| [ < ] | [ > ] | [ << ] | [ Amunt ] | [ >> ] | [Part superior] | [Continguts] | [Índex] | [ ? ] |
@translationof Placement of objects
| 4.4.1 Comportament automàtic | ||
| 4.4.2 Objectes interiors al pentagrama | ||
| 4.4.3 Objectes fora del pentagrama |
| [ < ] | [ > ] | [ << ] | [ Amunt ] | [ >> ] | [Part superior] | [Continguts] | [Índex] | [ ? ] |
@translationof Automatic behavior
Hi ha certs objectes a la notació musical que pertanyen al pentagrama i d’altres amb un lloc fora del pentagrama. Reben el nom d’objectes dins-del-pentagrama i objectes fora-del-pentagrama, respectivament.
Els objectes dins-del-pentagrama són els que se situen sobre la pauta: caps, pliques, alteracions, etc. Les seves posicions normalment es fixen per la pròpia música; es posicionen verticalment sobre línies específiques del pentagrama o estan units a d’altres objectes posicionats d’aquesta forma. Les col·lisions entre caps, pliques i alteracions en acords de notes molt juntes, normalment s’eviten automàticament. Hi ha instruccions i sobreescriptures que poden modificar aquest comportament automàtic, com veurem en breu.
Entre els objectes que pertanyen a l’exterior de la pauta es
troben coses com les marques d’assaig, les marques de text i les
de dinàmica. La regla del LilyPond per a la col·locació vertical
dels objectes fora-de-pentagrama és col·locar-los tan a prop del
pentagrama com sigui possible, però no tan a prop com perquè
puguin xocar amb algun altre objecte. El LilyPond utilitza la
propietat outside-staff-priority per determinar l’ordre en
el qual s’han de situar els objectes, com veurem ara.
En primer lloc, el LilyPond situa tots els objecte
dins-del-pentagrama. Després ordena els objectes
fora-del-pentagrama d’acord amb la seva prioritat
outside-staff-priority. Els objectes fora-del-pentagrama
s’agafen d’un en un, començant pel que té la prioritat
outside-staff-priority més baixa, i se situen de forme que
no col·lisionin amb cap objecte que s’hagi col·locat ja. O sigui,
si dos grobs fora-del-pentagrama competeixen pel mateix espai, el
que té la prioritat outside-staff-priority més baixa es
col·locarà més a prop del pentagrama. Si dos objectes tenen la
mateixa outside-staff-priority, el que s’ha trobat primer
se situarà més a prop de la pauta.
A l’exemple següent tots els textos de marcatge tenen la mateixa prioritat (atès que no s’ha establert explícitament). Observeu que ‘Text3’ es posiciona de nou automàticament a prop del pentagrama, acomodat per sota de ‘Text2’.
c''2^"Text1" c''2^"Text2" | c''2^"Text3" c''2^"Text4" |
Els pentagrames també es posicionen, de forma predeterminada, tan a prop els uns dels altre com sigui possible (subjecte a una separació mínima). Si les notes es projecten molt lluny en direcció a un pentagrama adjacent, forçaran a allunyar-se als pentagrames sols si en cas contrari anés a ocórrer un solapament de la notació. L’exemple següent mostra aquesta acomodació ‘nestling’ de les notes sobre pentagrames adjacents:
<< \new Staff { \relative { c'4 a, } } \new Staff { \relative { c''''4 a, } } >>
| [ < ] | [ > ] | [ << ] | [ Amunt ] | [ >> ] | [Part superior] | [Continguts] | [Índex] | [ ? ] |
@translationof Within-staff objects
Ja hem vist com les instruccions \voiceXXX afecten a la
direcció de les lligadures d’expressió i d’unió, digitacions i
tots els altres elements que depenen de la direcció de les pliques
(vegeu Veus explícites). Quan s’escriu música polifònica,
aquestes ordres són essencials perquè puguin distingir-se diverses
línies melòdiques entrellaçades. Però ocasionalment pot caldre
sobreescriure aquest comportament automàtic. Es pot fer seccions
de música completes o fins i tot per a una nota individual. La
propietat que controla aquest comportament és la propietat de
direction (direcció) de cada objecte de presentació. En
primer lloc explicarem que fa això, i després introduirem algunes
instruccions llestes per usar que us evitaran haver de codificar
sobreescriptures explícites per a les modificacions més comunes.
Alguns objectes de presentació com les lligadures es corben cap
amunt o cap avall; d’altres com les barres i les pliques també
es mouen a la dreta o a l’esquerra quan apunten cap amunt o cap
avall. Això es controla automàticament quan està establerta la
propietat direction.
La propietat direction (direcció) | ||
| Digitacions |
| [ < ] | [ > ] | [ << ] | [ Amunt ] | [ >> ] | [Part superior] | [Continguts] | [Índex] | [ ? ] |
direction (direcció)@translationof The direction property
L’exemple següent mostra al primer compàs la col·locació predeterminada de les lligadures d’expressió, estant per sobre les que comencen en notes agudes i per sota les que comencen en notes greus, seguit d’un compàs amb ambdues lligadures forçades cap avall, un altre compàs amb les dues forçades cap amunt i per últim un compàs amb les lligadures retornades al seu comportament predeterminat.
a'4( g') c''( a') | \override Slur.direction = #DOWN a'4( g') c''( a') | \override Slur.direction = #UP a'4( g') c''( a') | \revert Slur.direction a'4( g') c''( a') |
Aquí hem usat les constants DOWN (avall) i UP
(amunt). Aquestes constants tenen els valors -1 i
+1, respectivament, i aquests valors numèrics també es
poden usar directament. El valor 0 també es pot usar en
alguns casos. Per a les lligadures d’expressió el significat
simplement és up (cap amunt), però per a alguns objectes té
el significat de ‘centrat’. Hi ha una constant CENTER
que té el valor de 0.
Tanmateix, aquestes sobreescriptures no s’usen massa sovint perquè hi ha disponibles algunes ordres predefinides equivalents més senzilles. Aquí podem veure una taula de les més comunes. Es menciona el significat de cadascuna allí on no és obvi.
| Avall o Esquerra | Amunt o Dreta | Anul·lar | Efecte |
|---|---|---|---|
\arpeggioArrowDown | \arpeggioArrowUp | \arpeggioNormal | La fletxa està a sota, a dalt o no hi ha fletxa |
\dotsDown | \dotsUp | \dotsNeutral | Direcció del desplaçament per evitar les línies del pentagrama |
\dynamicDown | \dynamicUp | \dynamicNeutral | |
\phrasingSlurDown | \phrasingSlurUp | \phrasingSlurNeutral | Nota: diferent de les ordres de lligadures d’expressió |
\slurDown | \slurUp | \slurNeutral | |
\stemDown | \stemUp | \stemNeutral | |
\textSpannerDown | \textSpannerUp | \textSpannerNeutral | El text introduït com a objecte d’extensió està a sota o a sobre del pentagrama |
\tieDown | \tieUp | \tieNeutral | |
\tupletDown | \tupletUp | \tupletNeutral | Els grups especials estan a sota a sobre de les notes |
Les variants neutres o normals d’aquests ordres estan
implementades usant \revert i aquestes ordres no
poden anar precedides de \once. Si voleu limitar l’efecte
de les altres ordres (que estan implementades usant
\override) a un sol pas de temps, podeu precedir-la de
\once de la mateixa forma que ho faríeu amb les
sobreescriptures explícites.
O be, si cap forçar un únic objecte de presentació cap amunt o cap
avall, es poden usar els indicadors de direcció, ^ o
_:
a'4( g') c''( a') | a'4^( g') c''_( a') |
| [ < ] | [ > ] | [ << ] | [ Amunt ] | [ >> ] | [Part superior] | [Continguts] | [Índex] | [ ? ] |
@translationof Fingering
La col·locació de les digitacions sobre notes soltes també es pot
controlar mitjançant la propietat direction, però els
canvis sobre direction no tenen cap efecte sobre les notes
dels acords. Com veurem, hi ha ordres especials que permeten
controlar les digitacions de notes individuals, situant la
digitació a sobre, a sota, a l’esquerra o a la dreta de cada nota.
En primer lloc, vet aquí l’efecte de direction sobre les
digitacions aplicades a notes soltes. Es mostra en el primer
compàs el comportament predeterminat, i en els dos compassos
següents l’efecte d’especificat DOWN i UP:
\relative { c''4-5 a-3 f-1 c'-5 | \override Fingering.direction = #DOWN c4-5 a-3 f-1 c'-5 | \override Fingering.direction = #UP c4-5 a-3 f-1 c'-5 | }
Tanmateix, la sobreescriptura de la propietat direction no
és la forma més senzilla d’especificar manualment la digitació per
sobre o per sot de les notes; sol ser preferible usar
_ o ^ en lloc de -, abans del número de la
digitació. Aquest és l’exemple anterior utilitzant aquest mètode:
\relative { c''4-5 a-3 f-1 c'-5 | c4_5 a_3 f_1 c'_5 | c4^5 a^3 f^1 c'^5 | }
La propietat direction s’ignora per als acords, però els
prefixos direccionals _ i ^ sí funcionen. De forma
sí funcionen. De forma predeterminada, les digitacions es
col·loquen automàticament a sobre i a sota de les notes d’un
acord, com es mostra aquí:
\relative { <c''-5 g-3>4 <c-5 g-3 e-2>4 <c-5 g-3 e-2 c-1>4 }
però es pot forçar de manera que tots o alguns dels números de digitació estan per sobre o per sota:
\relative { <c''-5 g-3 e-2 c-1>4 <c^5 g_3 e_2 c_1>4 <c^5 g^3 e^2 c_1>4 }
És possible exercir un control encara més gran sobre la
col·locació de les digitacions mitjançant la utilització de
l’ordre \set fingeringOrientations. El format d’aquesta
ordre és:
\set fingeringOrientations = #'([up] [left/right] [down]) |
s’utilitza \set perquè fingeringOrientations és una
propietat del context Voice, creat i usat pel gravador
New_fingering_engraver.
La propietat es pot establir al valor d’una llista d’entre u i
tres valors. Controla si les digitacions es poden col·locar per
sobre (si up apareix a la llista), per sota (si apareix
down), a l’esquerra (si apareix left) o a la dreta
(si apareix right). A la inversa, si una col·locació no
està a la llista, no se situa cap digitació en aquest lloc. El
LilyPond agafa aquestes restriccions i calcula la millor
col·locació per a la digitació de les notes dels acords que
segueixen. Observeu que left i right són mútuament
excloents: les digitacions poden situar-se a un costat o l’altre,
no als dos.
Nota: Per controlar la col·locació de la digitació d’una sola nota usant aquesta instrucció és necessari escriure-la com un acord d’una sola nota envoltant-la entre angles simples.
Aquí podem veure alguns exemples:
\relative { \set fingeringOrientations = #'(left) <f'-2>4 <c-1 e-2 g-3 b-5>4 \set fingeringOrientations = #'(left) <f-2>4 <c-1 e-2 g-3 b-5>4 | \set fingeringOrientations = #'(up left down) <f-2>4 <c-1 e-2 g-3 b-5>4 \set fingeringOrientations = #'(up left) <f-2>4 <c-1 e-2 g-3 b-5>4 | \set fingeringOrientations = #'(right) <f-2>4 <c-1 e-2 g-3 b-5>4 }
Si la digitació sembla una mica superpoblada, es pot reduir la
mida font-size. El valor predeterminat pot veure’s a
l’objecte Fingering del RFI que és -5, així que
provarem -7:
\relative { \override Fingering.font-size = #-7 \set fingeringOrientations = #'(left) <f'-2>4 <c-1 e-2 g-3 b-5>4 \set fingeringOrientations = #'(left) <f-2>4 <c-1 e-2 g-3 b-5>4 | \set fingeringOrientations = #'(up left down) <f-2>4 <c-1 e-2 g-3 b-5>4 \set fingeringOrientations = #'(up left) <f-2>4 <c-1 e-2 g-3 b-5>4 | \set fingeringOrientations = #'(right) <f-2>4 <c-1 e-2 g-3 b-5>4 }
| [ < ] | [ > ] | [ << ] | [ Amunt ] | [ >> ] | [Part superior] | [Continguts] | [Índex] | [ ? ] |
@translationof Outside-staff objects
Els objectes fora del pentagrama se situen automàticament per evitar les col·lisions. Hi ha diverses formes de sobreescriure la col·locació automàtica si el posicionat no resulta òptim.
La propietat outside-staff-priority (prioritat fora del pentagrama) | ||
L’ordre \textLengthOn | ||
| Posicionament dels matisos dinàmics | ||
| Escalat d’un «Grob» |
| [ < ] | [ > ] | [ << ] | [ Amunt ] | [ >> ] | [Part superior] | [Continguts] | [Índex] | [ ? ] |
outside-staff-priority (prioritat fora del pentagrama)@translationof The outside-staff-priority property
Els objectes fora-del-pentagrama es col·loquen automàticament per
evitar les col·lisions. Els objectes que tenen el valor més bais
de la propietat outside-staff-priority se situen més a prop
del pentagrama, i llavors altres objectes fora-del-pentagrama
s’aixequen tant com sigui necessari per evitar la col·lisió. La
prioritat outside-staff-priority es defineix al
grob-interface i així és una propietat de totes els
objectes de presentació. De forma predeterminada s’estableix a
#f per a tots els objectes dins-del-pentagrama, i a un
valor numèric adequat a cada objecte fora-del-pentagrama quan es
crea l’objecte. La taula següent presenta els valors numèrics
predeterminats per a alguns dels objectes fora-del-pentagrama més comuns.
Observeu els noms una mica inusuals d’alguns dels objectes: els
objectes d’extensió es creen automàticament per controlar el
posicionament vertical dels grobs que (potser) comencen i acaben
en diferents moments musicals, de manera que qualsevol modificació
a la prioritat outside-staff-priority del grob subjacent no
té cap efecte. Per exemple, canviar la
outside-staff-priority de l’objecte de regulador
Hairpin no té efecte sobre la posició vertical dels
reguladors: en comptes d’això, hem de canviar la
outside-staff-priority de l’objecte associat
DynamicLineSpanner. Aquesta sobreescriptura s’ha de fer al
començament de l’objecte d’extensió, que podria incloure diversos
reguladors o matisos dinàmics encadenats.
| Objecte de presentació | Prioritat | Controla la posició de: |
|---|---|---|
RehearsalMark | 1500 | Lletres d’assaig |
MetronomeMark | 1000 | Indicacions metronòmiques |
VoltaBracketSpanner | 600 | Caixetes de primer i segona vegada |
TextScript | 450 | Text en elements de marcatge |
MultiMeasureRestText | 450 | Text sobre silencis de compàs complet |
OttavaBracket | 400 | Indicadors d’octava alta i baixa |
TextSpanner | 350 | Objectes d’extensió de text |
DynamicLineSpanner | 250 | Totes les indicacions dinàmiques |
VoltaBracketSpanner | 100 | Números de compàs |
TrillSpanner | 50 | Trins mantinguts |
Vet aquí un exemple que mostra la situació predeterminada d’alguns d’ells.
% Estableix els detalls per a un Text Spanner posterior \override TextSpanner.bound-details.left.text = \markup { \small \bold Slower } % Col·loca la indicació dinàmica a sobre del pentagrama \dynamicUp % Inicia l'indicador d'octava \ottava #1 c''4 \startTextSpan % Afegeix el text de la indicació dinàmica i el símbol c''4\pp\< c''4 % Afegeix el fragment de text c''4^Text | c''4 c'' % Afegeix el text de la dinàmica i finalitza el símbol c''4\ff c'' \stopTextSpan | % Atura l'indicador d'octava \ottava #0 c'4 c' c' c' |
Aquest exemple també mostra com crear textos amb extensió (Text
Spanners): textos amb línies extensores per sobre d’una secció de
música. L’extensor abasta des de l’ordre\startTextSpan
fins l’ordre \stopTextSpan, i el format del text es
defineix per mitjà de l’ordre \override TextSpanner. Per
veure més detalls, consulteu
(notation)Extensions de text section ‘Extensions de text’ in Referència de la notació.
També mostra la manera de crear indicadors d’octava alta i baixa.
Si els valors predeterminats de outside-staff-priority no
us ofereixen les col·locacions desitjades es pot sobreescriure la
prioritat de qualssevol dels objectes. Suposeu que volguéssim que
l’indicador d’octava estigués situat per sota de l’element
extensor de text a l’exemple de dalt. Tot el que hem de fer és
localitzar la prioritat de OttavaBracket al RFI o en les
taules anteriors, i reduir-lo a un valor inferior al de
TextSpanner, recordant que OttavaBracket es crea
dins del context Staff:
% Estableix els detalls per a un Text Spanner posterior \override TextSpanner.bound-details.left.text = \markup { \small \bold Slower } % Ubica els indicadors de dinàmica a sobre del pentagrama \dynamicUp % Posa els següent indicador d'octava a sota dels Text Spanners \once \override Staff.OttavaBracket.outside-staff-priority = #340 % Inicia l'indicador d'octava \ottava #1 c''4 \startTextSpan % Afegeix el text de la dinàmica c''4\pp % Afegeix l'extensor de la línia de dinàmica c''4\< % Afegeix el fragment de text c''4^Text | c''4 c'' % Afegeix el text de la dinàmica c''4\ff c'' \stopTextSpan | % Atura l'indicador d'octava \ottava #0 c'4 c' c' c' |
Observeu que alguns d’aquests objectes, concretament els números de
compàs, les indicacions metronòmiques i les lletres d’assaig, es
fiquen de forma predeterminada dins del context Score; així
doncs, us heu d’assegurar que utilitzeu el context adequat quan se
sobreescriuen les propietats.
De forma predeterminada, les lligadures d’expressió estan
classificades com objectes dins-del-pentagrama, però amb
freqüència apareixen a sobre del pentagrama si les notes que
uneixen són molt agudes. Això pot empènyer els objectes
fora-del-pentagrama com les articulacions a una posició molt
elevada, atès que la lligadura es col·locarà en primer lloc. La
propietat avoid-slur de l’articulació es pot establir al valor
'inside (per dins) per portar-la a l’interior de la
lligadura, però la propietat avoid-slur és efectiva sols si
la prioritat outside-staff-priority està també establerta
al valor #f. De forma alternativa, la prioritat
outside-staff-priority de la lligadura es pot fixar en un
valor numèrica per fer que se situï en línia amb altres objectes
fora del pentagrama d’acord amb aquest valor. Vet aquí un exemple
que mostra l’efecte dels dos mètodes:
\relative c'' { c4( c^\markup { \tiny \sharp } d4.) c8 | c4( \once \override TextScript.avoid-slur = #'inside \once \override TextScript.outside-staff-priority = ##f c4^\markup { \tiny \sharp } d4.) c8 | \once \override Slur.outside-staff-priority = #500 c4( c^\markup { \tiny \sharp } d4.) c8 | }
Els canvis a outside-staff-priority també es poden usar per
controlar la ubicació vertical dels objectes individuals, tot i
que els resultats poden no ser sempre desitjables. Suposeu que
voleu que “Text3” se situï per sobre de “Text4” a l’exemple
sota l’epígraf Comportament Automàtic de més a dalt (vegeu
Comportament automàtic). Tot el que estem fer és localitzar
la prioritat de TextScript en el RFI o en les taules de
dalt, i augmentar la prioritat de “Text3” fins un valor superior:
c''2^"Text1" c''2^"Text2" | \once \override TextScript.outside-staff-priority = #500 c''2^"Text3" c''2^"Text4" |
Això, certament, aixeca a “Text3” per sobre de “Text4”, però
també l’aixeca per sobre de “Text2”, i “Text4” ara cau cap a
baix. Potser no sigui tan bona idea. I si el que realment volem
fer és posicionar totes les anotacions a la mateixa distància per
sobre del pentagrama? Per fer-lo, ens caldrà clarament espaiar
les notes en sentit horitzontal per fer lloc per al text Això es
fa usant l’ordre textLengthOn.
| [ < ] | [ > ] | [ << ] | [ Amunt ] | [ >> ] | [Part superior] | [Continguts] | [Índex] | [ ? ] |
\textLengthOn@translationof The textLengthOn command
De forma predeterminada, el text produït mitjançant marcatge no
ocupa cap espai horitzontal en quant es refereix a la disposició
de la música. L’ordre \textLengthOn inverteix aquest
comportament, fent que les notes resultin tan espaiades com sigui
necessari per encabir el text:
\textLengthOn % Fa que hi hagi més espai entre les notes per encabir el text c''2^"Text1" c''2^"Text2" | c''2^"Text3" c''2^"Text4" |
L’ordre per tornar al comportament predeterminat és
\textLengthOff. De forma alternativa es pot usar
\once amb \textLengthOn si l’efecte s’ha de limitar
a un sol moment musical. El comportament d’espaiat corresponent
per a les indicacions d’assaig i les indicacions de tempo es
controla independentment amb les ordres \markLengthOn y
\markLengthOff.
El text de marcatge també evita les notes que es projecten per
sobre del pentagrama. Si això no és el que desitgem, el
desplaçament automàtic cap a dalt es pot desactivar mitjançant
l’establiment de la prioritat a #f. Vet aquí un exemple
que mostra com el text de marcatge interactua amb aquestes notes.
\relative { % Aquest marcatge és suficientment curt per encabir sense col·lisió c''2^"Tex" c'' | R1 | % Això és massa llarg per encabir, per això és mou cap amunt c,,2^"Text" c'' | R1 | % Desactiva l'evitament de col·lisions \once \override TextScript.outside-staff-priority = ##f c,,2^"Long Text " c'' | R1 | % Desactiva l'evitament de col·lisions \once \override TextScript.outside-staff-priority = ##f \textLengthOn % i activa textLengthOn c,,2^"Long Text " % Es respecten els espais al final c''2 | }
| [ < ] | [ > ] | [ << ] | [ Amunt ] | [ >> ] | [Part superior] | [Continguts] | [Índex] | [ ? ] |
@translationof Dynamics placement
Les indicacions de matís dinàmic normalment es col·locaran per
sota del pentagrama, però es poden posicionar per sobre amb
l’ordre \dynamicUp. Se situaran verticalment respecte a la
nota a la que van adossades, i flotaran per sota (o per sobre) de
tots els objectes dins-del-pentagrama com ara les lligadures de
fraseig i números de compàs. Això pot oferir resultats força
acceptables, com mostra aquest exemple:
\relative { \clef "bass" \key aes \major \time 9/8 \dynamicUp bes4.~\f\< \( bes4 bes8 des4\ff\> c16 bes\! | ees,2.~\)\mf ees4 r8 | }
Malgrat això, si les notes i les seves indicacions dinàmiques adossades estan massa a prop, la col·locació automàtica evitarà les col·lisions desplaçant les marques dinàmiques posteriors més lluny, tot i que aquest pot no ser el lloc òptim, com mostra el següent exemple més bé artificial:
\dynamicUp \relative { a'4\f b\mf a\mp b\p }
Si es presentés una situació semblant en música ‘real’, podria
ser preferible espaiar les notes una mica més entre sí, de forma
que totes les marques dinàmiques poden cabre a la mateixa
distància vertical des del pentagrama. Hem estat capaços de fer
això per al text de marcatge utilitzant l’ordre
\textLengthOn, però no existeix una ordre equivalent per a
les indicacions de matís dinàmic. Per tant, hem d’esbrinar com
fer-ho utilitzant ordres \override.
| [ < ] | [ > ] | [ << ] | [ Amunt ] | [ >> ] | [Part superior] | [Continguts] | [Índex] | [ ? ] |
@translationof Grob sizing
En primer lloc hem d’aprendre com s’especifica la mida dels
grobs. Tots els grobs tenen un punt de referència definit dins
d’ells que s’usa per col·locar-los respecte al seu objecte pare.
Aleshores, aquest punt del grob es posiciona a una distància
horitzontal, X-offset, i una distancia vertical,
Y-offset, a partir del seu pare. La dimensió horitzontal
de l’objecte ve donada per una parella de números,
X-extent, que diu on estan els límits esquerre i dret
respecte del punt de referència. L’amplitud vertical es defineix
de forma semblant mitjançant una parella de números,
Y-extent. Aquestes són propietats de tots els grobs que
contemplen grob-interface.
De forma predeterminada, els objectes fora-del-pentagrama reben
una amplitud zero, de manera que poden solapar-se a la direcció
horitzontal. Això es fa mitjançant el truc de fer que la dimensió
més a l’esquerra sigui igual a menys infinit, establint el valor
de extra-spacing-width a '(+inf.0 . -inf.0). Així,
per assegurar que no se superposen en la direcció horitzontal hem
de sobreescriure aquest valor de extra-spacing-width per
donar-los una mica de espai addicional. Les unitats són l’espai
entre dues línies del pentagrama, de forma que hauria de ser
suficient moure el límit esquerre mitja unitat a l’esquerra i el
límit dret mitja unitat a la dreta:
\override DynamicText.extra-spacing-width = #'(-0.5 . 0.5) |
Vejam si funciona al nostre exemple anterior:
\dynamicUp % Estén l'amplitud amb 1 espai de pentagrama \override DynamicText.extra-spacing-width = #'(-0.5 . 0.5) \relative { a'4\f b\mf a\mp b\p }
Això té un aspecte millor, però potser hauríem preferit que les
indicacions de dinàmica estiguessin alineades sobre la mateixa
línia de base en lloc d’anar cap amunt i cap avall amb les notes.
La propietat que ho fa és staff-padding (farciment de
pentagrama) que s’estudia a la secció dedicada a les col·lisions
(vegeu Col·lisions d’objectes).
| [ < ] | [ > ] | [ << ] | [ Amunt ] | [ >> ] |
This document was generated by gub on Juliol 13, 2020 using texi2html 1.82.
Altres idiomes: English, česky, deutsch, español, français, italiano, 日本語, nederlands.
Quant a la selecció automàtica de la llengua.