| [ < ] | [ > ] | [ << ] | [ Amunt ] | [ >> ] | [Part superior] | [Continguts] | [Índex] | [ ? ] |
@translationof Chord notation
Els acords es poden escriure al mode d’acords, que reconeix algunes convencions europees tradicionals de nomenclatura d’acords. També es poden imprimir els noms dels acords. A més a més es pot imprimir notació de baix xifrat.
| 2.7.1 Mode d’acords | ||
| 2.7.2 Impressió dels acords | ||
| 2.7.3 Baix xifrat |
| [ < ] | [ > ] | [ << ] | [ Amunt ] | [ >> ] | [Part superior] | [Continguts] | [Índex] | [ ? ] |
@translationof Chord mode
Per introduir acords s’utilitza el mode d’acords. S’usa un indicador de l’estructura de l’acord enlloc de l’alçada de les seves notes.
| Panoràmica del mode d’acords | ||
| Acords més usuals | ||
| Acords estesos i alterats |
| [ < ] | [ > ] | [ << ] | [ Amunt ] | [ >> ] | [Part superior] | [Continguts] | [Índex] | [ ? ] |
@translationof Chord mode overview
Els acords es poden escriure com a música simultània, com s’explica a Notes a un acord.
També es poden escriure els acords al “mode d’acords”, que és un mode d’entrada que se centra en les estructures dels acords dins de la música europea tradicional (on es coneix com «xifrat americà») més que en les notes concretes. Això és molt pràctic per als que estan familiaritzats amb la utilització de noms per descriure els acords. Hi ha més informació sobre els diferents modes d’entrada a Modes d’entrada.
\chordmode { c1 g a g c }
Els acords escrits amb el mode d’acords són elements musicals, i
es poden transposar igual que els acords escrits mitjançant
construccions de música simultània. El \chordmode és
absolut, \relativa no té cap efecte sobre els blocs
\chordmode. Tanmateix, dins de \chordmode les
alçades absolutes són una octava més agudes que al mode de notes.
Es poden barrejar els modes d’acord i de nota a la música seqüencial:
\relative { <c' e g>2 <g b d> \chordmode { c2 f } <c e g>2 <g' b d> \chordmode { f2 g } }
Glossari musical: (music-glossary)chord section ‘chord’ in Glossari musical.
Referència de la notació: Notes a un acord, Modes d’entrada.
Fragments de codi: (snippets)Chords section ‘Chords’ in Fragments de codi.
No es poden usar les abreviatures predefinides d’articulacions i adorns sobre notes dins del mode d’acords; vegeu Articulacions i ornaments.
| [ < ] | [ > ] | [ << ] | [ Amunt ] | [ >> ] | [Part superior] | [Continguts] | [Índex] | [ ? ] |
@translationof Common chords
Les triades majors s’introdueixen escrivint la fonamental i una duració opcional:
\chordmode { c2 f4 g }
Las tríades menors augmentades i disminuïdes s’escriuen posant
: i una cadena modificadora de variant després de la
duració:
\chordmode { c2:m f4:aug g:dim }
Es poden crear acords de sèptima:
\chordmode { c1:7 c:m7 c:maj7 c:dim7 c:aug7 }
La taula que es veu més avall mostra l’efecte dels modificadors de variant sobre els acords de tríada i de sèptima. La sèptima afegida de forma predeterminada als acords és menor, cosa que fa de l’acord de sèptima dominant l’acord bàsic de sèptima. Totes les alteracions es consideren en relació amb la sèptima dominant. Hi ha una taula més completa on apareixen els usos dels modificadors a Modificadors d’acord més usuals.
| Modificador | Acció | Exemple |
| Cap | Acció predeterminada; produeix una triada major. | |
| m, m7 | Acord menor. Aquest modificador baixa la tercera. | |
| dim, dim7 | Acorde disminuït. Aquest modificador baixa la tercera, la quinta i, si existeix, la sèptima. | |
| aug | Acord augmentat. Aquest modificador puja la quinta. | |
| maj, maj7 | Acord de sèptima major. Aquest modificador afegeix una sèptima
elevada. El 7 que segueix a maj és opcional. NO
utilitzeu aquest modificador per crear una triada major. |
Referència de la notació: Modificadors d’acord més usuals, Acords estesos i alterats.
Fragments de codi: (snippets)Chords section ‘Chords’ in Fragments de codi.
Sols es pot usar un modificador per a cada acord, normalment sobre la nota més aguda de l’acord. Els acords amb més d’un modificador es processen sense produir errors ni advertiments, però el resultat és imprescindible. Els acords que no es poden aconseguir amb un sols modificador s’han d’alterar en les seves notes individuals com es descriu a Acords estesos i alterats.
| [ < ] | [ > ] | [ << ] | [ Amunt ] | [ >> ] | [Part superior] | [Continguts] | [Índex] | [ ? ] |
@translationof Extended and altered chords
Es poden crear estructures d’acord de complexitat arbitrària dins del mode d’acords. Es pot usar la cadena modificadora per estendre un acord, afegir o treure notes, pujar o baixar notes de l’acord i afegir un baix diferent o crear una inversió.
El primer número que segueix al : es considera que és
l’àmbit de l’acord. L’acord es construeix seqüencialment afegint
terceres a la fonamental fins que s’assoleix el nombre
especificat. Observeu que la sèptima afegida com a part d’un
acord estès és la sèptima menor, no major. Si l’àmbit no és una
tercera (per exemple 6), s’afegeixen terceres fina la tercera més
alta inferior a l’àmbit, i després s’afegeix la nota de l’àmbit.
El valor més gran possible per a l’àmbit és 13. Qualsevol valor
més gran s’interpreta com a 13.
\chordmode { c1:2 c:3 c:4 c:5 c1:6 c:7 c:8 c:9 c1:10 c:11 c:12 c:13 c1:14 }
Com a excepció especial, c:5 produeix un ‘power chord’,
que té sols la fonamental i la quinta.
Atès que una onzena sense alteració no sona bé quan es combina a
una tresena sense alteració, s’elimina l’onzena dels acords de
:13 (a no ser que s’afegeixi explícitament).
\chordmode { c1:13 c:13.11 c:m13 }
Es poden afegir notes individuals a un acord. Les addicions
segueixen l’àmbit i van prefixades per un punt (.). La
sèptima normal que s’afegeix a un acord és la sèptima menor, no
major.
\chordmode { c1:3.5.6 c:3.7.8 c:3.6.13 }
Les notes afegides poden set tan agudes com desitgeu.
\chordmode { c4:3.5.15 c:3.5.20 c:3.5.25 c:3.5.30 }
Les notes afegides als acords es poden alterar mitjançant l’edició
dels sufixos - o + al número. Per alterar una nota
que s’ha inclòs automàticament com a part de l’estructura bàsica
de l’acord, afegiu-la com una nota alterada.
\chordmode { c1:7+ c:5+.3- c:3-.5-.7- }
Una nota que es vol suprimir d’un acord indica dins de la cadena
modificadora prefixant-la amb un accent circumflex ^. Sols
es permet una supressió amb ^ dentro d’una cadena
modificadora.
\chordmode { c1^3 c:7^5 c:9^3 c:9^3.5 c:13.11^3.7 }
Es pot afegir el modificador sus a la cadena modificadora
per crear acords suspensos. Això elimina la tercera de l’acord.
Escriviu o bé 2 o bé 4 per afegir la segona o la
quarta a l’acord, respectivament. Quan sus va seguit d’una
segona a una quarta, és equivalemtn a ^3, i en cas contrari
a sus4, és a dir, 5.4.
\chordmode { c1:sus c:sus2 c:sus4 c:5.4 }
Es poden modificar les inversions (col·locar al baix una nota
diferent de la fonamental de l’acord) i notes de baix afegides
mitjançant l’addició de /nota a l’acord.
\chordmode { c'1 c'/e c'/f }
Es pot afegir una nota del baix que forma part de l’acord, enlloc
moure-la per efecte d’una inversió, mitjançant l’ús de
/+nota.
\chordmode { c'1 c'/g c'/+e }
Els modificadors d’acord que es poden fer servir per produir una àmplia varietat d’acords estàndard es mostren a Modificadors d’acord més usuals.
Referencia de la notación: Modificadors d’acord més usuals.
Fragments de codi: (snippets)Chords section ‘Chords’ in Fragments de codi.
Cada not sols pot estar present a l’acord un sol cop. El que
segueix produeix simplement l’acord augmentat, perquè 5+
s’interpreta en últim lloc.
\chordmode { c1:3.5.5-.5+ }
| [ < ] | [ > ] | [ << ] | [ Amunt ] | [ >> ] | [Part superior] | [Continguts] | [Índex] | [ ? ] |
@translationof Displaying chords
Els acords es poden imprimir pel seu nom, a més de la impressió estàndard com a notes sobre un pentagrama.
| Impressió dels noms d’acord | ||
| Noms d’acord personalitzats |
| [ < ] | [ > ] | [ << ] | [ Amunt ] | [ >> ] | [Part superior] | [Continguts] | [Índex] | [ ? ] |
@translationof Printing chord names
El noms d’acord s’imprimeixen dins del context
ChordNames:
\new ChordNames { \chordmode { c2 f4. g8 } }
Els acords es poden escriure com a notes simultànies o a través de l’ús del mode d’acords. El nom d’acord que s’imprimeix és el mateix independentment del mode d’entrada, a no ser que hi hagi inversions o baixos afegits:
chordmusic = \relative { <c' e g>2 <f bes c> <f c' e g>1 \chordmode { c2 f:sus4 c1:/f } } << \new ChordNames { \chordmusic } { \chordmusic } >>
Els silencis passats a un context ChordNames fan que
s’imprimeixi l’element de marcatge noChordSymbol (símbol de
N.C., Sense Acord).
<< \new ChordNames \chordmode { c1 r1 g1 c1 } \chordmode { c1 r1 g1 c1 } >>
\chords { … } és una forma abreujada d’escriure
\new ChordNames \chordmode { … }.
\chords { c2 f4.:m g8:maj7 }
\new ChordNames { \chordmode { c2 f4.:m g8:maj7 } }
Showing chords at changes
By default, every chord entered is printed; this behavior can be modified so that chord names are printed only at the start of lines and when the chord changes.
harmonies = \chordmode { c1:m c:m \break c:m c:m d } << \new ChordNames { \set chordChanges = ##t \harmonies } \new Staff { \relative c' { \harmonies } } >>
Simple lead sheet
When put together, chord names, a melody, and lyrics form a lead sheet:
<< \chords { c2 g:sus4 f e } \new Staff \relative c'' { a4 e c8 e r4 b2 c4( d) } \addlyrics { One day this shall be free __ } >>
Glossari musical: (music-glossary)chord section ‘chord’ in Glossari musical.
Referència de la notació: Escriptura de música en paral·lel.
Fragments de codi: (snippets)Chords section ‘Chords’ in Fragments de codi.
Referència de funcionament intern: (internals)ChordNames section ‘ChordNames’ in Referència de funcionament intern, (internals)ChordName section ‘ChordName’ in Referència de funcionament intern, (internals)Chord_name_engraver section ‘Chord_name_engraver’ in Referència de funcionament intern, (internals)Volta_engraver section ‘Volta_engraver’ in Referència de funcionament intern, (internals)Bar_engraver section ‘Bar_engraver’ in Referència de funcionament intern.
Els acords que contenen inversions o baixos alterats no reben un nom adequat si s’escriuen usant música simultània.
| [ < ] | [ > ] | [ << ] | [ Amunt ] | [ >> ] | [Part superior] | [Continguts] | [Índex] | [ ? ] |
@translationof Customizing chord names
No hi ha un sistema únic per anomenar els acords. Les diferents tradicions musicals usen diferents noms per al mateix conjunt d’acords. A més hi ha diferents símbols impresos per a un nom d’acord donat. Els noms i símbols que s’imprimeixen per als noms d’acord donats es poden personalitzar.
L’esquema de nomenclatura d’acords predeterminat és un sistema per a música de Jazz, proposat per Klaus Ignatzek (vegeu (essay)Literature list section ‘Llista de referències bibligràfiques’ in Monografia). També funcionen d’altres dos esquemes de nomenclatura d’acords: una notació d’acords de Jazz alternativa i un esquema sistemàtic anomenat Acords de Banter. La notació de Jazz alternativa també es pot veure al Taula de noms d’acords.
A més dels diferents sistemes de nomenclatura, s’usen diferents
noms de nota per a la fonamental segons la llengua. Les variables
predefinides \germanChords, \semiGermanChords,
\italianChords i \frenchChords estableixen el valor
d’aquestes variables. L’efecte es mostra aquí:
Alguns cançoners alemanys indiquen els acords menors com a lletres
minúscules, sense el sufix m. Això es pot aconseguir
establint la propietat chordNameLowercaseMinor:
\chords { \set chordNameLowercaseMinor = ##t c2 d:m e:m f }
Si caps dels ajustos predeterminats proporciona el resultat desitjat, es pot afinar la presentació dels noms d’acord a través de les propietats següents:
chordRootNamerEl nom d’acord s’imprimeix normalment com una lletra per a la fonamental amb una alteració opcional. La transformació de la nota en la lletra es realitza per part d’aquesta funció. Els noms de nota especials (per exemple la ‘H’ alemanya per a un acord de Si) es poden produir emmagatzemant una funció nova en aquesta propietat.
majorSevenSymbolAquesta propietat conté l’objecte de marcatge que s’usa per fer el
seguiment de la sortida de chordRootNamer per identificar
un acord de sèptima major. Les opcions predefinides són
whiteTriangleMarkup (triangle blanc) i
blackTriangleMarkup (triangle negre).
additionalPitchPrefixQuan l’acord conté notes afegides, es poden prefixar opcionalment per un text. Per defecte no hi ha cap prefix, per evitar la sobrecàrrega visual, però per petites quantitats de notes afegides pot ser visualment efectiu.
\new ChordNames { <c e g d'> % add9 \set additionalPitchPrefix = "add" <c e g d'> % add9 }
chordNoteNamerQuan el nom de l’acord conté notes addicionals a part de la
fonamental (per exemple un baix afegit) s’utilitza aquesta funció
per imprimir la nota addicional. De forma predeterminada
s’imprimeix la nota usant chordRootNamer. La propietat
chordNoteNamer es pot establir a una funció especialitzada
per canviar aquest comportament. Per exemple, el baix es por
imprimir en minúscula.
chordNameSeparatorLes diferents parts del nom d’un acord se separen normalment
mitjançant un petit espai en blanc. Mitjançant l’ajust de
chordNameSeparator, podem usar qualsevol marcatge que
desitgem com a separador. Això no afecta el separador entre un
acord i la nota del baix: per personalitzar això, utilitzeu
slashChordSeparator.
\chords { c4:7.9- c:7.9-/g \set chordNameSeparator = \markup { "/" } \break c4:7.9- c:7.9-/g }
slashChordSeparatorEls acords es poden tocar sobre una nota del baix diferent a la
fonamental. S’anomenen «inversions» o «acords de barra inclinada»
atès que la manera predeterminada d’efectuar la seva notació és
amb una barra inclinada entre l’acord i la nota del baix. Per
tant, el valor de slashChordSeparator és, per defecte, una
barra inclinada, però podem canviar-lo a qualsevol element de
marcatge que volem.
\chords { c4:7.9- c:7.9-/g \set slashChordSeparator = \markup { " over " } \break c4:7.9- c:7.9-/g }
chordNameExceptionsAquesta propietat és una llista de parelles. El primer element de
cada parella és un conjunt de notes utilitzades per identificar
els elements presents a l’acord. El segon element és un element
de marcatge que segueix a la sortida de chordRootNamer per
crear el nom de l’acord.
minorChordModifierLa notació dels acords menors se sol fer mitjançant el sufix ‘m’ a la dreta de la lletra que indica la fonamental de l’acord. Tanmateix, altres convencions donen preferència a sufixos diferents, com un signe menys.
\chords { c4:min f:min7 \set minorChordModifier = \markup { "-" } \break c4:min f:min7 }
chordPrefixSpacerEl modificador dels acords menors tal i com ve determinat per
minorChordModifier s’imprimeix en general immediatament a
la dreta de la fonamental. Es pot inserir un símbol separador
entre la fonamental i el modificador establint
chordPrefixSpacer. El símbol separador no s’usa quan
l’acord està alterat.
\whiteTriangleMarkup,
\blackTriangleMarkup,
\germanChords,
\semiGermanChords,
\italianChords,
\frenchChords.
Chord name exceptions
The property chordNameExceptions can be used to store a list of
special notations for specific chords.
% modify maj9 and 6(add9) % Exception music is chords with markups chExceptionMusic = { <c e g b d'>1-\markup { \super "maj9" } <c e g a d'>1-\markup { \super "6(add9)" } } % Convert music to list and prepend to existing exceptions. chExceptions = #( append ( sequential-music-to-chord-exceptions chExceptionMusic #t) ignatzekExceptions) theMusic = \chordmode { g1:maj9 g1:6.9 \set chordNameExceptions = #chExceptions g1:maj9 g1:6.9 } \layout { ragged-right = ##t } << \context ChordNames \theMusic \context Voice \theMusic >>
chord name major7
The layout of the major 7 can be tuned with majorSevenSymbol.
\chords { c:7+ \set majorSevenSymbol = \markup { j7 } c:7+ }
Adding bar lines to ChordNames context
To add bar line indications in the ChordNames context, add the
Bar_engraver.
\new ChordNames \with { \override BarLine.bar-extent = #'(-2 . 2) \consists "Bar_engraver" } \chordmode { f1:maj7 f:7 bes:7 }
Volta below chords
By adding the Volta_engraver to the relevant staff, volte can be
put under chords.
\score { << \chords { c1 c1 } \new Staff \with { \consists "Volta_engraver" } { \repeat volta 2 { c'1 } \alternative { c' } } >> \layout { \context { \Score \remove "Volta_engraver" } } }
Changing chord separator
The separator between different parts of a chord name can be set to any markup.
\chords { c:7sus4 \set chordNameSeparator = \markup { \typewriter | } c:7sus4 }
Referència de la notació: Taula de noms d’acords, Modificadors d’acord més usuals.
L’assaig sobre gravat musical automatitzat: (essay)Literature list section ‘Llista de referències bibligràfiques’ in Monografia.
Fitxers instal·lats: ‘scm/chords-ignatzek.scm’, ‘scm/chord-entry.scm’, ‘ly/chord-modifier-init.ly’.
Fragments de codi: (snippets)Chords section ‘Chords’ in Fragments de codi.
Els noms d’acord es determinen a partir de les notes que estan
presents a l’acord i de la informació sobre l’estructura de
l’acord que s’ha pogut introduir a \chordmode. Si s’usa el mètode
de les notes simultànies per introduir els acords, es poden
produir noms no desitjats a partir de les inversions o de les
notes del baix.
myChords = \relative c' { \chordmode { c1 c/g c/f } <c e g>1 <g c e> <f c' e g> } << \new ChordNames { \myChords } \new Staff { \myChords } >>
| [ < ] | [ > ] | [ << ] | [ Amunt ] | [ >> ] | [Part superior] | [Continguts] | [Índex] | [ ? ] |
@translationof Figured bass
Es pot imprimir notació de baix xifrat.
| Introducció al baix xifrat | ||
| Introduir el baix xifrat | ||
| Impressió del baix xifrat |
| [ < ] | [ > ] | [ << ] | [ Amunt ] | [ >> ] | [Part superior] | [Continguts] | [Índex] | [ ? ] |
@translationof Introduction to figured bass
El LilyPond permet el baix xifrat, també conegut com a basso continu:
<< \new Voice { \clef bass dis4 c d ais g fis} \new FiguredBass { \figuremode { < 6 >4 < 7\+ >8 < 6+ [_!] > < 6 >4 <6 5 [3+] > < _ >4 < 6 5/>4 } } >>
El suport per a baix xifrat es composa de dues parts: hi ha un
mode d’entrada, presentat per \figuremode, que admet
l’entrada de les xifres del baix, i hi ha un context anomenat
FiguredBass que s’ocupa de la impressió dels objectes del
tipus BassFigure. El baix xifrat també es pot imprimir
dins de contextos de Staff.
\figures{ … } és una notació abreujada de
\new FiguredBass \figuremode { … }.
Tot i que el suport per a baix xifrat pot semblar-se
superficialment als dels acords, en realitat és molt més
simple. El mode \figuremode simplement emmagatzema les
xifres i el context FiguredBass les imprimeix tal i com
s’han introduït. No hi ha cap conversió a notes.
Glossari musical: (music-glossary)figured bass section ‘figured bass’ in Glossari musical.
Fragments de codi: (snippets)Chords section ‘Chords’ in Fragments de codi.
| [ < ] | [ > ] | [ << ] | [ Amunt ] | [ >> ] | [Part superior] | [Continguts] | [Índex] | [ ? ] |
@translationof Entering figured bass
S’usa \figuremode per canviar el mode d’entrada al mode de
xifres. Hi ha més informació sobre els diferents modes d’entrada
a Modes d’entrada.
En el mode de xifres, un grup de xifres del baix està delimitat
mitjançant angles simples, < y >. La duració
s’escriu després del >.
\new FiguredBass { \figuremode { <6 4>2 } }
Es poden fer servir alteracions accidentals (fins i tot becaires)
per modificar graus de l’escala. S’escriuen afegint + (per
als sostinguts), - (per als becaires) o o ! (per als
becaires) després del número. Per obtenir alteracions dobles,
s’aplica el modificador dues vegades seguides. Amb freqüència,
per a la modificació del tercer grau s’omet el número, cosa que es
pot fer utilitzant _ en coptes d’un número.
\figures { <7! 6+ 4-> <5++> <3--> < _+ > < 7 _!> }
Es poden indicar elements de l’acord augmentats i disminuïts:
\figures { <6\+ 5/> <7/> }
Es pot crear una barra invertida creuant una xifra (usada normalment per sextes elevades):
\figures { <6> <6\\> }
Es poden incloure claus a les xifres:
\figures { <[12] 8 [6 4]> }
Es pot inserir qualsevol element de marcatge de text com una xifra:
\figures { <\markup { \tiny \number 6 \super (1) } 5> }
Es poden usar línies de continuació per indicar xifres que es repeteixen:
<< { \clef bass e4 d c b, e4 d c b, } \figures { \bassFigureExtendersOn <6 4>4 <6 3> <7 3> <7 3> \bassFigureExtendersOff <6 4>4 <6 3> <7 3> <7 3> } >>
En aquest cas, les línies d’extensió substitueixen a les xifres existents, a no ser que les línies de continuació s’hagin finalitzat explícitament.
<< \figures { \bassFigureExtendersOn <6 4>4 <6 4> <6\! 4\!> <6 4> } { \clef bass d4 d c c } >>
La taula següent resumeix els modificadors de xifrat disponibles.
| Modificador | Propòsit | Eexmple |
| +, -, ! | Alteracions | |
| \+, / | Augmentacions i disminucions | |
| \\ | Sexta elevada | |
| \! | Fin de línia de continuació |
\bassFigureExtendersOn,
\bassFigureExtendersOff.
Changing the positions of figured bass alterations
Accidentals and plus signs can appear before or after the numbers,
depending on the figuredBassAlterationDirection and
figuredBassPlusDirection properties.
\figures { <6\+> <5+> <6 4-> r \set figuredBassAlterationDirection = #RIGHT <6\+> <5+> <6 4-> r \set figuredBassPlusDirection = #RIGHT <6\+> <5+> <6 4-> r \set figuredBassAlterationDirection = #LEFT <6\+> <5+> <6 4-> r }
Fragments de codi: (snippets)Chords section ‘Chords’ in Fragments de codi.
Referència de funcionament intern: (internals)BassFigure section ‘BassFigure’ in Referència de funcionament intern, (internals)BassFigureAlignment section ‘BassFigureAlignment’ in Referència de funcionament intern, (internals)BassFigureLine section ‘BassFigureLine’ in Referència de funcionament intern, (internals)BassFigureBracket section ‘BassFigureBracket’ in Referència de funcionament intern, (internals)BassFigureContinuation section ‘BassFigureContinuation’ in Referència de funcionament intern, (internals)FiguredBass section ‘FiguredBass’ in Referència de funcionament intern.
| [ < ] | [ > ] | [ << ] | [ Amunt ] | [ >> ] | [Part superior] | [Continguts] | [Índex] | [ ? ] |
@translationof Displaying figured bass
El baix xifrat es pot imprimir usant el context
FiguredBass, o dins de la majoria dels contextos de
pentagrama.
Quan es presenta dins d’un context de FiguredBass, la
ubicació vertical de les xifres és independent de les notes que
estan al pentagrama.
<< \relative { c''4 c'8 r8 c,4 c' } \new FiguredBass { \figuremode { <4>4 <10 6>8 s8 <6 4>4 <6 4> } } >>
A l’exemple de dalt, el context FiguredBass s’ha
d’instanciar explícitament per evitar crear un segon pentagrama
buit.
El baix xifrat es pot afegir també a contextos de
Staff directament. En aquest cas la posició vertical de
les xifres s’ajusta automàticament.
<< \new Staff = "myStaff" \figuremode { <4>4 <10 6>8 s8 <6 4>4 <6 4> } %% Posa les notes al mateix Staff que les figures \context Staff = "myStaff" { \clef bass c4 c'8 r8 c4 c' } >>
Quan s’escriu dins d’un context de pentagrama, el baix xifrat es pot presentar a sobre o a sota del pentagrama.
<< \new Staff = "elmeuPentagrama" \figuremode { <4>4 <10 6>8 s8 \bassFigureStaffAlignmentDown <6 4>4 <6 4> } %% Posa les notes al mateix Staff que les figures \context Staff = "elmeuPentagrama" { \clef bass c4 c'8 r8 c4 c' } >>
\bassFigureStaffAlignmentDown,
\bassFigureStaffAlignmentUp,
\bassFigureStaffAlignmentNeutral.
Fragments de codi: (snippets)Chords section ‘Chords’ in Fragments de codi.
Referència de funcionament intern: (internals)BassFigure section ‘BassFigure’ in Referència de funcionament intern, (internals)BassFigureAlignment section ‘BassFigureAlignment’ in Referència de funcionament intern, (internals)BassFigureLine section ‘BassFigureLine’ in Referència de funcionament intern, (internals)BassFigureBracket section ‘BassFigureBracket’ in Referència de funcionament intern, (internals)BassFigureContinuation section ‘BassFigureContinuation’ in Referència de funcionament intern, (internals)FiguredBass section ‘FiguredBass’ in Referència de funcionament intern.
Per assegurar que les línies extensores funcionen adequadament, el més segur és utilitzar les mateixes duracions a la línia de xifres i a la línia del baix.
<< { \clef bass \repeat unfold 4 { f16. g32 } f8. es16 d8 es } \figures { \bassFigureExtendersOn % Els extensors són correctes aquí, amb el mateix ritme que el bas \repeat unfold 4 { <6 4->16. <6 4->32 } <5>8. r16 <6>8 <6\! 5-> } >> << { \clef bass \repeat unfold 4 { f16. g32 } f8. es16 d8 es } \figures { \bassFigureExtendersOn % Els extensors són incorrectes aquí, tot i que la temporalització és la mateixa <6 4->4 <6 4->4 <5>8. r16 <6>8 <6\! 5-> } >>
| [ < ] | [ > ] | [ << ] | [ Amunt ] | [ >> ] |
This document was generated by gub on Juliol 13, 2020 using texi2html 1.82.
Altres idiomes: English, deutsch, español, français, italiano, 日本語.
Quant a la selecció automàtica de la llengua.