4.4 Col·locació dels objectes

@translationof Placement of objects

4.4.1 Comportament automàtic

@translationof Automatic behavior

Hi ha certs objectes a la notació musical que pertanyen al pentagrama i d’altres amb un lloc fora del pentagrama. Reben el nom d’objectes dins-del-pentagrama i objectes fora-del-pentagrama, respectivament.

Els objectes dins-del-pentagrama són els que se situen sobre la pauta: caps, pliques, alteracions, etc. Les seves posicions normalment es fixen per la pròpia música; es posicionen verticalment sobre línies específiques del pentagrama o estan units a d’altres objectes posicionats d’aquesta forma. Les col·lisions entre caps, pliques i alteracions en acords de notes molt juntes, normalment s’eviten automàticament. Hi ha instruccions i sobreescriptures que poden modificar aquest comportament automàtic, com veurem en breu.

Entre els objectes que pertanyen a l’exterior de la pauta es troben coses com les marques d’assaig, les marques de text i les de dinàmica. La regla del LilyPond per a la col·locació vertical dels objectes fora-de-pentagrama és col·locar-los tan a prop del pentagrama com sigui possible, però no tan a prop com perquè puguin xocar amb algun altre objecte. El LilyPond utilitza la propietat outside-staff-priority per determinar l’ordre en el qual s’han de situar els objectes, com veurem ara.

En primer lloc, el LilyPond situa tots els objecte dins-del-pentagrama. Després ordena els objectes fora-del-pentagrama d’acord amb la seva prioritat outside-staff-priority. Els objectes fora-del-pentagrama s’agafen d’un en un, començant pel que té la prioritat outside-staff-priority més baixa, i se situen de forme que no col·lisionin amb cap objecte que s’hagi col·locat ja. O sigui, si dos grobs fora-del-pentagrama competeixen pel mateix espai, el que té la prioritat outside-staff-priority més baixa es col·locarà més a prop del pentagrama. Si dos objectes tenen la mateixa outside-staff-priority, el que s’ha trobat primer se situarà més a prop de la pauta.

A l’exemple següent tots els textos de marcatge tenen la mateixa prioritat (atès que no s’ha establert explícitament). Observeu que ‘Text3’ es posiciona de nou automàticament a prop del pentagrama, acomodat per sota de ‘Text2’.

c''2^"Text1" c''2^"Text2" | c''2^"Text3" c''2^"Text4" |

Els pentagrames també es posicionen, de forma predeterminada, tan a prop els uns dels altre com sigui possible (subjecte a una separació mínima). Si les notes es projecten molt lluny en direcció a un pentagrama adjacent, forçaran a allunyar-se als pentagrames sols si en cas contrari anés a ocórrer un solapament de la notació. L’exemple següent mostra aquesta acomodació ‘nestling’ de les notes sobre pentagrames adjacents:

<< \new Staff { \relative { c'4 a, } } \new Staff { \relative { c''''4 a, } } >>

4.4.2 Objectes interiors al pentagrama

@translationof Within-staff objects

Ja hem vist com les instruccions \voiceXXX afecten a la direcció de les lligadures d’expressió i d’unió, digitacions i tots els altres elements que depenen de la direcció de les pliques (vegeu Veus explícites). Quan s’escriu música polifònica, aquestes ordres són essencials perquè puguin distingir-se diverses línies melòdiques entrellaçades. Però ocasionalment pot caldre sobreescriure aquest comportament automàtic. Es pot fer seccions de música completes o fins i tot per a una nota individual. La propietat que controla aquest comportament és la propietat de direction (direcció) de cada objecte de presentació. En primer lloc explicarem que fa això, i després introduirem algunes instruccions llestes per usar que us evitaran haver de codificar sobreescriptures explícites per a les modificacions més comunes.

Alguns objectes de presentació com les lligadures es corben cap amunt o cap avall; d’altres com les barres i les pliques també es mouen a la dreta o a l’esquerra quan apunten cap amunt o cap avall. Això es controla automàticament quan està establerta la propietat direction.

La propietat direction (direcció)

@translationof The direction property

L’exemple següent mostra al primer compàs la col·locació predeterminada de les lligadures d’expressió, estant per sobre les que comencen en notes agudes i per sota les que comencen en notes greus, seguit d’un compàs amb ambdues lligadures forçades cap avall, un altre compàs amb les dues forçades cap amunt i per últim un compàs amb les lligadures retornades al seu comportament predeterminat.

a'4( g') c''( a') | \override Slur.direction = #DOWN a'4( g') c''( a') | \override Slur.direction = #UP a'4( g') c''( a') | \revert Slur.direction a'4( g') c''( a') |

Aquí hem usat les constants DOWN (avall) i UP (amunt). Aquestes constants tenen els valors -1 i +1, respectivament, i aquests valors numèrics també es poden usar directament. El valor 0 també es pot usar en alguns casos. Per a les lligadures d’expressió el significat simplement és up (cap amunt), però per a alguns objectes té el significat de ‘centrat’. Hi ha una constant CENTER que té el valor de 0.

Tanmateix, aquestes sobreescriptures no s’usen massa sovint perquè hi ha disponibles algunes ordres predefinides equivalents més senzilles. Aquí podem veure una taula de les més comunes. Es menciona el significat de cadascuna allí on no és obvi.

Les variants neutres o normals d’aquests ordres estan implementades usant \revert i aquestes ordres no poden anar precedides de \once. Si voleu limitar l’efecte de les altres ordres (que estan implementades usant \override) a un sol pas de temps, podeu precedir-la de \once de la mateixa forma que ho faríeu amb les sobreescriptures explícites.

O be, si cap forçar un únic objecte de presentació cap amunt o cap avall, es poden usar els indicadors de direcció, ^ o _:

a'4( g') c''( a') | a'4^( g') c''_( a') |

Digitacions

@translationof Fingering

La col·locació de les digitacions sobre notes soltes també es pot controlar mitjançant la propietat direction, però els canvis sobre direction no tenen cap efecte sobre les notes dels acords. Com veurem, hi ha ordres especials que permeten controlar les digitacions de notes individuals, situant la digitació a sobre, a sota, a l’esquerra o a la dreta de cada nota.

En primer lloc, vet aquí l’efecte de direction sobre les digitacions aplicades a notes soltes. Es mostra en el primer compàs el comportament predeterminat, i en els dos compassos següents l’efecte d’especificat DOWN i UP:

\relative { c''4-5 a-3 f-1 c'-5 | \override Fingering.direction = #DOWN c4-5 a-3 f-1 c'-5 | \override Fingering.direction = #UP c4-5 a-3 f-1 c'-5 | }

Tanmateix, la sobreescriptura de la propietat direction no és la forma més senzilla d’especificar manualment la digitació per sobre o per sot de les notes; sol ser preferible usar _ o ^ en lloc de -, abans del número de la digitació. Aquest és l’exemple anterior utilitzant aquest mètode:

\relative { c''4-5 a-3 f-1 c'-5 | c4_5 a_3 f_1 c'_5 | c4^5 a^3 f^1 c'^5 | }

La propietat direction s’ignora per als acords, però els prefixos direccionals _ i ^ sí funcionen. De forma sí funcionen. De forma predeterminada, les digitacions es col·loquen automàticament a sobre i a sota de les notes d’un acord, com es mostra aquí:

\relative { <c''-5 g-3>4 <c-5 g-3 e-2>4 <c-5 g-3 e-2 c-1>4 }

però es pot forçar de manera que tots o alguns dels números de digitació estan per sobre o per sota:

\relative { <c''-5 g-3 e-2 c-1>4 <c^5 g_3 e_2 c_1>4 <c^5 g^3 e^2 c_1>4 }

És possible exercir un control encara més gran sobre la col·locació de les digitacions mitjançant la utilització de l’ordre \set fingeringOrientations. El format d’aquesta ordre és:

\set fingeringOrientations = #'([up] [left/right] [down])

s’utilitza \set perquè fingeringOrientations és una propietat del context Voice, creat i usat pel gravador New_fingering_engraver.

La propietat es pot establir al valor d’una llista d’entre u i tres valors. Controla si les digitacions es poden col·locar per sobre (si up apareix a la llista), per sota (si apareix down), a l’esquerra (si apareix left) o a la dreta (si apareix right). A la inversa, si una col·locació no està a la llista, no se situa cap digitació en aquest lloc. El LilyPond agafa aquestes restriccions i calcula la millor col·locació per a la digitació de les notes dels acords que segueixen. Observeu que left i right són mútuament excloents: les digitacions poden situar-se a un costat o l’altre, no als dos.

Aquí podem veure alguns exemples:

\relative { \set fingeringOrientations = #'(left) <f'-2>4 <c-1 e-2 g-3 b-5>4 \set fingeringOrientations = #'(left) <f-2>4 <c-1 e-2 g-3 b-5>4 | \set fingeringOrientations = #'(up left down) <f-2>4 <c-1 e-2 g-3 b-5>4 \set fingeringOrientations = #'(up left) <f-2>4 <c-1 e-2 g-3 b-5>4 | \set fingeringOrientations = #'(right) <f-2>4 <c-1 e-2 g-3 b-5>4 }

Si la digitació sembla una mica superpoblada, es pot reduir la mida font-size. El valor predeterminat pot veure’s a l’objecte Fingering del RFI que és -5, així que provarem -7:

\relative { \override Fingering.font-size = #-7 \set fingeringOrientations = #'(left) <f'-2>4 <c-1 e-2 g-3 b-5>4 \set fingeringOrientations = #'(left) <f-2>4 <c-1 e-2 g-3 b-5>4 | \set fingeringOrientations = #'(up left down) <f-2>4 <c-1 e-2 g-3 b-5>4 \set fingeringOrientations = #'(up left) <f-2>4 <c-1 e-2 g-3 b-5>4 | \set fingeringOrientations = #'(right) <f-2>4 <c-1 e-2 g-3 b-5>4 }

4.4.3 Objectes fora del pentagrama

@translationof Outside-staff objects

Els objectes fora del pentagrama se situen automàticament per evitar les col·lisions. Hi ha diverses formes de sobreescriure la col·locació automàtica si el posicionat no resulta òptim.

La propietat outside-staff-priority (prioritat fora del pentagrama)

@translationof The outside-staff-priority property

Els objectes fora-del-pentagrama es col·loquen automàticament per evitar les col·lisions. Els objectes que tenen el valor més bais de la propietat outside-staff-priority se situen més a prop del pentagrama, i llavors altres objectes fora-del-pentagrama s’aixequen tant com sigui necessari per evitar la col·lisió. La prioritat outside-staff-priority es defineix al grob-interface i així és una propietat de totes els objectes de presentació. De forma predeterminada s’estableix a #f per a tots els objectes dins-del-pentagrama, i a un valor numèric adequat a cada objecte fora-del-pentagrama quan es crea l’objecte. La taula següent presenta els valors numèrics predeterminats per a alguns dels objectes fora-del-pentagrama més comuns.

Observeu els noms una mica inusuals d’alguns dels objectes: els objectes d’extensió es creen automàticament per controlar el posicionament vertical dels grobs que (potser) comencen i acaben en diferents moments musicals, de manera que qualsevol modificació a la prioritat outside-staff-priority del grob subjacent no té cap efecte. Per exemple, canviar la outside-staff-priority de l’objecte de regulador Hairpin no té efecte sobre la posició vertical dels reguladors: en comptes d’això, hem de canviar la outside-staff-priority de l’objecte associat DynamicLineSpanner. Aquesta sobreescriptura s’ha de fer al començament de l’objecte d’extensió, que podria incloure diversos reguladors o matisos dinàmics encadenats.

Vet aquí un exemple que mostra la situació predeterminada d’alguns d’ells.

% Estableix els detalls per a un Text Spanner posterior \override TextSpanner.bound-details.left.text = \markup { \small \bold Slower } % Col·loca la indicació dinàmica a sobre del pentagrama \dynamicUp % Inicia l'indicador d'octava \ottava #1 c''4 \startTextSpan % Afegeix el text de la indicació dinàmica i el símbol c''4\pp\< c''4 % Afegeix el fragment de text c''4^Text | c''4 c'' % Afegeix el text de la dinàmica i finalitza el símbol c''4\ff c'' \stopTextSpan | % Atura l'indicador d'octava \ottava #0 c'4 c' c' c' |

Aquest exemple també mostra com crear textos amb extensió (Text Spanners): textos amb línies extensores per sobre d’una secció de música. L’extensor abasta des de l’ordre\startTextSpan fins l’ordre \stopTextSpan, i el format del text es defineix per mitjà de l’ordre \override TextSpanner. Per veure més detalls, consulteu (notation)Extensions de text section ‘Extensions de text’ in Referència de la notació.

També mostra la manera de crear indicadors d’octava alta i baixa.

Si els valors predeterminats de outside-staff-priority no us ofereixen les col·locacions desitjades es pot sobreescriure la prioritat de qualssevol dels objectes. Suposeu que volguéssim que l’indicador d’octava estigués situat per sota de l’element extensor de text a l’exemple de dalt. Tot el que hem de fer és localitzar la prioritat de OttavaBracket al RFI o en les taules anteriors, i reduir-lo a un valor inferior al de TextSpanner, recordant que OttavaBracket es crea dins del context Staff:

% Estableix els detalls per a un Text Spanner posterior \override TextSpanner.bound-details.left.text = \markup { \small \bold Slower } % Ubica els indicadors de dinàmica a sobre del pentagrama \dynamicUp % Posa els següent indicador d'octava a sota dels Text Spanners \once \override Staff.OttavaBracket.outside-staff-priority = #340 % Inicia l'indicador d'octava \ottava #1 c''4 \startTextSpan % Afegeix el text de la dinàmica c''4\pp % Afegeix l'extensor de la línia de dinàmica c''4\< % Afegeix el fragment de text c''4^Text | c''4 c'' % Afegeix el text de la dinàmica c''4\ff c'' \stopTextSpan | % Atura l'indicador d'octava \ottava #0 c'4 c' c' c' |

Observeu que alguns d’aquests objectes, concretament els números de compàs, les indicacions metronòmiques i les lletres d’assaig, es fiquen de forma predeterminada dins del context Score; així doncs, us heu d’assegurar que utilitzeu el context adequat quan se sobreescriuen les propietats.

De forma predeterminada, les lligadures d’expressió estan classificades com objectes dins-del-pentagrama, però amb freqüència apareixen a sobre del pentagrama si les notes que uneixen són molt agudes. Això pot empènyer els objectes fora-del-pentagrama com les articulacions a una posició molt elevada, atès que la lligadura es col·locarà en primer lloc. La propietat avoid-slur de l’articulació es pot establir al valor 'inside (per dins) per portar-la a l’interior de la lligadura, però la propietat avoid-slur és efectiva sols si la prioritat outside-staff-priority està també establerta al valor #f. De forma alternativa, la prioritat outside-staff-priority de la lligadura es pot fixar en un valor numèrica per fer que se situï en línia amb altres objectes fora del pentagrama d’acord amb aquest valor. Vet aquí un exemple que mostra l’efecte dels dos mètodes:

\relative c'' { c4( c^\markup { \tiny \sharp } d4.) c8 | c4( \once \override TextScript.avoid-slur = #'inside \once \override TextScript.outside-staff-priority = ##f c4^\markup { \tiny \sharp } d4.) c8 | \once \override Slur.outside-staff-priority = #500 c4( c^\markup { \tiny \sharp } d4.) c8 | }

Els canvis a outside-staff-priority també es poden usar per controlar la ubicació vertical dels objectes individuals, tot i que els resultats poden no ser sempre desitjables. Suposeu que voleu que “Text3” se situï per sobre de “Text4” a l’exemple sota l’epígraf Comportament Automàtic de més a dalt (vegeu Comportament automàtic). Tot el que estem fer és localitzar la prioritat de TextScript en el RFI o en les taules de dalt, i augmentar la prioritat de “Text3” fins un valor superior:

c''2^"Text1" c''2^"Text2" | \once \override TextScript.outside-staff-priority = #500 c''2^"Text3" c''2^"Text4" |

Això, certament, aixeca a “Text3” per sobre de “Text4”, però també l’aixeca per sobre de “Text2”, i “Text4” ara cau cap a baix. Potser no sigui tan bona idea. I si el que realment volem fer és posicionar totes les anotacions a la mateixa distància per sobre del pentagrama? Per fer-lo, ens caldrà clarament espaiar les notes en sentit horitzontal per fer lloc per al text Això es fa usant l’ordre textLengthOn.

L’ordre \textLengthOn

@translationof The textLengthOn command

De forma predeterminada, el text produït mitjançant marcatge no ocupa cap espai horitzontal en quant es refereix a la disposició de la música. L’ordre \textLengthOn inverteix aquest comportament, fent que les notes resultin tan espaiades com sigui necessari per encabir el text:

\textLengthOn % Fa que hi hagi més espai entre les notes per encabir el text c''2^"Text1" c''2^"Text2" | c''2^"Text3" c''2^"Text4" |

L’ordre per tornar al comportament predeterminat és \textLengthOff. De forma alternativa es pot usar \once amb \textLengthOn si l’efecte s’ha de limitar a un sol moment musical. El comportament d’espaiat corresponent per a les indicacions d’assaig i les indicacions de tempo es controla independentment amb les ordres \markLengthOn y \markLengthOff.

El text de marcatge també evita les notes que es projecten per sobre del pentagrama. Si això no és el que desitgem, el desplaçament automàtic cap a dalt es pot desactivar mitjançant l’establiment de la prioritat a #f. Vet aquí un exemple que mostra com el text de marcatge interactua amb aquestes notes.

\relative { % Aquest marcatge és suficientment curt per encabir sense col·lisió c''2^"Tex" c'' | R1 | % Això és massa llarg per encabir, per això és mou cap amunt c,,2^"Text" c'' | R1 | % Desactiva l'evitament de col·lisions \once \override TextScript.outside-staff-priority = ##f c,,2^"Long Text " c'' | R1 | % Desactiva l'evitament de col·lisions \once \override TextScript.outside-staff-priority = ##f \textLengthOn % i activa textLengthOn c,,2^"Long Text " % Es respecten els espais al final c''2 | }

Posicionament dels matisos dinàmics

@translationof Dynamics placement

Les indicacions de matís dinàmic normalment es col·locaran per sota del pentagrama, però es poden posicionar per sobre amb l’ordre \dynamicUp. Se situaran verticalment respecte a la nota a la que van adossades, i flotaran per sota (o per sobre) de tots els objectes dins-del-pentagrama com ara les lligadures de fraseig i números de compàs. Això pot oferir resultats força acceptables, com mostra aquest exemple:

\relative { \clef "bass" \key aes \major \time 9/8 \dynamicUp bes4.~\f\< \( bes4 bes8 des4\ff\> c16 bes\! | ees,2.~\)\mf ees4 r8 | }

Malgrat això, si les notes i les seves indicacions dinàmiques adossades estan massa a prop, la col·locació automàtica evitarà les col·lisions desplaçant les marques dinàmiques posteriors més lluny, tot i que aquest pot no ser el lloc òptim, com mostra el següent exemple més bé artificial:

\dynamicUp \relative { a'4\f b\mf a\mp b\p }

Si es presentés una situació semblant en música ‘real’, podria ser preferible espaiar les notes una mica més entre sí, de forma que totes les marques dinàmiques poden cabre a la mateixa distància vertical des del pentagrama. Hem estat capaços de fer això per al text de marcatge utilitzant l’ordre \textLengthOn, però no existeix una ordre equivalent per a les indicacions de matís dinàmic. Per tant, hem d’esbrinar com fer-ho utilitzant ordres \override.

Escalat d’un «Grob»

@translationof Grob sizing

En primer lloc hem d’aprendre com s’especifica la mida dels grobs. Tots els grobs tenen un punt de referència definit dins d’ells que s’usa per col·locar-los respecte al seu objecte pare. Aleshores, aquest punt del grob es posiciona a una distància horitzontal, X-offset, i una distancia vertical, Y-offset, a partir del seu pare. La dimensió horitzontal de l’objecte ve donada per una parella de números, X-extent, que diu on estan els límits esquerre i dret respecte del punt de referència. L’amplitud vertical es defineix de forma semblant mitjançant una parella de números, Y-extent. Aquestes són propietats de tots els grobs que contemplen grob-interface.

De forma predeterminada, els objectes fora-del-pentagrama reben una amplitud zero, de manera que poden solapar-se a la direcció horitzontal. Això es fa mitjançant el truc de fer que la dimensió més a l’esquerra sigui igual a menys infinit, establint el valor de extra-spacing-width a '(+inf.0 . -inf.0). Així, per assegurar que no se superposen en la direcció horitzontal hem de sobreescriure aquest valor de extra-spacing-width per donar-los una mica de espai addicional. Les unitats són l’espai entre dues línies del pentagrama, de forma que hauria de ser suficient moure el límit esquerre mitja unitat a l’esquerra i el límit dret mitja unitat a la dreta:

\override DynamicText.extra-spacing-width = #'(-0.5 . 0.5)

Vejam si funciona al nostre exemple anterior:

\dynamicUp % Estén l'amplitud amb 1 espai de pentagrama \override DynamicText.extra-spacing-width = #'(-0.5 . 0.5) \relative { a'4\f b\mf a\mp b\p }

Això té un aspecte millor, però potser hauríem preferit que les indicacions de dinàmica estiguessin alineades sobre la mateixa línia de base en lloc d’anar cap amunt i cap avall amb les notes. La propietat que ho fa és staff-padding (farciment de pentagrama) que s’estudia a la secció dedicada a les col·lisions (vegeu Col·lisions d’objectes).

This document was generated by gub on Juliol 13, 2020 using texi2html 1.82.

Altres idiomes: English, česky, deutsch, español, français, italiano, 日本語, nederlands.
Quant a la selecció automàtica de la llengua.