5/6 \override NoteHead.style = #'blackpetrucci a'8*4/3 a' \override NoteHead.style = #'petrucci a'\longa

Estils de caps de nota ofereix una visió de conjunt sobre la totalitat dels estils de cap disponibles.

Vegeu també

Glossari musical: (music-glossary)mensural notation section ‘mensural notation’ in Glossari musical, (music-glossary)note head section ‘note head’ in Glossari musical.

Referència de la notació: Estils de caps de nota.

Corxets de la música mensural

@translationof Mensural flags

Utilitzeu la propietat flag-style de l’element gràfic Stem per seleccionar els corxets d’estil antic. A part de l’estil per defecte default, sols té suport l’estil mensural.

\relative c' { \override Flag.style = #'mensural \override Stem.thickness = #1.0 \override NoteHead.style = #'mensural \autoBeamOff c8 d e f c16 d e f c32 d e f s8 c'8 d e f c16 d e f c32 d e f }

Observeu que el corxet més intern de cada un dels corxets mensurals s’alinea verticalment amb una línia de la pauta.

No hi ha un estil particular de corxet per a la notació neo-mensural ni Petrucci. No hi ha corxets a la notació de cant gregorià.

Vegeu també

Glossari musical: (music-glossary)mensural notation section ‘mensural notation’ in Glossari musical, (music-glossary)flag section ‘flag’ in Glossari musical.

Advertiments i problemes coneguts

L’alineació vertical de cada un dels corxets amb una línia de la pauta dóna per suposat que les pliques sempre acaben exactament a sobre o bé exactament al mig de dues línies de la pauta. Això pot no ser sempre cert quan s’utilitzen les possibilitats de disposició avançades de la notació clàssica (que, de totes formes, generalment es troba fora de l’àmbit de la notació mensural).

Silencis de la música mensural

@translationof Mensural rests

Utilitzeu la propietat style de l’element gràfic Rest per seleccionar silencis antics. Els estils de música antiga suportat són classical, neomensural i mensural.

L’exemple següent mostra aquests estils:

\set Score.skipBars = ##t \override Rest.style = #'mensural r\longa^"mensural" r\breve r1 r2 r4 r8 r16 s \break \override Rest.style = #'neomensural r\longa^"neomensural" r\breve r1 r2 r4 r8 r16

No hi ha silencis de fusa i semifusa específics per als estils mensural ni neo-mensural. S’usen els silencis de l’estil predeterminat.

Vegeu també

Glossari musical: (music-glossary)mensural notation section ‘mensural notation’ in Glossari musical.

Referència de la notació: Silencis.

Fragments de codi: (snippets)Ancient notation section ‘Ancient notation’ in Fragments de codi.

Advertiments i problemes coneguts

El glif per al silenci de màxima a l’estil mensural és en realitat un silenci de longa perfecta; useu dos (o tres) silencis de longa per imprimir un silenci de màxima. Els silencis de longa no s’agrupen automàticament, per la qual cosa ha de fer-se manualment utilitzant silencis amb alçada determinada.

Alteracions i armadures de la música mensural

@translationof Mensural accidentals and key signatures

L’estil mensural ofereix uns símbols de sostingut i bemoll diferents dels de l’estil predeterminat. La notació mensural pràcticament mai no utilitzava el becaire: en el seu lloc, s’usava el sostingut o bemoll corresponent. Per exemple, un Si natural en la tonalitat de Fa major s’indicaria amb un sostingut. Tanmateix, si se sol·licita explícitament, el símbol de becaire s’extrau de l’estil vaticana.

L’estil de les alteracions i de l’armadura de la tonalitat es controlen a través de la propietat glyph-name-alist dels elements gràfics Accidental i KeySignature, respectivament; per exemple:

\override Staff.Accidental.glyph-name-alist =
  #alteration-mensural-glyph-name-alist

Vegeu també

Glossari musical: (music-glossary)mensural notation section ‘mensural notation’ in Glossari musical, (music-glossary)Pitch names section ‘Pitch names’ in Glossari musical, (music-glossary)accidental section ‘accidental’ in Glossari musical, (music-glossary)key signature section ‘key signature’ in Glossari musical.

Referència de la notació: Altures, Alteracions accidentals, Alteracions accidentals automàtiques, Armadura de la tonalitat.

Referència de funcionament intern: (internals)KeySignature section ‘KeySignature’ in Referència de funcionament intern.

Alteracions d’anotació (musica ficta)

@translationof Annotational accidentals (musica ficta)

En la música europea de fins aproximadament 1600 s’esperava dels cantants que alteressin cromàticament certes notes segons la seva pròpia iniciativa i d’acord a certes regles. Això rep el nom de musica ficta. En les transcripcions modernes, aquestes alteracions accidentals s’imprimeixen normalment a sobre de la nota.

Aquestes alteracions suggerides tenen suport, i es poden activar establint suggestAccidentals al valor vertader.

\relative {
  fis' gis
  \set suggestAccidentals = ##t
  ais bis
}

Això farà que es tractin totes las alteracions següents com musica ficta fins que es desactivi amb \set suggestAccidentals = ##f. Una forma més pràctica és usar \once \set suggestAccidentals = ##t, que pot fins i tot definir-se com una forma breu molt convenient:

ficta = { \once \set suggestAccidentals = ##t } \score { \relative \new MensuralVoice { \once \set suggestAccidentals = ##t bes'4 a2 g2 \ficta fis8 \ficta e! fis2 g1 } }

Vegeu també

Referència de funcionament intern: (internals)Accidental_engraver section ‘Accidental_engraver’ in Referència de funcionament intern, (internals)AccidentalSuggestion section ‘AccidentalSuggestion’ in Referència de funcionament intern.

Lligadures mensurals blanques

@translationof White mensural ligatures

Les lligadures mensurals blanques tenen suport de forma limitada.

Per gravar lligadures mensurals blanques, en el bloc layout o de disseny de pàgina reemplaci el gravador Ligature_bracket_engraver pel gravador Mensural_ligature_engraver en el context Voice:

\layout {
  \context {
    \Voice
    \remove "Ligature_bracket_engraver"
    \consists "Mensural_ligature_engraver"
  }
}

No hi ha cap llenguatge d’entrada addicional per descriure la forma de la lligadura mensural blanca. Mes bé, le forma es determina exclusivament a partir de l’alçada i duració de las notes compreses. Si bé aquest enfoc podria fer que un usuari amb poca experiència trigués un temps d’acostumar-se a ell, té el gran avantatge que tota la informació musical de la lligadura es coneix internament. Això no es requereix sols per a una sola MIDI correcta, sinó que també permet la transcripció automàtica de les lligadures.

El alguns llocs, dues notes consecutives es poden representar bé com dos quadrats, bé amb una paral·lelogram oblic (forma de flexa). En aquests casos la forma per defecte és dos quadrats, però pot caldre una flexa establint la propietat ligature-flexa de la segunda cap. La longitud de una flexa es pot fixar mitjançant la propietat flexa-width del cap.

Por exemple:

\score { \relative { \set Score.timing = ##f \set Score.defaultBarType = "-" \override NoteHead.style = #'petrucci \override Staff.TimeSignature.style = #'mensural \clef "petrucci-g" \[ c''\maxima g \] \[ d'\longa \override NoteHead.ligature-flexa = ##t \once \override NoteHead.flexa-width = #3.2 c\breve f e d \] \[ c\maxima d\longa \] \[ e1 a, g\breve \] } \layout { \context { \Voice \remove "Ligature_bracket_engraver" \consists "Mensural_ligature_engraver" } } }

Si no es substitueix el gravador Ligature_bracket_engraver pel Mensural_ligature_engraver, la mateixa música presenta l’aparença següent:

Vegeu també

Glossari musical: (music-glossary)ligature section ‘ligature’ in Glossari musical.

Referència de la notació: Lligadures de neumes quadrats gregorians, Lligadures.

Advertiments i problemes coneguts

L’espaiat horitzontal de les lligadures pot ser una mica pobre. Les alteracions accidentals poden col·lisionar amb les notes prèvies.

2.9.4 Gravat del cant gregorià

@translationof Typesetting Gregorian chant

En gravar una peça de notació de cant gregorià, el gravador Vaticana_ligature_engraver tria automàticament el cap adequat de les figures, de manera que no cal establir explícitament l’estil dels caps. Malgrat això es pot establir l’estil dels caps, per exemple: a vaticana_punctum per produir neumes de punctum. De forma semblant, el gravador Mensural_ligature_engraver construeix lligadures mensurals automàticament. Consulteu Lligadures per veure com funcionen els gravadors de lligadures.

Vegeu també

Glossari musical: (music-glossary)ligature section ‘ligature’ in Glossari musical.

Referència de la notació: Lligadures mensurals blanques, Lligadures.

Contextos del cant gregorià

@translationof Gregorian chant contexts

El context predefinit de veu VaticanaVoice i el de pauta VaticanaStaff es pot utilitzar per gravar una peça de cant gregorià a l’estil de la Editio Vaticana. Aquests contextos estableixen totes les propietats rellevants dels contextos i dels objectes gràfics a uns valors inicials adequats, de manera que podeu començar de seguida a escriure el cant mateix, com ho demostra el fragment següent:

\include "gregorian.ly" \score { << \new VaticanaVoice = "cantus" { \[ c'\melisma c' \flexa a \] \[ a \flexa \deminutum g\melismaEnd \] f \divisioMinima \[ f\melisma \pes a c' c' \pes d'\melismaEnd \] c' \divisioMinima \break \[ c'\melisma c' \flexa a \] \[ a \flexa \deminutum g\melismaEnd \] f \divisioMinima } \new Lyrics \lyricsto "cantus" { San- ctus, San- ctus, San- ctus } >> }

Claus de cant gregorià

@translationof Gregorian clefs

La taula següent mostra totes les claus gregorianes amb suport mitjançant l’ordre \clef. Algunes de les claus usen el mateix glif, però es diferencien sols en la línia on s’imprimeixen. En aquests casos, per enumerar aquestes claus s’usa un número a continuació del nom de la clau, comptant des de la línia inferior. Encara es pot forçar manualment la composició tipogràfica d’un glif de clau sobre una línia arbitrària, com es descriu a Clau. La nota que s’imprimeix a la dreta junt a cada un de les claus en la columna dels exemples, denota el Do central (c') respectes a aquesta clau.

Vegeu també

Glossari musical: (music-glossary)clef section ‘clef’ in Glossari musical.

Referència de la notació: Clau.

Alteracions i armadures de cant gregorià

@translationof Gregorian accidentals and key signatures

Hi ha disponibles les alteracions dels tres estils gregorians:

Com es veu a l’exemple, cada estil no té suport per a totes les alteracions. En intentar accedir a una alteració que no tingui suport, el LilyPond canvia a un estil diferent.

L’estil de les alteracions i les armadures de tonalitat es controla mitjanant la propietat glyph-name-alist dels grobs (objectes gràfics) (internals)Accidental section ‘Accidental’ in Referència de funcionament intern i (internals)KeySignature section ‘KeySignature’ in Referència de funcionament intern, respectivament; per exemple:

\override Staff.Accidental.glyph-name-alist =
  #alteration-mensural-glyph-name-alist

Vegeu també

Glossari musical: (music-glossary)accidental section ‘accidental’ in Glossari musical, (music-glossary)key signature section ‘key signature’ in Glossari musical.

Referència de la notació: Altures, Alteracions accidentals, Alteracions accidentals automàtiques, Armadura de la tonalitat.

Referència de funcionament intern: (internals)KeySignature section ‘KeySignature’ in Referència de funcionament intern.

Divisiones

@translationof Divisiones

En la notació del cant gregorià no hi ha silencis, sinó Divisiones.

Una divisio (en plural: divisiones, que en llatí significa ‘divisió’) és un símbol del context del pentagrama que s’usa per estructurar la música gregoriana en frases i seccions. El significat musical de divisio minima, divisio maior i divisio maxima es podrien caracteritzar com una pausa curta, mitjana i llarga (respectivament), quelcom així com les marques de respiració de Marques de respiració. El signe de finalis no sols marca el final d’un cant, sinó que s’usa també sovint dins d’un únic cant antifonal o responsorial per marcar el final de cada un de les seccions.

Per usar divisiones, incloeu el fitxer ‘gregorian.ly’. Conté definicions que podreu aplicar simplement escrivint \divisioMinima, \divisioMaior, \divisioMaxima y \finalis als llocs adequats de l’entrada. Algunes edicions usen virgula o caesura en comptes de divisio minima. Per això, ‘gregorian.ly’ defineix també les ordres \virgula i \caesura.

Instruccions predefinides

\virgula, \caesura, \divisioMinima, \divisioMaior, \divisioMaxima, \finalis.

Vegeu també

Glossari musical: (music-glossary)caesura section ‘caesura’ in Glossari musical, (music-glossary)divisio section ‘divisio’ in Glossari musical.

Referència de la notació: Marques de respiració.

Fitxers d’inici: ‘ly/gregorian.ly’.

Articulacions del cant gregorià

@translationof Gregorian articulation signs

A més dels signes d’articulació estàndard que es descriuen a la secció Articulacions i ornaments, es proveeixen signes d’articulació dissenyats específicament per utilitzar-los amb la notació a l’estil de l’Editio Vaticana.

\include "gregorian.ly" \score { \new VaticanaVoice { \override TextScript.font-family = #'typewriter \override TextScript.font-shape = #'upright \override Script.padding = #-0.1 a\ictus_"ictus " \bar "" \break a\circulus_"circulus " \bar "" \break a\semicirculus_"semicirculus " \bar "" \break a\accentus_"accentus " \bar "" \break \[ a_"episema" \episemInitium \pes b \flexa a b \episemFinis \flexa a \] } }

Vegeu també

Referència de la notació: Articulacions i ornaments.

Fragments de codi: (snippets)Ancient notation section ‘Ancient notation’ in Fragments de codi.

Referència de funcionament intern: (internals)Episema section ‘Episema’ in Referència de funcionament intern, (internals)EpisemaEvent section ‘EpisemaEvent’ in Referència de funcionament intern, (internals)Episema_engraver section ‘Episema_engraver’ in Referència de funcionament intern, (internals)Script section ‘Script’ in Referència de funcionament intern, (internals)ScriptEvent section ‘ScriptEvent’ in Referència de funcionament intern, (internals)Script_engraver section ‘Script_engraver’ in Referència de funcionament intern.

Advertiments i problemes coneguts

Certes articulacions es col·loquen massa a prop verticalment dels caps de nota corresponents.

Punts de augmentació (morae)

@translationof Augmentum dots (morae)

Els punts d’augmentació, anomenats també morae, s’escriuen amb la funció musical \augmentum. Observeu que \augmentum està programat com una funció musical unària i no com un prefix de cap. S’aplica sols a l’expressió musical que segueix immediatament. És a dir, \augmentum \virga c no tindrà cap efecte visible. En el seu lloc, escriviu \virga \augmentum c o \augmentum {\virga c}. Tingueu en compte també que podeu escriure \augmentum {a g} com abreviatura de \augmentum a \augmentum g.

\include "gregorian.ly" \score { \new VaticanaVoice { \[ \augmentum a \flexa \augmentum g \] \augmentum g } }

Vegeu també

Referència de la notació: Marques de respiració.

Referència de funcionament intern: (internals)BreathingSign section ‘BreathingSign’ in Referència de funcionament intern.

Fragments de codi: (snippets)Ancient notation section ‘Ancient notation’ in Fragments de codi.

Lligadures de neumes quadrats gregorians

@translationof Gregorian square neume ligatures

La notació de neumes quadrats gregorians té suport de forma limitada (seguint l’estil de l’Editio Vaticana). El nucli principal del conjunt de les lligadures ja es poden gravar, però encara falten aspectes essencials per a una composició tipogràfica seriosa, com (entre d’altres) l’alineació horitzontal de diverses lligadures, l’alineació de la lletra i una gestió correcta de les alteracions accidentals.

El suport dels neumes gregorians s’habilita per mitja de la inclusió amb \include del fitxer ‘gregorian.ly’ al principi del fitxer. Això fa que estiguin disponibles algunes ordres addicionals per produir els símbols dels neumes que s’usen a la notació del cant pla.

Els caps de les notes es poden modificar i/o unir.

• La forma del cap es pot modificar precedint el nom de la nota amb qualssevol de les ordres següents: \virga, \stropha, \inclinatum, \auctum, \descendens, \ascendens, \oriscus, \quilisma, \deminutum, \cavum, \linea.
• Parlant amb propietat (és a dir, notes unides) les lligadures es produeixen escrivint una de les ordres d’unió \pes o \flexa, per al moviment ascendent i descendent, respectivament, intercalades entre les notes que s’han d’unir.

Una nota sense modificacions produeix un punctum. Tots els altres neumes, fins i tot d’una nota amb forma diferent com la virga, es consideren en principi com lligadures i per això s’han d’escriure dins de \[…\].

Neumes d’una nota:

• El punctum és la forma bàsica de nota (en l’estil Vaticana: un quadrat amb una lleugera curvatura a mode d’excel·lència tipogràfica). A més del punctum normal, estan el punctum inclinatum, oblic, produït amb el prefix \inclinatum. El punctum normal es pot modificar amb \cavum, que produeix una nota buida, \linea, que traça línies verticals a ambdós costats de la nota.
• La virga té una plica descendent al costat dret. Es produeix mitjançant el modificador \virga.

Lligadures

A diferència de gairebé tots el altres sistemes de notació de neumes, l’aspecte tipogràfic de les lligadures no està determinat directament per les ordres d’entrada, sinó que segueix unes convencions que depenen del significat musical. Per exemple, una lligadura de tres notes amb la forma musical baix-alt-baix, com \[ a \pes b \flexa g \], produeix un Torculus que consisteix en tres caps de Punctum, mentre que la forma alt-baix-alt, com \[ a \flexa g \pes b \], produeix un Porrectus cma una forma de flexa corbada i un sol cap de Punctum. No hi ha cap ordre per gravar explícitament la forma de flexa corbada; la decisió de quan gravar una forma de flexa corbada està basada en l’entrada musical. La idea d’aquest enfoc és separar els aspectes musicals de l’entrada, de l’estil de notació de la sortida. D’aquesta forma, la mateixa entrada es pot reutilitzar per gravar la mateixa música en un estil diferent de notació de cant gregorià.

Neumes liquats

Un altra categoria fonamental de notes al cant gregorià és la dels anomenats neumes liquats. Es fan servir sota certes circumstàncies al final d’una síl·laba que acaba en una lletra ‘liquada’, és a dir, sonores que poden tenir una altura tonal, (nasals, l, r, v, j, i els seus diftongs equivalents). Així, els neumes liquats mai no s’utilitzen aïlladament (tot i que es poden produir alguns d’ells), i sempre estan al final d’una lligadura. Els neumes liquats es representen gràficament de dues formes diferents més o menys intercanviables: amb una nota petita o ‘girant’ la nota principal cap a dalt o cap a baix. La primera forma es produeix fent un pes o una flexa normals i modificant la forma de la segona nota: \[ a \pes \deminutum b \] , mentre que la segona es fa modificant la forma d’un neuma d’una nota amb \auctum i un dels generadors de direcció \descendens o \ascendens, per exemple \[ \auctum \descendens a \] .

Símbols especials

Hi ha una tercera categoria de símbols que es fan a partir d’un petit nombre de símbols que tenen un significat especial (que, per cert, gairebé sempre es coneixen sols vagament): el quilisma, el oriscus i el strophicus. Tots ells es produeixen anteposant el nom de la nota el modificador corresponent , \quilisma, \oriscus o \stropha.

Dins dels delimitadors de lligadures \[ i \], es poden acumular pràcticament qualsevol quantitat de caps de nota per formar una sola lligadura, i els prefixos de cap com \pes, \flexa, \virga, \inclinatum, etc. es poden barrejar lliurament. L’ús del conjunt de regles que subjau a la construcció de lligadures a la taula anterior està consegüentment extrapolada. D’aquesta manera es poden crear un numero infinit de lligadures diferents.

Observeu que l’ús d’aquests símbols a la pròpia música segueix certes regles que el LilyPond no comprova. Per exemple, el quilisma sempre és la nota intermèdia d’una lligadura ascendent, i sol caure sobre un interval de semitò, però és perfectament possible, si bé incorrecte, fer un quilisma d’una nota.

A més dels símbols de nota, el fitxer ‘gregorian.ly’ defineix també les ordres \versus, \responsum, \ij, \iij, \IJ i \IIJ, que produeixen els caràcters corresponents, per exemple per utilitzar-los a la lletra, com marques de secció, etc. Aquestes ordres utilitzen caràcters d’Unicode especials i sols funcionen si s’usa un tipus de lletra que els suportin.

La taula següent mostra un conjunt limitat, però representatiu, de lligadures gregorianes, junt amb fragments de codi que les produeixen. La taula està basada en la taula de neumes estesos del segon volum de l’Antiphonale Romanum (Liber Hymnarius), publicat el 1983 pels monjos de Solesmes. La primera columna dóna el nom de la lligadura, amb la forma principal en tipus negreta i les formes liquades en cursiva. La tercera forma mostra el fragment de codi que produeix aquesta lligadura, utilitzant Sol, La i Si com altures d’exemple.

Neumes d’una nota

Ligaduras de dos notas

Lligadures de diverses notes

Símbols especials

Instruccions predefinides

Els següents prefixos de cap tenen suport: \virga, \stropha, \inclinatum, \auctum, \descendens, \ascendens, \oriscus, \quilisma, \deminutum, \cavum, \linea.

Es poden acumular els prefixos de cap, tot i que amb certes restriccions. Per exemple, es poden aplicar \descendens o \ascendens a una cap, però no els dos al mateix cap.

Es poden lligar dos caps adjacents amb les ordres infixes \pes i \flexa per a una línia melòdica ascendent i descendent, respectivament.

Utilitzeu la funció musical unària \augmentum per afegir punts d’augmentum.

Vegeu també

Glossari musical: (music-glossary)ligature section ‘ligature’ in Glossari musical.

Referència de la notació: Lligadures de neumes quadrats gregorians, Lligadures mensurals blanques, Lligadures.

Advertiments i problemes coneguts

Quan apareix un punt de \augmentum al final de l’última pauta dins d’una lligadura, a vegades es posiciona amb defecte en el sentit vertial. Per evitar aquest problema, escriviu una nota addicional de salt (per exempe s8) com a última nota de la pauta.

\augmentum hauria d’estar implementat com un prefix de cap en comptes d’una funció musical unària, de forma que \augmentum es pogués barrejar amb els prefixos de cap en un ordre arbitrari.

2.9.5 Gravat del cant kievà en notació quadrada

@translationof Typesetting Kievan square notation

Contextos del cant kievà

@translationof Kievan contexts

De la mateixa manera que amb les notacions mensural i gregoriana, poden usar-se els contextos predefinitis KievanVoice i KievanStaff per gravar una peça en notació quadrada. Aquests contextos inicien totes les propietats de context necessàries als seus valors adequats, de manera que podem posar-nos a l’obra immediatament amb la introducció del propi cant:

% Paràmetres de tipus de lletra per al ciríl·lic \paper { #(define fonts (set-global-fonts #:roman "Linux Libertine O,serif" )) } \score { << \new KievanVoice = "melody" \relative c' { \cadenzaOn c4 c c c c2 b\longa \bar "k" } \new Lyrics \lyricsto "melody" { Го -- спо -- ди по -- ми -- луй. } >> }

Vegeu també

Glossari musical: (music-glossary)kievan notation section ‘kievan notation’ in Glossari musical.

Advertiments i problemes coneguts

El Lilypond dóna suport a la notació del cant kievà a l’estil sinodal, tal i com s’usava als cantorals impresos pel Sacre Sínode Rus a la dècada de 1910 i fa poc reimprès per la Casa de Publicacions del Patriarcat de Moscú. El LilyPond no dóna suport a les formes anteriors (menys corrents) de notació kievana que s’usaven a Galitzia per a la notació cant pla rutè.

Claus del cant kievà

@translationof Kievan clefs

A la notació kievana sols s’utilitza una clau (la clau Tse-fa-ut). S’utilitza per indicar la posició del Do:

\clef "kievan-do" \kievanOn c'

Vegeu també

Glossari musical: (music-glossary)kievan notation section ‘kievan notation’ in Glossari musical, (music-glossary)clef section ‘clef’ in Glossari musical.

Referència de la notació: Clau.

Notes del cant kievà

@translationof Kievan notes

Per a la notació quadrada del cant kievà, s’ha d’escollir l’estil apropiat per a la forma del cap de les notes i s’han de suprimir els corxets i les pliques. Això s’aconsegueix mitjançant una crida a la funció \kievanOn, que estableix les propietats adequades per al cap , plica i corxet de les notes. Un cop que les notes d’estil kievà ja no calen, poden revertir-se aquestes propietats cridant a la funció \kievanOff.

La nota fina del cant kievà, que sol anar al final d’una peça musical, pot seleccionar-se establint la duració al valor \longa. La marca kievana de recitatiu, utilitzada per indicar l’entonació de diverses síl·labes sobre una sola nota, es pot seleccionar establint la duració al valor\breve. El següent exemple mostra les diverses formes del cap de les notes del cant kievà:

\autoBeamOff \cadenzaOn \kievanOn b'1 b'2 b'4 b'8 b'\breve b'\longa \kievanOff b'2

Vegeu també

Glosario musical: (music-glossary)kievan notation section ‘kievan notation’ in Glossari musical, (music-glossary)note head section ‘note head’ in Glossari musical.

Referencia de la notació: Estils de caps de nota.

Advertiments i problemes coneguts

El LilyPond determina de forma automàtica s’ha de traçar la forma d’una nota amb la plica cap amunt o cap avall. Tanmateix, quan s’està gravant un cant de notació quadrada, és preceptiu que les pliques estiguin orientades en la mateixa direcció dins d’un melisma. Això pot fer-se manualment fixant la propietat direction de l’objecte Stem.

Alteracions accidentals del cant kievà

@translationof Kievan accidentals

L’estil kievan per a les alteracions accidentals se selecciona amb la propietat glyph-name-alist del grob Accidental. L’estil kievan proveeix uns signes de sostingut i de bemoll diferents de l’estil predeterminat. No existeix el becaire a la notació kievana. El símbol del sostingut no s’utilitza a la música sinodal però pot aparèixer en manuscrits més antics. S’ha inclòs principalment a efectes de compatibilitat.

\clef "kievan-do" \override Accidental.glyph-name-alist = #alteration-kievan-glyph-name-alist bes' dis'

Vegeu també

Glossari musical: (music-glossary)kievan notation section ‘kievan notation’ in Glossari musical, (music-glossary)accidental section ‘accidental’ in Glossari musical.

Referència de la notació: Alteracions accidentals, Alteracions accidentals automàtiques, El tipus de lletra Emmentaler.

Línies divisòries del cant kievà

@translationof Kievan bar line

Normalment es col·loca una figura decorativa al final d’una peça de notació kievana, que pot denominar-se com «doble barra final del cant kievà». Es pot invocar com \bar "k".

\kievanOn \clef "kievan-do" c' \bar "k"

Vegeu també

Barres de compàs, El tipus de lletra Emmentaler.

Melismes del cant kievà

@translationof Kievan melismata

Les notes que estan dins d’un melisma del cant kievà se solen col·locar a poca distància entre sí i cada melisma està separat dels altres per un espai buit. Això es fa per permetre al cantor la identificació ràpida de les estructures melòdiques del cant Znamenny. Al LilyPond, els melismes es tracten com lligadures i l’espaiat està implementat pel gravador Kievan_ligature_engraver.

Quan s’usen els contextos KievanVoice i KievanStaff, s’habilita el gravador Kievan_ligature_engraver de forma predeterminada. En altres contextos es pot invocar substituint el gravador Ligature_bracket_engraver per Kievan_ligature_engraver al bloc layout:

\layout {
  \context {
    \Voice
    \remove "Ligature_bracket_engraver"
    \consists "Kievan_ligature_engraver"
  }
}

L’espaiat entre les notes que estan dins d’una mateixa lligadura kievana pot controlar-se establint la propietat padding de KievanLigature. L’exemple següent mostra l’ús de les lligadures del cant kievà:

% Paràmetres de tipus de lletra per a ciríl·Lic \paper { #(define fonts (set-global-fonts #:roman "Linux Libertine O,serif" )) } \score { << \new KievanVoice = "melody" \relative c' { \cadenzaOn e2 \[ e4( d4 ) \] \[ c4( d e d ) \] e1 \bar "k" } \new Lyrics \lyricsto "melody" { Га -- врі -- и -- лу } >> }

Vegeu també

Glossari musical: (music-glossary)ligature section ‘ligature’ in Glossari musical.

Referència de la notació: Lligadures mensurals blanques, Lligadures de neumes quadrats gregorians, Lligadures.

Advertiments i problemes coneguts

L’espaiat horitzontal de les lligadures és mediocre.

2.9.6 Treball amb música antiga - escenaris i solucions

@translationof Working with ancient music—scenarios and solutions

El treball amb música antiga implica amb freqüència tasques addicionals que difereixen considerablement de la notació moderna per a la que es va dissenyar el LilyPond. A la resta d’aquesta secció es perfilen uns quants escenaris típics, amb suggeriments de solucions. Entre ells estan els següents:

• com fer incipits (o sigui, material a mode de prefaci que indica com era l’original) a les transcripcions modernes de música mensurals;
• com aconseguir el disseny Mensurstriche que s’usa amb freqüència per a les transcripcions modernes de música polifònica;
• com transcriure cant gregorià en notació moderna;
• com generar notació antiga i moderna a partir de la mateixa font.

Incipits

@translationof Incipits

En transcriure música mensural a la notació moderna, és costum posar una indicació de la forma en la qual apareixien en la versió original els silencis i la nota o notes inicials (fins i tot amb les claus originals). Això rep el nom de incipit. L’ordre \incipit usa el valor de indent del pentagrama principal per fixar l’espai horitzontal que ocupa l’incipit, i incipit-width per establir l’amplada del pentagrama del propi incipit.

\score { \new Staff << \new Voice = Tenor { \set Staff.instrumentName = "Tenor" \override Staff.InstrumentName.self-alignment-X = #RIGHT \incipit { \clef "mensural-c4" \key f \major r\breve r1 c'1 } \clef "treble_8" \key f \major R1 r2 c'2 | a4. c'8 } \new Lyrics \lyricsto Tenor { Cyn -- thia your } >> \layout { indent = 5\cm incipit-width = 3\cm } }

Advertiments i problemes coneguts

Observeu que s’ha de configurar el contingut de instrumentName dins de la música, perquè aparegui l’incipit. Si no voleu que aparegui cap nom per a l’instrument, utilitzeu \set Staff.instrumentName = "".

Disposició tipus «Mensurstriche»

@translationof Mensurstriche layout

Mensurstriche (‘línies de mensuració’) és el terme acceptat per a les barres de compàs que es tracen entre els pentagrames d’un sistema però no dins dels propis pentagrames. És una forma comuna de preservar l’aspecte visual de les duracions de l’original, és a dir, sense haver de dividir les notes sincopades a les barres de compàs, i al mateix temps oferir l’ajuda orientativa que proporcionen les barres de compàs.

The mensurstriche-layout where the bar lines do not show on the staves but between staves can be achieved with a StaffGroup instead of a ChoirStaff. The bar line on staves is blanked out using \hide.

global = { \hide Staff.BarLine s1 s % the final bar line is not interrupted \undo \hide Staff.BarLine \bar "|." } \new StaffGroup \relative c'' { << \new Staff { << \global { c1 c } >> } \new Staff { << \global { c c } >> } >> }

Transcripció de cant gregorià

@translationof Transcribing Gregorian chant

El cant gregorià es pot transcriure a notació moderna amb certs ajustaments senzills.

Pliques. Totes les pliques es poden eliminar d’un cop retirant el gravador Stem_engraver del context de veu:

\layout {
  …
  \context {
    \Voice
      \remove "Stem_engraver"
  }
}

Compàs. Per al cant no mesurat, hi ha diverses alternatives.

Es pot eliminar el gravador Time_signature_engraver del context de Staff sense cap efecte secundari negatiu. L’alternativa, que és fer transparent la indicació de compàs, deixa un espai en blanc a la partitura, atès que indicació invisible segueix ocupant un espai.

En molts casos dóna un bon resultat \set Score.timing = ##f. Una altra alternativa és utilitzar \cadenzaOn i \cadenzaOff.

Per treure les barres de compàs, l’enfoc radical consisteix de retirar (mitjançant l’ordre \remove) el gravador Bar_engraver del context de pentagrama Staff. Un cop més, en comptes d’això podem usar \hide BarLine si cal ocasionalment una barra de compàs.

Un tipus de transcripció molt comuna és el cant de recitatiu, en el qual la nota repetida s’indica amb una breu. Es pot treballar el text del recitatiu de dues maneres. Podem posar-lo com una sola síl·laba alineada per l’esquerra:

\include "gregorian.ly"
chant = \relative {
  \clef "G_8"
  c'\breve c4 b4 a c2 c4  \divisioMaior
  c\breve c4 c f, f \finalis
}

verba = \lyricmode {
  \once \override LyricText.self-alignment-X = #-1
  "Noctem quietam et" fi -- nem per -- fec -- tum
  \once \override LyricText.self-alignment-X = #-1
  "concedat nobis Dominus" om -- ni -- po -- tens.
}
\score {
  \new Staff <<
  \new Voice = "melody" \chant
  \new Lyrics = "one" \lyricsto melody \verba
  >>
  \layout {
    \context {
      \Staff
      \remove "Time_signature_engraver"
      \remove "Bar_engraver"
    }
    \context {
      \Voice
      \remove "Stem_engraver"
    }
  }
}

Això funciona bé en la mesura en què el text no contingui un salt de línia. Si és el cas, una alternativa seria afegir notes ocultes a la partitura, en combinació amb canvis en la visibilitat de les pliques:

En certs estils de transcripció, s’usen pliques de forma ocasional, per exemple per indicar la transició a partir d’un recitatiu monotònic a un gest melòdic fix. En aquests casos podem usar bé \hide Stem o bé \override Stem.length = #0 enlloc d’eliminar el gravador Stem_engraver amb \remove, i restaurar la plica amb el corresponent \undo \hide Stem.

\include "gregorian.ly"
chant = \relative {
  \clef "G_8"
  \set Score.timing = ##f
  \hide Stem
  c'\breve \hide NoteHead  c c c c c
  \undo \hide NoteHead
  \undo \hide Stem \stemUp c4 b4 a
  \hide Stem c2 c4  \divisioMaior
  c\breve \hide NoteHead c c c c c c c
  \undo \hide NoteHead c4 c f, f \finalis
}

verba = \lyricmode {
  No -- ctem qui -- e -- tam et fi -- nem per -- fec -- tum
  con -- ce -- dat no -- bis Do -- mi -- nus om -- ni -- po -- tens.
}

\score {
  \new Staff <<
    \new Voice = "melody" \chant
    \new Lyrics \lyricsto "melody" \verba
  >>
  \layout {
    \context {
      \Staff
      \remove "Time_signature_engraver"
      \hide BarLine
    }
  }
}

Una altra situació és la transcripció de cants neumàtics o melismàtics, és a dir, cants amb un número variable de notes en cada síl·laba. En aquest cas, podem establir els grups de síl·labes clarament separats, normalment també les subdivisions d’un melisma major. Una forma d’aconseguir-lo és usar un \time fix, per exemple 1/4, i deixar que cada síl·laba o grup de notes ompli un d’aquests compassos, amb l’ajuda de grups de valoració especial o duracions més breus. Si les línies divisòries i totes les altres indicacions rítmiques es fan transparents, i l’espai que rodeja les línies divisòries s’augmenta, es proporciona una representació acceptable de l’original, en notació moderna.

Per evitar que les síl·labes de diferent amplada (com “-ri” i “-rum”) disposin els grups de notes de les síl·labes de forma irregular, es pot ajustar la propietat 'X-extent de l’objecte LyricText a un valor fix. Una altra forma més enutjosa seria afegir les síl·labes com elements de \markup. Si calen més ajustos posteriorment, això es pot fer fàcilment amb ‘notas’ s.

spiritus = \relative { \time 1/4 \override Lyrics.LyricText.X-extent = #'(0 . 3) d'4 \tuplet 3/2 { f8 a g } g a a4 g f8 e d4 f8 g g8 d f g a g f4 g8 a a4 s \tuplet 3/2 { g8 f d } e f g a g4 } spirLyr = \lyricmode { Spi -- ri -- _ _ tus _ Do -- mi -- ni _ re -- ple -- _ vit _ or -- _ bem _ ter -- ra -- _ rum, al -- _ _ le -- _ lu -- _ ia. } \score { \new Staff << \new Voice = "chant" \spiritus \new Lyrics = "one" \lyricsto "chant" \spirLyr >> \layout { \context { \Staff \remove "Time_signature_engraver" \override BarLine.X-extent = #'(-1 . 1) \hide Stem \hide Beam \hide BarLine \hide TupletNumber } } }

Antiga i moderna des de la mateixa font

@translationof Ancient and modern from one source

Using tags to produce mensural and modern music from the same source

By using tags, it’s possible to use the same music to produce both mensural and modern music. In this snippet, a function menrest is introduced, allowing mensural rests to be pitched as in the original, but with modern rests in the standard staff position. Tags are used to produce different types of bar line at the end of the music, but tags can also be used where other differences are needed: for example using “whole measure rests” (R1, R\breve etc.) in modern music, but normal rests (r1, r\breve, etc.) in the mensural version. Note that converting mensural music to its modern equivalent is usually referred to as transcription.

menrest = #(define-music-function (note) (ly:music?) #{ \tag #'mens $(make-music 'RestEvent note) \tag #'mod $(make-music 'RestEvent note 'pitch '()) #}) MensStyle = { \autoBeamOff \override NoteHead.style = #'petrucci \override Score.BarNumber.transparent = ##t \override Stem.neutral-direction = #up } finalis = { \once \override BreathingSign.stencil = #ly:breathing-sign::finalis \once \override BreathingSign.Y-offset = #0 \once \override BreathingSign.minimum-X-extent = #'(-1.0 . 0.0) \once \override BreathingSign.minimum-Y-extent = #'(-2.5 . 2.5) \breathe } Music = \relative c'' { \set Score.tempoHideNote = ##t \key f \major \time 4/4 g1 d'2 \menrest bes4 bes2 a2 r4 g4 fis2. \tag #'mens { \finalis } \tag #'mod { \bar "||" } } MenLyr = \lyricmode { So farre, deere life, deare life } ModLyr = \lyricmode { So far, dear life, dear life } \score { \keepWithTag #'mens { << \new MensuralStaff { \new MensuralVoice = Cantus \clef "mensural-c1" \MensStyle \Music } \new Lyrics \lyricsto Cantus \MenLyr >> } } \score { \keepWithTag #'mod { \new ChoirStaff << \new Staff { \new Voice = Sop \with { \remove "Note_heads_engraver" \consists "Completion_heads_engraver" \remove "Rest_engraver" \consists "Completion_rest_engraver" } { \shiftDurations #1 #0 { \autoBeamOff \Music } } } \new Lyrics \lyricsto Sop \ModLyr >> } }

Marcatge editorial

@translationof Editorial markings

Continuarà...

>

This document was generated by gub on Juliol 13, 2020 using texi2html 1.82.

Altres idiomes: English, deutsch, español, français, italiano, 日本語.
Quant a la selecció automàtica de la llengua.